Download

Màster Gestió Cultural Catalina Mª Vallespir Rayó
Treball Final Master 10 de juliol de 2012
PHOTOWALKING 96
ANNEX 6 – COVES D’ARTÀ
coves d’Artà
història
Les pedres, roques i muntanyes amaguen al seu interior buits o esquerdes més o menys grosses. Fins i tot
en els minerals més compactes, a primera vista s’observen diminutes concavitats causades per
variadíssimes circumstàncies. A les muntanyes, rares vegades es deixen de trobar aquests buits de diverses
formes i dimensions, tancats completament els uns, i els altres amb obertures exteriors més o menys
obstruïdes per esfondraments de les roques. L’origen d’aquestes concavitats s’ha de cercar en els
fenòmens següents:
1. Dislocacions brusques del terreny.
2. L’acció contínua de les aigües subterrànies.
Els alçaments de les serralades durant els diferents períodes geològics i els terratrèmols han estat les
principals causes de la formació de les cavernes.
Les aigües subterrànies que corren sobre llits impermeables van minant lentament les capes superiors
argiloses fins que a la fi es desplomen i deixen un buit cobert per altres capes calcàries o toscoses que se
sostenen gràcies a la seva forma voltada. La formació de les cavernes s’observa a gairebé tots els terrenys
coneguts, però on més abunda és en els calcaris, en els quals adquireixen proporcions gegantines i formes
fantàstiques.
Si les cavernes no tenen obertura exterior, les aigües van penetrant per les parets i produeixen els mateixos
efectes. Però una vegada formades per qualsevol de les dues causes esmentades, les aigües que circulen
sobre la volta carregades de bicarbonat de calç i en menor quantitat de magnesi, filtren lentament per
petites esquerdes i donen lloc als següents fenòmens: en començar a sortir la gota d’aigua al sostre de la
caverna va dipositant al seu voltant, per l’emissió de l’àcid carbònic excedent, la matèria calcària que
portava en dissolució, i que és la que a poc a poc formarà l’estalactita. Quan la gota cau encara conserva
bicarbonat de calç, que al seu torn es va dipositant a terra per formar l’estalagmita. En el transcurs de molts
anys aquestes dues concrecions arriben a unir-se i formen una vertadera columna, per regla general de
formes capritxoses i fantàstiques. A més, la gota que ha caigut, abans d’evaporar-se, llisca pel terreny i
dóna lloc a aquesta capa dura i sinuosa que serveix de sòl a gairebé totes les cavernes i sota la qual es troba
un terreny argilós que moltes vegades conté un considerable nombre d’ossos d’espècies extingides i restes
de la primitiva indústria de l’home. L’edat d’aquestes concrecions no sempre té relació amb l’alçada. Pot
passar que una estalactita de quatre metres, per exemple, s’hagi format en menys temps que una altra de
dos o, fins i tot, d’un.
Les cavernes no són només objecte d’admiració per als viatgers sinó matèria d’estudi per a científics, que hi
han trobat proves irrefutables de l’edat prehistòrica de l’home i de moltes espècies animals avui totalment
extingides.
Són llocs obscurs i silenciosos, on gairebé no se sent la caiguda de la gota d’aigua diminuta que apunta neta
i transparent a l’extremitat de l’estalactita i s’infla i cau i rellisca sobre el sòl sinuós per formar aquí i allà
nombroses concrecions. La naturalesa treballa aquí sense ostentació ni soroll, tan lentament que compta
per segles els avenços dels seus misteriosos treballs. Les poderoses energies químiques i eteriodinàmiques
acumulades en els diversos elements que circulen pels seus silenciosos recintes són els arquitectes
invisibles que aixequen arcades, pòrtics, estàtues i columnes, tot seguint, pel que sembla, idees estètiques
preconcebudes, com si volguessin donar-nos a conèixer els trets característics de les diverses
manifestacions de l’art. Davant aquestes admirables i imponents produccions de la naturalesa ressalta la
nostra petitesa.
- 58 -