08.05.2013 Views

CINE INFINITO / CINEMA INFINIT / INFINITE CINEMA - Cultural Work

CINE INFINITO / CINEMA INFINIT / INFINITE CINEMA - Cultural Work

CINE INFINITO / CINEMA INFINIT / INFINITE CINEMA - Cultural Work

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

[14] [CAS]<br />

y clasificada, tal y como hace mi tradición judía,<br />

con la finalidad de que el conjunto constituya un<br />

relato.»<br />

La película es una caja dentro de otra<br />

caja. Fuera se desarrolla la historia de la<br />

familia, el relato de la vida de la madre. El<br />

espectador o la espectadora descubre que el<br />

legado de la madre ha estado ordenado de forma<br />

que se plantee qué cosas se han tenido que<br />

reprimir y desplazar y que queda por rectificar:<br />

la sensibilidad de la abuela, de la madre y de<br />

la hija frente a la “realidad alemana”, frente<br />

al poder de definición de la generación de los<br />

culpables de la ‘shoa’, sus simpatizantes y<br />

descendientes, que parecen mantener el privilegio<br />

de no haber reflexionado sobre el pasado de su<br />

propia familia.<br />

Programa 3<br />

.................................................<br />

> ‘La Memoria Interior’<br />

Dirección, Guión y Producción: Maria Ruido.<br />

España, Betacam, 2002, 33 min.<br />

Este documental de creación, producto de un viaje<br />

a Alemania y de una investigación personal de más<br />

de dos años de duración, aborda el tema de la<br />

construcción de la memoria y de los mecanismos de<br />

producción de la historia.<br />

A través del relato de la historia de mi<br />

familia, indaga en el recuerdo de la reciente<br />

emigración española a Europa, y reflexiona<br />

sobre los mecanismos del olvido y el recuerdo,<br />

recuperando la idea de la construcción de<br />

la memoria como un nexo y un diálogo, y la<br />

elaboración a partir de la experiencia personal<br />

frente a la idea de historia y de memoria oficial,<br />

restringida a lo institucional y articulada en<br />

torno a la estetización y la desactivación de los<br />

sujetos políticos.<br />

De nuevo insiste, como algunos de mis<br />

trabajos anteriores, en la capacidad de<br />

construcción de la historia por parte de todas<br />

y todos, y sobre la necesaria articulación de<br />

la experiencia personal y colectiva para la<br />

elaboración de una política de la memoria diversa<br />

y heterogénea.<br />

La memoria interior subraya también el<br />

protagonismo del cuerpo como territorio de<br />

memoria y la ausencia, y como agente político:<br />

la política migratoria del estado español de los<br />

60 y 70 es también una forma de biopolítica y de<br />

control sobre los trabajadores, con consecuencias<br />

[VAL]<br />

arxivada, comentada i classificada, tal com fa<br />

la meua tradició jueva, amb la finalitat que el<br />

conjunt constituïsca un relat.»<br />

La pel·lícula és una caixa dins d’una<br />

altra caixa. Fora es desplega la història de<br />

la família, el relat de la vida de la mare.<br />

L’espectador o l’espectadora descobrix que el<br />

llegat de la mare ha estat ordenat de manera que<br />

es plantege quines coses s’han hagut de reprimir<br />

i desplaçar i què queda per rectificar: la<br />

sensibilitat de l’àvia, de la mare i de la filla<br />

enfront de la “realitat alemanya”, enfront del<br />

poder de definició de la generació dels culpables<br />

de la shoa, els seus simpatitzants i descendents,<br />

que semblen mantindre el privilegi de no haver<br />

reflexionat sobre el passat de la seua pròpia<br />

família.<br />

Programa 3<br />

.................................................<br />

> ‘La memoria interior’<br />

Direcció, guió i producció: María Ruido. Espanya,<br />

Betacam, 2002, 33 min.<br />

Este documental de creació, producte d’un viatge<br />

a Alemanya i d’una investigació personal de més<br />

de dos anys de duració, aborda el tema de la<br />

construcció de la memòria i dels mecanismes de<br />

producció de la història.<br />

A través del relat de la història de la<br />

meua família, indaga en el record de la recent<br />

emigració espanyola a Europa, i reflexiona<br />

sobre els mecanismes de l’oblit i del record,<br />

recuperant la idea de la construcció de la<br />

memòria com un nexe i un diàleg, i l’elaboració<br />

a partir de l’experiència personal enfront de la<br />

idea d’història i de memòria oficial, restringida<br />

a l’àmbit institucional i articulada entorn de<br />

l’estetització i la desactivació dels subjectes<br />

polítics.<br />

De nou insistix, com alguns dels meus<br />

treballs anteriors, en la capacitat de<br />

construcció de la història per part de totes<br />

i tots, i sobre la necessària articulació de<br />

l’experiència personal i col·lectiva per a<br />

l’elaboració d’una política de la memòria diversa<br />

i heterogènia.<br />

‘La memòria interior’ subratlla també el<br />

protagonisme del cos com a territori de memòria<br />

i l’absència, i com a agent polític: la política<br />

migratòria de l’estat espanyol dels seixanta i<br />

setanta és també una forma de biopolítica i de<br />

control sobre els treballadors, amb conseqüències

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!