1 - McGraw-Hill

More documents

Recommendations

Info

APLICACIONS: CONSTRUCCIÓ DEL TRIANGLE UNIVERSAL D’ESCALES Partint d’un triangle podem crear qualsevol tipus d’escala gràfi ca, tant de reducció com d’ampliació, sempre que no siga molt més gran o molt més menut que la natural, és a dir, 1:1. Podem fer-ho de dues maneres distintes: mitjançant el traçat d’un triangle equilàter de 10 cm de costat o dibuixant un isòsceles on els catets mesuren també 10 cm. En el primer cas dividirem la base, que representarà l’escala 1:1, en deu parts iguals; cadascuna tindrà una longitud d’1 cm. Farem el mateix amb un altre dels costats del triangle i traçarem paral·leles a la base, de forma que aquest costat quede defi nit per deu unitats diferents. Després, unirem el vèrtex oposat a la base amb cadascun dels punts que hem assenyalat abans, equivalents a 1 cm, 2 cm, 3 cm..., d’aquesta base. D’aquesta forma haurem creat nou escales de reducció. Si prenem la divisió 5 d’un dels costats, podem comprovar que la paral·lela a la base que tracem ha quedat dividida en deu parts iguals. Per tal de determinar a quina escala correspon, hem de fi xar-nos en el costat; en aquest cas podríem afi rmar que hem agafat 5 unitats de 10, o siga, 5/10 = 1/2 = 0,5, amb la qual cosa deduïm que la nova escala és 1:2. El mateix ocorreria si, per exemple, prenguérem la divisió 1 del costat. Hauríem pres 1 unitat de 10, és a dir, 1/10 = 0,1. Per tant l’escala seria 1:10. Fins ara, només hem reduït l’escala natural de què partíem. Per a augmentar-la és necessari prolongar els costats del triangle i seguir dividint-ne un progressivament en unitats d’1 cm. Com hem fet abans, traçarem des d’aquests punts paral·leles a la base; així aconseguirem noves escales: 11:10, 12:10 (igual 6:5) seguint el mateix procediment que hem explicat. En el segon cas es parteix d’un triangle isòsceles i es procedeix de la mateixa manera que s’ha fet amb el triangle equilàter. No obstant això, ara seran únicament els catets que estaran dividits en 10 parts iguals; com ja hem comentat, en aquest cas els dos costats faran 10 cm (Fig. 4.75). Ara fes-ho-tu Anima’t i realitza un triangle universal d’escales. Fig. 4.74 Fig. 4.75 115
116 4 PROCEDIMIENTS I TÈCNIQUES: TREBALLAR AMB ESTRUCTURES Hauràs observat que és possible realitzar una gran varietat d’imatges amb estructures, tant regulars com irregulars, i totes de gran bellesa. Et proposem que formes un grup de treball amb dos companys. Entre tots, doneu curs a la vostra imaginació en l’elaboració de les següents propostes: Proposta 1 Busqueu fotografies en revistes, catàlegs i llibres on apareguen formes, tant naturals com artificials: fulles d’arbres, fruites, portades de llibres, paviments, etc. Retalleu-les o fotocopieu-les, i comenteu entre els membres del grup les estructures que hi heu descobert (Fig. 4.76). Fig. 4.76 Proposta 2 Dibuixeu dos components diferents de cada tipus d’estructura sobre un full de paper blanc format A-4. Si no se us ocorren idees, comenceu realitzant alguna de les exposades abans. Podeu variar algun dels seus elements i veureu com a poc a poc trobeu noves solucions. Comenceu traçant cadascuna de les estructures amb llapis de grafi t; d’aquesta manera, si cometeu algun error, serà fàcil esborrar-lo. No es tracta d’omplir-ho tot de línies o de color, els espais blancs també són importants en el dibuix. Quan tingueu acabada la composició, acoloriu-la amb llapis de color o gouaches. Finalment, elegiu les que més us agraden i munteu un mural amb aquestes. És important que l’elecció la feu amb criteris estètics que hàgeu comentat prèviament (Fig. 4.77). Fig. 4.77 Proposta 3 Construïu dues xarxes bàsiques, una triangular i una altra quadrada. Sobre cadascuna, realitzeu una composició amb mòduls obtinguts per la unió de dues o tres mòduls bàsics. Una vegada acabada, acoloriu-la amb colors càlids També podeu realitzar dues composicions més: la primera sobre una xarxa triangular, que utilitzareu de base per a realitzar hexàgons. Una vegada elaborada, decoreu-la amb colors freds. La segona composició la podeu desenvolupar sobre una xarxa quadrada, on traçareu les diagonals com a elements de suport. Useu cercles i semicercles en la realització. Una vegada acabada, acoloriu la composició amb colors freds per a unes superfícies i càlids per a les restants. L’exemple següent pot donar-vos idees per a crear el vostre propi disseny (Fig. 4.78). Fig. 4.78
Page 1 and 2: UN QUADRO Pablo Palazuelo, Sydus II
Page 3 and 4: 90 4 FORMES CD 1 En l’Activitat 1
Page 5 and 6: Fig. 4.6 Fig. 4.7 92 Fig. 4.8 4 DIB
Page 7 and 8: Fig. 4.10 94 4 FORMES 2 A F
Page 9 and 10: Fig. 4.15 96 4 - CD
Page 11 and 12: Fig. 4.22 Fig. 4.23 Fig. 4.24 98 4
Page 13 and 14: Fig. 4.28 Fig. 4.29 Fig. 4.30 100
Page 15 and 16: Fig. 4.33 102 4 C2 Espirals Les esp
Page 17 and 18: Fig. 4.37 104 4 3 ESTRUCTURES Recor
Page 19 and 20: 106 4 C MÒDUL El mòdul és una fo
Page 21 and 22: Fig. 4.57 Units). 108 4 SUPERPOSICI
Page 23 and 24: Fig. 4.62 110 4 SECCIÓ Recorda M r
Page 25 and 26: Fig. 4.67 Fig. 4.68 112 1.435 4 Ele
Page 27: Fig. 4.72 114 4 CONSTRUCCIÓ Fig. 4
Page 31 and 32: 118 4 ALTRES PROPOSTES Superposici

1 - McGraw-Hill

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?