CINE INFINITO / CINEMA INFINIT / INFINITE CINEMA - Cultural Work
CINE INFINITO / CINEMA INFINIT / INFINITE CINEMA - Cultural Work
CINE INFINITO / CINEMA INFINIT / INFINITE CINEMA - Cultural Work
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
[14] [CAS]<br />
y clasificada, tal y como hace mi tradición judía,<br />
con la finalidad de que el conjunto constituya un<br />
relato.»<br />
La película es una caja dentro de otra<br />
caja. Fuera se desarrolla la historia de la<br />
familia, el relato de la vida de la madre. El<br />
espectador o la espectadora descubre que el<br />
legado de la madre ha estado ordenado de forma<br />
que se plantee qué cosas se han tenido que<br />
reprimir y desplazar y que queda por rectificar:<br />
la sensibilidad de la abuela, de la madre y de<br />
la hija frente a la “realidad alemana”, frente<br />
al poder de definición de la generación de los<br />
culpables de la ‘shoa’, sus simpatizantes y<br />
descendientes, que parecen mantener el privilegio<br />
de no haber reflexionado sobre el pasado de su<br />
propia familia.<br />
Programa 3<br />
.................................................<br />
> ‘La Memoria Interior’<br />
Dirección, Guión y Producción: Maria Ruido.<br />
España, Betacam, 2002, 33 min.<br />
Este documental de creación, producto de un viaje<br />
a Alemania y de una investigación personal de más<br />
de dos años de duración, aborda el tema de la<br />
construcción de la memoria y de los mecanismos de<br />
producción de la historia.<br />
A través del relato de la historia de mi<br />
familia, indaga en el recuerdo de la reciente<br />
emigración española a Europa, y reflexiona<br />
sobre los mecanismos del olvido y el recuerdo,<br />
recuperando la idea de la construcción de<br />
la memoria como un nexo y un diálogo, y la<br />
elaboración a partir de la experiencia personal<br />
frente a la idea de historia y de memoria oficial,<br />
restringida a lo institucional y articulada en<br />
torno a la estetización y la desactivación de los<br />
sujetos políticos.<br />
De nuevo insiste, como algunos de mis<br />
trabajos anteriores, en la capacidad de<br />
construcción de la historia por parte de todas<br />
y todos, y sobre la necesaria articulación de<br />
la experiencia personal y colectiva para la<br />
elaboración de una política de la memoria diversa<br />
y heterogénea.<br />
La memoria interior subraya también el<br />
protagonismo del cuerpo como territorio de<br />
memoria y la ausencia, y como agente político:<br />
la política migratoria del estado español de los<br />
60 y 70 es también una forma de biopolítica y de<br />
control sobre los trabajadores, con consecuencias<br />
[VAL]<br />
arxivada, comentada i classificada, tal com fa<br />
la meua tradició jueva, amb la finalitat que el<br />
conjunt constituïsca un relat.»<br />
La pel·lícula és una caixa dins d’una<br />
altra caixa. Fora es desplega la història de<br />
la família, el relat de la vida de la mare.<br />
L’espectador o l’espectadora descobrix que el<br />
llegat de la mare ha estat ordenat de manera que<br />
es plantege quines coses s’han hagut de reprimir<br />
i desplaçar i què queda per rectificar: la<br />
sensibilitat de l’àvia, de la mare i de la filla<br />
enfront de la “realitat alemanya”, enfront del<br />
poder de definició de la generació dels culpables<br />
de la shoa, els seus simpatitzants i descendents,<br />
que semblen mantindre el privilegi de no haver<br />
reflexionat sobre el passat de la seua pròpia<br />
família.<br />
Programa 3<br />
.................................................<br />
> ‘La memoria interior’<br />
Direcció, guió i producció: María Ruido. Espanya,<br />
Betacam, 2002, 33 min.<br />
Este documental de creació, producte d’un viatge<br />
a Alemanya i d’una investigació personal de més<br />
de dos anys de duració, aborda el tema de la<br />
construcció de la memòria i dels mecanismes de<br />
producció de la història.<br />
A través del relat de la història de la<br />
meua família, indaga en el record de la recent<br />
emigració espanyola a Europa, i reflexiona<br />
sobre els mecanismes de l’oblit i del record,<br />
recuperant la idea de la construcció de la<br />
memòria com un nexe i un diàleg, i l’elaboració<br />
a partir de l’experiència personal enfront de la<br />
idea d’història i de memòria oficial, restringida<br />
a l’àmbit institucional i articulada entorn de<br />
l’estetització i la desactivació dels subjectes<br />
polítics.<br />
De nou insistix, com alguns dels meus<br />
treballs anteriors, en la capacitat de<br />
construcció de la història per part de totes<br />
i tots, i sobre la necessària articulació de<br />
l’experiència personal i col·lectiva per a<br />
l’elaboració d’una política de la memòria diversa<br />
i heterogènia.<br />
‘La memòria interior’ subratlla també el<br />
protagonisme del cos com a territori de memòria<br />
i l’absència, i com a agent polític: la política<br />
migratòria de l’estat espanyol dels seixanta i<br />
setanta és també una forma de biopolítica i de<br />
control sobre els treballadors, amb conseqüències