Els - Diari de Girona

U na
de cada tres persones més gran de
65 anys pateix una caiguda almenys un
cop a l'any. I almenys la tercera part pateix
com a conseqüència d’això una fractura
o altres lesions més o menys greus. Els especialistes
comencen a considerar que l'atenció
d'aquestes persones no ha de ser momés física,
sinó també psicològica, perquè cada vegada
n’hi ha més que pateixen la síndrome
postcaiguda, que es caracteritza per una por
exagerada a patir una nova ensopegada, cosa
que limita de manera important la seva activitat
física i la seva qualitat de vida. De fet,
un bon percentatge de persones grans temen
moure's, temen noves caigudes a dins o a fora
de casa i no s'atreveixen ni a sortir ni a moure's
sinó és amb l'ajuda –moltes vegades innecessària–
d'algú del seu entorn. A més, com
deia el Dr. Ribera Casado, un dels grans geriatres
espanyols, «es tendeix a frivolitzar sobre
aquest tema, que ha estat ignorat en la major
part dels programes docents. Però la seva
magnitud i les seves conseqüències són prou
importants com per prendre’l amb serietat i
analitzar la seva epidemiologia, causes, factors
de risc i tractament».
En l'últim congrés de la Societat Espanyola
de Medicina Familiar i Comunitària s'han donat
a conèixer dades que centren la qüestió.
Per exemple, el 32% dels més grans de 70 anys
ha patit alguna caiguda (és a dir, a Espanya,
més de milió i mig). La majoria de les caigudes
són al matí i a casa. Per si no n'hi hagués
prou, els més grans són consumidors de quatre
o més fàrmacs al dia, que augmenten considerablement
el risc de caure (sobretot si es
tracta d'antihipertensius, antidepressius o ansiolítics).
Molts ancians consideren aquest contratemps
com un accident habitual. En la majoria
d'ocasions estan sols quan cauen i en
un percentatge fins i tot més gran (70%) cauen
de la mateixa manera. I un detall de molt interès:
el 49,6% dels que cauen s'aixequen de
manera immediata; el 36,5% triga menys de
deu minuts; gairebé un 10% triga entre 10 i
60 minuts i un 4,5% triga entre 1 i 6 hores. Més
de la tercera part va necessitar ajuda per poder
incorporar-se.
RECOMANACIONS
Als 65 anys, tothom, en més o menys grau,
patim osteoporosi, és a dir, pèrdua de massa
òssia, que fa l'os més fràgil. És el moment de
preveure caigudes i fractures. Consisteix només
a prendre simplement algunes precaucions.
Sobretot, control periòdic de la vista i
l’oïda; i que hi hagi sempre bona il·luminació.
Hi ha altres consells a tenir en compte:
– Les caigudes es produeixen més sovint a
les escales. I sobretot, quan es baixen. Procuri
que hi hagi baranes i si n'hi ha, agafi-s’hi. El
primer esglaó i l'últim han d'estar visiblement
marcats.
– Mantingui bona il·luminació a tota la casa.
– Comprovi totes les catifes per assegurarse
que no tenen arrugues.
– Cobreixi les superfícies lliscants amb catifes
en bon estat i fixi-les a terra amb dispositius
antilliscants.
– Mantingui els cordons elèctrics o el cable
del telèfon fora dels llocs per on es pot passar.
– Vagi amb compte si camina pel hall d'un
hotel, d'un banc, un supermercat o un hospital.
Els terres poden ser lliscants o la brillantor
pot provocar una confusió visual. Si ho
necessita, no dubti a demanar ajuda.
L'edat és un dels factors determinants –en
les dones, la menopausa– de la pèrdua de massa
òssia. L'os es fa més porós, perd consistència
assistència sanitària
La por a caure
Una de cada tres persones de més de 65 anys cau almenys una
vegada a l’any, i es calcula que la tercera part es fa alguna fractura.
i el risc de fractura augmenta de manera considerable.
La part d'os que més es perd és la
trabecular, és a dir, el teixit ossi que serveix
de sosteniment vertical a les vèrtebres, el que
fa l'entramat de consistència de la vèrtebra. La
pèrdua d'os trabecular (20% de l'esquelet) és
molt més gran que la d'os cortical (80% d'esquelet).
I aquesta és la causa de les múltiples
fractures que afecten la població femenina
postmenopàusica. Es produeixen sobretot a la
part distal del radi, a les vèrtebres i al cap
del fèmur. Es pot calcular que una quarta
part de dones occidentals ha patit almenys una
fractura abans dels 80 anys. No és que l'home
sigui aliè al problema. Però és fàcilment
comprovable que la seva pèrdua de massa òssia
no només comença més tard, sinó que evoluciona
més lentament. I és que la carència
d'estrògens que caracteritza la menopausa accelera
aquesta pèrdua d'os (el que resulta sorprenent
és que les poblacions del Tercer Món
tenen una immunitat relativa a les fractures associades
a l'edat; també s'observa aquesta immunitat
en poblacions negres dels països rics).
El problema seriós és que com que l'esperança
de vida va en augment, i l'edat és factor
de risc per a l'osteoporosi, la fragilitat dels
ossos, també. Entre un 30% i un 50% de totes
les dones que hagin passat la menopausa
i gairebé totes les persones de més de 75 anys,
es veuran afectades. Encara que l'home també
té risc, la realitat demostra que per exemple
si es parla de vèrtebres, afecta vuit dones
per cada home. Un 15% de les dones patirà
una fractura de maluc en algun moment de
la seva vida. Un altre 15% de més de 50 anys,
patirà fractura de canell. A Espanya es produeix
una fractura per osteoporosi cada 15 minuts.
El procés comença
al voltant dels 30 anys.
Però la majoria dels casos
no té reflex clínic
i per tant no es diagnostica
fins passats els
50, cosa que endarrereix
l'adopció de mesures
preventives...
– El maluc: la fractura
de maluc és una
de les causes principals
d'incapacitat entre els
ancians. Com que, a
més, l'edat mitjana d'aquesta
fractura se situa
en els 75 anys, un percentatge
notable (entre
el 15% i el 20%)
mor en els mesos següents
a la fractura. La
majoria dels pacients
que sobreviuen són incapaços
de realitzar
per ells mateixos les
activitats quotidianes.
Un alt percentatge de
pacients no recupera
la mateixa capacitat
funcional que tenia
abans; només un 26%
ho fa (moltes vegades es parla que es produeix
la fractura i, com a conseqüència, la caiguda
i no al revés. Els especialistes sostenen
que n’hi ha prou amb una lleugera relliscada
per produir la caiguda i d'aquí, la fractura).
Només parlant de fractures de maluc pot xifrar-se
la despesa en més d'uns 130 milions
d'euros cada any, incloent els 18 dies d'estada
mitjana hospitalària i sense comptar amb
les despeses de rehabilitació ni les possibles
recaigudes.
– Les vèrtebres: les nostres vèrtebres estan
formades per os trabecular; com dèiem, l'os
travessat per trabècules que li serveixen de suport.
Doncs bé, quan l'osteoporosi arriba, la
cèl·lula destructiva, l'osteoclast, amplia l’amplada
d'aquestes trabècules. A poc a poc, va
deixant l'os sense suport. I lentament, però de
manera inexorable, l'os perd resistència i mostra
una imatge bicòncava. Per un d'aquests extrems
acabarà cedint i per tant, encorbant la
columna vertebral. I en molts casos, l'os sense
sosteniment, s’acabarà trencant. Per això es
perd estatura. A partir de la menopausa, es
perd un 2% de massa òssia cada any. I aquesta
pèrdua és més gran a les vèrtebres... La
dona que ha patit fractura vertebral té un risc
molt elevat de tenir en el futur noves ruptures
que poden aparèixer després d'un mínim
esforç.
– El canell: és una altra de les zones que
sol fracturar-se amb més freqüència. Es produeix
cap als 55 anys. Moltes de les pacients
es recuperen però pateixen un procés de dolor
crònic, alteracions a la pell o inflamació articular.
Entre els que han patit aquesta fractura
és tres vegades més freqüent trobar limitacions
en l'activitat diària (vestir-se o pujar
escales).
La solució que vostè busca
Asisa
EL NÚM. 1 ETS TU.
MARC MARTÍ
Salut
15 Dominical
Diumenge 8
de maig de 2005
Ramón
Sánchez
Ocaña
Pot estar segur.
Delegació Girona: Passeig General Mendoza, 1 entl. (Pl. Catalunya) - 17002 GIRONA
Telèfon 972 20 77 58 - Fax 972 22 44 30 e-mail:admon.gerona@asisa.es
Oficina a Figueres: C/ Col·legi, núm. 5 baixos - FIGUERES