La biografia de Ferran Adrià Diari de Girona Suplement d'Oci i Cultura

Accents#714
Diari de Girona Suplement d’Oci i Cultura
DIVENDRES, 3 DE JUNY DE 2011
CINEMA
La comèdia de «Qué dilema»
El director Ron Howard torna al
gènere de la comèdia amb un film
farcit d’embolics i d’infidelitats
matrimonials. >PÀG 3
LA FITXA
País: Estats Units.
Any: 2011.
Títol Original: «X-Men:
First Class»
Direcció: Matthew
Vaughn.
Intèrprets: James
McAvoy, Michael
Fassbender, Rose
Byrne, January Jones,
Nicholas Hoult, Jennifer
Lawrence, Kevin Bacon,
Lucas Till, Jason
Flemyng, Ray Wise,
Oliver Platt.
Albèniz Centre, Ocine
(Girona), Lauren (Blanes),
Figueres, Olot, Arinco
(Palamós), Ocine (Platja
d’Aro), Roses.
MÚSICA
Homenatge a Isaac Albéniz
Guillermo Klein col·labora un cop
més amb la big band Girona Jazz
Orquestra en un concert que tindrà
lloc diumenge a l’Auditori. >PÀG 8
LLIBRES
La biografia de Ferran Adrià
L’escriptor Colman Andrews firma la biografia autoritzada del xef català, en la
qual revela el sorprenent viatge d’un nen humil que, pas a pas, va arribar fins al
cim de l’alta cuina erigint-se com un dels millors cuiners del món. >PÀG 7
Gènesi mutant
«X-MEN: PRIMERA
GENERACIÓN»
MATTHEW VAUGHN
DOCUMENTA ELS
PRIMERS ANYS DE
«Lobezno», a banda d’iniciar amb èxit co-
L’ENFRONTAMENT
mercial una nova franquícia, era al mateix
temps el primer títol de la saga «X-Men Origins»,
creada per Fox i Marvel per treure
punta als personatges de l’univers mutant.
ENTRE CHARLES
XAVIER I MAGNETO
AMB JAMES MCAVOY I
CARLES RIBAS
MICHAEL FASSBENDER
DE PROTAGONISTES.
Després de nombroses especulacions (la primera
d’elles, un film dedicat íntegrament a Magneto
que no va prosperar), ambdues productores
s’han inclinat per rodar X-Men: Primera Generación,
que, com el títol indica, es remunta als
orígens de l’escola de Charles Xavier per a joves
amb superpoders, la seva singular relació amb
Magneto i, sobretot, les primeres aventures dels
personatges que acabaran integrant la també coneguda
com a Patrulla X. El cas és que la Marvel
no volia que semblés una simple seqüela i per
això, una vegada descartat que Bryan Singer tornés
a la sèrie, van oferir el projecte a Mat thew
Vaughn, avalat pels fans dels còmics gràcies a la
magnífica Kick Ass. El seu fitxatge no deixa de resultar
irònic, ja que Vaughn va ser cordialment
acomiadat de X-Men: La decisión final per les eternes
diferències creatives, cedint les regnes del film
al molt mediocre Brett Ratner. X-Men: Primera Ge-
neración se centra en el moment en què Xavier
i Magneto prenen consciència de la força dels seus
poders. Això es deu al fet que han d’unir-se per
plantar cara a una amenaça que podria acabar
amb tots els habitants del planeta, però les seves
divergències de criteri els porten a un enfrontament
que canviarà les seves vides (i les dels seus
alumnes) per sempre. Basada en una història escrita
per Singer, també coproductor, la cinta vol
oferir una mirada renovada als personatges per
començar una nova sèrie, però també reinventar
els cànons narratius d’un gènere que en els
propers mesos pràcticament monopolitzarà les
cartelleres mundials. Vaughn ha tingut l’encert de
confiar en un repartiment realment atractiu que
inclou James McAvoy, Michael Fassbender (vist
a 300, Centurion i Malditos bastardos), Rose
Byrne, Nicholas Hoult, Jennifer
Lawrence, Kevin Bacon, Lucas Till,
Jason Flemyng, Ray Wise, Oliver
Platt i January Jones,
redescoberta per a la
pantalla gran gràcies a
l’èxit aconseguit amb la
sèrie televisiva Mad
Men.
DIARI DE GIRONA

02 PUBLICITAT Accents
DIVENDRES, 3 DE JUNY DE 2011 | Diari de Girona
1 2
2 3
4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45
4.30 - 8.30 6.30 - 10.35 4.15 - 8.30
3 4
5 5
6
8
6.30 - 10.45
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45
7
9
5.30 - 8.00 - 10.30 4.00 - 8.30 6.15 - 10.45
4.30 - 6.30 (dissabte, diumenge)
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45
7 7
10
4.30 - 8.30 (dilluns a divendres)
8.30 (diumenge)
5.30 - 8.15 - 10.45
6.30 - 10.35 (dilluns a divendres)
10.35 (diumenge)

LA FITXA
Estats Units.
2011.
Gènere:
Comèdia.
Direcció: Ron
Howard.
Intèrprets: Vince
Vaughn, Kevin James,
Jennifer Connelly,
Winona Ryder.
Ocine (Girona),
Cinebox (Salt),
Lauren (Blanes),
Ocine (Platja d’Aro).
LA PROTAGONISTA
Un estrany
estancament.
Va debutar de ben
joveneta a les ordres
de Sergio Leone amb
Érase una vez en
América i el seu
moment àlgid el va
trobar amb Requiem
for a dream i Una
mente maravillosa.
Malgrat tot, Jennifer
Connelly no ha acabat
mai de quallar ni entre
l’star-system de
Hollywood ni tampoc
amb les propostes
més independents.
Un estrany
estancament que
recorda al d’altres
companyes de
generació com, per
exemple, Marisa
Tomei.
LA FITXA
Alemanya.
2010.
Gènere:
Documental.
Direcció:
Lorenz Knauer.
Aparicions: Jane
Goodall, Kofi Annan,
Pierce Brosnan,
Angelina Jolie.
Cinema
Truffaut
En Ronny és un alegre solter i en
Nick està feliçment casat amb la Geneva.
Tots dos són amics des de la
universitat i encara que han tingut
els seus més i els seus menys, són inseparables
i comparteixen una empresa
de disseny de motors de cotxe
que veu a l'horitzó una possible plataforma
de llançament. Un dia, en
Ronny veu alguna cosa que amenaça
amb canviar per sempre aquesta
felicitat: casualment, descobreix a la
Geneva amb un altre home. En
aquest moment, un terrible dilema
se li planteja, dir la veritat al seu millor
amic o ocultar-ho tot per por que
tot se’n vagi en orris. En Ronny decideix
investigar més a fons, però
lluny d'aclarir més les coses, aconsegueix
convertir la situació en un
caos cada vegada més gran.
Fa gairebé 25 anys, la Dra Jane Goodall,
una prestigiosa primatòloga i
naturalista que en l’actualitat té 76
anys, va renunciar a la seva carrera
científica per dedicar el seu temps i
les seves energies a una missió: salvar
el nostre planeta. Mentre aquesta
carismàtica dona ens mostra la
seva vida, en aquest documental
podem veure-la a l'Àfrica amb els
seus estimats ximpanzés i també en
els seus viatges arreu del món dedicats
a divulgar un missatge d'esperança
per a les generacions futures.
CARLES RIBAS
El cineasta Lorenz Kanuer viatja
càmera en mà des de la ciutat natal de
Goodall, Bournemouth, Anglaterra,
fins al Parc Nacional de Gombe a la
vora del llac Tanganyika, a Tanzània,
la seva segona llar. Aquí és on fa més
de mig segle va començar les seves revolucionàries
investigacions, i on tor-
CARLES RIBAS
Amb aquesta premissa el cineasta
Ron Howard torna a un gènere –la comèdia-
que feia temps que no sovintejava.
Entossudit en la darrera dècada
en articular una carrera professional
que combinava films marcadament
comercials com les adaptacions
na cada any per gaudir de la companyia
dels ximpanzés que l'han fet
mundialment famosa. L’acompanyem
en el seu viatge a través de diversos
continents per conèixer el seu apassionant
passat.
El viaje de Jane és un retrat de l'ésser
humà que està darrere d'un per-
Accents
Diari de Girona | DIVENDRES, 3 DE JUNY DE 2011
L’amic fidel
«QUÉ DILEMA» RON HOWARD TORNA A LA
COMÈDIA AMB AQUEST FILM FARCIT D’EMBOLICS I
D’INFIDELITATS MATRIMONIALS
de Dan Brown amb El código Da Vinci
o Ángeles y demonios i d’altres amb
cert risc i prestigi (Una mente maravillosa
i, sobretot, El desafío: Frost contra
Nixon), Howard torna a uns orígens
que el van consolidar com un
efectiu cineasta capaç d’encarar-se
amb qualsevol gènere. D’aquesta ma-
sonatge mundialment conegut. Inclou
tributs i comentaris de persones molt
properes a ella, i material privat en 8
mm. dels seus anys a Gombe.
Amb un ritme pausat i una càmera
que es fa gairebé invisible, aquest
documental ens mostra a la carismàtica
i expressiva Jane Goodall com
CINEMA 03
nera, títols amb alè fantàstic com Cocoon
o Willow s’afegien a comèdies
com 1,2,3...Splash! o ¡Dulce hogar... a
veces! que, malgrat no ser del tot rodones,
sí que superaven amb escreix la
mitjana de l’època.
I és que Howard és un bon dominador
del gènere de la comèdia i, sobretot,
capaç de gaudir d’elevats pressupostos
gràcies al seu olfacte per a fer
diners, ens reuneix un repertori artístic
que ve encapçalat per Vince
Vaughn (Cuestión de pelotas, Todo incluido)
i on el segueixen Kevin James
(Niños grandes) i les recuperades Winona
Ryder i Jennifer Connelly. Malgrat
haver cobert el descomunal pressupost
(per una comèdia) de setanta
milions de dòlars a la taquilla nordamericana,
la crítica ha estat més aviat
tèbia amb la seva rebuda.
«EL VIAJE DE JANE» EL DOCUMENTAL ENS CONVIDA A SEGUIR ELS VIATGES D’UNA DE LES MÉS
PRESTIGIOSES NATURALISTES I A ESCOLTAR LES SEVES REFLEXIONS AL VOLTANT DEL NOSTRE PLANETA
Una vida entre ximpanzés
DIARI DE GIRONA
DIARI DE GIRONA
ningú l'havia vist abans. Les converses
íntimes amb Goodall es barregen
amb un fantàstic material fílmic d'ella
i els seus estimats ximpanzés, a més
de testimonis del seu fill, els seus
amics i fins i tot algunes estrelles de
Hollywood com Angelina Jolie o Pierce
Brosnan.

04 CINEMA Accents
DIVENDRES, 3 DE JUNY DE 2011 | Diari de Girona
OBRA MESTRA
MOLT BONA
BONA
INTERESSANT
REGULAR
DOLENTA
CRÍTIQUES LES ESTRENES DE LA SETMANA PASSADA
Cartellera
LA PROGRAMACIÓ
DELS CINEMES DE
GIRONA ÉS A LA
PÀGINA 55
DdG
EL CASTOR
Estats
Units. 2011. Color. 90 min. Títol original:
«The Beaver» Direcció: Jodie Foster. Guió: Kyle Killen.
Intèrprets: JMel Gibson, Jodie Foster, Anton Yelchin,
Jennifer Lawrence, Cherry Jones. Ocine (Girona),
Lauren (Blanes), Figueres, Arinco (Palamós),
Ocine (Platja d’Aro). El Castor s’erigeix en una de les
propostes més agosarades que es pot trobar actualment
a la cartellera: ho és per la història que explica,
perillosament fronterera amb la comèdia involuntària,
però sobretot per l’elecció del seu protagonista, un
bon actor en permanent confrontació amb la seva
projecció pública. Però més enllà de tot això és un
acte de coherència perquè entronca amb la primera
pel·lícula de Foster com a directora, la notable El pequeño
Tate, en el retrat de les conseqüències domèstiques
d’una malaltia. La principal diferència entre
ambdues pel·lícules es troba, doncs, en què El Castor
juga amb la versemblança dramàtica d’una situació
que fàcilment podria degenerar en un prejudici per
part de l’espectador, que s’ha de creure que un rostre
tan identificable com el de Gibson parla per boca d’una
titella que arriba a suplir les seves responsabilitats
familiars. Foster se la juga i, en aquest sentit, guanya,
perquè la cinta es mostra molt sòlida i convincent en
la radiografia domèstica, en la il·lustració d’una complexa
dualitat i com a metàfora de la incomunicació
davant les adversitats. El Casto resulta més discutible,
en canvi, en el seu aprofundiment dels contrapunts:
els personatges secundaris, especialment els
de Yelchin i Lawrence, mai tenen la suficient entitat
com per fer ombra a la hipnòtica configuració del de
Gibson. La paradoxa és que aquest defecte, finalment,
acaba per beneir la bona feina de l’actor: el protagonista
de Arma letal, en el seu ben vehiculat histrionisme,
està realment esplèndid, i aconsegueix, en
certa manera, brillar on la tasca de Foster es mostra
més irregular. Però, desigualtats a banda, es tracta
d’una pel·lícula tan atípica com recomanable que vindria
a reafirmar la directora com una de les personalitats
més singulars i interessants de la indústria nordamericana.
PEP PRIETO
UNA MUJER, UNA PISTOLA Y UNA TIENDA DE FIDEOS CHINOS
Xina.
2009. Color. 95 minuts. Títol original: «San qiang pai an jing qi (A woman, a gun and a noodle shop)». Direcció: Zang Yimou. Guió: Xu Zhengchao, Shi
Jianquan. Intèrprets: Sun Honglei, Xiao Shenyang, Yan Ni. L’any 84, els germans Coen van arribar al món del cinema amb Sangre fácil, un sobri film que seguia
tots els cànons del noir: un adulteri, una dona manipuladora, una pistola, la fam de riquesa. Ara el director xinès Zang Yimou li canvia completament el to i trasllada
l’esquema a la Xina decimonònica. La història és la mateixa –l’amo d’un local contracta un assassí a sou perquè es desfaci de la seva dona, que l’enganya amb un
dels cambrers–, però qui ho diria! Yimou ens convida a una de les seves festes visuals i redueix els escenaris –ara una botiga de fideus situada enmig d’unes solitàries
dunes vermelloses–, converteix la fotografia en una nova exaltació cromàtica i suprimeix diàlegs, fent del silenci un valor expressiu en el darrer terç del film,
en què, com en el cinema mut, la imatge ho diu tot. El que xoca més, però, és la transformació del western ennegrit dels Coen en una gran sàtira, una comèdia extravagant
i excessiva que desconcerta els espectadors, poc habituats, potser, a l’humor oriental. Pur teatre de l’absurd: els personatges es tornen guinyols, caricatures
construïdes a partir de l’exageració corporal heretada de l’òpera que avançaran en silenci cap a un vodevil d’embolics amorosos. Pel gust occidental, Yimou
potser es passa de voltes –la semblança amb el cartoon és evident– però amb seqüències-coreografies com l’escena de la fabricació de fideus, demostra que alguns
remakes encara valen la pena. Amb Una mujer, una pistola y una tienda de fideos chinos, Yimou silencia les veus que l’acusaven de tenir poc sentit de l’humor,
i el que fa més mal, d’esteticista –i quina estètica, senyors!– sense ànima i demostra que, al final, els crims passionals i les misèries humanes són exactament
iguals aquí, a cals germans Coen i a la Xina imperial. ALBA CARMONA

Accents
Diari de Girona | DIVENDRES, 3 DE JUNY DE 2011
PUBLICITAT 05

06 LLIBRES Accents
DIVENDRES, 3 DE JUNY DE 2011 | Diari de Girona
JOAN SOLÀ
L’última lliçó
EMPÚRIES, 158 PÀGINES
Volum testamentari del gran filòleg
El llibre recull diverses intervencions que
Joan Solà va realitzar, en forma de
parlaments i articles, des de mitjan 2009 a
setembre de 2010. El doctorat honoris
causa per la Universitat de Lleida, el l Premi
d’Honor de les Lletres Catalanes, o l’última
lliçó acadèmica a la UB li van permetre
exposar amb l’habitual contundència el seu
punt de vista sobre el català. | DdG
KIKO AMAT
Mil violines
Els més
venuts
STEFAN KANFER
Bogart
TRADUCCIÓ,
I. GÓMEZ CALVO.
LUMEN, 409 PÀGINES.
MONDADORI, 298 PÀGINES
Un llibre per a fans del pop: esteu avisats
Discos, por, 1995, skinheads, Kiko Amat,
la família i els amics, el revival del mod, la
masculinitat, subcultura, la música trista de
Jimmy Webb, Radio 80 Serie Oro, el Rarities
de The Who, defensar l’anacronisme i la
tradició i l’experiència, robar a Virgin
Records, britpop, Blur i Wonderwall, ser fan
en contra de Morrissey, a la merda el cànon,
i 10 cançons odioses. | DdG
DANI NEL·LO
Ludwig i Frank
LA GALERA, 178 PÀGINES
Premi Josep M. Folch i Torres 2010
Al cor d’Alemanya hi viu en Ludwig. Gill
dels barons Grossfuss, té la vida assegurada
però toca molt de peus a terra: i és que els
té enormes, motiu pel qual els seus pares el
sobreprotegeixen. A Anglaterra hi viu en
Frank, fill d’uns pares pobres que ha
d’aprendre a espavilar-se. Ambdós tenen
dues vides molt diferents, tant, que acaben
tenint molt en comú. | DdG
W. SOMERSET MAUGHAM
La senyora Craddock
EDICIONS DE 1984, 334 PÀGINES
Un matrimoni que esdevé una presó
Poc abans d’arribar a la majoria d’edat,
la Bertha anuncia al seu tutor que pensa
casar-se amb l’Edward Craddock, l’atractiu
llogater d’una de les granges que el seu
pare li va deixar en morir. Malgrat l’oposició
del seu entorn, s’hi casa només per
descobrir l’ensopiment del seu marit, que
no la fa feliç. El seu amor és ardent, però
no saben res l’un de l’altre.| DdG
VICENTE SERRANO
La herida de Spinoza
ANAGRAMA, 217 PÀGINES
Premi Anagrama d’assaig
La vida sencera de molts assagistes
transcorre sense que ensopeguin mai amb
un tema; però aquest llibre no només en
troba un, sinó que es permet el luxe
d’aprofitar-lo. Aquest tema és la felicitat.
Però aquest llibre no és d’autoajuda, sinó de
filosofia: el volum és una revisió de la
història sencera de la filosofia, on hi ha una
zona de superposició d’ètica i metafísica. DdG
SEBASTIÀ BENNASAR
501 crims que has de
conèixer abans de morir
ARA LLIBRES, 174 PÀGINES
La història negra dels Països Catalans
Els nostres crims formen part de la nostra
cultura i ens defineixen com a país: aquest
llibre n’és una mostra evident. Assassinats
passionals, extorsions, segrestos, actes de
picaresca, crims per ideologia... Sempre ha
estat un tema tractat amb discreció, però
també formen la nostra història. No ens en
podem negar el coneixement. | DdG
LA BIOGRAFIA DE L’HOME QUE HA PASSAT A SIGNIFICAR UNA ACTITUD MORAL A LA VIDA, AMB PEL·LÍCULES
INOBLIDABLES COM «CASABLANCA» O «LA REINA D’ÀFRICA»
Torna-la a tocar, Sam
Una biografia que passa revista a
un dels actors més carismàtics del
cinema clàssic nord-americà. Va
ser un símbol de l’Amèrica més
negra que tenia un punt de dignitat
final, de l’home d’una peça que
superava un entorn sòrdid.
MOISÈS DE PABLO
FICCIÓ EN CATALÀ
1
Si tu em dius
vine, ho
deixo tot
ALBERT ESPINOSA
ROSA DELS VENTS
El que va ser crític de cinema del
Time, Stefan Kannfer, és intel·ligent
en explicar-nos que aquells grans tòtems
del cinema clàssic, Bogart, Boggy
entre ells, queden lluny de dels joves actuals
del Twitter i el Facebook. El cinema
s’ha rejovenit en els seus consumidors
i les grans figures del passat
semblen a segles llum del cinema 3D,
per exemple. Amb Bogart passa un fenomen
curiós. Kanfer ho explica a la
perfecció: el rostre més important del
cinema negre és reivindicat pel grup de
joves enamorats del cinema que van fer
Cahiers du Cinema, a França.
La generació de la Nouvelle Vague l’idolatra,
quan el 1957 el francès Albert
Camus obté el Premi Nobel de Literatura,
aquest autor que sempre anava
amb gavardina com Bogart, aviador,
aventurer, home d’idees, se’l compara
de seguida amb Humphrey. I el nordamericà
es consagra com l’home símbol
de la dignitat i de la reivindicació de
l’honestedat, esclafades pel poder econòmic,
sovint mafiós, i per les injustícies.
Woody Allen dialoga amb ell a
Somnis d’un seductor, com a emblema
màxim de l’atractiu masculí enfront les
seves derrotes sexuals quotidianes.
Així com els historiadors britànics
2
Tot el que
podríem haver
estat tu i jo...
ALBERT ESPINOSA
ROSA DELS VENTS
LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA
3
L’arqueòleg
MARTÍ GIRONELL
COLUMNA
4
Tramuntana
XAVIER MORET
EMPÚRIES
Stefan Kannfer analitza en profunditat la icona mítica de Bogart.
són reconeguts en matèria de l’estudi
de la història per la seva capacitat per
explicar-nos un període d’una forma
narrativa i amb dades que sustenten les
teories, els historiadors del cinema
nord-americans ens apropen l’star system,
el món dels estudis, una gran fàbrica
de somnis en cadena, a on la
MGM feia les grans superproduccions
(Allò que el vent s’endugué), la Paramount
feia comèdies sofisticades de
personatges adinerats; la RKO, els musicals
d’Astaire i Rogers. I la Warner
Bros, l’estudi de Bogart, s’especialitzava
en perdedors, cròniques de mafiosos,
boxadors i vividors que sortien de
5
Desconfia de
tothom
S. J. WATSON
PLAZA & JANES
NO-FICCIÓ CATALÀ
1
Indigneuvos!
STEPHANE
HESSEL
DESTINO
DIARI DE GIRONA
les notícies de sang i fetge dels diaris.
Bogart ocupava un lloc important en
aquest espai que retratava les misèries
del país. Amb un bagatge actoral de teatre,
va començar a ser famós als 42 anys,
i segurament per això gairebé mai va rebutjar
un paper que li oferien, encara
que no li agradés gaire. I va desfilar per
la seva vida una rècula llarga de dones
i ampolles de whisky, còctels, cervesa
i licors. Bogart, de família acomodada,
va perdre la seva germana jove i sempre
va tenir cert complex d’inutilitat a
la vida, perquè va ser mal estudiant i la
seva professió el va reivindicar tard i era
una persona tan fràgil com retratava al
2
La república
islàmica
d’Espanya
PILAR RAHOLA
LA MAGRANA
3
Córrer o morir
KILIAN JORNET
ARA LLIBRES
Els historiadors del cinema nordamericans
ens apropen l’«star
system», el món dels estudis, una
gran fàbrica de somnis en cadena
El llibre relata com aquest actor
fràgil quedava lluny de l’home
dur que venia el departament
de premsa de la companyia
cinema.
El llibre ens explica l’admiració que
sentia per l’actor britànic Leslie Howard,
que el va ajudar al principi de la seva
carrera. El cúmul de circumstàncies que
van fer de Casablanca una pel·lícula mítica,
un guió que es tancava sobre la
marxa, que tenia als mateixos actors tan
perduts com als guionistes, la música
de Steiner confrontat a una composició
tan melosa com Times Goes By, o el
paper de la vida de Bogart: el Rick
Blaine que havia lluitat a Espanya a favor
de la República i s’enfrontava, amb
els seus pocs mitjans, al feixisme des de
la reivindicació de l’amor.
Comentar com aquest actor fràgil
quedava lluny de l’home dur que venia
el departament de premsa de la companyia.
Que, per exemple, havia aprofitat
una petita cicatriu en el llavi per explicar
el seu paper a la Gran Guerra,
quan ni tan sols hi havia participat: era
un record de la violència domèstica del
pare. En la seva relació amb Lauren Bacall,
una dona molt més jove, el cronista
veu una component edípica innegable:
Bacall hi cercava el pare perdut.
4
No sé com
aprimar-me
PIERRE DUKAN
LA MAGRANA

5
Històries
encantades
de
Catalunya
CÉSAR ALCALÁ
COLUMNA
FICCIÓ CASTELLÀ
1
Si tú me dices
ven lo dejo todo
ALBERT ESPINOSA
GRIJALBO
CARMEN PACHECO
En el corazón del sueño
EDICIONES SM, 380 PÀGINES
De com un somni es pot desfer de cop
Quan està desperta, la Celeste no sap
quin és el seu lloc. I quan està adormida,
crea i destrueix regnes, mars i móns amb
un sol pensament. I somia amb Ell. Ara, un
malson escombra els carrers de tota la
ciutat; per eliminar-la, la Celeste i els seus
amics hauran d’arribar fins al seu cor, i allà
s’adonaran que el món que separa realitat
i somni no és tan sòlid com sembla. | DdG
CHRISTOPHER MCDOUGALL
Nacidos para córrer
DEBATE, 398 PÀGINES
Conquerir la ment, inspirar el cos
Ple de personatges inoblidables, increïbles
proeses atlètiques i ciència d’avantguarda,
aquest llibre és una aventura èpica que
comença amb la simple pregunta: «Per què
em fa mal el peu?». Per respondre-la, l’autor
duu el lector des dels laboratoris científics
d’alta tecnologia de Harvard fins a les
sufocants valls i els cims nevats on cada cop
més corredors proven els seus límits. | DdG
2
Honrarás a tu
padre
GAY TALESE
ALFAGUARA
3
U de ultimátum
SUE GRAFTON
TUSQUETS
4
El cuaderno de
Maya
ISABEL ALLENDE
PLAZA & JANÉS
5
Acceso no
autorizado
BELÉN GOPEGUI
MONDADORI
CARMEN FERNÁNDEZ VILLALBA
Luzazul
NARRATIVA SINGULAR, 444 PÀGINES
III Premi La Galera Joves Lectors
Aquesta és la història futurista i de
ciència-ficció que narra les aventures de cinc
joves mutants i desgastats, que són enviats
a un planeta on només van a parar
andròmines espatllades i nens defectuosos.
És una història trepidant, però dura i
profunda alhora, que proposa una reflexió
sobre el futur de la nostra societat i que
fomenta l’esperit crític dels lectors. | DdG
AMADEU CUITO
Memòries d’un somni
QUADERNS CREMA, 313 PÀGINES
Un testimoni punyent de l’exili català
Advocat i economista, l’autor pertany a
una família fortament compromesa amb la
cultura i la política catalanes. Exiliat a França
de ben petit, parla dels anys d’ocupació
alemanya, de com va estudiar en un dels
grans col·legis de París i de la seva
universitat, de com va passar a formar part
del moviment antifranquista i del seu trasllat
als Estats Units. | DdG
NO-FICCIÓ CASTELLÀ
1
El método
Dukan ilustrado
PIERRE DUKAN
INTEGRAL
Accents
Diari de Girona | DIVENDRES, 3 DE JUNY DE 2011
2
Indignaos!
STEPHANE HESSEL /
J.L. SAMPEDRO
DESTINO
3
No consigo
adelgazar
PIERRE DUKAN
INTEGRAL
«El millor d’Adrià ha estat pensar
que qualsevol cosa és possible»
COLMAN ANDREWS, QUI HA ESCRIT UNA BIOGRAFIA AUTORITZADA PEL XEF DEL BULLI, HI
REVELA EL SORPRENENT VIATGE D’UN NEN HUMIL FINS AL CIM DE L’ALTA CUINA
La principal contribució de
Ferran Adrià ha estat transmetre
la idea que «qualsevol cosa és
possible» en el món de la cuina,
segons sosté el crític gastronòmic
nord-americà Colman Andrews,
autor d'una biografia autoritzada
del xef i propietari d'El Bulli.
EFE/DdG
Andrews comenta que la més gran
contribució d'Adrià «no té res a veure
amb la tècnica, sinó que va demostrar
als altres cuiners espanyols
que podien pensar per si mateixos,
que la tradició era bo conèixer-la,
però que no tenien per què treballar
dins de la tradició».
Amb aquesta filosofia, el cuiner català
va introduir a les cuines màquines
que fins aleshores no s'havien utilitzat
en aquell entorn, va provar
substàncies que, encara que comestibles,
tampoc utilitzaven els cuiners,
i va canviar l'aspecte clàssic de
determinats aliments.
Amb el títol Ferran Adrià: Un viaje
incesante por la gastronomía (Phaidon),
Andrews relata com el jove
cuiner Fernando es va convertir en el
primer cuiner del món Ferran Adrià;
un llibre que, va explicar, «es va començar
a escriure fa trenta anys quan
vaig arribar per primera vegada a
Catalunya». Andrews havia estat el
1985 a elBulli per recomanació d'alguns
amics, quan Adrià ja era un
dels cuiners de l'establiment, però no
Biògraf i biografiat, a l’International Culinary Center de Nova York, el 2010.
recorda què hi va menjar.
La seva primera trobada amb ell va
tenir lloc a Nova York, auspiciat per
un amic comú, José Andrés, i després
les trobades es van succeir, i en
aquestes afirma que va aprendre
«molt de la seva història i del seu restaurant
i, encara que no t'agradi la
cuina, és una història interessant».
Andrews no amaga la seva sorpresa
pel perfil biogràfic d'Adrià:
«No hi ha res de la seva infància o la
seva adolescència que indiqués que
seria el que és» i, al contrari del que
va passar amb centenars de cuiners
que el crític ha conegut en la seva
vida, «Ferran no vivia a la cuina amb
la seva mare, ni el seu pare tenia un
restaurant, i per a ell la cuina era mera
subsistència i després marxava a jugar
a futbol».
Es va convertir en cuiner per «diverses
coincidències», perquè «igual
que treballava a l'estiu a la cuina, podria
haver-ho fet en un garatge».
Dedica un dels capítols al canvi de
nom, que es va produir, anota Andrews,
«quan va publicar el seu primer
llibre, El gust del Mediterrani, i va
pensar que era tonto tenir dos noms
COLMAN
ANDREWS
Ferran Adrià:
Un viaje
incesante
por la
gastronomía
PHAIDON
LLIBRES 07
JEAN KWOK
El silencio de las palabras
MAEVA, 285 PÀGINES
Entre el conte de fades i l’autobiografia
La petita Kimberly, òrfena de pare,
deixa Hong Kong amb només 11 anys per
traslladar-se a Nova York amb la seva
mare. Allà s’haurà d’enfrontar a un món
totalment diferent. Aviat s’adonarà que
per sobreviure-hi haurà de mantenir
separats els seus dos móns: ser una
alumna excepcional a l’escola de dia, i una
treballadora d’una fàbrica tèxtil de nit. | DdG
XAVIER DURAN
Per què les lleones no els
prefereixen rossos?
ELECTA, 383 PÀGINES
De preguntes innocents a fets inesperats
Mostren els nostres cabells a quines
ciutats hem estat? Com ajuden els
botànics a resoldre crims? Quin servei fa
la PlayStation a la recerca de nous
fàrmacs? Influeix la dieta de la mare en el
sexe dels fills? Les respostes a aquestes
preguntes revelen curiositats, però també
mostren el mètode científic. | DdG
4
Venus al rojo
vivo, Marte bajo
cero
JOHN GRAY
URNO
5
De cómo la CIA
eliminó a
Carrero Blanco
ANNA GRAU
DESTINO
Segons Andrews, la principal
aportació d’Adrià ha estat «que
és bo conèixer la tradició, però
que no cal treballar dins seu»
El llibre es va començar a gestar
fa trenta anys, quan l'autor va
venir per primer cop a Catalunya
i va anar a menjar a El Bulli
«Res en l’adolescència de Ferran
indicava que acabaria sent xef»,
diu un biògraf que es mostra
sorprès per la seva evolució vital
-en català i en castellà- i per això va
optar per Ferran, que sonava més
exòtic a la resta del món, una bona
elecció, encara que legalment mantingui
el de Fernando».
«Algú el superarà; no sé com»
Pensa el biògraf que «igual que no es
poden comparar Messi, Cruyff i Di
Stefano, tampoc es poden comparar
Adrià, Bocusse i Escoffier», però considera
que són «progressius i acumulatius»:
«Segurament, sense Cruyff
no existiria Messi, igual que sense Escoffier
no hauria existit Bocusse i
sense aquest no hauria sorgit Ferran».
I es mostra convençut que «algú superarà
Ferran, però no sé com».
Pensa Andrews que la seva biografia
permetrà «corregir molta de la
desinformació que ha circulat entorn
de Ferran Adrià sobre si és el pare de
la gastronomia molecular o si cuina
amb substàncies químiques o si és un
cuiner-científic».
Sobre el tancament d'elBulli, Andrews
creu que, com diu el mateix
Adrià, «no es tracta tant de tancarlo
com d'evolucionar» i la seva opció
ha estat «mantenir el mateix equip, la
mateixa filosofia i en lloc de ser un
restaurant que serveix plats cada dia,
fundar un espai per crear molta cuina,
però servir-ne poca».

08 MÚSICA Accents
DIVENDRES, 3 DE JUNY DE 2011 | Diari de Girona
Planning
TEATRE DE SALT
Allò que el senyor D. ha
vist de Vu d’en Bas
TEATRE DE SALT (SALT)
Diumenge 5, 18h. 8€ / 7€.
La companyia francesa de titelles
Cie. Vu d’en Bas presenta al Teatre de
Salt el seu espectacle Allò que el senyor
D. Ha vist (Ce que Monsieur D. A
Vu), un espectacle en francès sense
gairebé text, sobretitulat en català, i
que narra la vida del senyor Monsieur
D., un home rodó d’uns 50 anys. Meticulós,
classifica les obres guardades i
les obres demanades. Les consignes
d'un superior sense rostre l'interrompen.
Sota el mateix sostre, més figures
imaginàries, apareixen de les
construccions posades sobre les plataformes.
Paula Grande & Emilio
Sánchez en directe
CAFÈ CONTEXT (GIRONA)
Diumenge 5, 20,30h
Gratuït.
Paula Grande (veu) i Emilio Sánchez
(guitarra) tornen a trobar-se dalt
d'un escenari després d'un temps de
treballar amb altres formacions. El recital
serà a partir de 2/4 de 9 del vespre
i el duet interpretarà temes de la
cançó tradicional llatinoamericana
juntament amb altres de creació pròpia,
volen acostar al públic els ritmes
cubans que es fusionen amb el jazz i
el funky. Una oportunitat per degustar
el millor de la música caribenya,
una de les més influents en els dar -
rers anys arreu del món, sense moure’s
de Girona.
Guillermo Klein torna a posar-se al capdavant de la big band gironina, Girona Jazz Orquestra, per interpretar les obres del mestre Albéniz.
Homenatge jazz
a Isaac Albéniz
GUILLERMO
KLEIN COL·LABORA DE NOU AMB LA BIG BAND
GIRONA JAZZ ORQUESTRA PER PRESENTAR A L’AUDITORI DE
GIRONA L’ESPECTACLE ESTRENAT AL FESTIVAL DE CADAQUÉS
«LA MÚSICA D’ISAAC ALBÉNIZ» EN
CLAU DE JAZZ
Guillermo Klein & Girona Jazz
Project
SALA DE CAMBRA DE L’AUDITORI DE GIRONA
Diumenge 5, 20 h. 12€.
DDG
La Sala de Cambra de l'Auditori
acull la posada en escena de La música
d'Isaac Albéniz, un espectacle
musical ideat pel compositor argentí
Guillermo Klein que proposa una re-
visió en clau de jazz, d'algunes de les
peces que conformen la interessant
producció musical del compositor
de Camprodon. La creació,
estrenada al Festival de Cadaqués i
concebuda en forma de suite, neix
de l'estreta col·laboració que mantenen
des de fa uns anys el pianista
i compositor argentí i la big band Girona
Jazz Project.
La big band Girona Jazz Project i
Guillermo Klein col·laboren una
vegada més a l'Auditori de Girona.
Després de l'èxit del projecte Camino
(premi Jaç al millor artista de Catalunya
2008), ara tornen amb una
revisió en clau de jazz de la música
d'Isaac Albéniz
L'obra d'aquest músic universal
passa pel sedàs creatiu de l'inquiet
pianista i compositor argentí, considerat
un dels emblemes de la connexió
jazzística entre Barcelona i
Nova York. En aquest espectacle,
concebut en forma de suite, la big
band sedueix per la seva versatilitat
DIARI DE GIRONA
sonora i estableix un maridatge sorprenent
entre les melodies d'Albéniz
i el groove i la improvisació propis
del jazz.
El Girona Jazz Project neix l'any
2.007 i es crea fruit de la inquietud
d'un grup de músics gironins que
decideixen agrupar-se en un col-lectiu
que aglutini els musics de jazz i
possibiliti la realització de propostes
musicals d’interés. Amb la GJP
Big band ja s’han realitzat cinc projectes
diferents, tots amb un principi
comú: estudiar, practicar i dur a
terme la música original d’un creador
contemporani, sota la direcció
del mateix autor.
En aquests primers anys la formació
ja ha pogut demostrar la
qualitat i el rigor de les seves propostes,
la qual cosa els ha reportat
guanyar el Premi Enderrock al «Millor
artista de Jazz 2010». L’any 2009,
la Girona Jazz Project va acceptar el
repte de la direcció del Festival Internacional
de Música de Cadaqués
tot interpretant sota la personal
visió del mestre argentí Guillermo
Klein la música d'Albéniz
en el centenari del naixement de
l’autor català.

DISCOS
Stevie Nicks
IN YOUR DREAMS
REPRISE RECORDS
Le Sheik
HUMDINGER!
HALL OF FAME RECORDS
Assegura que amb prou feines coneix
Sondre Lerche o Andrew Bird, i
cal creure’l, però ningú ho diria escoltant
el debut de Nacho Luri (un músic
alacantí que fins ara es dedicava a tocar
versions de poble en poble amb la
seva Aguardiente Swing Quartet). Les
harmonies vocals i estructures remeten
a un passat que Le Sheik, el curiós
nom artístic que ha decidit utilitzar
Luri per al seu nou projecte musical,
sap traslladar al present amb elegància,
versatilitat i molt bon gust. Un
treball no faltat de joies musicals que
defugen de les estiquetes més clàssiques.
(FOLK-POP) | E.G.
Audio’s Pain
MIND, BODY &
SOUL (BUT MONEY)
CIPHRA/CHITÓN/¡POP STOCK!
INDISPENSABLE
NOTABLE
RECOMANABLE
FLUIX
PRESCINDIBLE
Com en els vells temps
L’EXCANTANT DE FLEETWOOD MAC TORNA DESPRÉS DE DEU ANYS SENSE PUBLICAR
MATERIAL NOU, EN EL QUAL DEMOSTRA QUE SEGUEIX SENT UNA DE LES GRANS
El primer disc en deu anys amb material nou de la que va ser la cantant de la banda Fleetwood
Mac (des de Trouble in Shangri-La) aconsegueix reavivar per moments la flama de la banda amb
què va aconseguir fama en l’àmbit mundial. La producció del veterà Dave Stewart (responsable
dels millors treballs dels clàssics Eurythmics) no busca protagonisme, una inesperada aparició de
Lindsey Buckingham apunta per Soldier’s angel, el tema d'obertura (Secret love) és un rescat de
1976 i el so general remitent als anys de glòria de Stevie Nicks, exceptuant algun tractament
sonor que podria recordar els seus discos dels 80 (In your dreams). Descoberta per les noves
generacions (Abe Vigoda van incloure una versió de la seva Wild heart en un Ep de 2009), la
vocalista de 63 anys es despenja amb una cançó inspirada en la saga Crepúsculo (Moonlight) i una
adaptació d'Annabel Lee, el poema d'Edgar Allan Poe, que no admet comparació amb la de Ràdio
Futura, però que abunda en la temàtica sobrenatural del disc (una altra és Ghosts are gone) i així
ens demostra que no té por a res però, sobretot, que la seva veu segueix sent avui en dia una de
les imprescindibles de sempre. (SOFT ROCK) | EDUARDO GUILLOT
Per a les seves celebracions:
sopars de colla, aniversaris,
batejos, petits casaments…
Vine a:
Per a més informació, telèfon
872 08 07 00
o consulteu web: www.duplexrestaurant.es
Rda. Ferran Puig, 39 baixos · Girona
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
MENÚ DE GRUP
Pica-pica de:
Amanida de l’hort
Embotits amb pa de coca amb tomàquet
Croquetes
Calamars andalusa
Xipirons saltejats
Segon a escollit:
Entrecot a la brasa o amb salsa roquefort
Orada a la brasa o al forn
Postres, beguda i cafès
Preu menú: 20€ (IVA 7% inclòs)
Si celebres el teu aniversari, nosaltres posem
el pastís de franc!!!
Accents
DIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 3 DE JUNY DE 2011
Tercer àlbum d’estudi d’aquest
quintet murcià, que ha girat ja en la
seva curta trajectòria per diverses ciutat
d’Alemanya o Xina, però que no
acaba de trobar el seu lloc en l'escena
espanyola. Addictes a la pràctica d’un
pop-rock de tall independent i en clau
èpica, al més pur estil de bandes com
Muse o Editors, que esquitxen amb un
eventual farciment de caire electrònic,
Audio’s Pain són capaços d'aconseguir
un so de gran qualitat que, no obstant
això, no transmet més que la perfecció
tècnica amb què ha estat elaborat. Mimetisme
estèril, tot i que caldrà veure
com evoluciona. (POP ÈPIC) | E.G.
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
TEATRE I MÚSICA 09
Escenaris
AMICS DE L’ÒPERA DE GIRONA
GRAN GALA VERDI
Teatre Municipal (Girona). Diumenge 5, 19h.
18€ / 14€ / 10€ / 8€.
Els Amics de l’òpera estem de celebració. Organitzem una
Gala Verdi per tal de commemorar el 150è aniversari del teatre
d’òpera de la nostra ciutat: El Teatre Municipal. Hi ho fem
amb un concert on la soprano Maribel Ortega i el tenor Albert
Deprius interpretaran àries i duets famosos del compositor
Giuseppe Verdi. A més a més, en aquesta Gala es presentarà
el Cor dels Amics de l’òpera de Girona que interpretaran diferents
cors de les òperes més famoses de l’autor. El Cor dels
Amics de l’òpera de Girona està integrat per una vintena de
cantants lírics, la majoria gironins. Tots ells desenvolupen una
carrera professional en solitari en el món de la música. Volem
que aquest cor tingui un lloc en el món coral gironí i s’especialitzi
en la interpretació d’obres vocals operístiques, les quals
requereixen unes veus amb tècnica i impostació per tal d’assumir
les dificultats vocals de l’òpera. | DdG
CIA. CARÍ$IMA
LA JOIA DE FABERGÉ
Dissabte 4, 22h. Diumenge 5, 19h 10€.
La nova companyia gironina Cia. Carí$ima estrena a la Sala
La Planeta de Girona l’obra teatral La joia Fabergé, de Jaume
Boix. Castro és un productor i representant d’artistes en hores
baixes i arruïnat. Entre altres activitats per sobreviure, a la
seva agència K-STAR munta cursos de teatre amb l’ajut d’una
amiga i ex amant, la diva tràgica Núria Expert. Classes per sobreviure?
Sí: perquè les classes tenen un objectiu inconfessable.
I és que l’associació amb l’Expert sembla que va més enllà
de la col·laboració professional. Més enllà de la llei i tot: el muntatge
amb els alumnes d’una comèdia d’intriga criminal els serveix
de tapadora per organitzar una estafa. Els alumnes no en
saben res, al principi. Però poc a poc van entenent el doble joc i
com el teatre els entra de pet en la vida. | DdG
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
DE DIMARTS
A DIVENDRES
menú diari al migdia a
9,50 € (IVA i beguda inclosa)
amb 4 primers
i 4 segons plats i postres
Cada dia en el menú,
un plat especial

10 ART Accents
DIVENDRES, 3 DE JUNY DE 2011 | Diari de Girona
FREDERIC AMAT
Galeia, Presenta..., Girona.
Carrer del Nord, 13.
Del 13 de maig al 30 de
juny. De dimarts a diumenge
de 17 a 20 h. www.galeriapresenta.com
Frederic Amat (Premi Nacional
d’Arts Visuals concedit
per la Generalitat el 2007)
torna a Girona amb una mostra
intimista que contrasta
amb els darrers projectes que
havia exposat a la ciutat: començant
per les escenografies
que va fer pel Tot esperant
Godot de Becket (1999),
o l’extraordinari storyboard de
Foc al càntir amb guió de
Brossa (2001), fins a les monumentals
escenografies per
a l’Edip Rei (2003), Amat ens
havia arribat majoritàriament
en la seva vessant més monumental
o, potser millor, en
la seva versió més expandida
BONAVENTURA ANSÓN
I ROBBERT FORTGENS
Galeria d’Art Joan Planellas, Tossa de
Mar. Sant Pere, 10. Del 4 al 29 de juny.
De dimarts a diumenge d’11,30 a 13,30h i de
18 a 21h.
i més hibridada amb altres
llenguatges. A la Galeria Presenta...
s’exposen pintures de
formats molt més reduïts i regulars,
pintures acotades que
han estat pensades per a un
públic que les ha de valorar
en tant que objectes susceptibles
de ser penjats a les parets
de casa seva... És l’Amat
domesticat, però no per això
mancat dels múltiples moments
d’intensitat plàstica
que sempre apareixen a les
seves obres. Al final, només
cal satisfer l’exigència formulada
per Rilke a les seves Cartes
al jove poeta: «Una obra
d’art és vàlida si ha nascut de
l’impuls d’una íntima necessitat».
I és que la pintura d’Amat
és sempre una forma
d’homenatjar a la mateixa
pintura com, de fet, la bona
poesia sempre és, en darrera
instància, un intent de convocar
l’inefable. | E. CAMPS
COL·LECTIVA
Bòlit, Centre d’Art Contemporani
de Girona. Antigues Sales
Municipals de la Rambla.
Del 6 de maig al 12 de juny.
Horaris: www.bolit.cat
L’exposició Nat[u]ra és la contribució
del Bòlit en tant que
Centre d’art Contemporani de
Girona a una de les manifestacions
populars més emblemàtiques
de la ciutat com és Temps
de Flors. En aquest sentit, segons
els seus responsables, es
tracta d’un projecte que vol suposar
«un apropament de l’art
contemporani al paisatge per
esbrinar-ne les claus, analitzarne
els components, i contrastar
els processos que s’hi vinculen».
Justament per això, la primera
manifestació de Nat[u]ra
se centra en la noció de rumor,
«en una invitació a escoltar el
paisatge mitjançant l’observació
atenta i activa». | E. CAMPS
LES ESCULTURES DEL CATALÀ COMPARTEIXEN L’ESPAI EXPOSITIU
DE TOSSA DE MAR AMB LES PINTURES DE L’ARTISTA D’AMSTERDAM
Escultura i pintura Ansón treballa la forma i l’espai i Fortgens, en especial, el color.
La galeria Joan Planellas posa
de costat a Ansón i Fortgens
EUDALD CAMPS
Si fem cas del què mostren les seves escultures,
el pas del temps no ha desgastat a
Bonaventura Ansón (Tossa de Mar, 1945). De
fet, ell mateix ho confessa: «És molt encoratjador
sentir que, tot i el pas del temps, la
fortalesa de la nostra cultura m’abraona i em
motiva amb la mateixa empenta dels anys
de jovenesa». Lliçó d’optimisme –avui ben
necessària– que es recolza en un treball rigorós
on la forma i el material aconsegueixen
una existència harmònica gens usual.
Els responsables de la Galeria Joan Planelles
han volgut contraposar les seves escultures
a les pintures de l’holandès Robbert
Forgens (Utrech, 1960), un autor que, segons
Maria Àngels Comella, «no pretén combinar
els jocs de forma i color cercant un equilibri
d’elements dispars [en la mesura que]
per a l'artista tot pot ser expressat d'una manera
dinàmica que sembla fluir en un fons
de color i textura». Demà dissabte, a partir
de les set de la tarda, s’inaugura aquest diàleg
visual que comptarà amb la presència
dels mateixos artistes.
COL·LECTIVA
Espai Cultural La Ciutadella,
Roses. Castell de la Trinitat,
Biblioteca Jaume Vicens Vives i
Teatre Municipal. Del 29
d’abril al 21 d’agost. Horaris i
activitats: www.roses.cat
«CRAC», en aquest cas, no fa
referència a la vàlua de res ni és
l’onomatopeia d’un trencament
sinó que, en tant que acrònim,
es refereix a la creació rosinca
en art contemporani. El marc definit,
en aquest sentit, és tan
ampli com les disciplines presents
i els perfils de la trentena
llarga de participants en aquesta
heterogènia selecció feta per
Toni Martínez i Juanjo Viñuela.
L’exposició ocupa la Ciutadella
de Roses i diferents espais «recuperats»
per a l’art com ara el
Teatre Municipal, el Castell de la
Trinitat o la Biblioteca Jaume Vicens
Vives. | E. CAMPS
ISABEL BANAL
Sala Oberta, Museu Comarcal de la Garrotxa,
Olot. Carrer de l’Hospici, 8. Del 3
de juny al 21 d’agost. Diari de 10 a 13h i
de 17 a 20h. Festius d’11 a 14h i de 17 a
20h.
EUDALD CAMPS
L'exposició Els miralls de la memòria,
creada a través del projecte europeu Ciutats
3.0 en el qual participen les ciutats d'Olot,
Osca i Tournefeuille, és fruit de la investigació
realitzada dins l'eix de treball de
dedicat a la història comuna d'aquestes
tres regions amb la finalitat de difondre'n
el resultat a través de diferents suports artístics.
Un dels seus objectius, segons els
responsables de la mostra, és «trencar
fronteres i fer de la cultura un instrument
de col·laboració. [...] Es vol fer una comparativa
de les tres ciutats pel que fa a la
imatge d'aquestes i, finalment, buscar
nexes d'unió entre els tres territoris a partir
de la creació de projectes contemporanis
que han realitzat artistes de totes tres
ciutats». En aquest sentit, a partir d’aquest
vespre a 2/4 de 8, es podrà veure el
treball audiovisual fet per Isabel Banal
COL·LECTIVA
Centre Cultural la Mercè
de Girona. Pujada de la Mercè,
12. Del 13 de maig al 16
de juliol. De dilluns a divendres
de 10 a 14h i de 17 a 21 h.
Martí Artalejo, Jordi Armengol,
Manel Bayo, Pep Camps, Provi
Casals, Quim Corominas, Montserrat
Costa, Dani Garcia, Vicenç
Huedo, Fred Lebail, Evdokim Perevalsky,
Tomàs Pons, Ernest
Rossell i Sebi Subirós són els
docents de l'Escola Municipal
d'Art (EMA) de Girona que presenten
treballs en l'exposició
Producció pròpia, una mostra de
la creació artística del seu professorat,
fruit de la manera
d’entendre l’ensenyança i la producció
creativa de cada un d’ells
en les seves respectives disciplines.
| E. CAMPS
FRANK JENSEN
Galeria l’Arcada, Blanes.
Passeig de dintre, 11. Del
20 de maig al 16 de juny. De
dilluns a dissabte d’11 a 13h. i
de 17,30 a 21h.
Franc Jensen és un artista
que viatja simbòlicament amb la
seva pintura (després d’haver
viatjat, i molt, des de la seva Dinamarca
natal) i que, gràcies al
fet de viatjar (també a través de
disciplines artístiques o d’activitats
professionals que ben poca
cosa tenen a veure amb el món
de l’art) ha après a descriure un
paisatge que és físic i mental a
parts iguals, que és una síntesi
de tots els paisatges vistos fins
al moment i que, d’alguna manera,
també aconsegueix reflectir
amb nitidesa quin és el seu
estadi d’evolució humana en
aquest esdevenir. | E. CAMPS
ES TRACTA D’UNA INTERVENCIÓ QUE S’INTEGRA EN UN PROJECTE
MÉS AMPLI QUE VOL AGERMANAR OLOT, OSCA I TOURNEFEUILLE
Isabel Banal
reflexiona sobre
el territori a la Sala
Oberta d’Olot
Paisatge Reflexió sobre el territori
(Castellfollit de la Roca, 1963), una intervenció
contemporània que conviurà amb
visions més convencionals d'aquests paisatges
geogràfics i humans.

MIM JUNCÀ I JOSEP
MASDEVALL
Fundació Valvi, Girona.
Avda. Jaume I, 42 baixos
Del 12 maig al 22 de juny.
De dilluns a divendres de 18 a
20,30h. Dissabtes d’11,30 a
14h. i de 18 a 20,30h.
Podem entrar al laberint,
semblen voler dir-nos Mim
Juncà (Girona, 1959) i Josep
Masdevall (Serinyà, 1957),
per la porta que vulguem: ell
romandrà indiferent a la nostra
escomesa, vingui aquesta
d’on vingui.
L’exposició que Juncà i Masdevall
presenten a la Fundació
Valvi de Girona no només
no defuig els laberints de l’art
–insistim: començant pel de la
seva mateixa pràctica– sinó
que s’hi submergeix aprofitant
la lliçó que conté la seva
recursivitat. És a dir: Juncà dibuixa
de manera obsessiva
un univers dinàmic fet de ballarines
intangibles que ell
persegueix fent bones les
apories de Zenó d’Elea mentre
que Masdevall, en un sentit
invers, intenta recuperar
un paisatge interioritzat que,
com els frescos del subsòl
romà, es desintegra tan bon
punt entra en contacte amb
l’aire. El resultat, com és de
suposar, no és gens convencional:
es tracta d’una mostra
oberta que només ens indica
l’estat momentani del problema
sense ni tan sols insinuar
una possible solució. Camps i
ballarines (o a la inversa), en
darrera instància, que conviuen
en una d’aquelles raríssimes
associacions que només
l’art és capaç de propiciar i
que la vida no es cansa de copiar-li.
| E. CAMPS
JAUME FAIXÓ
I JOAQUIM LLUCIÀ
Espai VolART2, Barcelona.
Carrer Ausiàs March, 22. Del
20 de gener al 20 de juny.
De dimarts a divendres de 17 a
20,30h. Dissabtes d’11 a 14h. i
de 17 a 20,30h. Festius tancat.
L'exposició s'ha plantejat
com una trama de relacions entre
les obres de Joaquim Llucià
(Vidreres 1929 - Barcelona
1973) i Jaume Faixó (Girona
1952-1998), dos autors poc o
mal coneguts que, a grans trets,
van compartir els mateixos posicionaments
al voltant de l'art.
En aquest sentit, aspectes
como la problemàtica de la forma
i de la composició, la recerca
de la llum, la idea de creació, la
investigació i la incorporació de
materials o les relacions amb el
romànic o les corrents constructivistes,
esdevenen l'eix conductor
de la mostra. | E. CAMPS
Niebla apropa l’Àfrica a
Sant Joan de les Abadesses
JOSEP NIEBLA
Palau de l’Abadia de Sant Joan de
les Abadesses. Del 4 de juny al 31
de juliol. Diari de 10 a 14h i de 16 a 19
h. Festius de 10 a 14h.
EUDALD CAMPS
L’Àfrica és per a Niebla un punt de
partida i d’arribada, un espai per a la
pintura en el sentit transcendent que
li va saber donar, per exemple, un altre
geògraf de l’imaginari més inefable
com fou Mark Rothko: «Mai he pensat
que pintar un quadre tingui res a veure
amb l’expressió d’un mateix. Es
tracta d’una comunicació sobre el
món dirigida als altres. Si aquesta co-
municació és convincent, aleshores el
món pot canviar». D’això es tracta:
les pintures africanes de Niebla aconsegueixen
fondre en un mateix pla la
lluminositat policroma dels estampats
que cobreixen el cossos d’aquelles
dones anònimes –pilars de la seva
cultura–, la música i el ritme que ressegueix
les seves vides, la fascinació per
l’eclecticisme més extrem, amb l’escorça
de l’Àfrica, la pell llaurada d’un
continent que recorda a la dels Nuba
que tan bé i tan malament va retratar
la controvertida Riefensthal, però també
el paisatge desolat que només conserva
empremtes i esquerdes com a
testimonis muts del què havia estat.
PECES ESCOLLIDES
Museu de l’Empordà, Figueres.
Rambla, 2. Del 30
d’abril al 28 d’agost. De dimarts
a dissabte d’11 a 19h.
Festius d’11 a 14h.
El Museu de l'Empordà de Figueres
ha convidat onze empordanesos
a escollir diverses peces
de la col·lecció i a interpretar-les
a partir del seu bagatge
professional, realitzant una
nova aportació que permet gaudir-ne
des d'un nou prisma.
L’objectiu, com ells mateixos expliques,
«és posar l'accent en la
transversalitat de les mirades
dels convidats, apostant per l'intercanvi
i contaminació d'idees
entre disciplines, exercici que
sens dubte contribueix a reforçar
el valor patrimonial de les
peces del Museu i a l’enriquiment
de l’experiència cultural
del visitant». | E. CAMPS
Accents
DIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 3 DE JUNY DE 2011
IGNASI ESTEVE
L’Altell d’Art, Banyoles. Carrer
Canal, 2. Del 29 d’abril
a l’11 de juny. Feiners de 9 a
13h. i de 17 a 21h.
El perfil biogràfic d’Ignasi Esteve
(Girona, 1963) pot arribar a
semblar, d’entrada, guiat per la
pura heterodòxia –atesa la gran
quantitat de facetes que ha
desenvolupat– si no és té en
compte el més important: per
ell, tot és pintura. L’exposició
que actualment presenta a l’Altell
d’Art de Banyoles és una reivindicació
del paisatge entès
en el sentit vivencial del terme –
res a veure amb vistes estantisses
ni decorats adients– i, també,
és un manifest a favor de la
pintura contemplada en tota la
seva amplitud, en tota la seva
complexitat en tant que esdeveniment
de caràcter netament
visual. | E. CAMPS
ART 11
COL·LECTIVA
Espai d’Art Mas d’en Dorra,
Fortià. Mas d’en Dorra. Del
14 de maig al 26 de juny. De
dijous a diumenge de 18 a 21 h.
Situat al terme municipal de
Fortià, el Mas d’en Dorra és, segons
els seus responsables, un
espai sorgit amb la voluntat
d’esdevenir un punt de trobada
entre l’Art Contemporani, la natura
i el patrimoni. La primera
mostra col∙lectiva que ofereix es
presenta sota el títol de CRU-
ÏLL4 i vol ser una declaració de
principis, un primer lliurament
d’un seguit de «conjunts» d’artistes
escollits per «visualitzar
la força de tota una realitat de
l’art, especialment l’empordanès,
més enllà del tòpic». Antonio
Federico, Josep Ministral, Pia
Crozet i Gustau Carbó enceten
la temporada. | E. CAMPS
EUDALD CAMPS
Exposició de
contrastos
La mostra, que
s’inaugura demà a
les 6 de la tarda,
compta amb una
important selecció
de treballs relacionats
amb la memòria
d’Àfrica però
també, a la planta
superior de l’Abadia,
amb diferents
treballs marcats
pel compromís social
i polític realitzats
en grans formats
on predomina
el negre.

12 ÚLTIMA Accents
DIVENDRES, 3 DE JUNY DE 2011 | Diari de Girona
DdG
DISSABTE 4
Dansa
BANYOLES
Plaça Major A 3/4 d’1 del
matí a la plaça Major de Banyoles,
Concert a càrrec de Sòpuls
Musicoteràpia Dansa, amb Nan
Mercader.
BESCANÓ
Sala La Torre A les 11 de la
nit Sala la Torre. Concert a càrrec
de Filipo Landini.
TORROELLA DE MONTGRÍ
Museu de la Mediterània A
les 6 de la tarda, al Museu de la
Mediterrània, xerrada il·lustrada
«Clau de Lluna, crònica d'una
reproposta catalana». Retrobarem
els membres de l'històric i
desaparegut grup Clau de Lluna
en un espai d'intercanvi en el
que compartiran amb nosaltres
les seves experiències i la seva
música. Per a més informació
consulteu el web: www.museudelamediterrania.cat
BANYOLES
Tardes de ciència A les 7
tarda. Sala d’Actes del Museu
Darder EIE, «El caos, una nova
ciència?» a càrrec de M. Teresa
Martínez Seara, catedràtica de
Matenàtica aplicada de la UPC.
Organitza: Ajuntament de Banyoles
i Astrobanyoles. Obert a
tothom interessat en el tema.
BLANES
GIRONA
Teatre de Blanes A les 6 La Planeta A
les 10 de la nit
de la tarda i a 2/4 de 10 de la a la Sala La Planeta, «La Joia
nit el Teatre de Blanes acull el Fabergé». Castro és un produc-
tradicional Festival de l'Escola tor i representant d’artistes en
de Dansa Esclat. El preu de l'en- hores baixes i arruïnat. Entre altrada
és de 5 € i les entrades tres activitats per sobreviure, a
es poden comprar directament la seva agència K-STAR munta
a l'escola.
cursos de teatre amb l’ajut d’una
amiga i ex amant, la diva trà-
MAÇANET DE LA SELVA
gica Núria Expert. Classes per
Dansa corporal i balls mo- sobreviure? Sí: perquè les clasderns
A càrrec dels alumnes ses tenen un objectiu inconfes-
de l’escola Sant Jordi. A 2/4 de sable. Preu: 10 euros. Més in-
8 a la Societat.
formació al portal web:
www.laplaneta.net
Música
Conferència
Teatre
DIUMENGE 5
Música
OBRA SOCIAL D’UNNIUM
GIRONA
Guillermo Klein & Girona Jazz
Project. «La música d’Isaac Albéniz»
A les 8 de la tarda
l’Auditori de Girona (Sala de
Cambra). Preu: 12 euros.
Cafè Context A partir de 2/4
de 9 del vespre concert a càrrrec
de Paula Grande i Emilio
Sánchez. Interpretaran diverses
peces de la música tradicional
cubana i llatinoamericana. L’entrada
és gratuïta.
BANYOLES
Auditori de l’Ateneu A les
7 de la arda a l’Auditori de l’Ateneu
de Banyoles, concert de
música clàssic a càrrec del Trio
Mozart Deloitte, conjunt resident
a l’Auditori de l’Ateneu de
Banyoles el 2011, que interpretarà
el concert «Els romàntics:
Beethoven i Chopin». Preu de
l’entrada: 10 €
FIGUERES
Castell de Sant Ferran A
partir de les 5 de la tarda al
Castell de Sant Ferran de Figueres,
concert de música barroca
a càrrec del trio format
per Heidi Tsai, clavicèmbal;
Nabí Cabestany, violoncel barroc,
i Joan Carles Martínez, guitarra.
Gratuït.
Teatre
5/6/11 FIGUERES
Concert de música barroca
Castell de Sant Ferran L'Obra Social d'Unnim organitza
aquest diumenge a les 5 de la tarda un concert gratuït de
música barroca al castell de Sant Ferran de Figueres amb la
col·laboració dels Amics del Castell. El recital serà a càrrec
del trio que integren Heidi Tsai, clavicèmbal; Nabí Cabestany,
violoncel barroc, i Joan Carles Martínez, guitarra.
Agenda de la setmana
DIVENDRES 10 DE JUNY
Arriba l’H-Titud Fest 2011
Piscina Municipal de Vidreres, a les 9 de la nit. Preu: 10 € (Dia)
L’H-titud Fest de Vidreres, que va néixer amb l’objectiu de difondre diferents tendències
musicals com el punk, hardcore, rock`n´roll, pop, folk... de l’escena alternativa i independent,
tant nacional com internacional torna amb la segona edició que se celebrarà al llarg de divendres
i dissabte. Enguany els grups participants seran Lo:muêso (foto), Aliment, Nothink, Zeidun,
Furguson, Betunizer, This Drama, Human Ashtray, Willis Drummond, Afganistan Yeye’s,
The Capaces i Hard Ones, a més de l’actuació de la banda The Adolescents, que està prevista
per al proper 23 de juny. A causa de la inquietud envers la cultura musical i l’art en general,
un grup de jovent de Vidreres va decidir reunir-se per tirar endavant un projecte, per apropar
al municipi una música i una escena musical minoritària. Aquest festival vol tornar una mica
als inicis del que va ser l'escena underground, ja que no hi haurà grans infraestructures tècniques,
sinó un escenari baixet, un parell de focus i un espai reduït, i on la falta de recursos se
suplirà amb la il.lusió i la filosofia del «Do it yourself». Tots els concerts es portaran a terme a
la Piscina Municipal de Vidreres, a partir de les 9 de la nit.
SALT
Teatre A les 6 de la tarda al
Teatre de Salt, la Cie. Vu d’en
Bas presenta «Allò que el senyor
D. ha vist». Un espectacle
de titelles que gira entorn a la
història del senyor Monsieur D,
un home rodó d'uns 50 anys, a
la seva feina. Meticulós, classifica
les obres guardades i les
obres demanades. Preu de l’en-
trada: 8 /7 €
MAÇANET DE LA SELVA
Apareguda De
Comediants
Kafkiana. A les 7 de la tarda a
la Societat. Preu: 5 euros.
Diversos
GIRONA
Centre cívic Sant Narcís Al
Punt de lectura i a 2/4 de 12
del migdia, entrega dels guar-
dons del VI Premi de Narrativa.
Homenatge a Josep Recasens,
veí del barri, amb lectura de
textos propis i d’homenatge.
Conferència de Xavier Pla (dtor.
càtedra Josep Pla de la UdG
amb el títol 30anys sense Josep
Pla. A peu Pla, lectura de
textos a càrrec del grup Fa com
9.
SANTA COLOMA DE FARNERS
Fira del Pa amb tomàquet
Durant tot el dia al Parc de Sant
Salvador, es portarà a terme la
DIARI DE GIRONA
11a edició de la Fira del pa amb
tomàquet. L’objectiu és homenatjar
l’àpat més popular de Catalunya:
el pa amb tomàquet i,
al mateix temps, promocionar
els productes gastronòmics locals.
Hi haurà cercavila de gegants,
sardanes, animació infantil
i recital d’havaneres.
DILLUNS 6
Conferències
GIRONA
Casa de Cultura Conferència
inaugural de l'exposició 150
nays del Calendari del pagès.
«Els pagesos i la seva influència
en el paisatge» a càrrec de
Martí Boada, Dr. en Ciències
Ambientals i científic ambiental,
geògraf i bon coneixedor
del Parc del Montseny. Aula B
de la Casa de Cultura a les 8 de
la tarda.
DIMARTS 7
Música
4/6/11 BLANES
Festival Escola de Dansa Esclat
Teatre de Blanes Com cada any, el Teatre de Blanes
acull el Festival de l'Escola de Dansa Esclat. El preu de l'entrada
és de 5 € i les entrades es poden comprar directament
a l'escola. Una oportunitat per poder observar el bon
estat de forma dels alumnes de dansa d’aquesta escola,
que mostraran el treball realitzat al llarg de l’any.
BANYOLES
Audicions del taller de música
de Banyoles A l’Auditori de
l’Ateneu a les 7 de la tarda.
Diversos
GIRONA
Projecte Univers Pessoa
Lectura il·lustrada Les Lisboes
de Pessoa (Casa de Cultura, 8
de la tarda) a partir de textos
del llibre pòstum Lisboa, allò
que el turista ha de veure i de
poemes dels seus heterònims.
La lectura anirà a càrrec de Núria
Corominas i Marc Pey.
DIMECRES 8
Diversos
GIRONA
Dia de la gent gran A partir
de 2/4 de 10 de la nit al Teatre
Municipal de Girona se celebrarà
el Dia de la Gent Gran. La jor-
Accents#714
COORDINA Albert Cornellà
A/E fets.diaridegirona@epi.es
DISSENY PORTADA POL V.
nada comptarà amb diversos
actes, xerrades i activitats.
DIJOUS 9
Cinema
GIRONA
Festival Unnim de Cinema de
Muntanya A les 8 de la tarda
a l’SAuditori JosepViader de
la Casa de Cultura, projecció
de Tuzgle i The Asgard Project.
SANT FELIU DE GUÍXOLS
Projecció dels curts premiats
al festival Unica (II) A la
casa Josep Irla, a les 10 de la
nit. Ana y Mateo, Natura Arpaju,
(medalla d’or), Argentina. The
Jungle, de Nima Abbas Pour
(medalla de plata), Iran. Liziko,
Medeas Gagua (plata), Geòrgia.
Copia A. Pablo Díaz i Gervasio
Traverso (plata), Argentina. Die
neue waschmaschine, Winfried
Bellmann, (plata), Alemanya.
Larghetto, Jaroslav Nykl (plata),
Txèquia. Vene Suurus, Andrew
Bond (or), Estònia.
Música
BANYOLES
Audicions del taller de música
de Banyoles A l’Auditori de
l’Ateneu a partir de les 7 de la
tarda.
DIVENDRES 10
Música
SALT
La Mirona A partir de 2/4
d’11 de la nit a la Sala 2 de La
Mirona de Salt, nova sessió del
Banc de Proves amb les actuacions
de Middle Sex i Wooly Goats.
Gratuït.
CELRÀ
El Ressupó A partir de els
11 de la nit a La Fàbrica de Celrà,
concert de música en directe
i degustació gastronòmica ene
el cicle de Música independent
El Ressupó. En aquesta ocasió
la música anirà a càrrec dels
grups Esperit! i Plouen.
TERRA DE PIRATES · 19a BOTIGA AL CARRER 2011
Dissabte dia 4 de juny a Palamós se celebra la 19a BOTIGA AL CARRER amb la festa TERRA DE PIRATES
El circuit està comprès des de l’avinguda Onze de Setembre fins a la Planassa i tota la zona del nucli antic, on des de les 10 fins a les 21 h hi haurà parades dels establiments associats
a Fecotur, oferint els seus productes al carrer. Entre les parades hi trobarem dues tavernes pirates: «LA TAVERNA JACK SPARROW» i «LA TAVERNA BUCANEROS, PIRATAS CUBANOS»,
on podreu degustar begudes i menjars pirates com ara mojitos i altres de relacionats amb la temàtica pirata. També durant tot el dia hi haurà l’«Abordatge pirata»! Actuacions teatralitzades
amb actors vestits de pirata que es passejaran per tot el circuït de la botiga al carrer, buscaran tresors amagats, faran lluites… També hi haurà diversos espectacles de malabars,
xanques i espectacles teatralitzats itinerants on s’interactuarà amb el públic assistent. L’actuació d’un dels grups teatrals es basarà en la història de la pirateria del s.XVIII a
Palamós i un altre grup farà actuacions amb pirates de fantasia. A més, comptarem amb la col·laboració de la colla de carnaval Els Pirats, que estaran acompanyant-nos en aquesta
festa, i la seva carrossa, decorada com a galeó pirata, serà l’escenari des d’on es faran totes les proves participatives amb el públic, divertides i dinàmiques, com ara la “subhasta dels
tresors pirates” amb les quals aconseguiran diferents premis, perquè tothom s’ho passi molt bé. Per als més petits hi haurà castells inflables a la Planassa, als quals podran accedir
gratuïtament amb els vals de 5 minuts que els obsequiaran els botiguers per les compres fetes a les seves parades, i també tindrem la ludoteca EL CAU PIRATA, on es faran maquillatges
i tatuatges per a tots els públics. Com a cloenda, a les 19.30 h hi haurà cremat per a tothom! Des de Fecotur t’animem a ser pirata per un dia, i a passar-ho molt bé.
ATREVEIX-T’HI… VINE DISFRESSAT DE PIRATA!!!