Els - Diari de Girona

More documents

Recommendations

Info

Música 18 Dominical Diumenge 8 de maig de 2005 Els 5 més venuts ESPANYA 1 = Pájaros en la cabeza Amaral 2 ▲ Malú Malú 3 ▼ Santa Justa Klan S.J.K. 4 = Il Divo Il Divo 5 ▼ Camela Oro. La colección Camela REGNE UNIT 1 ▲ Devils & Dust Bruce Springsteen 2 ▼ Trouble Akon 3 ▼ Greatest hits (XL) Basement Jaxx 4 ▼ Definitive collection Tony Christie 5 ▼ The Collection Shakin’ Stevens ESTATS UNITS 1 ▲ ... Something to be Rob Thomas 2 ▼ The emancipation of Mimi Mariah Carey 3 ▲ Who is Mike Jones? Mike Jones 4 ▲ Il Divo Il Divo 5 ▼ The massacre 50 Cent El retorn més esperat Bruce Springsteen recupera al seu nou disc, «Devils & Dust», la faceta de cantautor compromès, amb històries de contingut social sobre «persones que lluiten amb els seus dimonis». C onvertit, 34 AÑOS DE EXPERIENCIA LOS ENCUENTROS SERIOS Nº 1 TEXT: CARLOS DEL AMO FOTOGRAFIA: ALBERTO MARTÍN/EFE indiscutiblement, en una de les icones de la cultura nord-americana dels segles XX i XXI, Bruce Springsteen recupera la seva faceta de cantautor i torna a comprometre's musicalment, políticament i socialment amb el seu nou àlbum, Devils & Dust, que acaba de sortir a la venda. El «boss» torna a convertir-se en el superheroi del rock, retornant als seus orígens, amb un disc acústic i relaxat, format per dotze cançons noves i un DVD, dirigit per Danny Clinch, amb cinc temes interpretats en format acústic i presentats pel mateix compositor. Al llarg dels talls de l'àlbum, Bruce aprofita la reflexió interior que va suposar el seu anterior treball, The raising (2002), inspirat en els atemptats de l'11-S, i es posiciona en molts temes d'alt contingut social, abandonant les ciutats per traslladar-se a l'ambient rural, amb melodies poderosament demolidores en uns casos i, en altres, molt intimistes. El tema que dóna nom a l'àlbum i que l’obre, Devils & Dust, marca les claus de tot el que vindrà després en textos i melodies, tot sota la producció de Brendan O'Brian, que ja es va encarregar de la de The rising. L'origen de Devils & Dust –que Bruce Springsteen presentarà a Barcelona l’1 de juny, en un concert, les entrades per al qual es van esgotar en poques hores– cal buscar-lo deu anys enrere, quan el 1995 el cantant i compositor va realitzar la seva primera gira acústica en solitari. «Estava molt inspirat i després de cada actuació baixava de l'escenari, em posava a escriure i guardava les cançons en un calaix. Ara he pogut revisar-les i rescatar-ne algunes», explica Springsteen. Dues de les noves cançons, The hitter i Long time coming, van ser escrites i interpretades en la gira The Ghost of Tom Joad, i d’altres, com la que dóna títol al disc, van ser escrites al començament de la guerra de l'Iraq. L'àlbum, segons l'autor de The river, tracta d'històries «individuals de persones que lluiten amb els seus dimonis i la música va per sota, com una metàfora. Una part de la cançó transcorre a l'oest, en un entorn rural on la gent viu amb les seves confusions, a vegades bé i d’altres de manera tràgica». Bruce Springsteen, que ha preferit aquesta vegada gravar sense la E Street Band, s'encarrega de la guitarra mentre que el productor Brendan O'Brian toca el baix i Steve Jordan la bateria. Devils & Dust és l'àlbum número 19 de Bruce Springsteen des que el 1973 va publicar Greetings from Asbury Park, N.J.. Nascut el 23 de setembre de 1949 a Freehold, Nova Jersey (Estats Units), amb avantpassats italoirlandesos, ja porta 32 anys de carrera des que als 14 anys va començar a tocar amb el grup The Castiles. Novetats Pereza: «Animales» Encara que es van unir per fer versions de Leño, Leiva i Rubén, els dos integrants del grup madrileny Pereza, han avançat «sense prejudicis» cap al pop, al qual ara aporten Animales. «Hem aconseguit portar el so espontani del directe, que és on nosaltres hem crescut, a la galeta del CD», diuen aquests dos músics que ja han signat dos discos més, Pereza (2001) i Algo para cantar (2002). Musicalment no s’assemblen a l’emblemàtica banda de la qual feien versions, però asseguren que sí tenen semblances en «la nostra actitud del carrer. Cantem històries que ens passen al carrer, el dia a dia, qualsevol s’hi pot identificar», afirmen. El sueño de Morfeo El grup asturià El sueño de Morfeo acaba de treure el seu primer disc, homònim, que ja s’ha situat entre els més venuts. Amb 85 concerts previstos de moment per a la seva propera gira, els integrants del grup es mostren eufòrics. «Tenim un somriure d'orella a orella permanent i una energia enorme des de fa uns mesos», afirma David Feito, guitarrista i gaiter del grup, que completen Juan Luis Suárez, el rocker de la banda, i la veu de Raquel Rosario, que ja va cantar amb Fran Perea el tema 1+1 son 7, a la sèrie televisiva Los Serrano. Laihn: «Puzzle» El quintet barceloní de rock alternatiu Laihn acaba de debutar amb Puzzle, àlbum autoeditat i produït pel mateix grup i que recull la feina que han realitzat des dels seus orígens, l’any 2002. Laihn reconeixen que entre les seves influències hi ha Jeff Buckley, Sunny Day Real Estate, Chris Cornell o Hundred Reasons i a Puzzle han inclòs deu cançons com Sin nadie (tal vez), 13, Si no soy yo, Nada ves, That's for me o Nuncajamás, entre d’altres. Bandes sonores Descubriendo nunca jamás Jan A. P. Kaczmarek Decca El músic polonès firma una de les partitures més interessants dels últims mesos. Guanyadora de l’Oscar a la millor banda sonora i nominat a altres guardons importants, aquest score destaca per la seva bellesa i sensibilitat. Jan A.P. Kaczmarek s’allunya dels treballs que altres músics havien creat en anteriors aproximacions a l’obra i l’univers de l’autor de Peter Pan. El compositor, que des de fa uns anys viu als Estats Units, ha escrit un conjunt de melodies plenes d’emotivitat, més pròximes a les sonoritats dels països de l’Est que no pas a la música de Hollywood. El tema central és una magestuosa peça per a corda i cor infantil que, en certa manera, evoca la innocència dels nens. A mesura que avança la partitura, el piano agafa protagonisme i porta el pes de les melodies hipnotritzants que ha escrit el músic per al film interpretat per Johnny Depp i Kate Winslet. Lluís Poch CON UNI-CENTRE PODREMOS DECIR «SÍ, TE AMO!» 8 quai BOURDAN 66000 PERPIGNAN 0033-468 34 22 44 www.unicentre1.com Reciba gratuitamente nuestra documentación
DVD Cosas que hacen que la... Director: Manuel G. Pereira. Intèrprets: Ana Belén, Eduard Fernández. Distribuïdora: Columbia. Durada: 100 minuts. Tot i que continua sense recuperar el pols dels seus primers films, Gómez Pereira firma aquí una notable comèdia dramàtica gràcies, en bona mesura, a la seva parella protagonista. També hi contribueix l’acurat guió de Joaquim Oristrell i Yolanda García Serrano. P. P. Gritos de muerte Director: Alex Turner. Intèrprets: Henry Thomas, Patrick Fugit, Nicki Aycox. Distribuïdora: Columbia. Durada: 87 minuts. Una enèsima revisió del film amb casa encantada, que té com a principal (única?) originalitat que els protagonistes són una banda de criminals. Amb tot, és una sèrie B prou acceptable que sap treure profit de les previsibles aparicions fantasmagòriques. També serveix per comprovar com porta la maduresa el nen d’E.T. P. P. Atrapado por el sexo Director: Skav One. Intèrprets: Reagan Gómez- Preston, Isaiah Washington. Distribuïdora: Columbia. Durada: 91 minuts. D’origen televisiu, aquest thriller eròtic més aviat descafeïnat gira al voltant d’un guardaespatlles que participa en un convencional triangle amorós. Esteticista fins a la riallada, val la pena pels actors, que es prenen amb una sorprenent seriositat els seus respectius personatges. P. P. Bandes sonores La intérprete James Newton Howard Varese Sarabande Primera col·laboració entre el veterà Sidney Pollack i James Newton Howard. Per a aquest thriller polític sobre conspiracions i assassinats a la seu de les Nacions Unides, el músic de Los Angeles ha escrit un score eminentment funcional, que no té res a veure amb l’espèndida partitura que va fer per a El bosque. La trama i la mena d’infern personal que turmenta els dos protagonistes –Nicole Kidman i Sean Penn– justifiquen el caire opressiu de la banda sonora. S’obre amb un fragment de vuit minuts caracteritzat per crescendos orquestrals i l’ús de cors amb reminiscències africanes. Destaquen de manera especial els passatges que acompanyen l’arribada als Estats Units del dictador africà al voltant del qual gira la intriga de la pel·lícula. James Newton Howard dota d’una gran intensitat i tensió aquestes escenes, amb un recital de contundents percussions. Lluís Poch Algú coneix aquest individu? Q uè Stephen Tobolowsky, un dels actors secundaris més actius i desconeguts de les últimes dues dècades, se’n riu del seu anonimat en un documental dirigit per Robert Brinkmann. tenen en comú Arde Mississipi, Gran bola de fuego, Dos pájaros a tiro, Los timadores, Thelma i Louise, Memorias de un hombre invisible, Instinto básico, Mujer blanca soltera busca, Sneakers, Atrapado en el tiempo, Mr. Magoo, El dilema, Garfield i Miss agente especial 2? No és la qualitat, és clar, sinó la presència de l’incombustible Stephen Tobolowsky, un d’aquests actors que semblen haver nascut per als papers secundaris i que ja acumula un centenar de pel·lícules en gairebé tres dècades. És el típic individu que sona a tot- hom, però ningú arriba a encertar el seu nom. Només alguns cinèfils malaltissos o els crítics més inconformistes han reivindicat tímidament la seva figura. Doncs ara el director Robert Brinkmann farà justícia a un personatge tan curiós. Es tracta de Stephen Tobolowsky birthday’s party, un documental que neix, precisament, de l’insòlit anonimat del seu protagonsista, un senyor capaç de participar en desenes de blockbusters sense arribar a assolir l’estrellat. Brinkmann, director de fotografia, actor eventual i ara director, va comentar al seu amic Tobolowsky que era increïble que ningú recordés el seu nom a aquestes alçades de la seva carrera. Així, entre bromes i con- TEXT: PEP PRIETO verses casolanes, va sorgir un documental que es divideix en dues parts. Una està formada per les entrevistes realitzades pel mateix Tobolowsky a peu de carrer, en què pregunta a la gent si saben qui és... Stephen Tobolowsky. Les respostes? Doncs arriben a dir que és un científic, un escriptor, un periodista i fins i tot un dirigent estranger. Però cap d’ells no l’identifica com a actor. La segona part de Stephen Tobolowsky birthday’s party se situa durant la festa d’aniversari que li dóna títol, en què el protagonista explica a un grup d’amics –entre els quals destaquen Memòries d’un home invisible L’actor, vist en títols com «Instinto básico» i «Atrapado en el tiempo», explica les seves experiències a Hollywood en aquesta cinta les actrius Mena Suvari, Amy Adams i Ann Hearn, i l’actor Gregory Wagrowski– diverses i sucoses anècdotes de la seva experiència entre els bastidors de Hollywood. Aquest film promet ser, efectivament, una autèntica festa, no només pel que té de crònica de la cara oculta del cinema nord-americà actual, sinó perquè reivindica la importància d’intèrprets aparentment invisibles que, com l’amic Tobolowsky, no s’han cansat mai d’aportar el seu ofici a pel·lícules que potser no se’l mereixen. Cinema 19 Dominical Diumenge 8 de maig de 2005 GRUP 22 / Tel. 972 22 14 30 fax 972 21 57 02 • llibreria 22 / llibreria&quiosc 22 / còmics 22 • Girona · c/e llibreria22@llibreria22.net www.llibreria22.net
Page 1 and 2: Diari de Girona Reportatge Joves de
Page 3 and 4: 4 5 litzem la dansa creativa com un
Page 5 and 6: A questa setmana, un equip d'invest
Page 7 and 8: I no té mar. Però l’erosió m
Page 9 and 10: U n Memòria femenina grup de cinc
Page 11 and 12: L 'encant de Sant Llorenç de la Mu
Page 13 and 14: D’Eritrea a Sud-àfrica La barrej
Page 15 and 16: U na de cada tres persones més gra
Page 17: 6 7 12 13 14 LIQUIDACIÓ TOTAL PER
Page 22 and 23: 22 Dominical Diumenge 8 de maig de
Page 24: Aprimar-se definitivament d’una m

Els - Diari de Girona

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?