Download

Màster Gestió Cultural Catalina Mª Vallespir Rayó
Treball Final Master 10 de juliol de 2012
PHOTOWALKING 96
La despesa liquidada en patrimoni pels ajuntaments, segons mida del municipi i destí de la despesa per
comunitat autònoma al 2008 fou de 4.867 i al 2009 de 4.526 milions d’euros respectivament.
Tot i la importància del sector patrimoni he trobat dificultat en aconseguir estadístiques disponibles que
ens puguin aportar dades sobre la dimensió econòmica en la seva totalitat, volum de negoci directe i
indirecte, així com de dades professionals.
Segons la Carta de Brussel·les sobre el paper del patrimoni cultural en l’economia “el Patrimonio Cultural
ha de dejar de percibirse como una carga abordable exclusivamente en época de excelencia económica,
pues tiene un valor esencial e intrínseco, y ha de ser considerado un activo no renovable que tanto las
administraciones como los ciudadanos deben concebir como un Servicio Público básico y de atención
obligatoria, un derecho fundamental para su bienestar y desarrollo, y necesario siempre para la cohesión
social en un entorno multicultural.” 16
Per la seva banda també cal destacar les conclusions a les que s’arribà al VII Congrés Internacional AR&PA
sobre economia del patrimoni cultural al 2010 i entre les que ressalto del aspecte econòmic: “El sector del
patrimonio genera a su vez importantes actividades económicas directamente relacionadas con su
identificación, protección, conservación, restauración, gestión y puesta en valor, actividades que junto con
otras del ámbito cultural con las que se relacionan, suponen una contribución a la economía nacional que
puede llegar a representar el 4,87% del PIB.” 17
Interconnexió amb altres sectors
El sector patrimonial per les seves característiques s’interrelaciona amb els altres sectors de la cultura com
puguin ser les, les arts escèniques, l’audiovisual, arts plàstiques, les arts visuals... Aquest ens interessa
especialment per abordar el projecte PhotoWalking així com la relació i la connexió amb el sector turístic.
El sector de les arts visuals en general i la fotografia en particular es relacionen amb el patrimoni des del
naixement de la mateixa, així tenim que “en la historia de la fotografía vemos que casi desde el principio
ésta ha pretendido mostrar imágenes del Patrimonio y de hecho “fotografía” y “fotografía de Patrimonio”
se confunden sin ser una misma cosa. (...) En España el nacimiento de esta fotografía, que ahora
catalogamos “de Patrimonio” se produce en un momento muy temprano, tal vez por nuestra proximidad a
Francia, y lo hace de un modo paulatino. Al principio sirviendo de base como dibujo de inspiración para el
grabador.” 18 És a dir, que la idea de relacionar aquests dos sectors es ve donant des dels inicis de la
fotografia i fins i tot té, diguem-li un subsector que seria el de “fotografia del patrimoni”.
Per la seva banda, el sector turístic com a qualsevol indústria, té uns efectes sobre el patrimoni a les
destinacions culturals que malgrat en la majoria de casos és positiu també té efectes negatius (annex 10).
Hem de tenir en compte que els objectius d’ambdós sectors són diferents, mentre el turisme, conformat
majoritàriament pel sector privat, cerca els beneficis, el sector cultural cerca la conservació del patrimoni.
El turisme és positiu en tant i en quant ajuda a mantenir i conservar els monuments i els llocs històric-
artístics i la repercussió beneficiosa econòmica i socio-cultural que això implica emperò aquests beneficis
- 15 -