Ambit 1 2 y 3.indb - CICR - Universitat Ramon Llull

48
MANUEL PARÉS I MAICAS
V CONGRÉS INTERNACIONAL COMUNICACIÓ I REALITAT
La meva preocupació per l’ètica en relació amb la comunicació i les seves
diverses formes d’expressió, m’ha permès adonar-me que es parla molt sovint
d’ètica sense un fonament seriós i sobretot que la seva aplicació real pateix una
profunda crisi. Penso que de la mateixa manera que avui l’ensenyament i la
recerca sobre la filosofia estan en una situació molt preocupant i difícil, crec que
el mateix succeeix sobre l’ètica en les seves diferents perspectives, mentre que
la deontologia i els seus codis gaudeixen d’una àmplia atenció, tant en el món
de l’empresa com en el de la comunicació i les seves distintes formes, tot i que,
malauradament, pel que fa a la seva aplicació real és molt baixa.
Estudiar l’ètica en les seves diferents perspectives és una tasca molt complexa
i interdisciplinària, car cal sempre posar-la en cada marc geogràfic amb la
ideologia de la persona; en el marc i estrat social en el qual es desenvolupa;
l’ambient ideològic dominant, lligat amb l’estructura jurídica existent; la seva
posició econòmica; el nivell educatiu i el seu marc cultural; el paper, en ocasions
determinant, i no sempre positiu, de la religió com a factor condicionant; el
rol del canvi social, no sempre prou tingut en compte; com a factors que em
semblen més rellevants.
Al meu entendre, cal contraposar l’ètica amb el concepte de poder, i la
possibilitat i la capacitat d’exercir-lo individualment o col·lectivament. Crec
que aquest és el gran problema de l’ètica en qualsevol marc social. Tota persona
o col·lectivitat tindran un comportament més o menys orientat des d’una
perspectiva ètica en funció de com concebin l’exercici del poder, amb els seus
límits i amb totes les implicacions que aquest fet pugui tenir. La concepció ètica
de com cal actuar en relació amb el poder, explica que en les persones, en els
grups o en les col·lectivitats el seu comportament ètic sigui més o menys autèntic.
Dissortadament, no és freqüent que els estudiosos en aquest camp tinguin
aquest punt de partença en les seves reflexions.
Per aquesta raó he cregut que en el marc d’aquest congrés aportar unes
reflexions sobre el rol del poder en la crisi de la societat i, per tant, com a
conseqüència, la crisi del sistema democràtic des d’una perspectiva ètica, pot
tenir un cert interès. Per a mi és una qüestió bàsica, determinant, que, dissortadament
no ha merescut la deguda atenció. He pogut comprovar que no és
un tema clau per als estudiosos de l’ètica en general, ni tampoc per als de la
comunicació. Evidentment, amb les excepcions corresponents. Em pregunto
quines en poden ser les causes, perquè penso que una certa dimensió ètica
hauria de ser la que orientés la conducta de tota persona en la seva qualitat
ciutadana.
Fetes aquestes consideracions preliminars, m’ocupo primerament de fer
unes reflexions sobre la crisi de la nostra societat occidental capitalista i, tot
seguit, d’aportar uns elements d’anàlisi de la greu crisi del nostre sistema
democràtic.