1 - McGraw-Hill

More documents

Recommendations

Info

A2 A3 Tractament geomètric També anomenat geometrització o simplificació de la forma, bàsicament consisteix a suprimir de les formes els detalls que no són imprescindibles per a comprendre-les (Fig. 4.3). Aquesta manera de treballar fa que les formes siguen més comprensibles en eludir detalls poc significatius. No obstant això, hi ha el perill de simplificar de tal manera que la forma inicial aparega irrecognoscible als nostres ulls; el resultat, llavors, seria una imatge abstracta. Tractament de contorns i siluetes Recorda que contorn és la línia amb què dibuixem l’exterior de la forma, i silueta, la forma amb una superfície interior d’un mateix color o d’una mateixa textura. El contorn, en estar realitzat per una línia, es pot tractar amb distints gruixos i intensitats de grisos, en funció de la importància que tinga la forma en el conjunt. Amb aquest tractament s’aconsegueixen dibuixos d’una gran bellesa i sensibilitat, com el que va realitzar Pablo Ruiz Picasso sobre La metamorfosi d’Ovidi (Fig. 4.4). La utilització de siluetes dóna una major rotunditat a la visió de la forma i, per tant, al dibuix en la seua totalitat. No obstant això, té una part negativa respecte al tractament anterior, i és que es perd la sensibilitat del traç en el contorn. Tot i així, la silueta permet, tota sola, realitzar obres de gran expressivitat, com el Nu blau, d’Henri Matisse (Fig. 4.5) Fig. 4.4 Pablo Ruiz Picasso, La metamorfosi d’Ovidi, 1930. Relat de Nèstor sobre la guerra de Troia. Fig. 4.5 Henri Matisse, Nu blau, 1952. Juan Gris, Natura morta amb botella i ganivet, 1912. Fig. 4.3 91
Fig. 4.6 Fig. 4.7 92 Fig. 4.8 4 DIBUIXAR B B1 B2 B3 AMB FORMES ORGÀNIQUES Abans de dibuixar una forma hem d’establir relacions entre les grandàries que tenen les seues parts. És a dir, entre unes parts i altres, i entre el tot i les parts. El procés d’elaboració d’un dibuix es pot simplificar en tres fases: encaixament, desenvolupament i detalls. Encaixament Consisteix a situar una o diverses formes dins de l’espai limitat pel paper de dibuix, de manera que totes les parts mantinguen la proporció correcta i ocupen el lloc adequat (Fig. 4.6). En aquesta fase no es dibuixen detalls. Es tracen línies generals de situació, simetria i contorns destacats amb un llapis bla, la qual cosa permet esborrar amb facilitat els traços no desitjats. Les formes observades de la realitat han de simplificar-se en figures geomètriques senzilles, com ara cercles, triangles, rectangles, etc., per a introduir després les configuracions concretes de les formes reals. Observa en el dibuix adjunt com aquesta operació facilita el mesurament i la proporció dels traçats. Desenvolupament Una vegada encaixades les formes convé aplicar-hi ombres per a definir-les millor. D’aquesta manera s’aconsegueix donar una impressió més aproximada a com són en la realitat (Fig. 4.7). Quan les ombres presenten un fort contrast i delimiten masses concretes es dibuixa l’ombra mitjançant línies auxiliars. Anomenem així les línies que s’utilitzen per a recolzar i aclarir els contorns interiors de formes complexes en un dibuix. Aquesta operació resulta més difícil en dibuixos en què les ombres queden difuminades, és a dir, que disminueixen de manera progressiva la seua nitidesa i no concreten bé els seus contorns. Detalls En aquesta fase es tractarà d’acabar el dibuix en proporcionar-li el major grau possible d’exactitud i aproximació a la realitat (Fig. 4.8). Es repassaran i corregiran els contorns de les formes delimitant-les amb major rigor. El mateix es farà amb les ombres. Observant-ne el conjunt i, en funció de la impressió general, es passarà a enfosquir les zones que així ho requerisquen i a aclarir amb una goma d’esborrar aquelles altres que estiguen pujades de to.
Page 1 and 2: UN QUADRO Pablo Palazuelo, Sydus II
Page 3: 90 4 FORMES CD 1 En l’Activitat 1
Page 7 and 8: Fig. 4.10 94 4 FORMES 2 A F
Page 9 and 10: Fig. 4.15 96 4 - CD
Page 11 and 12: Fig. 4.22 Fig. 4.23 Fig. 4.24 98 4
Page 13 and 14: Fig. 4.28 Fig. 4.29 Fig. 4.30 100
Page 15 and 16: Fig. 4.33 102 4 C2 Espirals Les esp
Page 17 and 18: Fig. 4.37 104 4 3 ESTRUCTURES Recor
Page 19 and 20: 106 4 C MÒDUL El mòdul és una fo
Page 21 and 22: Fig. 4.57 Units). 108 4 SUPERPOSICI
Page 23 and 24: Fig. 4.62 110 4 SECCIÓ Recorda M r
Page 25 and 26: Fig. 4.67 Fig. 4.68 112 1.435 4 Ele
Page 27 and 28: Fig. 4.72 114 4 CONSTRUCCIÓ Fig. 4
Page 29 and 30: 116 4 PROCEDIMIENTS I TÈCNIQUES: T
Page 31 and 32: 118 4 ALTRES PROPOSTES Superposici

1 - McGraw-Hill

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?