Màster Gestió Cultural Catalina Mª Vallespir Rayó Treball Final Master 10 de juliol de 2012 PHOTOWALKING 96 ANNEX 5 – MAPA EQUIPAMENTS CULTURALS - 57 -
Màster Gestió Cultural Catalina Mª Vallespir Rayó Treball Final Master 10 de juliol de 2012 PHOTOWALKING 96 ANNEX 6 – COVES D’ARTÀ coves d’Artà història Les pedres, roques i muntanyes amaguen al seu interior buits o esquerdes més o menys grosses. Fins i tot en els minerals més compactes, a primera vista s’observen diminutes concavitats causades per variadíssimes circumstàncies. A les muntanyes, rares vegades es deixen de trobar aquests buits de diverses formes i dimensions, tancats completament els uns, i els altres amb obertures exteriors més o menys obstruïdes per esfondraments de les roques. L’origen d’aquestes concavitats s’ha de cercar en els fenòmens següents: 1. Dislocacions brusques del terreny. 2. L’acció contínua de les aigües subterrànies. Els alçaments de les serralades durant els diferents períodes geològics i els terratrèmols han estat les principals causes de la formació de les cavernes. Les aigües subterrànies que corren sobre llits impermeables van minant lentament les capes superiors argiloses fins que a la fi es desplomen i deixen un buit cobert per altres capes calcàries o toscoses que se sostenen gràcies a la seva forma voltada. La formació de les cavernes s’observa a gairebé tots els terrenys coneguts, però on més abunda és en els calcaris, en els quals adquireixen proporcions gegantines i formes fantàstiques. Si les cavernes no tenen obertura exterior, les aigües van penetrant per les parets i produeixen els mateixos efectes. Però una vegada formades per qualsevol de les dues causes esmentades, les aigües que circulen sobre la volta carregades de bicarbonat de calç i en menor quantitat de magnesi, filtren lentament per petites esquerdes i donen lloc als següents fenòmens: en començar a sortir la gota d’aigua al sostre de la caverna va dipositant al seu voltant, per l’emissió de l’àcid carbònic excedent, la matèria calcària que portava en dissolució, i que és la que a poc a poc formarà l’estalactita. Quan la gota cau encara conserva bicarbonat de calç, que al seu torn es va dipositant a terra per formar l’estalagmita. En el transcurs de molts anys aquestes dues concrecions arriben a unir-se i formen una vertadera columna, per regla general de formes capritxoses i fantàstiques. A més, la gota que ha caigut, abans d’evaporar-se, llisca pel terreny i dóna lloc a aquesta capa dura i sinuosa que serveix de sòl a gairebé totes les cavernes i sota la qual es troba un terreny argilós que moltes vegades conté un considerable nombre d’ossos d’espècies extingides i restes de la primitiva indústria de l’home. L’edat d’aquestes concrecions no sempre té relació amb l’alçada. Pot passar que una estalactita de quatre metres, per exemple, s’hagi format en menys temps que una altra de dos o, fins i tot, d’un. Les cavernes no són només objecte d’admiració per als viatgers sinó matèria d’estudi per a científics, que hi han trobat proves irrefutables de l’edat prehistòrica de l’home i de moltes espècies animals avui totalment extingides. Són llocs obscurs i silenciosos, on gairebé no se sent la caiguda de la gota d’aigua diminuta que apunta neta i transparent a l’extremitat de l’estalactita i s’infla i cau i rellisca sobre el sòl sinuós per formar aquí i allà nombroses concrecions. La naturalesa treballa aquí sense ostentació ni soroll, tan lentament que compta per segles els avenços dels seus misteriosos treballs. Les poderoses energies químiques i eteriodinàmiques acumulades en els diversos elements que circulen pels seus silenciosos recintes són els arquitectes invisibles que aixequen arcades, pòrtics, estàtues i columnes, tot seguint, pel que sembla, idees estètiques preconcebudes, com si volguessin donar-nos a conèixer els trets característics de les diverses manifestacions de l’art. Davant aquestes admirables i imponents produccions de la naturalesa ressalta la nostra petitesa. - 58 -
Change language