Diari de Girona Suplement d'Oci i Cultura Rock suau i poesia dura

LA FITXA
País:
Estats Units,
Regne Unit.
Any: 2010
Títol original: «Robin
Hood»
Direcció: Ridley Scott
Intèrprets: Russell
Crowe, Cate Blanchett,
Matthew Macfadyen,
William Hurt, Mark
Strong, Oscar Isaac,
Danny Huston, Eileen
Atkins, Max Von
Sydow. Albèniz
Centre, Ocine (Gi.),
Cinebox (Salt),
Lauren (Blanes),
Figueres, Cines Olot,
Kyton, Arinco
(Palamós), Ocine
(Platja d’Aro), Cines
Roses.
Accents#660
Diari de Girona Suplement d’Oci i Cultura
DIVENDRES, 14 DE MAIG DE 2010
«TWO LOVERS»
Gwyneth Paltrow i Joaquin
Phoenix formen parella a la
nova pel·lícula de James Gray,
que s’allunya del «thriller» en
aquest drama romàntic >PÀG 3
Hi ha projectes que semblen condemnats
a no filmar-se mai i Robin Hood en tenia
tots els números: reescriptures de
guió d’última hora (la primera versió convertia
el xèrif de Nottingham en el bo de la
pel·lícula), incidències de càsting (Sienna
Miller, que havia d’interpretar Lady Marian,
va saltar del projecte per les contínues
demores) i les inesperades crítiques dels
fans del personatge al fitxatge de Russell
Crowe, que consideraven massa gran i
massa gras per encarnar-lo. Les primeres
TEATRE
El «Boulevard» de Carol López
La flamant directora de la sala Villarroel
presenta el seu nou treball, després de l’èxit
aconseguit amb «Germanes». López i els
seus passaran demà per Blanes > PÀG 9
imatges semblen haver esvaït els dubtes.
PEP PRIETO
Però la veritat és que aquest film, amb quilos
de més o sense, tampoc no vol erigir-se
en una adaptació convencional de les aventures
de l’arquer de Sherwood. Al contrari;
el director Ridley Scott, també coproductor
juntament amb Crowe, aposta per una versió
més realista i crepuscular de la història.
És a dir, que la cosa fa pinta d’estar a mig camí
de El Reino de los Cielos i de Robin i Marian.
CONCERT
Rock suau i poesia dura
Són un dels grups més mítics de l’escena espanyola, i presenten disc per
desmentir tots els rumors de separació. Des d’Ourense, Los Suaves viatgen
fins a Salt amb les maletes plenes de la poesia d’en Yosi, el seu líder >PÀG 8
«ROBIN HOOD» RIDLEY SCOTT I RUSSELL CROWE ANALITZEN L’ORIGEN DE LA LLEGENDA DEL FAMÓS
ARQUER EN EL SEU QUART TREBALL PLEGATS, ON CATE BLANCHETT INTERPRETA UNA LADY MARIAN MÉS GUERRERA QUE MAI
Robin Hood segueix el mític personatge
des de la infantesa fins a la seva incorporació
a les files de l’exèrcit de Ricard Cor de Lleó,
al qual impressiona gràcies a la seva extraordinària
habilitat amb l’arc i les fletxes.
Són els temps de les Croades i Robin va a lluitar-hi
convençut dels seus ideals. Però, en tornar
a casa, troba que les coses han canviat radicalment:
Ricard ha estat desterrat i en el seu
lloc hi ha el temible xèrif de Nottingham, que
persegueix i mata tot aquell que es mostri lleial
al seu antecessor. D’aquesta manera,
Robin es veu forçat a convertir-se en un proscrit
per tal de recuperar la glòria perduda, i
això passa exclusivament per acabar amb
Nottingham. Hi haurà temps, per descomptat,
per a la història d’amor amb Marian,
tot i que aquí amb menys sucre que a
la versió de Kevin Costner. A banda de Crowe,
la cinta compta amb un interessantíssim
repartiment encapçalat per Cate Blanchett,
Matthew Macfadyen, Danny Huston, Mark
Strong, William Hurt, Scott Grimes, Eileen Atkins
i Kevin Durand.

02 PUBLICITAT Accents
DIVENDRES, 14 DE MAIG DE 2010 | Diari de Girona
1
5
8
11
4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45
4.15 - 6.25
4.30 - 6.30
4.15 - 7.30 - 10.00
7 anys
Apta
7 anys
7 anys
2
5
9
12
4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45
12 anys
8.35 - 10.45
(V.O. francesa subtitulada en castellà)
12 anys
4.00 (dissabte, diumenge)
Versió Digital 3D
4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45
Apta
16 anys
3
6
9
13
4.30 - 6.30 - 8.30 - 10.40
4.15 - 6.25 - 8.35
5.45 - 8.15 - 10.45
Versió Digital 2D
6.25 - 10.45
12 anys
7 anys
7 anys
16 anys
4
7
10
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45
Sala 6 EN EL LÍMITE DEL AMOR
10.45
7 anys
Sala 7 COM ENSINISTRAR EL TEU DRAC
4.30 - 6.30 (dib.) / 4.30 (diu.)
Apta
FUTBOL:
F.C. BARCELONA - VALLADOLID
7.00 (diumenge 16)
Sala 8 FISH TANK
8.35 - 10.40
12 anys
Sala 13 EL ESCRITOR
4.00 - 8.30
12 anys
12 anys
8.30 - 10.35 (dib.) / 10.35 (diu.)
4.30 - 6.30 - 8.30 - 10.35 (feiners)
7 anys
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45
16 anys
Tel. 972 41 01 10 - ALBÈNIZ CENTRE
Tel. 972 41 06 60 - ALBÈNIZ PLAÇA

LA FITXA
Estats
Units.
2008.
Durada: 110 min
Gènere: Drama
romàntic.
Direcciói guió:
James Gray
Intèrprets: Joaquin
Phoenix, Gwyneth
Paltrow, Vinessa
Shaw, Elias Koteas.
Albéniz Plaça,
Ocine (Gi.), Lauren
(Blanes).
LA PROTAGONISTA
Un caràcter
inestable.
Al llarg de la seva filmografia,
l’actor Joaquin
Phoenix sempre
ha demostrat
una implicació obsessiva
amb els papers
que ha d’interpretar.
Potser per
aquest mateix motiu,
després de posar-se
en la pell del
també inestable
Johnny Cash a En la
cuerda floja, l’actor
ha patit una davallada
emocional que
ha aixecat un munt
de rumors al voltant
de la seva salut tant
física com mental.
Potser amb interpretacions
més lleugeres
com aquesta
aconsegueix fer oblidar
les seves darreres
i vergonyoses
aparicions en els
programes més populars
de la televisió
nord-americana.
LA FITXA
Espanya.
2009.
Gènere:
Documental.
Durada: 90 min.
Direcció:
Manuel Huerga.
Aparicions: Michael
López-Alegría, Mikhail
Tyurin, Daria López-Alegría,
Nicolás
López-Alegría.
Truffaut (Girona).
Director de breu però intensa filmografia,
el nord-americà James
Gray sempre s’ha mogut com peix
a l’aigua dins del gènere del thriller.
La seva opera prima Little Odessa
va seduir gran part de la crítica i els
seus següents treballs La otra cara
del crimen i La noche es nuestra, ja
amb pressupostos més elevats i actors
de renom internacional, conformen
un món ubicat en el barri
de Brooklyn i unes històries centrades
en el crim organitzat i la corrupció
policial. Amb Two lovers, el
director, tot i no sortir del seu barri
natal, realitza un gir radical en la
seva filmografia.
Director de filmografia polifacètica,
Manuel Huerga ha realitzat films de
ficció, sèries de televisió i gales diverses.
Ara, altra volta, ens mostra la
seva ductilitat a través de la figura de
l’astronauta espanyol Michael E. López-Alegria
i els mesos en què passà
treballant a l’espai exterior.
CARLES RIBAS
Tot i que Huerga i l’astronauta tenien
clar que el documental havia de mostrar
a l’espectador el dia a dia d’un astronauta
en missió espacial, ben aviat
comprovaren que la història es decantava
cap a altres camins gens premeditats.
D’aquesta manera, les imatges
que gravava l’astronauta des de
CARLES RIBAS
Sembla ser que tot va començar per
l’obsessió del director de treballar
amb l’actriu Gwyneth Paltrow. Ella
destacava la bona feina de Gray però
no considerava que les seves interpretacions
encaixessin massa bé en
les històries de baixos fons que el director
realitzava. D’aquesta manera,
Gray va iniciar un guió que s’establís
dins del drama romàntic a través de
la història d’un noi que s’enamora de
la seva veïna. En Leonard, després de
patir una ruptura sentimental, decideix
establir-se una temporada a
casa dels pares per cercar la pau necessària
a l’hora de refer la seva vida.
l’estació i les que filmava el director a
peu de terra convergiren en la figura
d’en Nicolás, el fill de l’astronauta, i el
seu enyor envers la presència del pare.
Així, Diario de un astronauta, a banda
de mostrar-nos imatges insòlites de
les tasques que realitza l’astronauta i
el seu company de feina (el rus Mikhail
Tyurin), també ens mostra les
constants converses que manté el
pare amb el seu fill, unes converses
que deixen entreveure o, si més no, fan
pensar al protagonista si val la pena
acomplir el somni professional de tota
una vida (cal recordar que López-Alegría
va ser el primer espanyol a trepitjar
l’Estació Espacial Internacional) a
canvi de perdre’s l’evolució d’un fill
Accents
Diari de Girona | DIVENDRES, 14 DE MAIG DE 2010
Els pares, preocupats per la salut
emocional del seu fill, fan d’intermediaris
per tal que conegui la Sandra,
la filla d’uns amics que sembla
ser un bon partit per al noi. En principi,
a en Leonard li sembla bé la
idea, ja que la Sandra és una amiga
de la infància i ambdós tenen força
punts en comú. Tot canvia, però,
quan en Leonard coneix la Michelle,
una atractiva veïna que passa per
una crisi sentimental i que troba en
el noi el seu confident més preuat.
A partir d’aquesta premissa, James
Gray elabora una pel·lícula que
recorre els llocs comuns del drama
romàntic canònic: en Leonard es
que necessita la figura del pare ben a
prop.
Manuel Huerga torna a comptar
amb la producció de Jaume Roures, tal
CINEMA 03
Atrapat entre dues dones
«TWO LOVERS» (DOS AMANTES) EL DIRECTOR JAMES GRAY DEIXA DE BANDA EL
«THRILLER» POLICÍAC PER OFERIR-NOS UN DRAMA ROMÀNTIC AMB TOTES LES DE LA LLEI
El meu fill i la lluna
«DIARIO DE UN ASTRONAUTA» EL REALITZADOR
MANUEL HUERGA ENS CONVIDA A VIURE EL DIA A DIA D’UN
ASTRONAUTA A L’ESTACIÓ ESPACIAL INTERNACIONAL
DIARI DE GIRONA
veurà immers en la difícil situació de
triar una noia que coneix i que, a
més, significa un bon partit econòmicament
parlant (la Sandra és la filla
del cap del seu pare) o, per contra,
deixar-se portar per la inestabilitat
i la novetat de la Michelle, una
noia de la qual no en sap massa res.
Per interpretar el trio protagonista,
James Gray compta, a banda de
Gwyneth Paltrow en el paper de la
veïna, amb un Joaquin Phoenix que
ja s’ha convertit en una mena d’alter
ego del director, ja que ha participat
en tots els seus films, i amb Vinessa
Shaw, actriu que es va donar a conèixer
sota les ordres de Woody
Allen a Melinda y Melinda. Complementen
el repartiment dos veterans
com Isabella Rossellini i Elias Koteas.
DIARI DE GIRONA
com van fer amb Salvador, per realitzar
un document que l’espectador difícilment
tornarà a veure en la pantalla
d’un cinema.

04 CINEMA Accents
DIVENDRES, 14 DE MAIG DE 2010 | Diari de Girona
OBRA MESTRA
MOLT BONA
BONA
INTERESSANT
REGULAR
DOLENTA
CRÍTIQUES LES ESTRENES DE LA SETMANA PASSADA
Cartellera
LA PROGRAMACIÓ
DELS CINEMES DE
GIRONA ÉS A LA
PÀGINA 54
DdG
UN CIUDADANO EJEMPLAR
Estats
Units. 2009. Color. 109 min. Títol original:
«Law abiding citizen». Direcció: F. Gary Gray. Guió:
Kurt Wimmer. Intèrprets: Jamie Foxx, Gerard Butler,
Colm Meaney, Bruce McGill, Leslie Bibb, Viola Davis, Michael
Irby, Gregory Itzin, Regina Hall. Albéniz Centre,
Ocine (Gi.), Cinebox (Salt), Blanes, Figueres,
Olot, Arinco (Palamós), Ocine (Pl. d’Aro), Roses. F.
Gary Gray no té una personalitat fílmica massa definida,
però sí que és un artesà generalment infal·lible que
ha demostrat una cert gust per les històries que tergiversen
el plantejament convencional del thriller: Negociador
i The Italian Job, els seus dos treballs més
aconseguits, es basen en la inversió de papers, és a
dir, que indaguen en el que hi ha de podrit en el sistema
policial o, per contra, el que hi ha d’honorable en
una banda de lladres. Per tant, Un ciudadano ejemplar
és molt coherent amb la seva trajectòria en servir-se
de la tradicional història de revenges bíbliques (en
aquest cas, la d’un pare de família ressentit amb el sistema
judicial que no ha sabut condemnar els assassins
de la dona i la filla) per difuminar la línia que separa el
botxí de la víctima. No és causalitat, en aquest sentit,
que el personatge interpretat per Gerard Butler es pregunti
«on són el bé i el mal?» en una de les millors seqüències
del film. Una premissa molt interessant, a
mig camí de Seven i El caballero oscuro, conduïda amb
una notable solvència narrativa però desigual en els
seus formalismes ideològics. La primera hora i mitja de
pel·lícula és un brillant exercici de suspens amb la creixent
sensació que els servidors de la llei són autèntiques
titelles dels anhels de venjança d’una sort d’àngel
caigut. Gray demostra conèixer bé els engranatges
de la tensió narrativa i fins i tot quan s’apropa al gran
guinyol (com a l’escena de l’imprevist assassinat via
telefònica) sap mantenir-se fidel a l’ambigu tenebrisme
del punt de partida. Els problemes apareixen, naturalment,
quan Gray i el guionista Kurt Wimmer s’entossudeixen
a redimir i moralitzar les seves pròpies provocacions.
Un ciudadano ejemplar acaba sucumbint a
la necessitat del maniqueisme per condicionants purament
comercials i acaba defensant allò que es proposava
criticar, però pel camí, com a mínim, deixa constància
d’un parell de perversitats prou recomanables.
PEP PRIETO
EL PEQUEÑO NICOLÁS
França.
2009. 90 min. Comèdia. Títol original: «Le petit Nicolas». Direcció: Laurent Tirard. Guió: Laurent Tirard i Grégoire
Vigneron, basat en l'obra de René Goscinny i Jean-Jacques Sempé. Música: Klaus Badelt. Fotografia: Denis Rouden.
Muntatge: Valérie Deseine. Intèrprets: Valérie Lemercier, Kad Merad, Sandrine Kiberlain, Maxime Godart, Franois-Xavier
Demaison. Ocine (Girona). Mesurem el risc. Ara que vivim una altra època, que coneixem altres problemes, valors i
idees, recuperar les aventures del petit Nicolás, transcorreguts 50 anys des de la seva creació, no podria, potser, resultar
una operació una mica reaccionària? Sí, per descomptat. Potser per això, el seu director hagi apostat perquè la
primera imatge, tant del tràiler com de la pel·lícula, hagi d’estar invertida. Arrencar d'aquesta forma permet no només
donar-li la volta a la història; suposa a més una aguda comprensió de la premissa de partida i el seu punt de vista. Enfrontat
a la filosòfica qüestió del què vols ser, un noi que ha complert els 10 anys d’edat troba molta dificultat a obtenir
una resposta, quan s'adona que la gent gran de la seva família i entorn viuen acupats a canviar una realitat o intenten
assumir un paper que, de moment, no és seu: una professora que presenta amb orgull un alumnat desastrós;
un pare obsessionat amb un ascens; una mare que vol semblar culta. Amb tutors d’aquesta mena, no és estrany que
el petit alteri la seva pròpia realitat, molt condicionada també pels seus desitjos, pors, intrigues... La conjunció constant,
sempre divertida, entre somni i realitat, imatge i reflex, és la que mou frenèticament cada vida, cada situació no
resolta d'una història d'un altre temps, sí, però que retorna fresca embolicada en unes imatges sàviament construïdes
des de l'interior d'un noi. DANIEL GASCÓ
VIATGE MÀGIC A ÀFRICA
Espanya.
2009. 90 min. fantàstic. Direcció i
guió: Jordi Llompart. Guió: David Giró. Fotografia:
Toms Pladevall. Muntatge: Bernat Aragonés. Intèrprets:
Eva Gerretsen, Raymond Mvula, Leonor
Watling, Adri Turó, Verónica Blume, Michael Van
Wyk. Ocine (Girona), Figueres, Olot, Arinco
(Palamós), Ocine (Platja d’Aro), Roses. Hi ha
ocasions en les quals el perquè i el com de l'execució
d'una obra poden interessar més que l'obra
mateixa. És el que passa amb Viatge màgic a
Àfrica, la primera incursió en el terreny de la ficció
de Jordi Llompart, home provinent del documental
i de la televisió, i ànima màter absolut
d'aquesta cinta. Llompart va perdre la seva filla
Jana en un accident, a Namíbia, el 2005, i va escriure
un llibre de contes en el seu record, El cor
en la sorra, que ha servit de base per a aquesta
pel·lícula, la primera pel·lícula europea rodada en
3D. Estem davant un conte màgic, un cant a l'amor
al proïsme i a la naturalesa, rodat en bonics
paisatges de Sudàfrica i Namíbia. Si bé algunes
imatges posseeixen una bellesa indubtable, el
resultat final queda desmanegat per culpa d'un
guió desigual i mal estructurat. Un costós producte
amb vocació internacional que, si bé deixa
bocabadats els més petits, no arriba a atrapar ni
a resultar emocionant per a l'espectador més
avesat. HONORATO J. RUIZ

Accents
Diari de Girona | DIVENDRES, 14 DE MAIG DE 2010
PUBLICITAT 05

06 LLIBRES Accents
DIVENDRES, 14 DE MAIG DE 2010 | Diari de Girona
Els més
venuts
RAINER MARIA RILKE
Els quaderns de Malte
VIENA EDITORIAL, 226 PÀGINES
Publicació pel centenari de la 1a edició
Escrita entre els anys 1904 i 1910,
aquesta és l’obra en prosa més important de
Rilke, i la primera novel·la que trenca
definitivament amb les convencions
narratives del segle XIX. La història del jove
Malte Laurids, darrer representant d’una
noble nissaga danesa, obre la porta a
l’experiència de crisi existencial i creativa
característica de la modernitat.| DdG
FELIPE FERNÁNDEZ - ARMESTO
1492: el nacimiento de
la modernidad
DEBATE, 371 PÀGINES
Història del naixement del nostre món
Profetes i astròlegs van augurar que el
món acabaria el 1492, i tenien raó. Va
acabar el seu món, i va començar el nostre.
El llibre suposa un viatge fascinant a l’Edat
Mitjana de la modernitat i explica què ha
fet possible la nostra realitat actual:
comerç, la divisió entre religions, o el canvi
en la distribució de la riquesa. | DdG
FICCIÓ EN CATALÀ
1
Se sabrà tot
XAVIER BOSCH
PROA
2
No hi ha
terceres
persones
EMPAR MOLINER
QUADERNS CREMA
LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA
RAYMOND
CARVER
Principiants
TRADUCCIÓ,
FERRAN RÀFOLS
GESA.
ANAGRAMA/
EMPÚRIES,
291 PÀGINES
AGÈNCIA REUTERS
Reuters: nuestro mundo hoy
ELECTA, 345 PÀGINES
Un any a la vida del món, en fotos
El llibre, una col·lecció de fotografies
preses per fotògrafs de l’agència Reuters al
llarg del 2009, reflecteix l’estat del món
deu anys després de les celebracions del
nou mil·leni. Un soldat nordamericà es pren
un descans al front afgà, una dona tamil
s’arregla el cabell en un camp de refugiats, i
uns mexicans es cobreixen el rostre per la
grip A. Imatges que resumeixen l’any. | DdG
LUIS MAGRINYÀ
Habitación doble
ANAGRAMA, 306 PÀGINES
Foscor i diversió com a espais creatius
Una editora madura, un cantant indie, un
jove electricista de creuer, uns metges en
un sopar accidentat... El llibre presenta
diverses situacions que s’entrecreuen, amb
fils comuns: pares i fills, retrobades dures,
treballs capciosos o trastorns mentals. La
novel·la suposa una invitació a pujar a un
tren en marxa, del qual es desconeix tant el
destí com l’origen. | DdG
3
Tenim un nom
VICENÇ VILATORO
PLANETA
4
Bulevard
dels francesos
FERRAN TORRENT
COLUMNA
5
La pista
de sorra
ANDREA
MONTALBANO
EDICIONS 62
NO-FICCIÓ CATALÀ
1
La màscara
del rei Artur
PILAR RAHOLA
MAGRANA
TIM SEVERIN
Bucanero
LA FACTORÍA DE IDEAS, 345 PÀGINES
Diversió i aventura ben documentades
Navegant pel Carib, un jove cau en mans
del cèlebre capità bucaner John Coxon, que
el confon amb el nebot del governador de
Jamaica. Quan descobreix l’error promet
venjar-se del jove, que haurà de fugir.
L’autor (explorador, periodista i navegant),
ha obtingut el premi Thomas Cook de
literatura de viatges, i la medalla literària de
l’Acadèmia de Marina francesa.| DdG
LARS KEPLER
L’hipnotitzador
ARA LLIBRES, 531 PÀGINES
La nova sensació de la novel·la policial
Amb un èxit esclatant al seu país i
traduïda a més de 30 llengües, aquesta és
una obra imprescindible per als amants de
la novel·la criminal sueca. Una trucada a
mitjanit desperta el psiquiatre Erik Bark: un
inspector li demana ajuda per tractar una
criatura agonitzant amb hipnosi, per saber
qui n’ha assassinat els pares. Però l’Erik
havia decidit no hipnotitzar mai més... | DdG
2
Viatge d’anada
i tornada
GERARD PIQUÉ
EDICIONS 62
3
Arrels nòmades
PIUS ALIBEK
LA CAMPANA
APAREIX AL MERCAT LA VERSIÓ ORIGINAL D’UNA DE LES OBRES DE RAYMOND CARVER, EN
QUÈ APAREIX UN AUTOR MÉS SENSIBLE I NARRATIU QUE LA IMATGE TRADICIONAL
L’escriptor alliberat de l’editor
Raymond Carver (1939-1988) ha
estat un dels renovadors de la
narrativa contemporània. Amb
històries punyents, que toquen
temes quotidians com la solitud,
les il·lusions perdudes o els
desenganys. Considerat una de les
gran mostres del realisme brut,
del dirty realism, des de fa poc s’ha
descobert que la prosa que ens ha
arribat no era com ell l’havia
escrit. Aquest llibre, el seu més
conegut, batejat després com De
què parlem quan parlem d’amor,
mostra fins a quin punt un autor
pot ser transformat i manipulat.
MOISÈS DE PABLO
Històries punyents com un ganivet.
Un autor antidigressiu, que fuig de la
reflexió com del dimoni, amb frases
curtes que amagaven els plecs de la
història fins a límits inconcebibles.
Raymond Carver ha estat idolatrat
per un segment del gran públic, amb
obres com Catedral o De què parlem
quan parlem d’amor. I atacat per part
de la crítica, que ha titllat, amb raó, les
seves històries com a esquemàtiques,
poc literàries i mancades de depuració,
i absents d’un sentiment profund.
Les seves històries, amb personatges
al límit, éssers anònims a punt d’explotar,
situats en ambients anodins
com urbanitzacions, o pisos deixats de
la mà de Déu, es capbussen en els nostres
límits, religiosos, morals, sentimentals
i comunicacionals. Com les
seves històries, la vida de Carver va ser
molt dura. Amb un caràcter intros-
pectiu, alcohòlic, torturat i abocat a
l’escriptura, es va passejar per feines diverses,
vagarejant d’un costat a l’altre
dels Estats Units, intentant malviure de
la literatura. Cosa que només aconseguiria,
cap al final de la seva trajectòria,
quan una universitat li va concedir
una beca per a poder escriure, a
canvi d’unes classes, mínimes, i que
tractava d’evitar: era més que res, un
DIARI DE GIRONA
Raymond Carver, o l’escriptor darrere de les tisorades de l’editor Lish Carver.
donatiu per continuar gaudint d’aquest
escriptor.
La seva trajectòria no s’entendria
sense la intervenció del seu editor, Gordon
Lish. Lish és el causant i culpable
de la fama de Carver. Veient el seu gran
potencial, era ell qui, en persona, i a
costa d’extirpar la veritable ànima de
l’autor, s’encarregava de polir els textos.
És a dir, de manipular els originals
de l’autor. Dotant-los del toc Carver:
històries quotidianes, retocades fins a
fer de la narració una difícil línia de dolor,
enfonsament o pèrdua. Lish és el
pare putatiu dels èxits de Carver: Si em
necessites, truca’m, Catedral o De què
parlem quan parlem d’amor. A canvi,
veiem fins a quin punt un autor pot ser
manipulat i disfressat.
Ara es publica Principiants, que és
la versió original de De què parlem
quan parlem d’amor, publicada el
1981, i el retrat d’aquesta sèrie d’històries
és més complex que allò que Lish
va mostrar. Lish va eliminar llargs
fragments narratius que aquí apareixen
amb tota la seva força. En va reescriure
d’altres, fins i tot els finals i els títols.
La manera d’actuar dels diferents
personatges, els engranatges interns
dels sentiments i les seves motivacions,
es veu molt més clar en aquest
original, i sobretot ens sorprèn un autor
que es passeja per la poesia sense
problemes.
Un autor molt més positiu i optimista,
una imatge ben allunyada d’aquesta
fredor que envaïa els textos i
que amenaçava per allunyar-te del
narrador. L’univers dels textos postcarverians
són més actuals i clàssics,
en opinió d’aquest crític, que no pas
aquest congelat ambient postmodern
que va crear Lish per a la seva obra. Un
Carver sense retocar hagués triomfant?
No ho sabem, perquè no el van deixar.
Com un Frankestein rediviu, aquesta
nova mirada de Carver, la literatura
postcarveriana resulta més càlida que
allò que pensàvem: una reflexió sobre
l’èxit i la manera com ens arriba.
4
El Crackòvia
de les 6 copes
JORDI GRAVÍ (ED.)
COLUMNA

5
En efectiu o
amb
targeta?
CARLES
TORRECILLA
COLUMNA
FICCIÓ CASTELLÀ
1
El asedio
ARTURO PÉREZ
REVERTE
ALFAGUARA
CLAUDI MANS
Esferificaciones y
macarrones
ARIEL, 307 PÀGINES
Prologat per Ferran Adrià
Aquest no és un llibre de cuina; però
tampoc és un llibre de ciència. És molt més,
és una obra que permet aprendre ciència
des de la cuina i viceversa. S’hi comparen de
manera amena les preparacions dels grans
cuiners amb plats habituals de la nostra
cuina, per mostrar que no són dos móns tan
allunyats com podria semblar. | DdG
JORDI GRAVÍ (ED.)
El Crackòvia de les 6 copes
COLUMNA, 120 PÀGINES
Per als fans del programa de TV3
Voldries aconseguir sis copes com ha fet
el Barça? Amb el llibre del Crackòvia és
possible, tot depèn de les teves habilitats
amb els daus al «Joc de la copa». A més et
donarà les claus per imitar els personatges
del programa, t’oferirà les pel·lícules del
moment, el peculiar humor d’Iniesta o les
floretes de Guti. T’ho pots permitir? No
tenir-lo és gravíssim! | DdG
2
El tiempo
entre costuras
MARA DUEÑAS
TEMAS DE HOY
3
Todo lo que
podríamos
haber sido
tú y yo...
ALBERT ESPINOSA
GRIJALBO
4
Venganza
en Sevilla
MATILDE ASENSI
PLANETA
JAMES NEUGASS
La guerra es bella
PAPEL DE LIAR, 415 PÀGINES
Evocació lírica sobre la Guerra Civil
Neugass, un poeta de 32 anys, es va
incorporar el 1937 al contingent de joves
nord-americans que defensaven la
República Espanyola dins la Brigada
Lincoln. Aquest llibre és un diari sobre
vertiginosos rescats de ferits, amb
recreacions melancòliques sobre les hores
en alerta. Ara el manuscrit es publica per
primer cop en anglès i castellà.| DdG
ALÍCIA GILI I SÍLVIA ROMERO
El camí del Bandama Vermell
COLUMNA, 166 PÀGINES
Premiada amb el Columna Jove 2010
A Broukro, un poblat al nord de Costa
d’Ivori, una nena i el seu germà juguen a
futboll amb una pilota feta de bosses i
plàstic. De sobte, una tanqueta i uns
soldats interrompen el joc i canvien les
seves vides. Seran separats per un
conflicte que no entenen i que els
convertirà en nens soldat; una novel·la per
a joves sobre els horrors de la guerra.| DdG
5
Dime quién soy
JULIA NAVARRO
PLAZA & JANÉS
NO-FICCIÓ CASTELLÀ
Accents
Diari de Girona | DIVENDRES, 14 DE MAIG DE 2010
1
El viaje al poder
de la mente
EDUARDO PUNSET
DESTINO
L'ESCRIPTOR CARLOS FUENTES DIBUIXA A «ADÁN EN EDÉN» LA SITUACIÓ
D'ENSORRAMENT SOCIAL AMB LA QUAL EL NARCOTRÀFIC SACSEJA MÈXIC I
PLANTEJA POQUES SORTIDES MÉS ENLLÀ DE LA VIOLÈNCIA AMB ELS VIOLENTS
La hidra mexicana
Carlos Fuentes, profund
coneixedor de la greu situació
social del seu país, planteja una
novel·la descoratjadora i cruel
on sembla que només la violència
és possible per acabar amb els
assassins narcotraficants.
JAVIER GARCÍA RECIO
Què fer quan no ja un govern, sinó
un Estat sencer, s'està podrint minat
per la corrupció gegantina que imposen
les forces del narcotràfic? Com acabar
amb aquesta hidra d'alè verinós a
la que li talles un cap i n’hi creixen dos,
li’n talles dos i en reviuen quatre?
Aquesta és la reflexió que el novel·lista
mexicà Carlos Fuentes es fa en la
seva última novel·la Adán en Edén
que l'editorial Alfaguara acaba d'editar
a Espanya. I Fuentes no només reflexiona
sinó que finalment imposa
una solució brutal i potser desgavellada,
però latent en la patidora societat
mexicana.
Adán en Edén és un pas més enllà
més que Fuentes realitza sobre la situació
de Mèxic, un elevar l'alarma per
avisar del perill que suposa l'anar deixant
que els narcotraficants i els seus
sicaris vagin convertint-se en usurpadors
de l'Estat i finalment el converteixin,
i també a la societat, en un sipai
més dels seus interessos.
Fuentes ho veu malament, intueix
la situació cada cop més negra, i nota
cada vegada amb més força i amb
més amplitud l'alè verinós de l'hidra i
per això remata la seva novel·la amb
una solució contundent. Alguns la
veuran feixista, d’altres la jutjaran des-
gavellada, però no és res més que el crit
d'advertència d'un seriós analista de la
situació del seu país.
Perquè, què fer quan són ja els mateixos
responsables de l'Estat els que
des del seu poder brutal s'alien amb les
forces del mal? Què fer quan els que
han de garantir la vida dels ciutadans
conspiren amb els assassins per imposar
la seva força?
Per descriure tot això i radiografiar
la situació mexicana, Fuentes ha recorregut
a la tragicomèdia. Adán en
Edén dibuixa la greu situació mexicana
amb aquests pinzells; es tracta d'una
sortida, un respirador davant l'as-
2
El secreto
RHONDA BYRNE
LA OPINIÓN
Carlos Fuentes situa el llibre en el seu Mèxic actual, evidenciant la corrupció.
fíxia social. I això li permet també articular
una sortida irracional (l'aparició
d'un nen amb ales postisses que comença
a predicar al mig del tràfic d'una
de les principals avingudes de la capital
mexicana). Es presumeix com un
pastitx, però no importa perquè la
gent necessita creure, tenir fe en una
solució que no sigui l'aniquilació a trets.
El protagonista, Adán Gorospe, és
un arribista il·lustrat, un subjecte d'orígens
poc clars, que ha va contraure
matrimoni amb una dona rica, Priscila,
filla de Don Bizcocho, Celestino
Holguín. Això li permet col·locar-se dalt
de tot de la piràmide social i econò-
3
Superar la
adversidad
LUIS ROJAS MARCOS
ESPASA CALPE
CARLOS
FUENTES
Adán en Edén
ALFAGUARA,
17 EUROS.
LLIBRES 07
MARÍA JOSÉ BARROSO (ED.)
El que mou la meva vida
PLATAFORMA EDITORIAL, 113 PÀGINES
Conviccions i motors que ens fan viure
27 catalans reconeguts comparteixen
en aquesta obra quina és la seva força
interior, què condueix les seves vides, en
què creuen. Es tracta de personalitats com
Lluís Bassat, Ernest Benach, Eudald
Carbonell, Josep Cuní, Santiago Dexeus,
Gemma Mengual, José Montilla o Miquel
Roca. I és que en moments de crisi, cal
recordar més que mai què valorem. | DdG
GABRIELA MISTRAL
Niña errante
LUMEN, 486 PÀGINES
Un vincle ple d’amor, rebel·lia i art
La devoció per Thomas Mann va ser el
punt de trobada entre dues dones que
desenvoluparien una relació llarga i de
gran intensitat. Aquest extraordinari
epistolari mostra el vincle entre la premi
Nobel xilena Gabriela Mistral amb Doris
Dana, la seva amiga, secretària, companya
dels darrers dies i finalment custòdia dels
seus béns materials i literaris. DdG
4
El Maquiavelo
de Leon
JOSÉ GARCÍA ABAD
LA ESFERA
5
De qué hablo
cuando hablo
de correr
HARUKI MURAKAMI
TUSQUETS
Un cercle viciós on els
criminals són govern
Un poderós empresari decideix
tirar endavant la seva pròpia lluita
contra el tràfic de droga i els narcos, i
guanyar-los la partida amb el seu mateix
joc: sent més criminal que ells. En
aquesta novel·la, com a vegades en la
realitat, tot s'ensorra. No hi ha concert.
Les forces de l'ordre només creen més
desordre. No hi ha autoritat. Els criminals
es burlen del govern. Els criminals
es tornen, on poden, govern. Exigeixen
submissió o mort. S'estan apoderant
del país. Mèxic és un país enamorat del
fracàs, tots els revolucionaris acaben
malament, els contrarevolucionaris només
disfressen el fracàs, hi ha un gegantí
engany en tot això. A vegades
creiem que només la violència revolucionària
ens salvarà, a vegades creiem
que només la falsa pau contrarevolucionària
és la nostra salut i fem servir
la violència sense revolució, la pau sense
seguretat, la democràcia amb violència,
cercle viciós. Com sortir-ne?
mica mexicana.
Llavors Gorospe ensopega amb
Adán Góngora, nomenat responsable
de la Seguretat nacional. Però Góngora
imposa mètodes esborronadors de
repressió. S'alia amb els criminals i tanca
o mana matar als innocents. Quan
un dia Góngora li proposa a Adán
Gorospe aliar-se amb ell i entre els dos
convertir-se en els propietaris del país,
Gorospe decideix actuar pel seu compte.
La conseqüència és un final de novel·la
realment espectacular i violent,
d'una duresa despietada.
Fuentes ens col·loca davant un escenari
local per explicar-nos una història
universal, sobre el poder, de la
condició humana i els esquinçaments
que destrossen la seva naturalesa mateixa.
Un luxe.

08 MÚSICA Accents
DIVENDRES, 14 DE MAIG DE 2010 | Diari de Girona
Planning
PIANO PER A DOS
Carles Lama i Sofia
Cabruja porten música a
quatre mans a Girona
L’AUDITORI (GIRONA)
Diumenge 16, 20 h. 12 €.
Carles Lama & Sofia Cabruja portaran
a l’Auditori de Girona un programa
amb algunes de les composicions
més emblemàtiques per a piano
a quatre mans. El duet gironí seduirà
amb les melodies i els ritmes
de Brahms, Ravel i Rakhmàninov,
entre d’altres. Amb la precisió d’una
màquina amb dos motors ens oferiran
una bona mostra del seu art.
Ambdós han desenvolupat la seva
carrera principalment a l’estranger,
fet que ha permès que el seu talent
sigui reconegut a escala internacional.
Aclamats tant pel públic com per
la crítica, s’han consolidat com a
duet estable i han creat un estil propi
en la interpretació del repertori a
quatre mans que, segons els experts,
fa que «semblin una sola persona».
DIARI DE GIRONA
El duo format per Lama i Cabruja.
TRIO MUSICAL
La primavera duu música
clàssica a Cadaqués
ESGLÉSIA DE CADAQUÉS
Dissabte 15, 22 h. 12 €.
Cadaqués es troba immersa en el
seu cicle de Concerts de Primavera.
Demà la música anirà a càrrec dels
«Trios de Londres», i s’interpretaran
obres de Haydn, Mozart, Bach i Reicha.
Hi actuen Enric Ribalta (flauta),
Bernat Piqué (violí) i Marçal Ayats
(violoncel). Les entrades es poden
adquirir a l’oficina de Turisme.
La banda d’Ourense liderada per Yosi Domínguez actuarà el dia 21 a La Mirona per presentar el seu últim disc, «Adiós, Adiós».
Los Suaves,
al peu del canó
LA
BANDA GALLEGA DESMENTEIX ELS RUMORS DE SEPARACIÓ
AMB UNA GIRA QUE ARA ELS PORTA A LA MIRONA DE SALT
«ADIÓS, ADIÓS»
Los Suaves + Eco
LA MIRONA (GIRONA)
Divendres 21, 21.30 h. 20 €
/ 25 €.
ANA RODRÍGUEZ
Carrer Hortes, 22
GIRONA
Tel. 972 21 23 95
llibreria22@llibreria22.net
www.llibreria22.net
El seu últim disc es diu Adiós,
adiós. Un nom que ha portat a la
confusió fins a l’extrem que Los
Suaves han hagut de negar per
activa i per passiva que no se se-
paren. O sigui, que aquesta no és
una gira de comiat. I per comprovar-ho
res millor que assistir al
concert que la banda liderada per
Yosi Domínguez oferirà a La Mirona,
després d’haver passat per escenaris
de Madrid, València o Granada.
I és que més de 25 anys en actiu,
més d’un milió de discos venuts,
més gires que qualsevol altra banda
estatal no s’esborren fàcilment.
De fet, no són més que arguments
perquè Los Suaves entrin a formar
part d’una vegada per totes de les
enciclopèdies musicals del país.
Fa un parell d’anys ens sorprenien
de nou amb una gira que
ens retornava el millor que ha donat
aquesta banda d’Ourense. Amb
un Yosi totalment entregat a un públic
agraït de poder veure’ls novament
en el més alt del rock, la
banda es reforçava per dins i per
Divendres 14, a les 8 del vespre
presentació del llibre editat per Raima edicions
CINE A LA CARTA. Con recetas prácticas para
cocinar de película
d’HELENA GARCIA ULLDEMOLINS · PABLO MÉRIDA.
Intervindran: Guillem Terribas i els autors.
DIARI DE GIRONA
fora.
Amb Adiós, adiós, disc produït
per Alberto Cereijo una vegada
més, demostren que quan la maquinària
està en marxa, són molt
difícils d’abatre.
NIT DE COVERS
The Patillas + Guerrilla
LA MIRONA (SALT)
Dissabte 15, 22.30 h. 5 € /
8 €.
Els andalusos Guerrilla són una
banda tribut que recordaran alguns
dels millors temes dels Rage
Against The Machine. Tal com ells
mateixos reconeixen, «des del respecte
i l'admiració», faran arribar
al públic l’essència del seu directe
i la cruesa del seu missatge.
La Nit de Covers de La Mirona es
completa amb la formació gironina
The Patillas que, amb el seu ja
conegut xou i bona música, faran
versions de Los Rodríguez, Fito y
los Fitipaldis, Muchachito Bombo
Infierno, Tequila, Andrés Calamaro,
Red Hot Chilli Peppers, Kiko Veneno
o Ketama.
PRESENTACIONS MES DE MAIG a la 22

DISCOS
Aufgang
AUFGANG
INFINE MUSIC / KARONTE
Una feliç trobada
Accents
DIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 14 DE MAIG DE 2010
INDISPENSABLE
NOTABLE
RECOMANABLE
FLUIX
PRESCINDIBLE
EL TRIO, QUE ACTUA AQUESTA SETMANA AL FESTIVAL ENSEMS, DEBUTA AMB UN LP
ENREGISTRAT NOMÉS AMB DOS PIANOS, BATERIA I APARELLS ELECTRÒNICS
La programació del festival Ensems d'aquest any es caracteritza per un acostament al pop, més per
la seva influència com concepte que com a corrent en la música contemporània. La iniciativa ha servit
perquè es colessin en el seu cartell Nico Muhly (conegut per la seva faceta com arranjador de Grizzly
Bear, Bonnie «Prince» Billy o Antony and the Johnsons), Alva Noto o el trio Aufgang, que actua demà,
dissabte 15, al centre del Carmen. Hi presentaran el seu primer treball discogràfic de llarga durada, un
àlbum homònim en el que Rami Khalifé, Francesco Tristano (pianistes clàssics amb experiència en el
house) i Aymeric Werstrich (Cassius) prolonguen la seva primera trobada, que es va donar en l’edició
2005 del Sónar. «No es tracta de techno acústic ni de música clàssica amanida amb salsa
electrònica», afirmen categòricament. En realitat, és complicat posar etiquetes a un disc en el qual,
sota el difús paraigües de la música contemporània, es pot trobar post-rock, electrònica ballable,
classicisme pianístic i experimentació sense cotilles. Una proposta audaç que, de moment, no sembla
posar-se límits. (CONTEMPORÀNIA) | EDUARDO GUILLOT
Pauline en la playa «FÍSICA DEL EQUIPAJE» (SIESTA)
Mar i Alicia Álvarez se'n van de Subterfuge cap a Siesta, i abandonen Madrid per tornar a Gijón. Física del
equipaje és un disc frontissa, que les situa definitivament en territori adult, amb l'aventura juvenil d’Undershakers
perduda en un passat remot. I créixer no els ha sentat gens malament, com ja es venia intuint en els
anteriors lliuraments de Pauline en la Playa. Ecos del Neil Young de Harvest moon (Tendencias de sastre),
arranjaments meticulosos o una col·laboració amb el grup folk La Bandina (Estos besos) donen pistes sobre
un futur que s'intueix tan atractiu com assossegat. (POP) | E.G.
The Postmarks «MEMOIRS AT THE END OF THE WORLD» (UNFILTERED RECORDS)
Arranjaments orquestrals, veu femenina, gestos de complicitat als seixanta i les bandes sonores de John
Barry, melancolia pop hereva de Belle & Sebastian... Tot això i més ofereixen The Postmarks en el seu tercer
Lp. Els de Miami segueixen en el segell d'Andy Chase (Ivy), màxim valedor d'un so que també s'aproxima sovint
a les melodies de Burt Bacharch o a la bossa nova i que, com es pot deduir, no passa del lloc comú en
tots els casos. Precisament per això agradarà als amants del pop envellutat, càndid i de sedosa instrumentació.
(POP) | E.G.
Los espirituosos «SWING TABERNARIO PARA CALAVERAS» (LENGUA ARMADA)
Aprofitant el revival dels anys cinquanta i l'auge del so vintage, diversos veterans de l'escena madrilenya
(components de Bummer, Insanity Wave, Perros DC, Vipers o Els Eskizos) s'uneixen per practicar swing (i alguna
cosa de rockabilly) amb evident nocturnitat, però sense massa traïdoria, encara que amb cert component
xulesc. Cançons ideals per a ambients carregats de fum, entre les quals destaca una alentida versió
d'Autosuficiencia (Parálisis Permanente). Un treball anecdòtic, que probablement assoleixi tot el seu sentit
sobre l'escenari. (SWING) | E.G.
TEATRE I MÚSICA 09
Escenaris
COMÈDIA
«BOULEVARD», DE CAROL LÓPEZ
Teatre de Blanes Dissabte 15, 22 h. 6 /21 €.
Després del gran èxit aconseguit amb Germanes, Carol
López torna a dirigir, i ara és el torn de Boulevard. Aquesta
és una comèdia d’embolics molt actual que parla de les interioritats
del món del teatre, una mena de making off de
la creació d’un espectacle amb diàlegs àgils i punyents,
per on deambulen la diva de torn que torna boig a tothom
amb les seves facècies, la productora histèrica, el director
i la resta del repartiment, amb els seus respectius egos.
Per fer aquesta radiografia entre bastidors, Carol López
ha comptat amb les actrius Marta Pérez i Àgata Roca, de T
de Teatre, a més d’Amparo Fernández, Ernesto Collado i
Paul Berrondo. López ha escrit i dirigit aquest espectacle
després de l’èxit de Germanes, obra amb la qual va tenir
un gran èxit de públic i va guanyar diversos premis de teatre.
La dramaturga és, des del mes de gener, la directora
artística de la sala Villarroel de Barcelona. | DdG
TEATRE
H.I.M.
Sala La Planeta. Dissabte 15, 22 h. 12 €.
Tres homes es troben en un lloc qualsevol, per
exemple, un bar. Tots tres són fugitius d’un món on tot es
compra perquè tot es ven, i d’un fosc passat que cadascú
porta com un secret molt profund. Però quan porten un
cert temps en aquest lloc, comencen a neguitejar-se; no
saben viure sense la parafernàlia d’aquest món que tant
odien... La companyia elnacionalNOensvol presenta així el
seu nou espectacle de creació pròpia, dirigit per Àlex D.
Capo i que treballa en el món de la improvisació. Amb
aquesta obra, la companyia deixa per primer cop de
banda l’esquetx i el gag per intentar construir un
espectacle de personatges, però sense oblidar mai
l’aspecte de la tragicomèdia i l’absurd que sempre els ha
acompanyat i que els caracteritza. | DdG
INFANTIL
EN JOAN SENSE POR
Teatre de Salt. Diumenge 16, 18 h. 7/8 €.
En Joan no sap què és la por, malgrat que monstres de
tota mena intenten espantar-lo cada nit. Desesperats,
contracten una bruixa, que condemna en Joan a patir
singlot per sempre més. Només un ensurt desfarà el
malefici, però sense por, en Joan ho té cru... En Joan sense
por, a càrrec d’un dels grups revelació del teatre l’any
2008, Egos Teatre, és un deliciós i multipremiat musical
per a tots els públics, fet amb titelles de bellíssima
factura que esdevenen personatges entranyables.

10 ART Accents
DIVENDRES, 14 DE MAIG 2010 | Diari de Girona
COL·LECTIVA
Galeria Marges-U, Cadaqués.
Carrer Unió, 12. Del
3 d’abril al 31 de maig. Divendres
i dissabtes de 18 a
20.30 h. Diumenges de 12 a
13.30 h.
El somni de l’artista, escriu
Perejaume, seria el de tenir
completament a la mà el
temps i l’espai on vivim. D’això
es tracta: d’imaginar que el
nostre gest no només no fes
violència innecessària al món
sinó que en fos un ressò natural,
una conseqüència i una
causa, una pura simultaneïtat
que traduís els seus ritmes
secrets per fer-nos-els accessibles.
Qui millor materialitza
aquesta màxima són Montserrat
Costa i Glòria Llonch:
les seves pintures, malgrat les
diferències formals, apunten
cap a un mateix espai que es
construeix gràcies a una
mena de batec pulsional molt
proper al proposat pel poeta.
O Carme Miquel i Mercedes
Capdevila: el seu lirisme és
també fruit d’un flirteig desacomplexat
amb la forma i la
pintura. En un sentit similar,
però concretat des de les tres
dimensions, operen Nobuko
Kihira, Nerea Aixàs i Suse
Stoisser: mentre que l’artista
nipona es manté fidel al seu
paper omnipresent, Aixàs feminitza
l’herència dels Chillida
i Oteiza mentre que Stoisser
inventa maridatges impossibles
entre allò fràgil i la contundència
del metall... Més inclassificables
són les propostes
de Mariona Esteba i de Teresa
Casa, possiblement, per
la poca presència que tenen
les seves peces a la mostra de
Cadaqués. | E. CAMPS
SIMEÓN SAIZ RUIZ
Museu Memorial de l’Exili,
La Jonquera. Carrer Major, 4-
47. Del 27 de març al 23
de maig. museuexili.cat
Fins a finals de maig es podrà
veure al Museu Memorial de
l’Exili l’exposició J’est un je de
Simeón Saiz Ruiz. En aquesta
mostra es presenta una part del
projecte en curs del mateix
nom: en concret, es tracta d’ un
treball artístic iniciat per Simeón
Saiz l’any 1996 i que té continuïtat
fins a l’actualitat. El pretext
d’aquesta creació és la realització
de pintures de víctimes
de les guerres balcàniques dels
anys noranta a partir d’imatges
aparegudes als mitjans de comunicació.
Aparentment, l’obra
recorda la clàssica pintura de
guerra decimonònica de grans
dimensions, incorporant, però,
els trencaments estilístics del
segle XX. | E. CAMPS
LLUÍS VILÀ
Galeria Cort, Banyoles. Plaça
Major, 33. Fins al 14 de
juny. De dimarts a dissabte de
2/4 de 5 a 2/4 de 9 del vespre.
Lluís Vilà, fidel al seu deix
irònic, utilitzava la imatge de
Pollock però invertint-la: «si ell
feia dripping —explicava l’artista
de Banyoles recentment desaparegut—
jo faig undripping,
despinto les meves pròpies obres
amb aire a pressió o amb aigua
fins que pràcticament han
desaparegut. Si no m’aturo, torno
al blanc inicial...». Aquesta
és la seva síntesi: destrucció de
l’obra com en els mandales budistes
i, al mateix temps, diàleg
actiu amb la nostra memòria visual.
La mostra que actualment
presenta a Banyoles s’ha prorrogat
i, a més, s’ha ampliat amb
noves peces, entre elles l’escultura
que encapçala aquesta columna.
| E. CAMPS
COL·LECTIVA
Museu de l’Empordà, Figueres.
Rambla, 2. De l’1
de maig al 10 de juliol. De dimarts
a dissabte d’11 a 19 h.
Festius d’11 a 14 h.
L’heterogènia selecció de treballs
realitzada per aquesta
mostra del Museu de l’Empordà
de Figueres —tot són adquisicions
recents que no han estat
exposades— resta unificada gràcies
a la qualitat mitjana de les
propostes d’autors com Wolfgang
Berus, Rosa Brugat, Andrés
Bülmann, Yamandú Canosa,
Patricia Dauder, Dora Garcia, Albert
Gusi, Anna Marín, Gustavo
Marrone, Antoni Miralda, Jacques
Moran, Mabel Palacín, Gino
Rubert, Enric Ruiz Geli, Estela
Sáez, Manuel Saiz i Dario Urzay.
| E. CAMPS
EL MUSEU DE L’EMPORDÀ DE FIGUERES PRESENTA UNA NOTABLE EXPOSICIÓ QUE SERVEIX PER MOSTRAR AL PÚBLIC LES DARRERES
INCORPORACIONS D’ART CONTEMPORANI. EL RESULTAT ÉS UN PRODUCTE HETERODOX PERÒ MODÈLIC DES DEL PUNT DE VISTA CURATORIAL
La intel·ligència visual és un criteri
COL·LECTIVA
Museu de l’Empordà, Figueres. Rambla,
2. De l’1 de maig al 10 de juliol. De dimarts
a dissabte d’11 a 19 h. Festius d’11 a
14 h.
EUDALD CAMPS
Vivim immergits en un temps de polítiques
museístiques canviants on les col·leccions
permanents i els discursos historiogràfics
de directors i curadors mantenen el
seu particular pols a la recerca d’una preponderància,
per altra banda, que sembla
inassolible més enllà d’un consens raonable
que sempre caldrà cercar en l’equilibri
de forces. A grans trets, hi ha dos paradigmes:
per una banda, existeix el model
MOMA (per esmentar el referent més
important, tot i que no pas l’únic) i la seva
al·literació d’ismes històrics plantejada
des del prisma de l’art occidental i, per l’altra,
existeixen, des de fa relativament poc
temps, altres lectures com les que han posat
de moda Borja-Villel al MNCARS o Vicenç
Todolí a la Tate Modern (per anomenar
personatges propers que hem pogut
exportar des dels Països Catalans) basades,
justament, en la «reescriptura» d’unes
col·leccions que ja no poden ser vistes
de manera lineal i que, a més, s’enriqueixen
amb materials provinents d’àmbits tradicionalment
relegats fora del marc defi-
nit per les Belles Arts. D’això es tracta: de
col·leccions més o menys estantisses i de
voluntats conceptualitzadores que cerquen
aquella rara comunió que fa possible
l’experiència estètica en el marc institucional.
D’opcions híbrides a l’hora d’intentar resoldre
aquesta dicotomia n’hi ha moltes,
tot i que, ara fa poc més d’un més, l’artista
Luis Gordillo (Sevilla, 1934) ens va regalar
l’exposició Cosmètica dogmàtica en forma
d’exemple lluminós: «He aplegat les obres
d’art per les seves relacions vitals. Perquè
cada obra és un tros de vida, i es produeixen
relacions dramàtiques». Convidat per
l’Obra Social «la Caixa» en el marc del cicle
La mirada de l’artista, Gordillo es va
capbussar en la Col·lecció d’Art Contemporani
per oferir la seva particular visió sobre
l’art del darrer mig segle. El resultat era
una exposició insòlita en què Gordillo
propiciava relacions insospitades entre
les més de cent obres que la formaven. Pintures,
escultures, fotografies, vídeos i instal·lacions,
establien uns diàlegs desafiadors
que feien paleses les contradiccions,
les paradoxes i les ironies de l’art: posar de
costat els paisatges escultòrics d’Oteiza
amb els horitzons marins fotografiats per
Sugimoto, les fissures existencials dels
Saura, Tàpies, Millares i companyia, la
mirada irònica d’Arroyo i García Sevilla o,
per citar un altre binomi impagable, la con-
tundència d’un Thomas Hirschhorn amb
la d’un Simeón Saiz Ruiz, era un exercici
només a l’abast d’observadors professionals
com ara Luis Gordillo. Una experiència,
en tot cas, reconciliadora.
Si acceptem que la intel·ligència visual és
un bon criteri museogràfic a seguir, aleshores
el model emprat a Cosmètica dogmàtica
pot ser aplicat per altres institucions
i curadors, mutatis mutandis, malgrat el
material del que disposin no sigui, ni de
llarg, tan generós com el que va gestionar
el sevillà. L’exposició Fons d’art contemporani
I que actualment es pot veure al Museu
de l’Empordà de Figueres és un exemple
insospitadament brillant d’aquesta
possibilitat: el trident metal·lingüístic format
per Manuel Saiz, Mabel Palacín i
Dora García, les diferents narracions visuals
de Jacques Moran, Gino Rubert i Yamandú
Canosa, els paisatges-cartografia ambivalents
d’Albert Gusi, Patricia Dauder,
Wolfgang Berus i Anna Marín, l’àcida ironia
de Gustavo Marrone, Darío Urzay i Antoni
Miralda, els universos macro i microcòsmics
d’Enric Ruiz-Geli i d’Estela
Sáez Vilanova o, en darrera instància, les
metàfores porcines de Rosa Brugat i d’Andy
Bühlmann són, sempre i en tots els casos,
propostes de relació pensades a posteriori
pel curador que fan viable una
aglomeració de materials que, d’una altra
manera, serien de difícil digestió. Per en-
ANSESA
Galeia, Presenta.., Girona.
Carrer del Nord, 13. Del 14
de maig al 26 de juny. De dimarts
a diumenge d’11 a 14 h i
de 17 a 20 h.
El negre d’Ansesa no és hermètic
sinó obert, és reflexivitat
que també interpel·la, i és només
negativitat, com assenyala
Narcís Selles, en el sentit adornià
del terme. Amb tot i malgrat
el que pugui arribar a fer pensar
una lectura en superfície, el projecte
artístic d’Ansesa no només
no és solipsista sinó que
troba el seu sentit en la convivència
de dinàmiques centrípetes
i centrífugues, en el diàleg
amb el món i la matèria que el
suporta: «Les seves obres més
específiques ni es clouen en
una forma d’entotsolament incestuós
ni es perden per abstractes
i boiroses regions d’ànimes
descarnades». | E. CAMPS
EUDALD CAMPS
tendre’ns: algú ha jugat, i ha jugat molt bé,
amb les fitxes disponibles.
Al final, un postludi entranyable utilitza les
veus remotes d’Anton Casamor, Ramon
Reig, Gómez Plasent i Josep M. Cañellas per
fer extrapolable l’experiment visual a un segle
XX on encara els gèneres mantenien
certa vigència: el més sorprenent és que la
seva presència no només no incomoda
sinó que planteja nous reptes i possibilitats
per a l’estètica dogmàtica o, per a ser més
justos, per a la intel·ligència visual entesa
com a criteri curatorial. Al final, la cultura
visual sempre vindica la seva unitat indissoluble:
contra el discurs impostat i, en
especial, contra les falses ruptures.
Muntatge
acurat
L’exposició
destaca per
l’acuradíssima
posada en escena
de tots
els materials
dels quals disposa.

LAIA BEDÓS
Galeria d’Art Dolors Ventós,
Figueres. Calçada dels
Monjos, 26. Del 24 d’abril
al 22 de maig. Dimecres,
divendres i dissabtes d’11 a
13 h. De dilluns a dissabte de
18 a 20 h.
La metàfora que ens regala
el Bartlebooth de Georges Perec
és impagable: la pintura és
sempre un procés acumulatiu
o destructiu que impel·leix el
silenci latent del blanc inicial,
és memòria i recursivitat i és,
com afirmava Perec, un intent
permanent per marcar i acotar
l’espai entès com a dubte i, en
aquest sentit, plantejat com a
diàleg obert. Laia Bedós (Blanes,
1975), malgrat la seva joventut,
fa temps que ha entès
aquesta (im)possibilitat
de la pintura: les seves obres
es basen en un subtil diàleg
entre elements pictòrics, so-
vint mínims, i l’espai que els
ha de contenir. Es tracta de
plans de color que sovint poden
tenir l’aparença d’una placa
de petri on el cultiu bacteriològic
és una espurna mínima
que intenta fixar-se en la
indeterminada orografia del
seu univers; són «llocs» on la
vida s’afirma de manera polifònica
i on la pintura, en definitiva,
es construeix lentament,
sense artificis innecessaris,
pensada perquè sedimenti
i no pas perquè brilli
tan sols un instant i després
desaparegui.
En tot cas, la mostra que actualment
es pot veure a la Galeria
Dolors Ventós de Figueres
—un espai que està portant a
terme una tasca quasi èpica
enmmig del desert galerístic
de la ciutat—, és una de les
millors oportunitats per fruir
d’aquesta autora. | E. CAMPS
IVÁN SOLBES
Can Pop, Girona. Carrer de
les Olles, 1 A partir del 8
d’abril. Horaris: www.canpop.com
A Can Pop hi ha treballs d’artistes,
dissenyadors, il·lustradors...
Amb tot, el nivell és més
que acceptable: d’entre les
obres d’estils propers al Pop-Art,
l’Op-Art, la Il.lustració Retro o el
Nou Realime, hi destaquen els
cartells i serigrafies de l’estudi
de disseny americà Methane
Studios, les il.lustracions de l’anglès
Lord Dunsby, els cartells
impagables de Shepard Fairey —
autor del famós rostre d’Obama
de les eleccions 2009— o, encara
més, les serigrafies i posters
op-art de Yacom Agam, Vasarely
i Yvaral. Actualment Can Pop
acull la mostra Besos d’Ivan Solbes,
un exel·lent il·lustrador que
barreja contundència gràfica i
ironia. | E. CAMPS
25 anys de «llibres
per mirar», a La Mercè
COL·LECTIVA
Centre Cultural la Mercè, Girona.
Pujada de la Mercè, 12. Fins el 21 de
maig. De dilluns a divendres de 10 a 14
h i de 17 a 21 h. Dissabtes de 10 a 14 h.
EUDALD CAMPS
Hom no pot deixar de pensar que un
taller de plàstica infantil —els nens tenen
entre 7 i 12 anys— hauria de ser
sempre un invent similar al que ha
aconseguit mantenir viu, durant un
quart de segle, Quim Corominas a
l’Escola Municipal d’Art de Girona:
un lloc on la creativitat no sigui filtrada
amb condicionaments externs castradors
i que, a més, trobi en la versa-
tilitat del paper un canal òptim on
cristal·litzar i potenciar-se, on desplegar-se
d’una manera similar a la que es
despleguen els pop-ups que ara s’exposen
a la mateixa escola que els ha fet
possibles. Corominas cita Bruno Munari
per fer explícit el seu discurs pedagògic:
«És clar que per un nen un llibre
que només li ocupi un d’aquests
sentits és menys interessant que un llibre
per tocar, manipular, mirar, transformar
i llegir […] Llibres amb sorpreses
visuals, llibres que es transformen,
llibres per remenar amb els dits...», llibres,
en tot cas, amarats d’una profunda
llibertat només a l’abast dels més
petits.
PEP ADMETLLA I
JORDI AMAGAT
Fundació Valvi, Girona.
Avda. Jaume I, 42 baixos Del
25 de març al 19 de juny. De
dilluns a divendres de 18 a
20,30h. Dissabtes d’11,30 a
14h. i de 18 a 20,30h. Festius
tancat.
El títol de l’exposició, una
mica críptic, és enganyós: es
tracta de quelcom tan quotidià
com la mà dreta i la mà esquerra,
és a dir, objectes simètrics
que són idèntics pel què fa a les
seves determinacions conceptuals,
però que la intuïció sensible
obliga a reconèixer com a incongruents
(no superposables
ni substituïbles). Parlem de l’escultura
de Pep Admetlla i la pintura
d’Amagat: tots dos són artistes
preocupats per l’espai
malgrat que els seus resultats
són indiscernibles... | E. CAMPS
GIRONA, TEMPS DE FLORS del 8 al 16 de maig
Vine a:
Per a més informació, telèfon 872 08 07 00
o consulteu web: www.duplexrestaurant.es
Rda. Ferran Puig, 39 baixos · Girona
(a 5 min. de la Pl. Independència, a peu)
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
Accents
DIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 14 DE MAIG DE 2010
BONAVENTURA ANSON
Centre cultural La Mercè,
Girona. Pujada de la Mercè, 12.
Del 6 de maig al 4 de juny.
De dilluns a divendres de 10 a
14 h i de 17 a 21 h. Dissabtes
de 10 a 14 h. Festius tancat.
Amb el nom de Trajectes, segons
els responsables de la
mostra, es presenta un treball
realitzat entre quatre persones
i, de manera complementària,
una exposició en la que s’encercle,
dins de períodes determinats
de temps diferents, peces
que tenen com a denominador
comú l’argumentació de la llibertat
en desiguals accepcions per
part de la visió personal de l’autor.
Juntament amb Bonaventura
Anson, han col·laborat Provi
Casals, Tani Pigem i Gabriela
Marrero. | E. CAMPS
————— MENÚ —————
Pica-pica de:
Amanida de l’hort
Embotits amb pa amb tomàquet
Croquetes de rostit
Calamars a l’andalusa
Gambetes saltejades
Segon a escollir:
Escalopa de vedella
Entrecot a la brasa
Orada al forn
Postres a escollir:
Maduixes amb nata, pastís Selva
Negra,
Mató amb mel, gelat
Beguda:
aigua, vi de la casa i cafès
Preu: 20 € (IVA inclòs)
ART 11
MIRÓ / PORTABELLA
Centre Cultural Caixa Girona
- Fontana d’Or. Carrer Ciutadans,
19. Del 6 de maig al
29 d’agost. De dilluns a divendres
d’11 a 14h i de 17 a
21h. Dissabtes d’11 a 21h. Festius
d’11 a 14h.
Malgrat no calgui presentar a
ningú les figures de Miró i del cineasta
Pere Portabella, si que
és sempre interessant recuperar
la fèrtil relació que va existir entre
ambdós creadors. La mostra
que acull la Fontana d’Or, estableix
un diàleg entre els curtmetratges
de Portabella i alguns
documents i obres de J.
Miró que apareixen en els films.
Comparteixen les sales expositives
pintures, escultures en
bronze, tapissos, litografies, dibuixos,
quaderns i cartells, entre
altres tipologies de documents,
d’on destaquen les Portes
Mallorquines. | E. CAMPS
EUDALD CAMPS
Sala Pati
L’exposició de
llibres realitzats
pels alumnes del
taller de plàstica
inantil al llarg de
25 anys es pot
veure a la Sala Pati
adjacent al claustre
de l’edifici.

12 ÚLTIMA Accents
DIVENDRES, 14 DE MAIG DE 2010 | Diari de Girona
DdG
Agenda de la setmana
DISSABTE 15
Música
CADAQUÉS
Concerts de Primavera A
les 10 de la nit, a l’Església de
Cadaqués, «Trios de Londres».
Obres de Haydn, Mozart, Bach i
Reicha. Actuen Enric Ribalta
(flauta), Bernat Piqué (violí) i
Marçal Ayats (violoncel). Preu:
10/12 euros (oficina de Turisme
de Cadaqués) o 12/15 euros
(taquilla).
BLANES
Cicle de Primavera A les 7
de la tarda, en el Centre Catòlic,
concert de Pilar Vázquez i Elisa
Rapado.
RIBES DE FRESER
Corals A 2/4 de 6 de la tarda,
a l’Església parroquial, Concert
Nou Cor Orfeó de Sants i
Cor infantil Orfeó de Sants. Organitza:
Parròquia de Ribes de
Freser.
Conferències
SANT ESTEVE DE LLÉMENA
Taula rodona A les 11 del
matí, al local social, taula rodona
Els anys remences a la vall
de Llémena, amb els historiadors
Miquel Freixa, Albert Reche
i Joan Llinàs.
SANT JOAN DE LES ABADESSES
Eduqueu les criatures A les
6 de la tarda, al Teatre Centre,
«Educar de Bon Humor«», a càrrec
de Carles Capdevila, director
del programa «Eduqueu les
criatures».
Teatre
GIRONA
Programació trimestral A
les 10 de la nit, a la sala La Planeta,
la companyia elnacional-
NOensvol representa H.i.M. Es
tracta de la primera peça en la
qual el grup, integrat per Albert
Prat, Sergi Vallès i Xavier Ruano
sota la direcció d’Àlex D.
Capo i Txema Stamfford, surt
de l’esquetx (però sense oblidar
el punt tragicòmic i absurd).
Preu de les entrades, 12 euros.
BLANES
Teatre A les 10 de la nit, al
Teatre Municipal, representació
de Boulevard, de Carol López. El
repartiment d’aquesta comèdia
d’embolics, produïda pel Teatre
Villarroel, compta amb Paul Berrondo,
Ernesto Collado, Amparo
Fernández, Marta Pérez i
Àgata Roca (ambdues de la
companyia T de Teatre). Entrades
entre 6 i 21 euros.
DIUMENGE 16
Teatre
FLAÇÀ
Escenaris 2010 A les 12 del
migdia, a la sala polivalent, representació
de l’obra infantil La
princesa i la formiga de la companyia
Festüc Teatre, dins el cicle
de Teatre al Gironès. Preu
de l’entrada, 4 euros.
Música
EMPURIABRAVA
Petit format A 2/4 d’11 de
la nit, al Síkim CafèTeatre, concert
de Lagarto Amarillo (Fusió
de diferents estils i ritmes).
FONTCOBERTA
Concert A les 7 de la tarda,
al Centre Cultural Can Jan de la
Farrés, concert amb Pilar Vázquez
(mezzo) i Elisa Rapado
(piano). Activitat emmarcada
dins «Música i patrimoni al Pla
de l’Estany. VI Cicle de concerts
a la comarca», organitzat per
les Joventuts Musicals de
Banyoles.
ROSES
Sardanes A
2/4 de 6 de la
tarda, a la plaça del Teatre Municipal,
VI Trobada Sardanista
infantil amb la Cobla Principal
de l’Escala. En cas de mal
temps la trobada es realitzarà a
la plaça Frederic Rahola. Activitat
organitzada per l’associació
La Rotllana.
LOTERIA DE CATALUNYA
DIARI DE GIRONA
21/05/10 ROSES
El «Fum» de Guerrilla arriba a l’Empordà
Representació A les 9 del vespre, al Teatre Municipal,
representació de Fum, de Teatre de Guerrilla. Aquest és un
conte de fades on s’explica la història de tres personatges
tragicòmics que beuen a la barra d’un bar, mentre observen
com la vida els passa per damunt. Les entrades costen 15
euros, i es poden comprar a les oficines del teatre.
DIVENDRES, 21 DE MAIG
El Mas Pi fa ressopó
El cicle de concerts presenta Le Petit Ramon
Le Petit Ramon és un cronista modern de Barcelona i Morts,
desastre i barbàrie és el seu disc més arriscat. Hi beu de les
fonts clàssiques i en fa una síntesi personal, creant un folk psicodèlic
que matisa amb actitud punk o dosis d’intimisme. En directe,
Ramon Faura compta amb el cello d’Elvis JV i les percussions
de Xavi Tasies. El concert, a les 11 de la nit al Mas Pi, s’emmarca
en el cicle «el ressupó», que combina valors en alça de
l'escena underground internacional amb artistes catalans.
Infantils
Teatre A les 6 de la tarda, al
Teatre de Salt, representació
d’En Joan Sense Por, de la companyia
EGOSPetits i produïda
per EGOS Teatre. Aquest espectacle
per a tota la família va
guanyar el premi del Públic a la
Mostra d’Igualada 2009, i el
premi Ara Lleida i el premi de
les Autonomies de la Fira de Ti-
telles de Lleida. Entrades entre
7 i 8 euros
DILLUNS 17
Festes
PLATJA D’ARO
Sant Isidre De les 11 del
matí a la 1 del migdia i de les 5
de la tarda a les 9 del vespre, al
Castell de Benedormiens, Expo-
sició 56è Concurs de Fruits del
Camp, Flors i Plantes Ornamentals.
Museus
LA JONQUERA
Museu de l’Exili A 2/4 d’1
del migdia, projecció del documental
Mujeres en pie de guierra,
dirigit i escrit per Susana
Koska. Activitat en col·laboració
amb el Centre Cultural Can Laporta,
dins els actes de commemoració
del Dia Internacional
dels Museus
DIMARTS 18
Música
GIRONA
Cicle A les 8 de la tarda a la
sala La Planeta, i per quart any
consecutiu, arriben els concerts
de músiques tradicionals i del
món d’Arrels d’Arreu. El concert
d’avui va a càrrec de Neila Benbey,
una cantant algeriana establerta
a Barcelona des de
1994 que ha format part de
projectes com Cheb Balowski.
Avui presenta a Girona versions
de cançons tradicionals algerianes,
arranjades de la música
chaabi, i composicions pròpies
inspirades en ritmes tamazighs
i saharians.
Infantils
GIRONA
Música A 1/4 de 4, a les 5, a
3/4 de 7 i a les 8 de la tarda,
l’Auditori de Girona, celebració
del concert «Tots Junts a Cantar»,
amb l’obra Tic - Tac (música
i direcció de Glòria Garcés i
conte de Xènia Fuertes). Activitat
organitzada per l’Escola Municipal
de Música.
Llibres
BANYOLES
Llibreria l’Altell A les 8 del
vespre, presentació del llibre
DIARI DE GIRONA
Eclipsi. Una manera de viure el
càncer. Acte presentat pr Sussi
Geli. Intervindran la doctora
Anna Viladiu, Carles Besalú, i
l’autora del llibre, M. Rosa
Dachs i Peitiví.
DIMECRES 19
Infantils
MAÇANET DE LA SELVA
L’hora del conte A les 6 de
la tarda, a la Biblioteca Municipal,
«Conte Musical», a càrrec
de Capsa de Música.
Audiovisuals
GIRONA
Cròniques de Viatges 2010
A 2/4 de 8 del vespre, a la
Fontana d’Or, projecció de «Les
Filipines, 2.107 illes», de Jordi
Llorens Estapé, viatger i fotògraf
de viatges. Inscripció obligatòria.
Places Limitades. Matrícula
12 euros.
DIJOUS 20
Conferències
GIRONA
Cicle «El judaïsme i la premsa
a Europa: fílies i fòbies»
A 2/4 de 8 del vespre, a l’Institut
d’Estudis Nahmànides de
Girona, Jörg Zimmer (UdG) parlarà
sobre «La propaganda nazi:
antisemitisme a l’Alemanya
(1920-1940)». Organitza la Càtedra
Ferrater Mora de pensament
contemporani de la UdG.
Entrada lliure.
Teatre
20/05/10 GIRONA
Presentació d’«Em sento estafada»
Literatura A les 8 del vespre, a la Llibreria-Cafè Context
del Pou Rodó, presentació del llibre Em sento estafada. Una
lectura de Simone de Beauvoir, d’Araceli Bruch Pla. La presentació
comptarà amb la presència de l’autora i anirà a càrrec
de Ricard Biel. L’actriu Cristina Cervià llegirà fragments
del llibre.
PALAMÓS
XX Mostra de Teatre Infantili
Juvenil A les 9 del vespre, en
el Teatre La Gorga, representació
de «Roleplay», a càrrec de
l’Escola Vedruna. Activitat organitzada
per Gespa Teatre i Àrea
de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament
de Palamós.
El Pot de la Lotto 6/49 amb 1.378.753,32 euros cau a Anglesola (Urgell)
Accents#660
COORDINA Ana Rodríguez
A/E tv.diaridegirona@epi.es
DIVENDRES 21
Teatre
GIRONA
Programació trimestral A
les 10 de la nit, a la sala La Planeta,
la companyia Produccions
del Mar presenta Camarada K.
Aquessta és una obra dirigida
per Joan Carles Bellviure, que
pren els textos de l’autor rus
d’avantguarda Daniil Karhms
(1905 - 1942).
PALAMÓS
XX Mostra de Teatre Infantil
i Juvenil A les 9 del vespre,
en el Teatre La Gorga, «Comèdia
100%», a càrrec de l’Escola
Vedruna. Organitza: Gespa Teatre
i Àrea de Cultura i Patrimoni
de l’Ajuntament de Palamós.
Conferències
LA BISBAL D’EMPORDÀ
Viatges A les 10 de la nit, en
el Mundial, «Xile», a càrrec de
Manel Magrinyà. Organitza: IES
La Bisbal.
Música
LA BISBAL D’EMPORDÀ
2n Festival Jazz Castell d’Empordà
A les 11 de la nit, a
l’Hotel Castell d’Empordà, concert
de Zuco 103 (brazilelectro).
PLATJA D’ARO
50è Aniversari de la Benedicció
de l’Església de Platja
d’Aro A les 8 del vespre, a
l’Església parroquial, concert a
càrrec de l’Orquestra de Cambra
de Paris, Horst Sohm, director.
Obres de Vivaldi i Pergolesi.
Infantils
BLANES
L’hora del conte A les 6 de
la tarda, a la Biblioteca Comarcal,
«La carpeta de la Perleta»,
amb la Perleta & els Mitjons.
Enhorabona al guanyador dels 1.378.753,32 euros del Pot de la Lotto 6/49! Aquesta és la quantitat que obtindrà l’afortunat que va encertar els sis números que
formaven la combinació guanyadora en el sorteig de la Lotto 6/49 d’aquest dimecres, 5 de maig.
L’establiment que va vendre el bitllet és la Llibreria Pont del Carrer Joan Maragall núm. 2 d’Anglesola (Urgell). L’import del bitllet era de 8 euros, contenia vuit
apostes i es va fer de manera automàtica.
La combinació guanyadora, la integraven els números: 01-21-42-43-44-45. Complementari: 11. Reintegrament: 0.
El Pot de la Lotto 6/49 per a aquest dissabte és de 600.000 euros.
Loteria de Catalunya destina tots els seus beneficis a fins de caràcter social i l’any 2009 va aportar 15,6 milions d’euros al Departament d’Acció Social i Ciutadania
per a l’ampliació i/o construcció de diversos equipaments socials destinats a persones amb disminució o gent gran.