1 - McGraw-Hill

More documents

Recommendations

Info

APLICACIONS: SIMPLIFICAR FORMES COMPLEXES Hem analitzat alguns dels tractaments expressius amb els quals es pot dibuixar: el realisme d’Antonio López en la seua obra Mans enguantades per a Marilyn a Embajadores; la geometrització de la forma que utilitzava habitualment Juan Gris per a l’elaboració de les seues pintures cubistes, i que tan magistralment fa servir en el seu quadre Flascó, botella i ganivet; i, fi nalment, el tractament de les formes mitjançant contorns i siluetes, fet servir per molts artistes plàstics per a expressar-se al llarg de la història. Pablo Ruiz Picasso va utilitzar per a realitzar la seua obra El Bou (Fig. 4.9) tots els tractaments expressius exposats de manera seqüenciada. És a dir, el procés que va seguir per a desenvolupar aquest dibuix va ser simplifi car les formes complexes que constitueixen la fi gura que desitjava plasmar, partint, per tant, de la versió més realista del bou, per a posteriorment anar reduint, mitjançant geometritzacions, les formes fi ns a aconseguir la imatge esquemàtica fi nal. Fig. 4.9a Pablo Ruiz Picasso, El Bou, 12 de desembre de 1945. Fig. 4.9b Pablo Ruiz Picasso, El Bou, 24 de desembre de 1945. Fig. 4.9c Pablo Ruiz Picasso, El Bou, 26 de desembre de 1945. Fig. 4.9d Pablo Ruiz Picasso, El Bou, 2 de gener de 1946. Fig. 4.9e Pablo Ruiz Picasso, El Bou, 5 de gener de 1946. Fig. 4.9f Pablo Ruiz Picasso, El Bou, 17 de gener de 1946. Ara fes-ho-tu Prova tu també de simplifi car formes. Realitza un dibuix d’algun animal domèstic, com ara un gos, un gat, o qualsevol altre que se t’ocórrega, amb el tractament de la forma per mitjà del contorn, i el procediment de simplifi cació de la forma. 93
Fig. 4.10 94 4 FORMES 2 A Fig. 4.11 Fig. 4.12 A1 GEOMÈTRIQUES CONSTRUCCIÓ DE POLÍGONS REGULARS CONEIXENT-NE EL COSTAT Els mètodes de representació són de dos tipus: un de caràcter general, és a dir, que es pot aplicar a qualsevol polígon regular amb el nombre de costats que desitgem; i un altre de particular, per a cada polígon en concret. S’utilitzen mètodes particulars, per la senzillesa dels seus traçats, en la construcció dels següents polígons: triangle equilàter, quadrat, pentàgon, hexàgon, heptàgon i octògon. L’aplicació del mètode general l’usarem quan calga dibuixar polígons amb més de huit costats. Mètodes particulars – Traçat del triangle equilàter coneixent-ne el costat (Fig. 4.10) 1. Dibuixem un segment AB amb el valor del costat que es dóna. 2. Fent centre de manera successiva en els vèrtexs A i B, amb una obertura de compàs igual a AB, tracem dos arcs que determinen el punt C, vèrtex oposat al costat AB. 3. El triangle demanat s’obté en unir C amb A i amb B. – Traçat del quadrat coneixent-ne el costat (Fig. 4.11) 1. Tracem el costat AB donat. 2. S’alça una recta perpendicular sobre cadascun dels vèrtexs A i B amb l’escaire i el cartabó. A partir de A es traça una recta obliqua que forme amb el costat AB un angle de 45 °. Aquesta recta determinarà el punt C en tallar la perpendicular traçada en B. 3. Simplement traçant una paral·lela a AB per C obtenim el quadrat que volem determinar. – Traçat del pentàgon coneixent-ne el costat (Fig. 4.12) 1. Dibuixem el costat AB amb el valor donat i trobem la seua mediatriu, amb la qual cosa obtenim el punt P. 2. S’alça una recta perpendicular en B, i des d’aquest punt, i amb radi BA, es traça un arc que determinarà el punt J en tallar la perpendicular traçada abans. 3. Amb radi PJ i centre en P es dibuixa un arc que tallarà en el punt M la prolongació de AB. 4. Prenent com a centre A, i una obertura de compàs AM, dibuixem un arc que determina el punt D sobre la mediatriu. 5. Finalment, tracem arcs amb centre en D, A i B, i radi igual al costat AB. Aquests arcs, en tallar-se entre si, determinen els punts C i E, vèrtexs del pentàgon. El pentàgon s’obté unint els punts C, D i E amb els extrems A i B.
Page 1 and 2: UN QUADRO Pablo Palazuelo, Sydus II
Page 3 and 4: 90 4 FORMES CD 1 En l’Activitat 1
Page 5: Fig. 4.6 Fig. 4.7 92 Fig. 4.8 4 DIB
Page 9 and 10: Fig. 4.15 96 4 - CD
Page 11 and 12: Fig. 4.22 Fig. 4.23 Fig. 4.24 98 4
Page 13 and 14: Fig. 4.28 Fig. 4.29 Fig. 4.30 100
Page 15 and 16: Fig. 4.33 102 4 C2 Espirals Les esp
Page 17 and 18: Fig. 4.37 104 4 3 ESTRUCTURES Recor
Page 19 and 20: 106 4 C MÒDUL El mòdul és una fo
Page 21 and 22: Fig. 4.57 Units). 108 4 SUPERPOSICI
Page 23 and 24: Fig. 4.62 110 4 SECCIÓ Recorda M r
Page 25 and 26: Fig. 4.67 Fig. 4.68 112 1.435 4 Ele
Page 27 and 28: Fig. 4.72 114 4 CONSTRUCCIÓ Fig. 4
Page 29 and 30: 116 4 PROCEDIMIENTS I TÈCNIQUES: T
Page 31 and 32: 118 4 ALTRES PROPOSTES Superposici

1 - McGraw-Hill

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?