Els - Diari de Girona

A questa
setmana, un equip d'investigadors
catalans anunciava que havia
constatat, per primera vegada, la presència
assídua de la ratapinyada nòctul gegant
(Nyctalus lasiopterus), el ratpenat més
gran d'Europa, en una fageda del parc natural
de la zona volcànica de la Garrotxa.
Jordi Camprodon, del Centre Tecnològic Forestal
de Catalunya, i Carles Flaquer, del Museu
de Ciències Naturals de Granollers, explicaven
que havien fet el seguiment d’un individu
mascle entre la tardor passada i
aquesta primavera en aquesta zona boscosa
garrotxina, la qual cosa els portava a concloure
que aquests animals passen almenys
l'hivern a Catalunya.
Però tot i que potser no se n’havia fet cap
seguiment, ni cap estudi exhaustiu com el
que ha fet aquest ara equip científic, ja hi
havia constància de la presència habitual
de la ratapinyada nòctul gegant a les comarques
gironines, i en d’altres indrets de
Catalunya. El llibre Guia dels mamífers terrestres
de Catalunya (Editorial Pòrtic, 2002),
de Marta Vigo, dedica dues pàgines a aquest
ratpenat i n’indica la presència –també assenyala
que escassa–, a la Garrotxa, però
també en altres comarques gironines, com
l’Alt Empordà, el Ripollès i la Cerdanya, i
en algunes zones del Pirineu lleidatà.
«És la ratapinyada més grossa de Catalunya»,
escriu Marta Vigo sobre aquest animal,
que pot arribar al mig metre d’envergadura.
«El seu tret més característic són les orelles:
curtes, de forma triangular i amb la punta
arrodonida, van proveïdes d’un tragus que
s’eixampla per la part superior en forma de
bolet». La Guia dels mamífers terrestres de
Catalunya dóna més detalls sobre l’aspecte
d’aquesta ratapinyada: «Les ales són llargues
i estretes i presenten pèls a la part inferior.
Com tots els nòctuls, té uns polzes
curts i robustos que l’ajuden a desplaçar-se
per terra. Pelatge espès i força llarg. La regió
dorsal és de color marró o marró vermellós
i el ventre és més clar, de color marró
grogós. El musell, les orelles i les membranes
alars són de color marró fosc. Les
cries presenten tonalitats més fosques que
els adults».
Marta Vigo situa l’hàbitat de la ratapinyada
nòctul gegant, en «boscos ben conservats,
sobretot caducifolis, però també pinedes i
avetoses». És un animal arborícola, que «generalment
busca refugi als forats dels arbres,
però ocasionalment també es pot amagar en
esquerdes de les roques i en edificis». Pel
que fa als seus costums, «surt d’hora del
seu refugi, abans de fer-se fosc, i roman
actiu tota la nit. Vola entre els 15 i 50 metres
d’altura o més amunt i tot, amb un vol
ràpid i rectilini que incorpora alguns picats
per caçar insectes. Forma colònies d’unes
desenes d’individus, a tot estirar, que sovint
comparteixen el refugi amb altres nòctuls
i, més rarament, amb altres vespertiliònids»
(família de ratpenats a la qual pertany).
EN PARCS URBANS I CAÇANT OCELLS
La ratapinyada nòctul gegant és la més gran
d’Europa (pot mesurar més de 15 centímetres,
i pesar fins a 70 grams), però té altres
característiques que la fan peculiar. Així, se
la considera l’única espècie de ratpenat que
caça ocells i se’ls menja, tot i que s’alimenta
bàsicament d’insectes. I a més se n’han
detectat colònies en parcs urbans, com el de
l’Oeste, a Madrid, i el de María Luisa, a Sevilla.
Francisco J. Purroy i Juan M. Varela, a
la Guía de los mamíferos de España (Lynx
Edicions, 2003), expliquen que en aquests
casos se’l troba «refugiat en forats de corpulents
arbres ornamentals i en l’intricat brancatge
de les palmeres». Purroy i Varela afegeixen
que «els individus de la ciutat de Sevilla
tenen la seva zona de caça a les
maresmes del Guadalquivir, índex de la seva
capacitat de desplaçament».
Les maresmes del Guadalquivir són un dels
espais que integren el Parc Natural de Doñana,
i va ser precisament un investigador
de l’estació biològica que el Centre Superior
d’Investigacions Científiques té en aquest
parc, Carlos Ibáñez, que va estudiar la caça
d’ocells per part de la ratapinyada nòctul gegant:
«La predació d’ocells per part dels ratpenats
és un fenomen molt estrany en la Natura»,
assegura Ibáñez en el seu treball, per
al qual va analitzar més de 14.000 mostres
d’excrements de nòctuls gegants. Aquest estudi
«revela que aquesta espècie captura i
El ratpenat
gegant
de la Garrotxa
La ratapinyada nòctul gegant, la més gran d’Europa i l’única que
menja ocells, té una presència habitual al parc natural de la zona
volcànica, però també en altres indrets de les comarques gironines.
TEXT: ALFONS PETIT
menja un nombre important d’ocells migratoris,
la qual cosa la converteix en l’única
espècie coneguda fins ara que regularment
caça ocells». A més, Ibáñez apuntava que les
característiques de la morfologia i dels hàbits
de la ratapinyada nòctul gegant el portaven
a concloure que «normalment captura
els ocells en ple vol».
El nòctul gegant és habitual en diferents
zones de l’Estat espanyol i en molts altres
indrets del món, des del nord d’Àfrica fins
a pràcticament tot Europa i algunes regions
asiàtiques. Anomenat greater noctule en
anglès, i grande noctule en francès, la imatge
d’aquesta ratapinyada va ser reproduïda
per l’administració postal de l’Uzbekistan en
la sèrie de segells que l’any 2000 va dedicar
a diferents espècies de ratpenats.
FERRER
Reportatge
5 Dominical
Diumenge 8
de maig de 2005
Fotos:
Sobre aquestes línies,
el segell que
l’administració postal
de l’Uzbekistan
va dedicar l’any
2000 a la ratapinyada
nòctul gegant. A
l’esquerra, tres imatges
–procedents de
pàgines d’Internet
especialitzades en
la matèria– del ratpenat
més gran
d’Europa, que segons
els científics té
presència habitual a
la Garrotxa.