Quaderns d'Educació Contínua - CEEDCV - Generalitat Valenciana

L’educació sola no pot. “Els problemes no s’expliquen ni es resolen
exclusivament des de l’educatiu, sinó des d’una política econòmica i social responsable
del benestar de les majories “(Pronunciament Llatinoamericà 2000).
L’educació no és un sector autònom. Depén de decisions econòmiques i polítiques,
a més que és política en si mateix. Les institucions educatives no poden resoldre
soles problemes socials com la pobresa, la fam, la fragmentació familiar, les
addiccions, la violència, etc. Una societat que no assegura a tots els educands els
mitjans necessaris per a aprendre, superant les limitacions imposades per la desigualtat
econòmica i social, no ha de sorprendre amb resultats d’aprenentatge insatisfactoris.
La constatació que a major pobresa correspon major fracàs escolar
és ben coneguda i ha estat abundantment investigada. No cal continuar investigant
aquesta correlació òbvia. Cal partir del coneixement ja disponible i actuar conseqüentment,
distribuint amb justícia els béns de què disposem.
Dret a l’educació. L’educació és un dret fonamental, universal i irrenunciable
que assisteix a tota persona, en tot moment de la seua vida. Denunciem l’incompliment
d’aquest dret, sense la vigència no és possible imaginar existència individual
i col·lectiva digna ni el gaudi dels altres drets reconeguts. Enunciar aquest dret suposa
assegurar la gratuïtat de l’educació (incloent l’eliminació de tot tipus de quotes
i la provisió de materials d’estudi, uniformes, etc.), Gratuïtat que, llevat escasses
excepcions, no regeix avui en la nostra regió. Respectar el dret a l’educació implica
molt més que matricular xiquets i xiquetes a l’escola, objectiu que ja ha estat
assolit en la majoria dels nostres països. Cal lluitar contra els alts nivells d’absentisme,
deserció i repetició que caracteritzen els nostres sistemes educatius, assegurar
aprenentatges significatius i efectius, i assumir seriosament la proclama de
l’educació i l’aprenentatge com a dret a exercir durant tota la vida.
Els primers anys de vida són fonamentals en el desenvolupament de tota persona,
la qual cosa exigeix prioritzar els xiquets menuts amb esforços de la major qualitat,
no només dirigits al sistema educatiu sinó a les condicions de vida de les famílies.
Cal revitalitzar el debat i l’acció al voltant de l’educació i formació de les persones
joves i adultes, en altre temps camp d’innovació i militància social, i avui mancat
de tot dinamisme, reduït a intervencions “de segona oportunitat”, com va quedar
en evidència a la VI Conferència Internacional d’Educació d’Adults –CONFINTEA VI
(Belem, Brasil, desembre 2009). Lluny estem d’una infantesa prioritzada, d’una societat
alfabetitzada, d’una població amb accés igualitari a la cultura escrita, d’una
educació bàsica de qualitat per a tots. Res d’això passa només per una qüestió de
mètodes, tecnologies o fins i tot recursos, sinó per la voluntat política per a fer de
l’educació una prioritat nacional i una realitat, així com per l’adopció de mesures
que canvien a fons la pedagogia i l’administració dels centres d’ensenyament.
Q uaderns d’educació contínua 24
47