CINE INFINITO / CINEMA INFINIT / INFINITE CINEMA - Cultural Work
CINE INFINITO / CINEMA INFINIT / INFINITE CINEMA - Cultural Work
CINE INFINITO / CINEMA INFINIT / INFINITE CINEMA - Cultural Work
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
[44] [CAS]<br />
distintas dimensiones que deben abordarse para completar<br />
o construir una definición.»<br />
—Fredric JAMESON—<br />
«Se habla de liberación del cine, pero ¿qué nos importa<br />
la liberación de un arte en el que Pierre, Jacques o<br />
Françoise, pueden expresar alegremente sus sentimientos de<br />
esclavos? La única tarea interesante es la liberación de<br />
la vida cotidiana, no sólo según las perspectivas de la<br />
historia, sino también para nosotros y de un solo golpe.<br />
Lo cual pasaría por la demolición de las formas alienadas<br />
de la comunicación. El cine debe ser destruido.»<br />
—Guy DEBORD—<br />
«Tenemos una fuerte sensación de que en la actualidad la<br />
gente ha perdido el poder de la visión. Sólo leemos, ya<br />
no vemos imágenes (…) Estamos tratando de inventar, de<br />
encontrar nuevas formas para expresar nuevos contenidos.<br />
Pero nuevas formas y nuevos contenidos que todavía se<br />
mantienen entre forma y contenido. Queremos comunicar.<br />
Pero preguntamos qué queremos comunicar, qué tenemos que<br />
comunicar, qué entendemos como comunicación.»<br />
—Jean-Luc GODARD—<br />
«El trabajo inmaterial se ve en el cruce (es el<br />
interface) de la nueva relación producción/consumo.<br />
El trabajo inmaterial activa y organiza la relación<br />
producción/consumo. La activación, tanto de la<br />
cooperación productiva como de la relación social con<br />
el consumidor, se materializa en y mediante procesos de<br />
comunicación. El trabajo inmaterial innova continuamente<br />
la forma y las condiciones de la comunicación (y por<br />
tanto del trabajo y del consumo). Da forma y materializa<br />
las necesidades, el imaginario, los gustos del consumidor<br />
y estos productos se convierten a su vez en poderosos<br />
productores de necesidades, de imaginarios, de gustos. La<br />
particularidad de la mercancía producida por el trabajo<br />
inmaterial consiste en el hecho de que no se destruye en<br />
el acto de consumo, sino que amplía, transforma, crea el<br />
medio ambiente ideológico y cultural del consumidor. No<br />
reproduce la capacidad física de la fuerza de trabajo,<br />
transforma a su utilizador.»<br />
—Mauricio LAZZARATO—<br />
«La que para mi –por ahora– es la fórmula ideal ha sido<br />
descrita por Ernst Larsen en un ensayo reciente sobre<br />
vídeo-cine: ‘Transformar el proceso de identificación<br />
ideológica en crítica política sin desechar la cuestión<br />
de la identidad’ (For an Impure Cinevideo, The<br />
Independent, mayo 1990). Para mí, crítica política es la<br />
crítica no solamente de las fuerzas sociales opresoras,<br />
sino de las formas dominantes de representación de esas<br />
fuerzas. Me acuerdo del viejo dicho de Godard de no sólo<br />
hacer filmes políticos, sino hacerlos políticamente. Lo<br />
cual me permite ocuparme de muchas de las convenciones<br />
cinemáticas dominantes. El desdoblamiento de las<br />
identidades, la degeneración óptica de las imágenes, el<br />
personaje cuya visibilidad para el otro no está nunca<br />
explicada, el actuar con una voz y con una sincronización<br />
inadecuada, las atribuciones impresas de monólogos<br />
citados etc. Todos esos trucos entran y salen de escenas<br />
[VAL]<br />
que passaria per la demolició de les formes alienades<br />
de la comunicació. El cinema ha de ser destruït.»<br />
—Guy DEBORD—<br />
«Tenim una forta sensació que en l’actualitat la gent<br />
ha perdut el poder de la visió. Només llegim, ja<br />
no veiem imatges (…) Estem tractant d’inventar, de<br />
trobar noves formes per a expressar nous continguts.<br />
Però noves formes i nous continguts que encara es<br />
mantenen entre forma i contingut. Volem comunicar. Però<br />
preguntem què volem comunicar, què hem de comunicar,<br />
què entenem per comunicació.»<br />
—Jean-Luc GODARD—<br />
«El treball immaterial es veu en la connexió (és la<br />
interfície) de la nova relació producció/consum. El<br />
treball immaterial activa i organitza la relació<br />
producció/consum. L’activació, tant de la cooperació<br />
productiva com de la relació social amb el consumidor,<br />
es materialitza en i per mitjà de processos de<br />
comunicació. El treball immaterial innova contínuament<br />
la forma i les condicions de la comunicació (i per tant<br />
del treball i del consum). Dóna forma i materialitza<br />
les necessitats, l’imaginari, els gustos del consumidor<br />
i estos productes es convertixen al seu torn en<br />
poderosos productors de necessitats, d’imaginaris, de<br />
gustos. La particularitat de la mercaderia produïda<br />
pel treball immaterial consistix en el fet que no<br />
es destruïx en l’acte de consum, sinó que amplia,<br />
transforma, crea el medi ambient ideològic i cultural<br />
del consumidor. No reproduïx la capacitat física de la<br />
força de treball, transforma el seu utilitzador.»<br />
—Mauricio LAZZARATO—<br />
«La que per a mi –ara com ara– és la fórmula ideal<br />
ha sigut descrita per Ernst Larsen en un assaig<br />
recent sobre videocinema: ‘Transformar el procés<br />
d’identificació ideològica en crítica política sense<br />
rebutjar la qüestió de la identitat’ (For an Impure<br />
Cinevideo, The Independent, maig 1990). Per a mi,<br />
crítica política és la crítica no sols de les forces<br />
socials opressores, sinó de les formes dominants de<br />
representació d’eixes forces. Recorde la vella dita<br />
de Godard de no sols fer films polítics, sinó fer-los<br />
políticament. I això em permet ocupar-me de moltes de<br />
les convencions cinemàtiques dominants. El desdoblament<br />
de les identitats, la degeneració òptica de les<br />
imatges, el personatge la visibilitat del qual per a<br />
l’altre mai no està explicada, l’actuació amb una veu<br />
i amb una sincronització inadequada, les atribucions<br />
impreses de monòlegs citats, etc. Tots eixos trucs<br />
entren i ixen d’escenes planificades narrativament.<br />
Estic aprenent a jugar cada vegada més segons les<br />
regles, per a trencar-les millor…, per a trencar-les<br />
millor.»<br />
—Ivonne RAINER—<br />
«Els intermitents, pel fet d’eixir de la disjuntiva<br />
desocupació/ocupació, ataquen el projecte capitalista<br />
en el punt en què s’articula la seua arma més eficaç:<br />
la flexibilitat. Posen en marxa un qüestionament<br />
radical de la disjuntiva ‘ocupació per a tota la vida’