Ambit 1 2 y 3.indb - CICR - Universitat Ramon Llull

50
MANUEL PARÉS I MAICAS
V CONGRÉS INTERNACIONAL COMUNICACIÓ I REALITAT
constitueix una necessitat i un fet molt positiu en molts camps, però, per l’altra,
és obvi que implica un procés de canvi de la nostra identitat, i que en determinats
segments pot donar lloc al racisme o la xenofòbia. En aquest supòsit, veure
la recepció i la integració de la immigració des de l’angle ètic és una exigència,
però, pensar i actuar en aquest sentit no resulta una tasca fàcil.
L’objectiu dels poders públics i dels ciutadans és el manteniment de l’estat
del benestar en el qual estiguin assegurats principalment els serveis públics de
l’educació, la sanitat, la seguretat social i les pensions, l’atenció a la tercera edat,
com a objectius determinants. Això lliga amb la defensa que hem de fer del concepte
de servei públic, que abasta els que acabo de mencionar i, entre d’altres,
el de la informació. De tota manera hem d’assenyalar que, malauradament,
aquest concepte, essencial en tot estat democràtic, pateix una situació de crisi
per l’acció abassegadora de la mentalitat capitalista que propugna l’aplicació
dels principis del mercat en tots els àmbits que sigui possible. On queda l’ètica
ens podem preguntar? La resposta és pessimista.
3. Avui es parla molt dels drets humans, configurats en la Declaració
Universal del 1948, com a exigència fonamental en l’acció dels governants i
dels governats, i hem de veure com es conjuga la seva aplicació pràctica amb
les ideologies, els valors i la religió. En relació amb els valors, segons cada
ideologia, i la religió, tenen una lectura distinta, la qual cosa complica encara
més analitzar-los èticament. Això planteja també una problemàtica ètica, car
la seva interpretació en cada supòsit pot oferir enfocaments i realitats molt
diferents i sovint oposades.
4. L’educació, en el seus distints nivells, i el procés de socialització en general
constitueixen una de les premisses bàsiques en el normal desenvolupament
de qualsevol societat. En la meva opinió els poders públics no li donen, malauradament,
la suficient importància. En el camp de l’ètica hi ha dues perspectives
diferents i complementàries. D’una banda, no es pot concebre cap ensenyament,
sigui quina sigui la seva naturalesa, de formació bàsica o tecnològica, que
no tingui en compte unes exigències ètiques mínimes, que, en principi, siguin
compatibles amb qualsevol ideologia o religió. Pensem que l’educació ens ha de
donar els instruments apropiats per fer-nos pensar i que ens permetin esdevenir
ciutadans, que és una activitat primordial, i alhora per capacitar- nos adequadament
per integrar-nos en el procés productiu.
D’altra banda, és fonamental que l’ètica sigui una matèria d’ensenyament
que es conjugui amb el que s’anomena educació cívica i que en termes espanyols
es diu educació per la ciutadania, dissortadament tan combatuda –crec
que sense cap raó seriosa– per part de la nostra dreta (siguis PP) i per l’Església
Catòlica, amb uns arguments fàcilment refutables des d’una visió democràtica
i ètica.
5. La tecnologia resulta determinant en el desenvolupament de la nostra
societat, car és un dels factors cabdals de la industrialització i dels progrés econòmic
i social, que alhora dóna lloc a una acceleració del canvi social. És una
conseqüència del paper que té la recerca científica, especialment en el camp