Economia i Empresa el Camp - Diari de Girona

Dissabte, 10 de novembre de 2007 ■ Diari de Girona Suplement núm. 404 AGRICULTURA I RAMADERIA
Economia i Empresa el Camp
Balanç de campanya
Cau la confiança dels consumidors
Els caixers automàtics segueixen fallant
La Fundació Mas Badia destaca la
«bona quantitat» i l’«excel·lent quali-
La confiança dels consumidors espanyols se situa en mínims histò- Els caixers automàtics fallen en seguretat i en accessibilitat i, a més, tat» de la campanya de recollida de
rics segons l’índex que elabora l’Institut de Crèdit Oficial. Pàg. 2 les comissions que cobren per l’ús d’altres xarxes són altes. Pàg. 3 la poma a Girona Pàg. 12
El grup gironí Rosell impulsa parcs solars
fotovoltaics amb la canadenca Boralex
L’empresa nord-americana ha comprat el 50% de CESOn –fundada aquest any per la companyia
gironina– amb la intenció de construir i explotar parcs que sumaran 100 MW d’aquí a cinc anys
O.Puig, Girona
La inversió en energies renovables,
especialment en parcs fotovoltaics,
s’està convertint en
una decisió estratègica de moltes
companyies que busquen diversificar
la seva activitat. Ahir
es va fer públic que el Grup Rosell
(fundat l’any 1985 a Girona
i especialista en electrònica i telecomunicacions)
té plans per a
desenvolupar diversos parcs fotovoltaics
a Espanya. Fa vuit mesos,
Rosell va fundar la Compañía
Electrosolar Onubense (CE-
SOn) juntament amb altres inversors
privats. Aquesta setmana,
Rosell ha tancat un acord per
vendre el 50% de CESOn al grup
canadenc Boralex. Segons va
explicar ahir Pere Rosell, Coadministrador
de CESOn i director
general del Grup Rosell, la
companyia gironina manté el
25% de l’accionariat i un altre
25% està repartit entre altres inversors
privats.
La intenció de CESOn és desenvolupar
parcs fotovoltaics a
Espanya. En l’actualitat tenen
projectes tancats per un total de
33 MW, però preveuen arribar a
100 MW de potència instal·lada
en cinc anys. A més a més, segons
va comentar ahir Pere Rosell
a partir de 2008 estudiaran
diversos projectes per a invertir
en altres energies renovables,
com la termosolar i l’eòlica.
Amb l’entrada de Boralex en
l’accionariat de CESOn, la companyia
gironina guanya un soci
estratègic amb una àmplia experiència
en el camp energètic.
La companyia ocupa 300 persones
a Quebec, el nordest dels
Estats Units i a França. Explota
un total de 22 centres de producció
que combinen una potència
instal·lada de 347 megawatts.
Segons va informar
CESOn, en els cinc últims anys,
Boralex s’ha convertit en un
dels principals productors d’energiaeòlica
de França, on ex-
PARC SOLAR. CESOn, participada per la gironina Rosell, preveu tenir 100 MW instal·lats abans de cinc anys.
➜
A partir de l’any vinent
pensen posar en marxa
projectes d’energia eòlica
i termosolar
plota una potència instal·lada
que suma 103 MW.Així mateix
Boralex compta amb vuit centrals
d’energia hidroelèctrica als
Estats Units (5), Quebec (2) i
França (1) d’una potència instal·lada
de 26 MW.
A més, és el principal pro-
ductor d’energia a base de residus
de fusta a l’Amèrica del
Nord, explotant sis centrals tèrmiques
als Estats de Maine i
Nova York, d’una potència instal·lada
superior als 200 MW. Finalment,
explota a França una
central de cogeneració proveïda
per gas natural de 14 MW.
Més de 20 anys d’història
Per la seva banda, el Grup Rosell
es va fundar a Girona l’any
1985, centrant-se en el camp de
l’electrònica i les telecomunicacions.
Avui el grup està format
per un consorci d’empreses que
operen en diferents camps : Ro-
DdeG
➜
El grup Rosell tancarà el
present exercici amb un
volum de negoci proper
als deu milions d’euros
sell Electròica, Rosell IDS, Rosell
Telefonía, Gescotel, Barsistel,
Rosell Seguridad i Rosell
Electrónica DER. Amb una plantilla
de 40 persones i prop de
5.000 clients, el grup tancarà el
present exercici amb una facturació
de deu milions d’euros.
Indústria diu que
l’aposta per les
energies renovables
és «clau» però que
encarirà els preus
Europa Press/DdeG, Madrid
El director general de Política
Energètica i Mines del Ministeri
d’Indústria, Turisme i Comerç,
Jorge Sanz Oliva, va dir
aquesta setmana que l’aposta
per les energies renovables és
«clau» per garantir el subministrament
d’energia, tot i que
va advertir que el major ús d’aquest
tipus de tecnologies encarirà
«inevitablement» el
preu que el consumidor final
paga per l’energia. «Hem de
convèncer a la societat que una
aposta per les energies renovables
porta inevitablement a incrementar
els preus de l’energia.
Això la gent ho ha d’entendre,
perquè és així i no podem
transmetre’ls un missatge
erroni», va assegurar Sanz en
el transcurs de la presentació
del Seminari internacional aigua
i energia, organitzat pel
Club espanyol de l’energia.
El representant d’Indústria,
que va substituir a l’últim
moment al secretari general
d’Energia, Ignasi Nieto, va
considerar positiva l’aposta
per les renovables en ser energies
«autòctones i netes», encara
que va puntualitzar que
«el problema és que són molt
cares».
En aquest sentit, va explicar
que les renovables són
«significativament més cares»
que les energies convencionals,
i va assegurar que se’ls
suma el problema que són
energies «no gestionables,
quan el consumidor d’energia
el que vol és consumir-la quan
la necessita». «La producció
d’energies renovables és possible
quan determinats successos
climatològics tenen lloc, com
l’aire, l’aigua o el vent. De manera
que incrementar la cistella
de tecnologies renovables en
el nostre sistema energètic té a
més una restricció tecnològica,
que és que cal mallar més la
xarxa, perquè els problemes
d’aquest tipus siguin controlables
en un sistema més gran»,
va concloure Sanz.

Dissabte, 10 de novembre de 2007 ■ Diari de Girona
2 Economia i Empresa
L’indicador de confiança del consumidor cau a
mínims històrics després de 6 mesos a la baixa
L’ICO critica l’FMI per les previsions de creixement publicades per a Espanya
Otr Press/DdeG, Madrid
La confiança dels consumidors
espanyols se situa en mínims
històrics. L’Índex de Confiança
del Consumidor elaborat per
l’Institut de Crèdit Oficial (ICC-
ICO) va caure el mes d’octubre
passat en quatre punts. Aquest
descens, que és el sisè consecutiu
que es registra, situa el
registre en el nivell mínim de
la sèrie històrica. Segons l’ICO
això podria reflectir una «sobrereacció
dels consumidors»
davant les notícies sobre la
inestabilitat que travessen els
mercats internacionals des d’agost.
Per això critica les previsions
de creixement realitzades
pel Fons Monetari Internacional
per a Espanya.
La confiança dels consumidors
espanyols va caure el el
mes d’octubre passat fins als
76,2 punts després d’haver empitjorat
l’opinió dels consumidors
sobre l’evolució de l’economia
estatal, la familiar i l’ocupació
en els últims sis mesos.
L’indicador parcial de situació
actual va caure 3,7 punts,
mentre que el d’expectatives va
descendir 4,3 punts. Retrocedeixen
també els sis aspectes
recollits en l’indicador, especialment
les expectatives sobre
Efe/DdeG, Madrid
L’avanç de la internacionalització
de les empreses espanyoles
en l’última dècada ha permès situar
Espanya en l’últim any i mig
com vuitena potència mundial
en inversió directa a l’exterior,
per davant del Japó i el Canadà.
Així s’assegura en el primera
edició de l’Anuari sobre la internacionalització
de l’empresa
espanyola, elaborat pel Cercle
d’Empresaris i el Lauder Institute
de la Universitat de Pennsilvània
(EUA), en el qual s’analitza
la presència de les companyies
espanyoles al mercat
global.
Les empreses espanyoles millor
situades en la carrera de la
internacionalització procedei-
100
90
80
70
Indicador de Confiança del Consumidor (ICC)
2007
Gn. Fb. Mr. Ab. Mg. Jn. Jl. Ag. St. Oc.
Sit. actual 85,3 83,0 85,0 87,6 85,5 88,3 87,8 82,7 73,1 69,4
Expectatives 95,9 95,9 94,0 101,3 100,5 97,2 97,3 90,3 87,3 83,0
EVOLUCIÓ DE L'ICC
Font: ICO
90,6 89,4
l’evolució de l’economia espanyola
en els pròxims sis mesos,
i tots ells també toquen els seus
valors mínims històrics. En termes
interanuals, l’Índex va disminuir
14,3 punts pels descensos
dels indicadors parcials de
situació actual (-14,1 punts) i
expectatives (-14,4 punts).
No obstant això el pendent
de caiguda de l’índex de confiança
se suavitza, ja que el descens
de 4 punts aquest mes és
inferior a la dels dos mesos an-
xen de tota mena de sectors, des
del bancari a les constructores
–sobretot per a infraestructures–
fins als components de l’automòbil,
passant per la manufactura
tèxtil o alimentària.
Quant als destins, des de fa
uns quatre anys les firmes espanyoles
ja no miren a Amèrica
Llatina i s’han centrat més a Europa
de l’Est, mentre la seva
presència a Àsia segueix sent
relativament petita i estan començant
a augmentar els interessos
als Estats Units.
Precisament, el director del
Lauder Institute i un dels autors
d’aquest informe, Mauro Guillén,
va recomanar el mercat
nordamericà com una de les millors
oportunitats per a la inver-
teriors (6,3 punts menys el setembre
i 6 punts l’agost), tot i
que encara superior als primers
descensos registrats des
del març d’aquest any.
El president de l’ICO, Aurelio
Martínez, va mostrar la seva
confiança que l’indicador remuntador
el mes que ve en vista
d’alguns senyals de recuperació
de la confiança, com la millora
de l’índex en els trams d’edat
de 16 a 24 anys i majors de
65, o el menor descens de les
Espanya supera Japó i Canadà i ja és la
vuitena potència mundial en inversió
Destaquen les oportunitats d’inversió de les firmes espanyoles als EUA
89,5
94,4
93,0 92,7 92,5
86,5
Gn. Fb. Mr. Ab. Mg. Jn. Jl. Ag. St.
80,2
76,2
Oc.
sió directa espanyola, sobretot
per a les entitats financeres i les
companyies d’infraestructures i
de gestió de serveis públics.
La fortalesa de l’euro, que fa
més assequible a les empreses
espanyoles comprar firmes
nord-americanes o instal·lar-se
allà, així com les «tremendes necessitats»
d’aquest país en determinats
serveis i infraestructures,
converteix els Estats
Units no només en un mercat
atractiu, sinó també en una
«gran oportunitat» de negoci
per a les companyies espanyoles.
Estats Units, a més, té un
important dèficit exterior i necessita
de la inversió directa per
cobrir els seus necessitats de finançament,
va afegir Guillén.
expectatives, sobretot en l’àmbit
de la situació futura de la
llar. En tot cas, Martínez va afirmar
que la «forta pressió mediàtica»
que passa sobre les notícies
negatives dificulta la recuperació
de la confiança per
part dels consumidors.
En aquest context, Martínez
va criticar les previsions llançades
pel Fons Monetari Internacional
(FMI) sobre Espanya,
al considerar que la institució
no explica els mecanismes i dades
que ha arribat a les seves
conclusions. Així, va assegurar
que situar el creixement del
consum en el 2,2% quan la població
estarà creixent entorn
del 2,8% és «difícil» d’acceptar,
ja que implicaria l’estancament
del consum per càpita.
L’ICO no ha revisat de moment
la seva previsió de creixement
del PIB a l’espera de
les dades del tercer trimestre,
que Martínez va considerar «fonamentals»
per dissenyar les
estimacions per a final d’any i
2008. «Si el creixement del tercer
trimestre se situa en el 3,7%,
serà més fàcil acabar l’any sobre
el 3%, mentre que si se situa en
el 3,2%, la situació estaria més
pròxima a allò dit per l’FMI. Cal
esperar», va concloure Martínez.
La UGT critica que
més del 60% de
festius comercials
es concentrin en
només dos mesos
Efe/DdeG, Barcelona
La UGT de Catalunya ha criticat
aquesta que més del 60%
dels festius d'obertura comercial
aprovats per la Generalitat
es concentrin en dos
mesos, entre l'1 de novembre
de 2008 i el 4 de gener de
2009.
En un comunicat, el sindicat
ha denunciat que el calendari
aprovat pel departament
d'Innovació, Universitats
i Empresa de la Generalitat
després de consultar al
Consell Assessor de Comerç
«només beneficia a les grans
superfícies, en detriment del
petit comerç». La Llei d'Horaris
Comercials estableix un
màxim de vuit diumenges i
festius anuals d'obertura,
que el 2008 seran els següents:
13 de gener, 20 d'abril
(temporada de primavera), 6
de juliol (inici de les rebaixes
d'estiu), 12 d'octubre i 1 de
novembre (temporada de
tardor) i 6, 14 i 21 de desembre
de 2008 (campanya de
Nadal, que es completarà
amb el primer diumenge de
gener de 2009).
UGT reivindica el dret a la
conciliació de la vida laboral
i personal dels 300.000 treballadors
del sector comercial
de Catalunya.
MOTOS VID-MARK
MARC MARTÍ
Divinum presenta els seus lots de Nadal
El passat dia 5 es va realitzar la presentació dels lots de Nadal
que el Restaurant Divinum ha preparat conjuntament amb els
seus proveïdors per a regal d’empresa. La Presentació es va realitzar
a l’hotel AC Bellavista de Girona i varen participar-hi importants
empreses de les comarques gironines.
Obre a Girona la botiga i taller Motos Vid-Mark, especialitzada en la
venda i reparació de motos de muntanya, carretera, quads…, i tot
tipus de complements, recanvis i accessoris per al món del motor.
A Motos Vid-Mark podeu trobar roba per a motoristes i casual de
prestigioses marques com Alpinestars o Progrip, i complements
Lazer i Shoei entre d’altres.
El taller mecànic de Motos Vid-Mark disposa d’una màquina d’autodiagnosi
que permet reparar problemes electrònics agilitzant i optimitzant
les reparacions.
Ens trobareu a la carretera Barcelona 475, davant l’estació de servei
Avellaneda.

Diari de Girona ■ Dissabte, 10 de novembre de 2007
Economia i Empresa
Els caixers segueixen fallant en seguretat
■ Els caixers automàtics
fallen en seguretat i en
accessibilitat i, a més,
les comissions que cobren
per l’ús d’altres
xarxes són altes, segons
un estudi de «Consumer
Eroski», que ha
examinat més de 350
terminals i enquestat
gairebé 1.800 usuaris.
Otr Press/DdeG, Madrid
La cita amb el caixer automàtic ja
forma part de la rutina setmanal
dels ciutadans. Segons les estadístiques,
introdueixen la seva
targeta i teclegen el codi d’accés
una vegada cada cinc dies en alguna
de les 58.000 unitats distribuïdes
per tot Espanya (només
Japó té un major nombre de caixers
per habitant). Milions d’operacions
i, sobretot, milions
d’euros es registren diàriament
en terminals en què la seguretat
ha de ser clau. O, almenys, ho
hauria de ser, perquè els resultats
d’un estudi realitzat per «Consumer
Eroski» constaten que el
marge de millora és considerable,
com ho és també en la deficient
accessibilitat per a les persones
amb algun tipus de discapacitat.
Per avaluar aquest servei
s’han visitat 395 caixers automàtics,
dels quals 350 pertanyen a 16
entitats diferents (Banco Santander,
BBVA, La Caixa, Banco Popular,
BBK, Caixa Vital, Cajasol,
Caixa Galícia, Caixa Laboral,
CAM, Kutxa, Unicaja, Caixa d’Estalvis
de Navarra, Bankinter, Ibercaja,
Caja Madrid). La resta correspon
a bancs que no formen
part de l’informe, si bé es van visitar
amb la finalitat de conèixer
les comissions que se’ls carregava
als clients que van operar amb
targetes de les entitats de l’estudi.
Si es comparen els resultats
obtinguts en aquest informe respecte
a un similar publicat per
«Consumer Eroski» el 2003, es
pot afirmar que els caixers automàtics
han experimentat una
ANIOL RESCLOSA
CAIXER AUTOMÀTIC. L’informe fet públic aquesta setmana qüestiona la seguretat i accessibilitat dels caixers.
millora, encara que llastada per
les rellevants carències en accessibilitat
i seguretat. En aquest últim
apartat, tres de cada deu caixers
van suspendre la prova plantejada.
Per contra, els avenços
han estat notables en l’augment
d’operacions i serveis disponibles
en els caixers, la informació
que s’ofereix a l’usuari i l’estat de
conservació i neteja.
Els usuaris es mostren, en línies
generals, satisfets amb el servei
que reben. Així ho indiquen
els resultats d’una enquesta realitzada
a 1.735 clients de les 16 entitats,
que insisteixen en la carestia
dels reintegraments en altres
entitats o xarxes de caixers (les
comissions ascendeixen fins als
3,01 euros) i la seguretat com els
seus principals motius de queixa.
Per entitats, els únics caixers
que han superat amb comoditat
(un «molt bé» de qualificació global,
i únics que van aprovar en accessibilitat)
l’examen d’Eroski
Recentment ha tingut lloc la fase final de selecció de l'equip inicial del nou hotel Express by Holiday Inn Girona a la Casa
de la Música Popular «La Mirona». Al voltant de 20 candidats per als departaments de recepció, pisos i manteniment,
van participar en diferents activitats tant individuals com grupals al llarg de set hores, amb la finalitat de poder seleccionar
a aquelles persones que complissin el perfil buscat per a cada lloc vacant. A l'acte van estar presents diversos
directius d’Intercontinental Hotels Group, la cadena internacional a la qual pertany aquest hotel.
Els candidats seleccionats s'incorporaran als seus diferents llocs el desembre de 2007 per a un període de formació previ
a la inauguració de l'hotel el gener del 2008. Aquest nou Express by Holiday Inn està ubicat a la ciutat de Salt, al costat
del Centre Comercial Espai Gironès, a uns 3km del centre de Girona i a pocs minuts de l'aeroport Costa Brava Girona.
L'hotel disposarà de 93 habitacions, un pàrquing exterior gratuït i sala de reunió amb capacitat per a 25 persones
amb llum natural. Malgrat el preu competitiu de l'habitació, a partir de 65 € per cambra, l'esmorzar hi està inclòs i els
hostes gaudeixen de tots els beneficis del programa de fidelització, amb més de 33 milions de socis al món, Priority Club
Rewards.
Els Express by Holiday Inn estan orientats a clients de negocis i d'oci, amb personal jove i dinàmic, i són molt adequats
per a turistes i famílies amb nens. Les habitacions ofereixen una excel·lent relació qualitat-preu, inclouen connexió WIFI
d'alta velocitat, salons per a petites reunions, pàrquing propi, recepció 24 hores, un bar, canal de pel·lícules, assecador
de cabells, servei de bugaderia i cafè i infusions gratuïtes en les habitacions. La decoració és funcional, moderna, molt
lluminosa i còmoda en els detalls, perquè els clients s’hi sentin a gust encara que hi estiguin de passada una sola nit.
Sobre Express by Holiday Inn
En els Express by Holiday Inn hotels d'Espanya i Portugal el 50% dels clients són de negocis i l'altre 50% són clients que
viatgen per oci o plaer. A tot el món existeixen 1.741 hotels sota aquesta marca, amb un total de 150.004 habitacions.
Express by Holiday Inn és una de les marques de major creixement, amb una mitjana de de dues obertures per setmana.
El concepte d'hotels Express by Holiday Inn estan caracteritzats per la senzillesa de la seva construcció, la conveniència
econòmica sense renunciar a la qualitat, les habitacions multifuncionals, aptes per a clients de negoci i famílies amb
nens (que tenen estada gratuïta), esmorzar sempre gratuït, localització accessible des de les grans vies de comunicació
(autopistes, aeroports, estacions de tren). Aquests hotels s'integren en el teixit econòmic i social del seu lloc d'emplaçament,
i complementen els altres serveis que s'ofereixen a la zona (restauració, zones d'oci, shopping).
Els terminals del futur
Des que fa quaranta anys es posés
en funcionament a Londres el primer
caixer automàtic del món,
aquestes màquines han evolucionat
sense pausa. Però encara queda
molt per fer. Un dels canvis més
imminents en els caixers automàtics
d’Espanya els anys vinents consistirà
a adaptar aquestes màquines
a l’ús del DNI electrònic.
En un futur el caixer s’adaptarà
a l’usuari, tant és així que el client
de l’entitat bancària tindrà la possibilitat
d’elegir el disseny de la pantalla
i de personalitzar el menú.
Aquest disseny es respectarà sempre
que aquest usuari utilitzi qualsevol
caixer automàtic en qualsevol
punt del país.
A més, s’està estudiant la possibilitat
que els caixers automàtics admetin
i dispensin monedes per facilitar
cert temps de compres menors.
A Alemanya i Bèlgica ja estan en
www.expressbyholidayinn.es
funcionament aquest tipus de màquines.
Els caixers del futur utilitzaran
els mateixos bitllets que ingressin
els clients i controlaran la qualitat
del paper moneda.També en un futur
serà possible treure diners en
moneda estrangera en els caixers
automàtics, així com ingressar-lo.
La complimentació de documents
digitals i sol·licituds a través
dels caixers serà una pràctica habitual
els anys vinents. Fins i tot, estaran
preparats per al reconeixement
de la firma digital. Per això en
el futur ja no caldrà portar targetes
per realitzar les operacions en els
caixers automàtics, atès que s’estan
desenvolupant sistemes mitjançant
els quals les màquines poden
reconèixer la persona per les
empremtes dactilars, l’iris, la cara,
el palmell de la mà, l’orella o fins i
tot la veu (es coneix com biometria).
3
són els de BBK. CAM, Ibercaja,
La Caixa i Unicaja van aconseguir
un «bé» per als seus caixers automàtics,
mentre que les altres 11
entitats es van quedar en un mediocre
«acceptable».
Comissions elevades
La majoria dels usuaris es mostra
satisfeta amb el servei que ofereixen
els caixers, als quals la
meitat cataloga com a «moderns».
Set de cada deu usuaris
defineix com a bona la rapidesa
per efectuar operacions, així com
la facilitat per entendre els extractes
que dispensen. No obstant
això, més de la meitat dels
clients opina que no hi ha una
bona disponibilitat de canvis en
els terminals (els pitjor valorats
són els de BBVA, Caixa Laboral,
Kutxa i la Caixa Vital).
La satisfacció desapareix quan
es pregunta als usuaris sobre les
comissions que es cobren en els
reintegraments. El 68% considera
que són excessives (més del
90% dels de Caixa Laboral, Kutxa
i Bankinter). Entre els motius de
queixa també es troba la seguretat,
un element clau en els caixers.
Un de cada tres usuaris denúncia
que els caixers no compten
amb les mesures suficients.
Les incidències en l’ús dels caixers
són freqüents: el 84% dels enquestats
s’han trobat en alguna
ocasió la terminal fora de servei.
Així mateix, el 68% dels enquestats
va assenyalar que en alguna
de les ocasions que va intentar
operar en un caixer no va realitzar
certes operacions. Així mateix,
a gairebé la meitat dels preguntats
(al 46%) els ha empassat
en alguna ocasió. Dos de cada
tres usuaris van manifestar que
havien utilitzat caixers que no donaven
comprovant de l’operació
realitzada.
Els usuaris de banca utilitzen
principalment els caixers per
treure diners a més de per consultar
saldo o recarregar el seu
telèfon mòbil. Només el 17% dels
usuaris acudeix als terminals per
realitzar ingressos, el 14% per pagar
rebuts, el 12% per fer transferències
i únicament un de cada
deu per cobrar xecs, talons o pagarés.
Auditioning Day a Express by Holiday Inn Girona
El nou hotel, que obrirà les portes el gener del 2008, va celebrar una jornada de selecció de personal amb directius de la companyia
Sobre InterContinental Hotels Group PLC (IHG)
InterContinental Hotels Group PLC (IHG) of The United Kingdom és la cadena hotelera amb més nombre d’habitacions del
món. IHG, a través de les fórmules de propietat, gestió, rrendament o franquícia, compte en l'actualitat amb més de 3.800
hotels i 563.000 habitacions en prop de 100 països i territoris al voltant del món entre totes les seves subsidiàries. IHG
és propietària d'un portofi de marques de gran reconeixement i prestigi entre les quals s'inclouen les marques InterContinental®
Hotels & Resorts, Crowne Plaza® Hotels & Resorts, Holiday Inn® Hotels & Resorts, Holiday Inn Express®,
Staybridge Suites®,Candlewood Suites® i Hotel Indigo(tm) i també gestiona el major programa de fidelització hoteler
del món, Priority Club ® Rewards, amb més de 33 milions de membres arreu del món. El portofi d’IHG a Espanya és de
21 propiedats –actualizat el 30 de juny de 2007– és de 2 hotels InterContinental, 1 Crowne Plaza, 4 Holiday Inn i 14 Express
by Holiday Inn.
La companyia és pionera en el sector turístic en ser la primera a respondre als problemes mediambientals com a fundadora
de l’IHEI (Iniciativa mediambiental de les cadenes d'hotels internacionals). IHEI va crear les bases de la societat
del turisme presentada en el fòrum de líders internacionals de negocis (IBLF) el 2004, del qual IHG encara és membre. El
medi ambient i les comunitats locals són al centre de les prioritats en responsabilitat global corporativa d’IHG.
IHG ofereix informació i reserves en línia per a totes les marques dels seus hotels a www.ichotelsgroup.es i a www.ihg.com,
a més d'informació sobre el programa Priority Club Rewards en www.priorityclub.com. Per a últimes notícies sobre Intercontinental
Hotels Group visiti la nostra Oficina de Premsa en línia en www.ihg.com/media
Per a més informació de premsa:
INFORPRESS
Esther Gago/Ariana Francés/Eduardo Gil
egago@inforpress.es/afrances@infopress.es/egil@inforpress.es
Tel.: 91 564 07 25

Dissabte, 10 de novembre de 2007
■ Diari de Girona
4 Economia i Empresa
Borsa i Mercats
L’Íbex trenca la ratxa de pujades consecutives
El selectiu espanyol cau un 0,58 per cent en cinc dies en una setmana en la qual va marcar un nou màxim històric
COMENTARI
L'Íbex 35 va caure un 0,58 per cent
en els últims cinc dies, amb la qual
cosa trenca amb set setmanes consecutives
de pujades, en una setmana
en la qual el selectiu va marcar un
nou màxim històric i fins i tot avui va
arribar a situar-se per primera vegada
per sobre de la barrera dels
16.000 punts, marcant un màxim intradiari.
En concret, l'Íbex 35 començarà la pròxima
setmana en els 15.731,2 punts, mentre
que l'Índex General ho farà en les
1.702,86 unitats, després de retrocedir un
0,93% en la setmana.
En el sector financer, va pujar un 1,08%
en cinc dies, seguit de Santander, que va
avançar un 0,54% després d'anunciar la
venda d’Antonveneta a Forest dei Paschi
di Siena per 9.000 milions d'euros, davant
La principal
pujada de la
setmana va estar
protagonitzada
per Acciona, que
va avançar un
7,08 per cent
dels 6.600 que va
pagar per aquesta
entitat italiana en
el marc de l'operació
de compra
d’ABN Amro.
La resta de valors
del sector
van perdre posi-
cions aquesta setmana, amb BBVA al
capdavant, que es deixava un 4,67% després
que el seu president, Francisco González,
afirmés que la combinació de rendibilitat-risc
i creixement permetrà al
banc «crear valor de forma sostinguda» i
mirar el futur «amb confiança i amb gran
ambició». A continuació se situaven Bankinter
(-3,20%), Banc Popular (-2,14%) i
Banc Sabadell (-1,72%).
Telefónica, per la seva banda, va caure
un 3,32% aquesta setmana, situant el preu
de les seves accions en 22,39 euros. L'operadora
que presideix César Alierta presenta
els seus resultats corresponents als
nou primers mesos de l'any dilluns que
ve.
La principal pujada de la setmana va estar
protagonitzada per Acciona, que va
avançar un 7,08%, un repunt que els experts
emmarquen en l'interès que actual-
4.420
4.400
4.380
4.360
4.340
4.320
EUROSTOXX 50
La setmana Tancament: 4.297,83
4.290
Dv Dl Dm Dc Dj Dv
L’Eurostoxx tanca la
setmana en negatiu
El selectiu europeu ha tancat gairebé tots els
dies amb pèrdues, ja que només el dimarts
va aconseguir anotar-se una lleugera pujada
gràcies a l'avanç de les places en el Vell Continent.
Finalment, l’Eurostoxx no va poder suportar el
temor creat a Wall Street davant la crisi causada
pel deute hipotecari «subprime» que segueix
donant cops de fuet, sumat a la situació dels
mercats mundials de matèries primeres i a la
continuïtat de les tempestes financeres, va acabar
tancant la setmana en 4.297,83 enters.
ÍBEX 35 TANCAMENT SETMANAL: 15.731,20
La setmana
L’any
VALOR
Acates Inv.
PREU
67,02
DIFERENC.
0
MÀX. SEM.
67,02
MIN. SEM.
67,02
15.980
16.000
Agr.Ac.Inv.I Agr. Ac. Invi. I
Ag. Valencia
25,75
80
0,97
12,5
26,00
80
25,00
70
15.940
15.000
AMCI Prom PROM 10,5 -2,33 10,75 10,5
15.900
14.000
Amymod 02
Artai 2000
7,78
8,35
0
0
7,78
8,35
7,78
8,35
15.860
13.000
Artlumo
1,25 0,8 1,25 1,24
A. Sabadell B
44,1 0 44,1 44,1
15.820
12.000
Ayco
18 0 18 18
15.780
11.000
BCN5 Medios MEDIOS
BCN5 Textile TEXTILE
917,19
956,83
-1,48
-0,27
930,98 908,39
966,41 952,22
15.740
10.000
Bolsasur Inv.
10,52 0 10,52 10,52
Dv Dl Dm Dc Dj Dv
01 de novembre 2006 09 de novembre 2007 Botilan Inve
7,62 0 7,62 7,62
Evolució setmanal
Cambrils Fin
Cat Patrimon
5,16
15,13
0,00
0
5,16
15,13
5,16
15,13
Celo
5,45 0 5,45 5,45
DIVENDRES TANCQMENT DADES ACUMULADES DE LA SET]ANA VOLUM MIG DYFERÈNCIES EN %
Cem.Molins Cem. Molins
20,4 0,49 20,4 20,3
TÍTOL ANTERIOR SETMANAL MÀXIM MÍNIM EFECTIU VOLUM AL MES SETMANAL AL MES ANY
Cevasa
200 0 200 200
Abertis A
22,81 22,61 22,87 22,61 110.614.740 4.873.534 985462 -0,88 -1,82 0,49 C.TARRA.DC88 C.Tarra DC8
100 0 100 100
Acciona
213,25 228,35 241,9 212,6 631.517.943 2.745.142 446103 13,69 11,41 38,21 af Daf Inv. Inv.
9,23 0,00 9,23 9,23
Acerinox
19,5 19,6 20,04 19,6 179.551.625 9.073.883 1788123 1,02 7,45 -14,97 Damm
13,4 -1,47 13,6 13,2
ACS
42,06 42,95 43,6 42,03 462.951.456 10.786.984 2078828 4,19 -9,23 0,56 Dapa Inv.
5,18 0 5,18 5,18
Aguas Barcelona
27,5 27,52 27,56 27,5 64.109.606 2.328.497 461312 0,15 1,2 -0,83 Daymio Inv.
1,07 0 1,07 1,07
Altadis
49,29 49,32 49,45 49,24 476.488.389 9.658.592 1733857 0,12 0,24 19,61 Demosa
17,45 0 17,45 17,45
Antena 3
11,88 11,37 11,74 11,37 43.056.351 3.719.680 809207 -4,29 -26,36 -36,27 Empordanesa
12,00 0,00 12,00 12,00
B. Popular
11,66 11,41 11,6 11,41 432.916.162 37.687.805 7794286 -2,14 -17,44 -16,9 Ercia
27,03 -0,11 27,19 27,03
B. Sabadell
6,98 6,86 6,99 6,86 185.338.204 26.832.287 4745525 -1,72 -15,83 -79,77 Estabanell
20,50 0,00 20,50 20,50
Banesto
13,84 13,99 13,99 13,64 56.114.705 4.054.140 740756 2,16 -16,78 -16,53 Fairway Inv.
8,58 0 8,58 8,58
Bankinter
10 9,68 10,01 9,68 90.968.330 9.269.901 1814477 -3,2 -85,42 -83,76 Fersa Energ.
9,4 -3,09 9,7 8,8
BBVA
17,12 16,32 17,2 16,32 2.147.483.647 194.012.374 36099674 -4,67 -10,33 -10,53 Freston Swan
8,02 0 8,02 8,02
Bolsas y Mercados
48,77 49,64 51,3 49,64 207.977.609 4.121.308 782491 3,54 12,47 36,89 Gaesco Hldg.
79 0 79 79
Cintra
11,82 11,24 11,83 11,24 138.810.976 12.077.283 2234065 -4,91 -4,75 -11,5 Glb. Gib. Comp. Comp
15,53 0 15,53 15,53
Corp. Mapfre
3,2 3,18 3,24 3,18 136.582.309 42.640.652 8692556 -0,62 -13,59 -7,02 GR.Fiatc GR. Fiatc
12 -6,98 13,2 11,5
Enagas
19,58 19,6 19,98 19,6 126.414.592 6.392.004 1263289 0,2 6,48 10,1 Gover Actius
8,05 0 8,05 8,05
Endesa
36,06 36,06 36,23 36,06 88.356.793 2.442.869 576032 0 -10,32 0,64 Inmofiban
92 0 92 92
FCC
59,7 58,15 59,05 58,15 110.569.364 1.885.938 377449 -2,6 -13,14 -24,68 Inmofiban Inv. Patrimon.
91,5 0 91,5 91,5
Ferrovial
59,75 57,3 59,95 57,3 286.899.103 4.866.054 914106 -4,1 -21,56 -22,52 Inverpyme
1,85 0 1,85 1,85
Gamesa
34,98 34,53 36,3 34,53 307.529.955 8.643.202 1637292 -1,29 21,81 39,62 Inv. Inv.patrim. Patrim. 45,47 1,52 45,47 44,78
Gas Natural
42,13 42,35 42,35 41 246.963.547 5.958.881 1097982 1,04 -6,16 29,19 Iru Inv.
12,75 0 12,75 12,75
Iberdrola
11,25 11,88 11,9 11,36 1.841.139.901 157.448.225 29937634 10,9 -71,39 -64,13 Karkipa
10,44 0 10,44 10,44
Iberia
3,49 3,36 3,48 3,36 160.828.737 46.638.887 9131007 -3,72 -9,19 17,86 Linker Inv.
12,83 0,00 12,83 12,83
Inditex
50,65 51,2 53,25 51,2 458.032.398 8.796.067 1664998 2,16 14,51 20,29 Liga Mobilia
144,94 3,32 144,94 140,13
Indra
20,55 20 20,73 20 93.286.737 4.577.014 1017662 -2,68 7,4 6,95 Lucain 2000
1,06 0 1,06 1,06
Inmocaral
3,38 3,35 3,4 3,3 31.937.945 9.591.143 1584768 -0,89 -24,72 -94,89 Lumbtin
8,77 0 8,77 8,77
NH Hoteles
15,51 14,36 15,12 14,36 34.832.337 2.354.265 450159 -7,41 -10,64 -4,33 Mediter 2000
7,31 0 7,31 7,31
REE
38,74 39 39,17 38,84 259.716.854 6.677.190 1219138 1,34 10,82 16,69 Micron Inv.
7,37 0,00 7,37 7,37
Repsol YPF
27,02 26,99 27,15 26,64 1.411.346.077 52.486.656 9969072 -0,11 -7,73 2,93 Migiom
4,48 0,22 4,48 4,47
Sacyr. Valle.
32,28 29,08 31,22 29,08 64.333.277 2.101.356 455830 -9,91 -18,61 -35,38 Millenium IN
6,14 0,16 6,14 6,13
SCH
14,7 14,78 15 14,44 2.147.483.647 440.045.411 81756876 1,09 7,37 4,33 MOTIVASA Motivasa
17,99 0 17,99 17,99
Sogecable
27,9 27,36 27,98 27,36 50.747.871 1.830.450 365324 -1,94 -11,88 1,32 Mutualsasa
12,09 -0,17 12,11 12,09
Telecinco
19,19 18,4 19,08 18,4 112.701.516 6.000.452 1215522 -4,12 -12,55 -14,74 Netting Inv.
11,21 0 11,21 11,21
Telefonica
23,16 22,39 23,26 22,39 2.147.483.647 218.180.727 43255744 -3,32 26,13 28 Parvati Inv.
11,26 0 11,26 11,26
Union Fenosa
46,1 48,22 48,22 46,93 410.024.271 8.683.164 1808021 9 17,77 22,23 Quiescell Quotation
7,60 0,00 7,60 7,60
RG 27
11,96 -1,97 12,2 11,96
RM 99 Inv.
6,3 0 6,3 6,3
Rollback Inv.
7,86 0 7,86 7,86
Schola Inv.
11,33 0 11,33 11,33
Sergrobe Inv.
8,59 0 8,59 8,59
Shutle Inv.
7,92 0 7,92 7,92
Sisapon Inv.
59,08 0 59,08 59,08
Terrassa Rf.
12,33 0 12,33 12,33
Titval Plus
1,23 0 1,23 1,23
Togoinvest Togonvest
8,46 0,00 8,46 8,46
Union Es. In.
18,81 1,17 18,81 18,59
ment generen entre els inversors les
energies renovables. A més, el grup de
construcció, serveis i energia acumula
una revaloració anual del 62,76%.
A continuació es van col·locar Iberdrola
(+5,60%), Unión Fenosa (+4,60%), ACS
(+2,12%), BME (+1,78%), Inditex
(+1,09%), REE (+0,67%) i Gas Natural
L’EURO
L'euro bat el seu rècord històric
LA DIVISA ACONSEGUEIX UN RÈCORD DESPRÉS DE LA REUNIÓ DEL BCE I EL DISCURS DE BERNANKE
L'euro va marcar aquesta setmana un altre màxim
històric en canviar-se per 1,4738 dòlars,
després de la decisió dijous passat del Banc
Central Europeu (BCE) de mantenir els tipus en
el 4 per cent i després del discurs del president
de la Reserva Federal nord-americana (Fed),
Ben Bernanke, en el qual augurava una ralentització
de l'economia nord-americana en el quart
trimestre de l'any.
La divisa comunitària duu diverses setmanes
encadenant màxims després de la decisió de la
Reserva Federal nord-americana d'aplicar una retallada
de 0,25 punts en els tipus d'interès en la
seva passada reunió del 31 d'octubre.
El president del Banc Central Europeu, Jean
Claude Trichet, va assenyalar que el creixement de
l’eurozona segueix sent sa tot i les incerteses generades
per la crisi financera i el repunt de la inflació.
Per altra banda, el president de la Reserva Federal
nord-americana (Fed) es va mostrar clarament
pessimista sobre l'evolució econòmica dels Estats
Units. En un discurs pronunciat davant el comitè
econòmic del Congrés nord-americà, Bernanke va
(+0,52%).
La resta d'avanços van ser per a Acerinox
(+0,51%), Enagás (+0,10%), Aigües de
Barcelona (+0,07%) i Altadis, que es va revaloritzar
un 0,06% en cinc dies, després
que la Comissió Nacional del Mercat de
Valors (CNMV) autoritzés l’OPA d'Imperial
Tobacco sobre la firma tabaquera.
1,475
1,470
1,465
1,460
1,455
1,450
EURO/DÒLAR
1€: 1,468 $
La setmana
1,445
Dv Dl Dm Dc Dj Dv
voler destacar que les previsions econòmiques
han resultat afectades «de manera molt important»,
pels recents esdeveniments en els mercats
financers, i que aquests exerciran una «significativa
pressió» sobre l'economia durant els pròxims
mesos.
1.260
1.255
1.250
1.245
1.240
1.235
1.230
1.300
1.250
1.200
1.150
1.100
1.050
BORSA DE BARCELONA
La setmana Tancament: 1.233,63
Dv Dl Dm Dc Dj Dv
El mes
1.000
5/10 12/10 19/10 25/10 02/11 9/11
Índexs sectorials
Elèctriques
Bancs
Químiques
Ciment, Const. i Immobiliàries
Metal.lúrgia
Alimentació i Agricultura
Tèxtils i Papereres
Comerç i Finances
Serveis i Diversos
COTITZACIÓ DIFURÈNCIA
1.409,98 37,20
2.041,93 -22,74
1.189,68 -9,46
3.059,07 -42,23
1.146,52 -11,31
1.121,98 -23,21
533,95 4,03
384,12 -14,03
3.088,68 -97,46

Diari de Girona ■ Dissabte, 10 de novembre de 2007
OPINIÓ LORENZO Bernaldo de Quirós
Cap on va el dòlar?
Al llarg dels últims
mesos, el
valor del dòlar
respecte al de l’euro
i el d’altres divises
s’ha depreciat de
manera sensible.
Aquesta tendència s’ha vist enfortida
per la reacció de la Reserva
Federal davant la crisi de les
«subprime» i el seu contagi a la
resta del sistema financer. Les
successives injeccions de liquiditat
i les perspectives que l’institut
emissor americà mantindrà una
política laxa han contribuït de manera
directe a debilitar el bitllet
verd i a accentuar la seva depreciació.
Als factors estructurals
que anunciaven i impulsaven la
depreciació se li uneixen ara altres
de caràcter inesperat (la tempesta
financera) que enforteixen
les tensions depreciatòries la intensitat
de les quals són molt complicades
de preveure.
La qüestió és si l’ajust serà benigne
i positiu com auguren alguns
il·lustres economistes
–Martin Feldstein– o, si el bitllet
verd es desploma, cas en el qual
el problema seria força seriós. Les
modificacions reals en el tipus de
canvi al comptat tendeixen a sobrepassar
tota tendència suau cap
al tipus de canvi d’equilibri; per
dir-ho clar, solen anar acompanyades
d’un fenomen de sobrereacció
que es tradueix en una apreciació
i/o depreciació excessiva i
conjuntural del valor de la divisa.
Això significa que, si el bitllet
verd, inicia una carrera baixista,
és difícil preveure quin és el límit
de la caiguda. Per això és aventurat,
per exemple, afirmar que la
paritat dòlar/euro és impossible
o en 1,50.
Fins ara, els països asiàtics,
amb la Xina al cadevant, han finançat
el desequilibri extern
nord-americà invertint en dòlars;
a canvi han mantingut el valor de
les seves divises artificialment depreciat
per afavorir als seus sectors
exportadors. Aquest singular
intercanvi va ser denominat per
Larry Summers «Equilibri Financer
del Terror». Això va a accelerar
una estratègia de diversificació
de riscos que es tradueix
de manera inexorable en una
pressió addicional a la baixa sobre
la cotització de la «valuta» nordamericana.
Els asiàtics han estat disposats
a cobrir el dèficit exterior americà
perquè, com s’ha comentat, la
compra de dòlars els ha permès
tenir un tipus de canvi més competitiu
i perquè, no ho oblidin,
l’Administració nord-americana
va estar compromesa amb una política
macroeconòmica que garantia
l’estabilitat del dòlar. Ara, el
panorama és diferent.
En aquest marc, l’acumulació
de «bitllets verds», titulitzada en
bons del tresor, per part dels creditors
públics asiàtics suposa una
concentració de risc excessiva donada
la previsible tendència de la
política monetària nord-americana.
OPINIÓ IÑAKI Frade Gobeo*
La creació, la
innovació,
l’especialització
i l’excel·lència
organitzativa són
les bases per liderar
un mercat.
Existeixen petits líders que lideren
petits mercats. Són els
nostres «campions ocults».
Tots coneixem «campions
ocults» propers, empreses que
proporcionen productes o serveis
que són percebuts com excel·lents
i els seus clients paguen
per ells el preu que també
perceben com a just. Què
fan aquestes empreses per ser
percebudes com les millors?
Crear, innovar, especialitzar-se
i executar amb excel·lència.
Com es fa això? Amb talent, involucració,
treball, sort i tenint
un bon líder.
Aquest últim element és
crucial per a una empresa, i especialment
per a una pime. La
font de les capacitats distintives
d’una empresa és el seu director
general. El director general
ha de ser el punt central,
responsable màxim de la presa
de decisions de l’empresa i el
principal vigilant de què les coses
es facin com ell diu, que no
vol dir bé, sinó com ell diu i
creu que s’han de fer. Entre les
seves tasques hi ha la de la creació
de l’ambient en l’empresa,
la reflexió i formulació de l’estratègia
i la seva posterior implementació;
la definició i re-
Economia i Empresa
Les pimes poden liderar els mercats mundials
definició de l’organització com
el vehicle implementador de
l’estratègia, el desenvolupament
de les persones i l’atenció
al factor humà, sense oblidar
l’atenció de les operacions quotidianes.
Aquests líders fan empreses
líders per segments de clientela
que aprecien aquest enfocament
en la satisfacció dels seus
desitjos i expectatives. Segments
de clients objectiu que
són «caçats» i fidelitzats amb
un producte o servei
excel·lents. Créixer en segments
estrets, especialitzats a
nivell mundial també és possible.
El 8% de les empreses industrials
alemanyes mitjanes
dominen quotes mundials superiors
al 70% i són un dels principals
causants del superàvit de
la seva balança comercial.
Perquè no es pot intentar
que Catalunya, i Girona en particular,
liderin segments de
mercat amb alguna de les seves
➾ «L’excel·lència en
l’atenció a un mercat
interior exigent ens
fa sense cap dubte
competitius
internacionalment,
fa falta només que
creiem en nosaltres
mateixos»
5
empreses a nivell mundial. Cal
iniciar el camí cap a aquest objectiu.
Objectius ambiciosos
creen ambients competitius.
Es tracta de visualitzar segments
que una petita empresa
pugui atendre amb una millor
adaptació i qualitat que una de
gran. Per exemple les empreses
de l’estat de Baden-Wüttemberg
fabriquen més màquines
que tots els Estats Units.
Alguna de les nostres empreses
pot configurar-se com a
líder en microsectors atractius
relacionats amb la sanitat especialitzada,
el turisme focalitzat,
la cuina d’autor, els automòbils
diferencials, la informàtica
a mida, les telecomunicacions
especialitzades,
el transport diferencial o la
construcció a la carta. La reflexió
estratègica delimita el terreny
en el qual volem operar
mitjançant les nostres capacitats,
en comptes de en l’àmbit
local en l’àmbit mundial, pas a
pas.
L’excel·lència en l’atenció a
un mercat interior exigent ens
fa sense cap dubte competitius
internacionalment, fa falta només
que creiem en nosaltres
mateixos i continuem satisfent
els desitjos i necessitats de
clients objectius clarament
identificats al llarg del món.
*Professor de la Universitat
de Girona i coordinador de
Frade Gobeo DGE

Dissabte,10 de novembre de 2007 ■ Diari de Girona
6 Economia i Empresa
OPINIÓ MÀRQUETING A L’EMPRESA ORIOL Cesena*
L’enamorament, una qüestió
de màrqueting?
Hi ha qui pensa que el
màrqueting emocional
és una de les millors
bases per fer incrementar
les vendes de la seva empresa.
I en certa mesura tenen
raó, doncs és ben cert
que avui per avui tots aquells productes i
serveis que juguen amb l’emocionalitat de
la clientela acaben tenint una major probabilitat
d’atraure i fidelitzar la clientela
(són molts els casos de les empreses que
han sabut jugar amb les emocions i les intangibilitats
amb resultats molt satisfactoris).
Ara bé, l’emocionalitat que poden despendre
els productes i serveis, els propis
nostres negocis, i fins i tot amb les idees
innovadores,...no és una qüestió que es
pugui obtenir d’un dia a l’altre; cal que tinguem
en compte que només s’arriba a l’emocionalitat
de les coses si hi arribem des
de la racionalitat.
Però anem a pams, i fixem un exemple
que ens indiqui aquesta idea d’arribar a
l’emocionalitat des de la tangibilitat. Qui
més qui menys, s’ha enamorat al llarg de
la seva vida. Doncs bé, pensa algú que
aquest enamorament és una simple i única
qüestió d’imatge, de presència, de química?
I tots els elements posteriors que
anem coneixement de la nostra parella?
Gustos, hàbits, motivacions, valors...; tots
aquests aspectes són elements tangibles
que necessàriament cal conèixer si realment
volem arribar a la part intangible
dels nostres pensaments, és a dir, l’enamorament.
Doncs mirin, en el camp empresarial,
PUBLIREPORTATGE
El supermercat Busquets compleix cent anys
Va començar essent un «colmado» i ara és un modern establiment d’alimentació
Aquest dies es compleixen
100 anys de
l’obertura del supemercat
Busquets de
la plaça del Marquès
de Camps de Girona.
Un «colmado» on es
venia de tot i que avui
és un modern establiment
d’alimentació.
Josep M. Bartomeu, Girona
La dilatada història de l’establiment
comença quan Emili
Busquets Norat i Maria Bosch i
Masferrer, un cop casats,van
muntar una botiga de queviures
i cereria al número cinc de la
plaça del Marquès de Camps de
Girona, que llavors era fora muralles.
La Girona d’aquell
temps, amb escassíssims vehicles
de motor, acabava just al
carrer Nou,malgrat que s’allargava
una mica més per la plaça
del Marquès de Camps,la carretera
de Barcelona i el carrer
de Santa Eugènia.
El matrimoni Busquets venia
ciris, espelmes i queviures en el
seu colmado. La clientela que
tenia –que era bastant nombrosa–
entrava a l’establiment en
anar o en tornar de treballar de
passa una relació de fets similar; qui vol
jugar amb l’emocionalitat com a base de
les seves polítiques comercials i de màrqueting,
ha de tenir presents els següents
aspectes:
-Per desenvolupar un programa de
campanyes amb caràcter emocional, juga
un paper necessari establir un programa
previ que descrigui i informi al client de
tots aquells aspectes tangibles dels què
disposa el producte o servei en qüestió.
Només d’aquesta manera s’assolirà jugar
un paper emocional amb el client.
-El màrqueting emocional és factible en
aquelles empreses clarament orientades
al client. Les empreses que posen un especial
èmfasi en el producte difícilment
assoliran jugar amb l’emocionalitat dels
seus clients.
-Per plantejar un programa de màrqueting
emocional cal que disposem de
marques fortes, marques que no només
se sustentin en una bona notorietat i coneixement
per part dels consumidors sinó
també marques que disposin d’una forta
personalitat. Només d’aquesta manera es
podran generar vincles emocionals prou
forts amb la clientela que justifiquin un
programa de màrqueting emocional.
En síntesi, només em resta concloure
amb la idea que el camí de la racionalitat
a l’emocionalitat és una de les millors maneres
que els empresaris poden tenir en
compte per optimitzar les campanyes promocionals
de les seves empreses.
*Director del postgrau Gestió i direcció
de màrqueting de la PIME a la UdG. Director
de la consultora Focalizza
la fàbrica Gròber, que es trobava
al carrer Nou que abastava
tuna immensa illa industrial.
Emili Busquets sabia a quines
hores anaven o venien de la feina
els obrers i tenia sempre la
botiga oberta. També l’establiment
estava en un lloc de pas
de les tartanes que feien viatges
d’anada i tornada a Santa
Eugènia, Salt i les seves hortes.
Els pagessos, des de sempre,
eren els millors clients de Can
Busquets, perquè, en no tenir
electricitat a casa seva, compraven
les espelmes a cabassos,
i també molts productes per
menjar.
Amb el temps, la plaça del
Marquès de Camps i els seus
voltants, així com la carretera
de Santa Eugènia i la ronda de
Ferran Puig, es va poblar de cases
i el colmado es va convertir
en un negoci que anava en marxa
contínuament. Entre els anys
1936 i 1939, Emili Busquets i
Norat va estar tancat a la presó
i va morir poc després. El seu
fill Benet Busquets i Bosch,
també va haver d’anar al front
gairebé durant tota la Guerra Civil.
A la botiga s’hi va quedar
sola la seva mare, Maria Bosch,
amb les noies Teresa, Dolors i
Pietat. La Teresa, que era la
més gran, ho controlava tot.
Després de la Guerra Civil
CENT ANYS. L’establiment ha arribat als cent anys.
–com passava a tot arreu– a Girona
hi havia molta fam. Mancava
subministrament de queviures
a totes les botigues de la
ciutat i dels voltants. El llavors
colmado Busquets no va ser una
excepció. En aquella època és
quan Benet Busquets Bosch es
casa amb Emilia Pòrtulas Roca
i ella s’integra al negoci familiar.
Sempre de cara al futur
Durant els anys cinquanta les
coses es van normalitzant i ja va
començar a haver-hi gairebé de
tot a la botiga. Emili Busquets
i Pòrtulas – fill d’en Benet i l’E-
OPINIÓ LLUÍS Perxachs i Juandó*
Persuadir
L’expresident de Chrisler
va declarar que
«pots tenir grans idees,
però si no saps com
transmetre-les, les teves
idees no arribaran a cap
lloc».
Això ho vaig llegir l’altre dia en un
article de la presentació d’un llibre d’un
professor d’ètica i dret empresarial, Richard
Shell, i un assessor de gestió,
un tal Mario Moussa, en el que, sempre
segons diu l’article, ofereixen un
nou enfocament sistemàtic per a vendre
les idees i resoldre problemes.
Ja ho sabem, el primer que ens ve al
cap és que els llibres de gestió i de màrqueting
ja són pitjors que els llibres
d’autoajuda.... i hi estic totalment d’acord.
El llibre, anomenat, The Art of
Woo: Using Strategic Persuasion to Sell
Your Ideas posa com exemple la vegada
que el cantant d’U2, en Bono, va
anar a veure un senador dels EUA per
persuadir-lo que els americans s’havien
d’adherir a la lluita mundial contra la
sida.
Bé, com que el senador era molt
religiós, Bono va apel·lar al seu sentit
de la fe i que la sida era com la lepra de
l’època de les escriptures. És a dir va
fer servir una persuasió emocional -
(tocar-li la fibra) diríem aquí, per tal de
portar-lo de la racionalitat al terreny de
les emocions humanes on no hi entren
tant les idees polítiques. I així un rocker
convenç un senador conservador
(que allà són pitjors que els d’aquí com
a conservadors, però pel que es veu
encara mantenen la facultat de l’oïda).
Però fixeu-vos que he dit la paraula
J.M.BARTOMEU
mília– s’inicia als deu anys a
l’establiment al costat dels seus
pares. Durant les vacances de
l’escola –segons ell explica –
«feia una mica de tot, anava als
bancs, portava encàrrecs i aprenia
a estimar la feina de botiguer
per al futur». Quan acaba
el batxiller, l’Emili s’incorpora
plenament a la botiga i, a les
tardes, estudia el Peritatge Mercantil.
«Ara porta 34 anys dins
de la casa».
Quan Emili Busquets va entrar
a treballar encara es despatxava
a granel i darrere del
taulell. Després va venir l’empaquetat
i les coses van co-
convèncer. Aquest és el fet més important
quan negociem o comercialitzem.
No li hem de treure un sí al nostre interlocutor,
hem de portar-lo cap els nostres
arguments, persuadir, digueu-li de
la manera que voleu; però aquella persona
ha de sortir pensant el mateix que
nosaltres (sempre en la temàtica que
estiguem treballant...) i serà així quan
disposarem d’un col·laborador i un recomanador
més que d’un client.
Existeixen segons els autors, cinc
barreres per convèncer a les persones:
les barreres inflexibles, els conflictes
d’interessos, les relacions negatives, la
manca de credibilitat, o no ser capaços
d’ajustar el nostres discurs per a adaptar-nos
a determinades audiències o situacions.
També ens diuen que hi tres errades
comunes que solem fer. Primer, pensar
que el nostre auditori o interlocutor
tenen els mateixos objectius i referències
en el tema que estem tocant.
La segona errada és la de pensar que
no hi ha una manera sistemàtica de
convèncer la gent, és a dir, no hi ha una
estratègia. La tercera errada és el d’oblidar-se
de les polítiques i costums de
la organització que és el teu interlocutor.
Com podeu veure, tot evoluciona, les
TIC van prenent lloc, fins i tot pots mig
lligar per Internet, però al final, sempre
al final, no ens escapem del cos a cos....
*Desenvolupament Tecnològic
i Empresarial de Girona.
dteg@alcargrup.com
mençar a canviar. Els productes
ja venien envasats directament
de la fàbrica, cosa que va
provocar que el 1968 es transformés
la botiga en autoservei.
El granel es va quedar molt reduït
i tot es ven en llaunes o en
paquets tancats hermèticament.
A Can Busquets canvien immediatament
la seva estratègia
de vendes. Deixant de banda
comptades excepcions, la venda
de productes a granel desapareix
pràcticament. Només es
ven amb aquest sistema el vi i
alguns llegums, i, per descomptat,
la fruita. Les diferentes
normatives sanitàries que
van apareixent també col·laboren
en la mort de les velles botigues
de barri. Els supermercats
les van acabar d’enterrar.
Amb l’autoservei tot és diferent.
L’establiment es troba en
un lloc estratègic i, durant tots
aquests anys, ha estat un referent
en el barri. Va ser la primera
botiga que hi va haver a la
plaça del Marquès de Camps i
ha arribat als cents anys amb el
reconeixament de nombrosos
clients, alguns dels quals encara
recorden amb nostàlgia
que, davant mateix de la casa,
hi havia un sortidor de gasolina
que funcionava bombejant-lo a
mà, amb molts d’esforços.

Diari de Girona ■ Dissabte, 10 de novembre de 2007
Economia i Empresa
7

Coordina: Oriol Puig
8 Economia i Empresa E-mail: economia.diaridegirona@epi.es Dissabte, 10 de novembre de 2007
Novetats empresarials
Alt Empordà
A Figueres s'ha constituït la societat
Mixerplant S.L., dedicada
al disseny, construcció i comercialització
de qualsevol tipus
de maquinària, instal·lació i/o
equipament d’ús industrial i/o
agropequari. Prestació de serveis
d’assessorament i gestió, directa
o indirecta, de tot tipus de
maquinàries i instal·lacions de
tipus industrial i/o agropequària.
Capital: 3.200 €. Administrador:
Joan Codony Giol. Adreça:
carrer Oliva, 82-84 3 A.
A Roses s'ha constituït la societat
Construccions Sercamat
S.L., dedicada als treballs de
construcció de tot tipus, com paleteria,
pintura, etc, per a tot tipus
d’edificacions i obres, així
com les activitats complementàries
a la mateixa. Promocions
d’edificacions i terrenys, així
com les activitats complementàries.
Capital: 3.100 €. Administrador:
Manuel Rodríguez Salas.
Adreça: carrer Ramon Marquet,
8.
A Vilafant s'ha constituït la societat
Habitec 21 S.L., dedicada
a la compra, venda, parcel·lació,
urbanització i promoció de
tota classe de finques rústiques
i urbanes. L’execució completa
de tota classe d’obres de construcció.
L’administració per
compte propi o de tercers de tota
classe de béns mobles i immobles.
Capital: 3.099 €. Administradors
mancomunats: Carles
Enric Ferrer Benito; Eric Francois
Escolar Capeau i Laurent
Escolar Capeau. Adreça: carrer
de la Selva, 98.
Baix Empordà
A Palafrugell s'ha constituït la
societat Jardí Llum S.L., dedicada
a les demolicions. Consolidació,
preparació, excavacions,
rebaixes de terrenys, perforacions.
La construcció, remodelació,
manteniment i equipament
de serveis en urbanitzacions.
Serveis relatius a la propietat
immobiliària. Capital:
3.006 €. Administradors solida-
La setmana econòmica
DILLUNS 5
L’atur creix un 6,62% l’octubre
a Girona pel final de
la temporada turística
L'atur registrat a la demarcació
de Girona ha pujat en 1.423 persones
el mes d'octubre, fet que
situa en 22.932 el nombre de
persones inscrites al Servei
d'Ocupació de Catalunya
(SOC), un 6,62% més que el mes
de setembre. En termes interanuals
la desocupació s'ha incrementat
en 239 persones respecte
l'octubre del 2006, fet que en
termes relatius suposa un augment
de l’1,05%. A Catalunya l'atur
registrat ha baixat un 0,09%,
tot i que en termes interanuals
creix en 1.846 persones
(+ 0,72%). Pel que fa als sectors
econòmics a les comarques gironines,
el que segueix patint
més desocupació és el de serveis,
amb 14.578 persones.
Les destacades de la setmana
60.000 EUROS DE CAPITAL SOCIAL EN UNA EM-
PRESA DEL BAIX EMPORDÀ. A Torroella de
Montgrí s'ha constituït la societat Georedis
S.L., dedicada a la gestió de la restauració de
l’activitat extractiva Pairades del terme municipal
de Viladamat (Alt Empordà), mitjançant
el dipòsit controlat de terres i runes
de residus inerts i residus no perillosos, i les
activitats inherents a aquesta activitat. capital:
60.000 €. President: Joaquim Roca Pagès.
Adreça: carrer dels Dolors, 8 1’ 2&.
72.000 EUROS DE CAPITAL SOCIAL EN UNA EM-
PRESA DE L’ALT EMPORDÀ. A Darnius s'ha
constituït la societat Darguila S.L.L., dedicada
a la gestió, direcció, administració i explotació
de tota classe de negocis relacionats
amb l’hostaleria, la restauració i el càtering,
ja sigui de forma directa, franquícia, arrendament
o qualsevol altra forma. Capital:
72.000 €. Administradors mancomunats:
Francesc Guitart Sáez i Marc lagrifa Cofán.
Adreça: Carretera de Darnius, km 2.
ris: Manuel Delgado Expósito;
José Manuel Delgado Triviño i
Alberto Delgado Triviño.
Adreça: carrer Estació, 17. Llofriu.
A Calonge s'ha constituït la societat
Casa Deluxe S.L., dedicada
a activitats d’importació,
exportació i comerç majorista i
minorista de mobles i objectes
de decoració, materials de construcció,
productes d’alimentació,
vehicles automòbils, productes
tèxtils, i també productes
de cosmètica i perfumeria.
Així com l’activitat immobiliària
en general. Capital: 20.000 €. Administradors
solidaris: Diana
Azimova i Timur Azimov.
Adreça: carrer Isidre Nonell, 28.
Urbanització Mas Palí.
A Pals s'ha constituït la societat
El Pedo de Pals S.L., dedicada
a promocionar l’ús d’immobles
per al seu lloguer, per a la
celebració d’esdeveniments o
reunions de particulars i empreses,
i administrar i gestionar
propietats immobiliàries en general.
Capital: 3.020 €. Administradors
solidaris: Maria Pi-Figueras
Valls i Santiago. Adreça:
carrer Isidre Nonell, 28. Urbanització
Mas Palí.
DIMARTS 6
Un estudi afirma que l’habitatge
pujarà menys que
la inflació el 2007 a Girona
El preu de l’habitatge a les comarques
gironines pujarà
aquest any un 1,5% -per sota la
taxa inflació- després de fer-ho
a ritmes superiors al 20% durant
l’última dècada. És una de les
dades que apareixen en l'informe
Análisis del mercado inmobiliario
residencial en Cataluña,
que van presentar Banc Sabadell,
Sando Inmobiliaria i Grupo
I al Saló Barcelona Meeting
Point. L’estudi també constata
un important alentiment de les
vendes en el sector immobiliari
en un moment de «sobreoferta».
Els principals directius de la
Caixa i Santander van confirmar
en el mateix marc que el sector
viu un moment de «desacceleració
ordenada».
Garrotxa
A Olot s'ha constituït la societat
Rem Patrimoni S.L., dedicada
a l’arrendament i explotació de
béns immobles, a excepció dels
de caràcter financer. La realització
de tot tipus d’inversions i
transaccions immobiliàries,
sempre que formin part del patrimoni
present o futur de la societat
i no hagin de regir-se per
legislació especial. Capital: 6.000
€. Administrador: Travesas Invest.
Adreça: Passeig d’en Blay,
21, baixos.
Gironès
A Fornells de la Selva s'ha constituït
la societat Lezan Logístics
S.L., dedicada a les activitats auxiliars
i complementàries del
transport tals com agència de
transport, transitari, operador
de transport. Dipòsit i emmagatzematge
de mercaderies de
qualevol tipus o classe. Transports
de tot tipus de mercaderies
per carretera en qualsevol
tipus de vehicle que estigui autoritzat
per a això. Capital: 3.600
€. Administrador: Antonio González
Díaz. Adreça: carrer In-
DIMECRES 7
Empresaris gironins
reclamen valentia per
obrir el debat nuclear
La Cambra de Comerç de Girona
i empresaris de la demarcació
s’han sumat a les veus que reclamen
l’obertura d’un debat sobre
la necessitat de potenciar l’energia
nuclear a Espanya. Durant
una jornada del cicle Energia i
Economia, van reclamar «valentia
política» a les administracions
per afrontar aquest debat. Un
dels ponents de l’acte va exposar
el model finlandès, del qual més
d’un membre de la Cambra es va
declarar admirador i el va posar
com exemple a seguir. Entre d’altres
qüestions es va indicar que
els combustibles fòssils –primera
font energètica– s’estan esgotant
i cada vegada són més cars,
i es va constatar la seguretat de
les centrals nuclears.
60.000 EUROS DE CAPITAL SOCIAL EN UNA EM-
PRESA DEL BAIX EMPORDÀ. A Ullà s'ha constituït
la societat Fisherdreams S.L., dedicada
a la prestació de serveis en l’àmbit del comerç
electrònic en operacions de compravenda
de béns o serveis, mitjançant la utilització
de tot tipus de sistemes telemàtics o per
qualsevol altre sistema existent. Capital:
60.000 €. Administradors mancomunats:
Adolfo Barreño Rovira i Valentín José Yonte
Rodríguez. Adreça: Polígon Industrial Depal,
Edifici 10.
45.000 EUROS DE CAPITAL SOCIAL EN UNA EM-
PRESA DE L’ALT EMPORDÀ. A Figueres s'ha
constituït la societat Mudances Albert i
Xavi SL., dedicada a la mudança de mobles
en general, així com el repartiment i muntatge
de mobles per compte de tercers, essent
el seu radi d’acció la comarca de l’Alt Empordà.
Capital: 45.000 €. Administradors solidaris:
Xavier Font Baqué i Mònica Ramos
Ollé. Adreça: carrer Sant Antoni, 110.
dustrial 21-23.
A Girona s'ha constituït la societat
Transpak La Selva S.L.,
dedicada a la prestació del servei
públic de transport de tota
classe de mercaderies, ja sigui
per carretera com per ferrocarril,
així com per via aèria, marítima
o fluvial, a càrrega completa
o fraccionada; així com la prestació
del servei de missatgeria i
la realització de tota classe d’obres
públiques i privades. Capital:
12.600 €. Administrador: Miguel
Ángel Hernández Santana.
Adreça: Avinguda Jaume I, 18 2
2’.
A Girona s'ha constituït la societat
CC Resolutiu S.L., dedicada
a l’ensenyament reglat i
no reglat tant a particulars com
a empreses o organitzacions en
tots els seus graus. Serveis de
prevenció aliens en totes les seves
especialitats i específicament
aquells inherents a l’especialitat
d’ergonomia i psicosociologia.
Consultoria, assessorament
i coaching. Capital: 3.100
€. Administradors mancomunats:
José Javier Carpintero Ferreira
i Gemma Giró Val.
Adreça: Carretera de Barcelona,
65 2 2’.
DIJOUS 8
Els botiguers catalans busquen
assessors tecnològics
per modernitzar-se
La Confederació de Comerç de
Catalunya (CCC) ha iniciat contactes
amb la Generalitat per impulsar
un projecte que modernitzi
el funcionament del petit i
mitjà comerç. La idea és que els
estudiants universitaris o de formació
professional amb coneixements
en noves tecnologies
puguin fer pràctiques en comerços.
La intenció de la patronal
dels botiguers catalans és
que puguin ajudar els comerços
a digitalitzar catàlegs, vendre a
través d'Internet o treballar
amb banca electrònica, entre
d'altres. D'aquesta manera, els
botiguers perdrien «la por» que,
segons ha pogut copsar la CCC,
hi ha envers les noves tecnologies.
Diari de Girona
Pla de l’Estany
A Cornellà del Terri s'ha constituït
la societat Mecanitzats
Frestorn S.L., dedicada a la fabricació,
construcció, comercialització,
venda i distribució de
tot tipus d’eines, equips i peces
de maquinària industrial. Capital:
18.000 €. Administrador:
Agustín Dilmé Parella. Adreça:
carrer N, 16. Polígon Industrial
Sau 3.
La Selva
A Riudellots de la Selva s'ha
constituït la societat Plats Cuinats
Gironès-Roca S.L., dedicada
a la prestació de serveis d’alimentació
consistents en la condimentació
i venda d’aliments
per ser consumits fora del lloc
d’elaboració i serveis de càtering.
Capital: 3.100 €. Administradors
solidaris: Emilio Gironès
Masó; Maria Àngels Roca
Surribas i Pedro Gironès Roca.
Adreça: Carretera de l’Aeroport,
s/n.
A Lloret de Mar s'ha constituït
la societat Jrgoos S.L., dedicada
a la compra, venda, promoció,
permuta, lloguer, cessió i alienació
per qualsevol títol de finques,
la realització d’obres de
construcció i rehabilitació. La
promoció de negocis i estudis de
mercat; estudis i assessorament
econòmic, financer, administratiu
i de qualsevol altre tipus. Capital:
3.006 €. Administradors solidaris:
Ronald Goos i Jan Goos.
Adreça: Passeig Jacint Verdaguer,
4.
A Riudarenes s'ha constituït la
societat Incineracions Ecològiques
S.L., dedicada a les activitats
de recollida, transport,
emmagatzematge, tractament,
incineració i eliminació de tot tipus
d’animals morts procedents
d’activitats sanitàries, centres
veterinaris i laboratoris, teixits
animals procedents de la producció
primària, l’agricultura i
escorxadors. Capital: 3.100 €.
Administrador: Joan Verdaguer
Crous. Adreça: carrer de la Riera,
s/n.
DIVENDRES 9
Girona lidera l’activitat
emprenedora catalana
amb una taxa del 10%
La Taxa d’Activitat Emprenedora
(TEA, per les seves sigles en
anglès) a Girona es va incrementar
l’any 2006 en més de dos
punts fins al 10%, segons el darrer
informe Global Entrepreneurship
Monitor (GEM).
Aquesta taxa supera la mitjana
catalana (8,6%), espanyola
(7,3%) i europea (5,5%). De fet,
Catalunya amb una taxa del
8,6% lidera l’activitat emprenedora
dels estats europeus analitzats
–tots els de la UE-15 excepte
Luxemburg, Àustria i Portugal–.
L’índex d’activitat emprenedora
indica el percentatge
de població adulta que ha realitzat
alguna activitat de creació
o llançament d’una empresa en
els 42 mesos previs a l’estudi.

Diari de Girona ■ Dissabte, 10 de novembre de 2007
Els criadors de llemosina defensen que el
consumidor sàpiga quina vedella compra
Uns vint ramaders s’han associat per a promocionar i millorar aquesta raça bovina
M.M., Olot.
Una vintena de ramaderies, amb
un total de 2.500 caps de bestiar
en raça pura i que treballen en
cercle tancat, integren l’Associació
Catalana de Criadors de
Raça Bovina Llemosina (Assolim),
una entitat que ha dedicat
el seu primer any d’existència a
donar-se a conèixer i divulgar
els avantatges del tipus de vaques
que crien i engreixen i de
la carn que proporcionen. Bàsicament
són de la Garrotxa, Osona
i el Segrià els membres de
l’associació, partidària de perfeccionar
l’etiquetatge fins al
punt que els consumidors sàpiquen
el tipus de vedella que
compren.
Per millorar la comercialització
de la seva producció, però
també per millorar genèticament
la raça per la qual han optat
va néixer Assolim. Com explica
el president de l’entitat, el
santapauenc Jaume Rius (sis explotacions
garrotxines formen
part de l’associació), la raça llemosina
de vaques de carn és
d’origen francès, «un país on
porten 50 anys de treball genètic».
Per tant, França és, per a
aquests ramaders, el referent a
seguir, fins i tot per la defensa
UP denuncia que el sector citrícola perd un milió
d’euros en el repartiment dels ajuts europeus
El sindicat agrari lamenta que els pagesos tornin a estar en una situació «d’indefensió absoluta»
Anna Mayor, ACN/DdeG, Tortosa.
El sindicat agrícola Unió de Pagesos
(UP) va denunciar dimecres
la pèrdua d'1 milió d’euros
pel sector citrícola català després
del repartiment dels ajuts
europeus que ha fet el Ministeri
d'Agricultura. UP va lamentar
l'actitud del Departament d'Agricultura
en la negociació d'aquest
repartiment amb el
MAPA, que ha tornat a deixar
els pagesos «en una situació
d'indefensió absoluta». El sindicat
va retreure al Departament
que no hagi convocat una taula
sectorial dels cítrics, tal com es
va acordar, per debatre les propostes
i donar una explicació
d'aquesta distribució dels ajuts.
UP reclama que s'apliqui un criteri
territorial ajustat al volum
de producció en la distribució
M.MASÓ
FIRA DE SANT LLUC D’OLOT. L’associació va participar en aquest mercat ramader, celebrat a mitjans d’octubre.
que ha fet de la carn de vedella
i vaca. Els ramaders catalans estan
en contacte amb l’associació
homòloga gal·la, però també
amb l’espanyola i la basca, ja
dels ajuts, i no, com s'ha fet ara,
basat en l'espècie de cítrics.
Els beneficiats d'aquest repartiment
d'ajuts europeus, després
de la reforma de l'Organització
Comuna del Mercat
(OCM) de Fruites i Hortalisses,
són els citricultors d'Andalusia
en detriment de Catalunya, País
València, i una part de Múrcia.
Segons va denunciar UP, el criteri
de repartiment del Ministeri
d'Agricutlura es basa en les diferents
espècies de cítrics (taronges,
mandarines, llimones,…),
destinant a les taronges
el 60% dels ajuts.
Tenint en compte que el
81,3% de la producció de cítrics
de les Terres de l'Ebre és de
mandarines, el sindicat considera
que el repartiment d'aquests
ajuts «discrimina els pa-
que volen formar part del llibre
espanyol de la raça llemosina,
així com del francès. Per a tots
aquests plans el problema és el
finançament. De moment, l’As-
gesos ebrencs». Del total de 93,7
milions d’euros assignats per
als cítrics a nivell estatal, 24,6 es
destinen a la producció de mandarines.
Segons la proposta del
Ministeri, a Catalunya (bàsicament
al Baix Ebre i Montsià) li
corresponen 2,64 milions d’euros
(1,87 milions en mandariners
i 771.000 euros en tarongers);
1 milió menys dels que li
pertocaria amb una distribució
ajustada als territoris.
El sindicat també va recordar
que, durant les campanyes
2007/2008 i 2008/2009, l'ajut es
condicionaria a que el citricultor
disposi d'un contracte amb
una indústria transformadora.
Una condició que deixa la indústria
en una posició dominant
en la negociació de preus. En
aquest sentit, denuncien que a
solim participa en fires, edita
material i té també un estoc permanent
d’animals destinats a la
reproducció perquè els ramaders
puguin triar.
les Terres de l'Ebre no hi ha cap
indústria transformadora de cítrics,
i que les condicions que
fixa el Ministeri per obtenir els
ajuts perjudiquen moltes famílies
del Baix Ebre i el Montsià
que sustenten l'economia familiar
en el sector.
D'altra banda, el sindicat va
denunciar també que la proposta
de nova assegurança que ha
plantejat el Ministeri després de
dos anys de negociacions amb
Enesa (Entitat Estatal d'Assegurances
Agràries del Ministeri)
i Agroseguro, no resol els dèficits
de l'anterior. Segons UP,
enlloc d'assegurar la producció
per parcel·les, assegura per explotació
i estableix el mínim de
dany indemnitzable per pedregada
en un 30% d'afectació per
explotació.
el Camp
La Federació de
Cooperatives
Agràries inaugura
pàgina web
DdeG, Girona.
Coincidint amb la celebració
del 25è aniversari de la seva
constitució l’any que ve, la Federació
de Cooperatives
Agràries de Catalunya
(FCAC) ha anunciat la renovació
de la seva web corporativa,
que es pot visitar a
www.fcac.coop. Des del passat
dilluns és a la xarxa, encara
que està previst que es presenti
oficialment a les associades
durant la celebració
dels Debats Cooperatius els
propers 22 i 23 de novembre.
Entre d’altres serveis, la
web resumeix l’evolució
històrica del moviment de les
empreses cooperatives, que
va sorgir fa més de cent anys.
També es facilita informació
sobre el paper de lobby que
ostenta la Federació.
L’Obra Social La Caixa exhibeix a Salt l’exposició Fes-te voluntari
Al nostre voltant hi ha persones necessitades que es troben en situacions de marginació.
Aquestes situacions tenen orígens diversos, com ara la pobresa, la procedència, l’edat, la dependència
de les drogues o de l’alcohol, discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, entre d’altres.
L'objectiu de l'exposició Fes-te Voluntari de l’Obra Social La Caixa és divulgar el voluntariat i els
valors sobre els quals es fonamenta, informar sobre les diferents possibilitats que existeixen de
realitzar voluntariat i sensibilitzar la població sobre la necessitat que té la societat de persones
voluntàries. Així mateix, a través dels canals previstos es facilita el contacte entre persones interessades
a realitzar voluntariat i les entitats socials que realitzen les seves activitats amb l'ajuda
d'aquests voluntaris. Les persones voluntàries proporcionen una ajuda als col·lectius més vulnerables
que els permet millorar la seva situació i trobar el suport que necessiten.
L’Obra Social La Caixa traslladarà l’exposició Fes-te voluntari al centre comercial Espai Gironès
del 7 al 22 de novembre.
9
Les deu principals
característiques
d’aquesta raça
«Deu bones raons per triar la raça
llemosina» es titula el fullet que l’Assolim
va repartir, fa unes setmanes,
entre els visitants de la fira ramadera
de Sant Lluc a Olot.Per començar,
i com va explicar el president de l’entitat,
Jaume Rius, aquesta raça té
una altra rendibilitat econòmica, tant
arran de les seves qualitats de cria
com de les aptituds càrnies. Segons
Rius, hi ha molta demanda de les seves
vaques reproductores, ja que
són molt fèrtils (poden tenir un vedell
cada 11 o 12 mesos) i, a més, l’obertura
pelviana de les mares supera
la de la resta de races. Això significa
que tenen més facilitar per a parir.A
més, engendren uns vedells «vigorosos,
amb menys pes i amb un
gran desenvolupament muscular»,
tant si són de raça pura com encreuats.
La raça llemosina té una
gran adaptabilitat al clima i el terreny,
com demostra el fet que sigui present
en 86 països i a tots 5 continents.
També es tracta d’exemplars amb
una gran longevitat, de manera que
les vaques poden fer vedells fins a
prop dels 20 anys sense que, a més,
se’ls espatllin els braguers.
Quant a la carn, l’Assolim, parla
d’«excepcionals» rendiments en canal
i d’una carn «molt apreciada pels
professionals, per la seva alta classificació
i el seu nivell de greix just».
Un darrer avantatge pels criadors és
la possibilitat de fer-ne un ramat al
seu gust amb vaques tipus precoç,
mixt o bé tardana.

Dissabte, 10 de novembre de 2007 ■ Diari de Girona
10 el Camp
OPINIÓ ALIMENTACIÓ JESÚS Domingo Martínez*
Els biocarburants i la ramaderia
Entre els molts
refranys que
recordo haver
après del meu avi,
un bon agricultor,
hi ha el que diu:
«Cadascú conta la
fira segons li va». És el que està
passant als ramaders amb els
biocombustibles, i així Asoprovac
es preguntava en una nota
de premsa: alternativa real a les
energies tradicionals o pervers
instrument polític? Entre els
detractors dels biocarburants
hi ha, sens dubte i no sense raó,
els ramaders productors de
carn, ja que lògicament si prosperen
els biocarburants els
seus interessos es veuen amenaçats,
per això les seves crítiques
cal analitzar-les des del
seu punt de vista.
En aquest context s'entén el
titular «Asoprovac denuncia
que l'elevat preu dels cereals ha
posat en escac el sector boví
d'esquer». Segons aquesta associació,
«les diferents administracions
públiques, esgrimint
motius mediambientals –disminució
de l'emissió de gasos amb
efecte hivernacle- i macroeconòmics
–menor dependència
energètica exterior, beneficis
econòmics per als agricultors,
etc.- estan portant a terme una
política de suport a la indústria
dels biocombustibles excessivament
agressiva. I el que és pitjor,
no estan informant degudament
a la societat sobre els inconvenients
d'uns combustibles emparats
després del prefix bio».
Afirmen que: 1. Els biocombustibles,
a més d'emprar com
a matèria primera cereals necessaris
per alimentar la pobla-
AGROMETEOROLOGIA
ció mundial, emmalalteixen d'una
escassa eficiència productiva:
es requereixen aproximadament
tres tones de cereals
per a la producció d'una d’etanol.
2. La seva producció és
molt cara, ja que al preu del producte
final cal sumar-hi les fortes
subvencions que està rebent
la indústria que genera
aquests combustibles. Les administracions
públiques, i la societat
en el seu conjunt, haurien
de reflexionar sobre el futur de
les plantes de biocombustibles
quan es redueixin les ajudes a
la producció (cosa que ja ha
ocorregut amb altres energies
alternatives). 3. Considerem,
diuen, imprescindible valorar la
sostenibilitat d'un sistema de
producció que requereix quantitats
ingents de biomassa (perill
de desforestació de terrenys
àdhuc verges, increment de
rendiments a costa del major ús
de plaguicides i fertilitzants,
etc.) i que genera enormes
quantitats de subproductes, per
exemple la glicerina, que no es
consumeixen i poden suposar
un clar problema en un futur no
molt llunyà (100 Kg per cada
tona de biodièsel). 4. El creixe-
ment de la indústria de biocombustibles
està posant en perill
la rendibilitat i la viabilitat
del sector ramader. Es tracta
d'un dur competidor, ja que empra
cereals com a matèria primera
i està disposat a pagar per
ells el que sigui necessari, encara
que només sigui per amortitzar
les inversions realitzades.
Aquesta situació està generant
actualment un increment
del cost de l'alimentació animal
en boví d'engreix de 90 euros/canal
produïda, que evidentment
no pot repercutir-se
al consumidor. Com en tot mercat,
en el de l'alimentació regeix
també la llei de l'oferta i la demanda
i l'entrada de carns de
boví procedents de tercers països,
no subjectes a les elevades
exigències de producció que
imperen a la Unió Europea, ens
impedeix incrementar el preu
de les nostres carns. Em pregunto:
Per què no exerceixen
pressions en aquest sentit?
Estem convençuts, afirmen
també els ramaders de vaquí de
carn, que en l'actualitat existeixen
energies alternatives més
viables i sostenibles i menys
contaminants, per les quals cal-
➾ «Entre els detractors dels biocarburants hi
ha, sens dubte i no sense raó, els ramaders
productors de carn. Si prosperen els biocarburants
els seus interessos es veuen amenaçats»
➾ «Els biocombustibles, lluny de ser la solució
a l’efecte del canvi climàtic, estan sent
instrument polític per manipular la
societat preocupada pel futur del planeta»
dria apostar en ferm, retirant totes
les traves burocràtiques que
es presenten per al seu desenvolupament.
Ens referim a l'energia
eòlica i solar -que tan
bons resultats estan mostrant-,
així com a la generació d'energia
a partir de subproductes de
l'activitat ramadera, com els
fems, que també són biomassa.
No sabem si és desinformació
o directament perversitat i
engany per part de les administracions
públiques; el que sí
sabem és que els biocombustibles,
lluny de ser la solució a l'efecte
del canvi climàtic, estan
sent instrument polític per manipular
a una societat
preocupada pel futur del planeta.
Però el preu de l'estratègia
política és en aquest cas massa
elevat: carestia de cereals en un
món en el qual una tercera part
de la seva població passa fam i
posada en escac a una activitat
que, com la ramaderia, genera
a Espanya riquesa, contribueix
a l'arrelament de la població en
l'entorn rural, i abasteix de proteïna
els consumidors. Llàstima,
ens parlen dels problemes
que poden generar però no dels
possibles beneficis. Aquests ramaders
prohibirien també l'elaboració
de cervesa, l'extracció
d'olis, la producció de sucs de
fruita, els liquats de soja, etc.
Els subproductes d'aquests
tractaments aplicats a la ramaderia
són més barats que els
productes integrals. Per què no
busquem solucions?
*Professor del Bell-lloc
Agricultura
promociona a la
Xina els productes
alimentaris
de Catalunya
DdeG, Girona.
A Xangai s’hi organitza, del 14
al 16 de novembre, la setzena
edició de la fira Food and Hotels,
que és considerada un referent
del sector de l’alimentació
i de l’hostaleria al detall
de la Xina, i que és visitada
principalment per professionals
d’aquests sectors de la
zona del Golf del Yangtsé, una
de les àrees econòmiques
més pròsperes del país. En
aquesta edició el Departament
d’Agricultura, Alimentació
i Acció Rural (DAR), a
través de l’empresa pública
Prodeca (Promotra d’Exportacions
Catalanes SA), hi promocionarà
la producció alimentària
catalana.
El certamen, que inauguraran
els prínceps d’Astúries,
coincideix amb l’any d’Espanya
a la Xina, i per això s’hi duran
a terme activitats paral·leles
amb cuiners espanyols; visites
d’importadors xinesos i
degustacions dels productes
de les empreses que exposin
a la fira. Catalunya és una de
les quatre comunitats de l’Estat
que aporta cuiners al certamen.
Les altres són el País
Valencià, Castella-la Manxa i
Andalusia.
Concretament, la cuina catalana
es presentarà a l’espai
gastronòmic del pavelló d’Espanya
a través de les propostes
del prestigiós cuiner català
Òscar Manresa. I les empreses
catalanes que participaran
a l’estand de Catalunya són la
gironina Fam Food Trade, i
dues empreses del Penedès:
Albet i Noya Sat i Impex SL.
ESTACIÓ DE CABANES
ESTACIÓ DE TORROELLA DE MONTGRI ESTACIÓ DE FORNELLS
ESTACIÓ DE MONELLS ESTACIÓ DE VENTALLÓ
Dia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent Dia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent Dia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent Dia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent Dia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent
02-11 21,5 6,6 0,0 1,9 10,1 02-11 17,5 4,1 0,0 – – 02-11 21,0 0,7 0,0 – – 02-11 19,3 3,1 0,0 1,6 5,0 02-11 20,0 2,5 0,0 – –
03-11 21,0 2,9 0,0 1,8 7,2 03-11 18,0 2,3 0,2 – – 03-11 21,3 -0,7 0,2 – – 03-11 19,3 1,9 0,0 1,6 4,2 03-11 20,0 1,3 0,0 – –
04-11 21,2 5,9 0,0 1,6 11,4 04-11 18,9 3,7 0,2 – – 04-11 21,7 -0,4 0,0 – – 04-11 20,9 2,9 0,2 1,6 5,9 04-11 20,4 2,2 0,0 – –
05-11 19,0 8,5 0,0 1,8 8,8 05-11 18,1 6,0 0,0 – – 05-11 18,9 0,8 0,0 – – 05-11 18,7 5,5 0,0 1,0 4,1 05-11 21,0 4,0 0,0 – –
06-11 19,4 5,0 0,0 2,0 17,4 06-11 18,4 3,5 0,2 – – 06-11 20,0 0,1 0,0 – – 06-11 18,6 2,6 0,2 1,6 13,5 06-11 20,1 1,0 0,2 – –
07-11 20,8 8,5 0,0 2,7 13,3 07-11 20,5 3,6 0,0 – – 07-11 21,2 2,5 0,2 – – 07-11 20,6 2,0 0,0 1,4 6,7 07-11 22,9 3,7 0,0 – –
08-11 19,1 0,4 0,0 1,4 8,9 08-11 17,3 0,9 0,0 – – 08-11 21,0 -2,7 0,0 – – 08-11 19,5 0,1 0,0 1,5 4,9 08-11 19,0 0,9 0,0 – –
Tem. màx. : Temperatura màxima en °C. T. mín. : Temperatura mínima en °C. Pluviom. : Pluviometria total en mm. ETo : Evapotranspiració de referència en mm. Vel. vent : Velocitat mitjana del vent en km/h.
Servei de Meteorologia de Catalunya,
del Departament del Medi Ambient
PREU DE PRODUCTES AGRÍCOLES
MERCAT DE LLEIDA
PORCS
preu kg preus
en viu setmana passada
Porcs selectes 0,88 0,88
Porcs Lleida 0,86 0,86
Garrí
OVELLES
12,0 12,0
preus
preu kg setmana passada
22,1-25 Kg 3,35 3,20
25,1-28 Kg
VAQUES
3,10 2,95
preu kg preus
en viu setmana passada
Primera 2,28 2,28
Segona 1,99 1,99
Industrial
VEDELLS
1,56 1,56
preu kg preus
en viu setmana passada
Vedella extra 4,10 4,10
Vedella 1a. 3,84 3,84
Vedella 2a. 3,24 3,24
Anoll I 3,18 3,18
Anoll II 2,76 2,76
CEREALS I FARINES
preu /t
preus
setmana passada
Blat pinso 246 252
Blat planificable 260 260
ordi P.E. 64 221 225
Blat de moro (Urgell)
FRUITA
221 224
preu kg preus
setmana passada
Poma Golden i 70 i + 0,51 0,51
Poma V. Amer. 70-90 0,51 0,51
Pera Blanquilla 58i+ 0,52 0,52
Pera Conference 60i+ 0,67 0,67
MERCAT DE BELLPUIG
AVIRAM
preu kg preus
en viu setmana passada
Pollastres groc viu 1,24 1,34
Pollastres groc canal 1,85 1,99
Gallina lleugera 0,01 0,01
Gallina semip. 2,2 kg. 0,43 0,43
Gallina semip. 2,5 kg. 0,53 0,53
Gallina pesada
CONILLS
0,88 0,88
preu kg preus
en viu setmana passada
Conill jove
OUS
1,80 1,80
preu preus
dotzena setmana passada
Categoria M (63-53gr.) 0,82 0,81
PREUS DE LA LLOTJA DE BARCELONA
CEREALS I LLEGUMINOSES
Posició Euros/Tm
Blat de moro CE s/c/d 223,00
Blat de moro importació s/c/o Tarr. 215,00
Blat panificable Nacional s/c/d 255,00
Blat panificable CE s/c/d 270,00
Blat farratger s/c/o Tarr. 245,00
Sorgo importació s/c/o Tarr. 210,00
Sègol s/c/o Tarr. s/c
Mill importació s/c/d 480,00
Ordi nacional 64 PE s/c/d 225,00
Alpiste canadenc E s/c/d 590,00
Pèsols ferratgers import. s/c/o Tarr. –
Garrofa trossejada / Tarragona s/c/d 210,00
Garrofa granulada / Tarragona s/c/d 205,00
Farina de garrofa / Tarragona s/c/d 200,00
Garrofa sement / Tarragona s/c/d s/c
Soja / 44 % nacional s/a/v Bar. 293,00
Soja / 44 % importació s/a/v Tarr. 293,00
Gluten feed EUA s/v/m Tarr. 202,00
Gira-sol importació 28/30% Profat s/c/o Tarr. 203,00
Gira-sol (nacional) 28/30% s/c/d 220,00
Sement de cotó s/c/o Tarr. s/c
Coco / granel s/c/o Tarr. s/c
Farina de peix 60% nacional s/c/d 660,00
Farina de peix 63/64% Perú s/c/o Tarr. 790,00
Farina de peix nòrdica 70% s/c/d –
Farina d’alfals s/c/o Lleida 150,00
Mandioca (importació) s/v/m Tarr. 200,00
Segó de blat / fi s/c/d 204,00
Polpa seca remolatxa gr. nac. / Pallets s/c/o s/c
Polpa seca remolatxa gr. magatzem / Pallets s/c/o –
Sèrum de llet Spray import. 60/10 s/c/d 770,00
Sèrum de llet Spray import. 70/12 s/c/d 825,00
Greix Importació 10º/12º s/c/d 525,00
Greix 3º/5º s/c/d 595,00
Mantega 1a s/c/d 675,00
Mantega 2a s/c/d 630,00
FRUITS SECS I LLEGUMS
Qualitat Posició Euros/Tm
Llenties (Salamanca) Monstruo s/c/d –
Llenties (La Manxa) 6'5-9 mm. s/c/d –
Llenties (La Manxa) 6-7 mm. s/c/d 840,00
Llenties (imp. EUA) Regular s/c/d 600,00
Cigró (nacional lletós) 48/50 s/c/d –
Cigró (nacional lletós) 54/56 s/c/d –
Cigró (nacional lletós) 58/60 s/c/d –
Cigró (import. Mèxic) 40/42 s/c/d 1.170,00
Cigró (import. Mèxic) 42/44 s/c/d 1.100,00
Cigró (import. Mèxic) 44/46 s/c/d 1.070,00
Cigró (import. EUA) 50/52 s/c/d 1.000,00
Mongetes nacional Planchet s/c/d 2.100,00
Mongetes nacional Pinta s/c/d 1.500,00
Mongetes nacional Boliche s/c/d –
Mongetes carillas Blackeyes s/c/d 900,00
Mongetes import. EUA Northern s/c/d 900,00
Mongetes imp. Michigan Navy s/c/d 720,00
Mongetes imp. Argentina Cannelini s/c/d 920,00
Ametlla gra (llargueta) 12-13 mm. s/c/d 4.900,00
Ametlla gra (Marcona) 14-16 mm. s/c/d 6.200,00
Ametlla gra (Mallorca) Trossos rpds. s/c/d 5.000,00
Avellana gra (negreta) s/12 mm. s/c/d 5.800,00
Pinyons gra (Sol Castella) Primera s/c/d 25.000,00
Pinyons gra (Sol Catalunya) Primera s/c/d –

Diari de Girona ■ Dissabte, 10 de novembre de 2007
ROSA Pruna*
Davant la crisi provocada
per la falta de cereal i el
seu increment de preu,
val la pena reflexionar i preguntar-nos:
si hi ha tants experts
que analitzen i polítics
que legislen, com pot ser aquesta
falta de previsió en la política
agrària comuna? Val la pena que
analitzem l'evolució de l'agricultura,
especialment d'Europa.
El 28 de març de 1957 va néixer
el Tractat Fundacional de
Roma amb l’objectiu i l’obligació
de procurar seguretat alimentària
als ciutadans d'Europa
i un bon nivell de vida per als
pagesos i les seves famílies. El
gener del 1961, després de llargues
negociacions, neix la PAC
(Política Agrària Comuna), que
es fonamenta en els següents
principis: creació de mercats
únics, definició de preus únics
i garantir aliments i un nivell de
vida als productors.
Després de 30 anys de política
productiva, el 1992, any de la
primera reforma de la PAC, ens
deien que teníem els dipòsits
plens a vessar de cereal, de llet,
LA SETMANA
FIRES
– Avui i demà Fira del Bolets a Mataró,
Fira de Sant Martí a Piugreig,
Fira de la Ratafia a Santa Coloma
de Farners, Artesans a la
Plaça a Mataró i Fira Medieval d'Oficis
del Poble Vell de Súria, a Súria.
– Demà Fira de la Perdiu-Fira de
Sant Martí a Vilanova de Meià.
– El dia 15 Fira de Santa Caterina
a Esterri d’Aneu.
– Els dies 15 i 16 Fira de Tardor a
Salàs de Pa1lars. També Fira de
l?oli Verd i Mostra de Truita d’Ametlles
a Maials.
– Fira de Sant Martirià/Firestany,
a Banyoles. Dies 16 a 18.
– Demà Fira Ramadera de Bestiar
Vaquí i Fira de Sant Martí a Burgos.
CONSELLS
– El segle passat fou el del carbó i
després del petroli, el nou serà el
de l’energia extreta de la biomassa.
L’INCREMENT DEL PREU DELS CEREALS
L’agricultura, un valor en alça;
els polítics, un valor de baixa
i de mantega. Havíem de reduir
produccions, la realitat era el
Gatt, el mercat de lliure comerç
del 1993; sempre jocs polítics i
intercanvi de cromos.
El 1998 comencen les negociacions
de l'Agenda 2000, que
representa una altra reforma de
la PAC per negociar amb
l'OMC, mentre la Llei Federal
dels Estats Units adapta la
Farm Hill, una llei que es basa
en la llibertat de produir especialment
cara a Europa. El 1999
s'aprova l'Agenda 2000 amb noves
ajudes per equilibrar les
pèrdues de rendes del sector
del cereal i del boví que patiran
una reducció del 40%. És a dir,
pagar per no produir. Des del
1992, la retirada de terres per
no sembrar va ser obligatòria. I
des del 2003, un 10% de tots els
països en total va deixar de sem-
➠ «Tres quartes parts
de les explotacions
ramaderes tancaran a
final d’any. Se n’han
assabentat els polítics?»
– Una bona distribució de l’adob
serà aquella en la qual les irregularitats
siguin inferiors al 10 % quan
es tracti d’adobs nitrogenats i del
20 % quan es tracti d’adobs de fons.
– El concepte de l’ús de l’anàlisi foliar
com a eina de diagnòstic data
d’alguns anys enrere, però existeix
un interès renovat en aquest camp
en anys més recents.
– L’astringècia dels fruits de caqui
en el moment de la collita és el
principal carácter de classificació
dels fruits del mateix. Es reconeixen
quatre grups promològics:
· Grup CFA
· Grup CFNA
· Grup VFNA
· Grup VFA
– El soroll i les vibracions de les
màquines agrícoles són sens dubte
els més importants, podem arribar
a ocasionar, respectivament,
sordera i dany a la columna vertebral
en el sistema nerviós i en les
articulacions.
– Resistència a desherbant: és
l’habilitat-aptitud heretable d’un
brar a la UE 3,8 milions
d'hectàrees cada any.
I així ens va. Les existències
de cereal a nivell mundial han
caigut al nivell més baix en els
últims 28 anys, la naturalesa
també ha jugat el seu paper,
però el d'Europa no ha estat la
naturalesa sinó la política per
negociar en l'OMC, que només
ha estat font de distorsions de
competència per als pagesos
europeus, els únics del món a
deixar fora de producció les terres,
mentre els principals beneficiaris
han estat els productors
de cereals de fora de la UE,
principalment els productors
americans. No debades, el govern
americà paga perquè els
seus pagesos produeixin més.
L'Agricultura és el motor
econòmic dels EUA, afirmen
els seus polítics, bé al revés dels
europeus, amb una excepció:
Nicolas Sarkozy, president de
França. Ell també creu en l'agricultura
i diu que França ha
de produir més, l'agricultura
està al centre dels reptes que ha
de superar el Planeta aquest se-
biotipus a sobreviure i reproduirse
després del tractament d’un
desherbant a dosis normalment letals
per a la mateixa espècie susceptible.
– Cada vegada és més comú l’ús
de tractors amb major potència i
més pes. Aquests necesiten
neumàtics més grans per transmetre
de forma eficaç la seva potencia
i evitar la compactació del
sòl. Això suposa un major cost inicial,
però un fort estalvi a llarg termini.
– Els raigrassos anglesos de nova
generació més densos i resistents
a malalties, es comporten molt bé
als jardins, tant al sol com a l’ombra.
– La xerojardineria és una ciència
que persegueix la millora en les
tècniques de conreu, plantació i
conservació de jerdins i plantes
per que aquestes s’adaptin a un millor
consum d’aigua.
– Des dels anys 20, s’han portat a
treme molts treballs d’invistigació
sobre conservació de fruits en at-
gle. Són paraules d'un president
europeu que vol que els pagesos
tinguin les rendes dels
seus productes i les seves produccions.
Europa no pot seguir
imposant dúmping a les nostres
empreses agrícoles. La globalització
té drets, però també té
deures.
Ja va sent hora que els polítics
de la Unió dels 27 comencin
a reflexionar cap a on anem,
doncs el que passa en aquest
2007 (alces de preu de la llet,
del pa i el que pugui venir) és
només un principi d'aquesta política
dolenta de pagar abandonaments
de producció lletera,
de matar vaques. Els joves marxen
del camp a falta de rendes,
de preus estables i de normatives
asfixiants. Burocràcia que
arriba a fastiguejar i, en molts
casos, a hipotecar les terres
tota la vida a canvi de res.
Molta seguretat alimentària
a canvi de res. El sector boví de
carn i el de porcí s’han trobat
amb sis mesos de pujades del
pinso i baixades del preu de la
carn, amb pèrdues de més de
mosfera controlada que han aportat
nous coneixements sobre
aquesta tecnologia.
– Les fulles de les albergínies són
de gran mida, amb vores lobulades
de textura atreciopelada, presenta
espines al nervi central i en el calce
de la flor. Existeixen al mercat
cultivars amb menys espines, que
redueixen la incomoditat en la manipulació
de la planta i dels fruits.
– El cicle de conreu dels espinacs
pot durar entre 45 dies en ple estiu
fins a 4-5 mesos en cultius de
hivern.
– És recomanable la combinació
de Neoseiulus californicus i Phytoseiulus
persimilis en detactar-se
la primera presència d’aranya roja.
Es poden realitzar soltes preventives
en cultius amb bona floració ja
que N. Californicus pot sobreviure
unes setmanes amb fulles nivells
d’aranyes i, fins i tot, amb anssenciad’aquesta.
N. Californicus,
aplicat preventivament amb baixes
poblacions de la plaga és un bon
complement a P. Persimilis que no-
el Camp
grup professional immobiliari
LA CAPACITAT DE PROGRUP DE SER PRESENT EN DIFERENTS PUNTS DE LA GEOGRAFIA CATALANA,
PRESENT AL BARCELONA MEETING POINT
Aquest saló reuneix els principals grups immobiliaris, constructors, assessors i financers del sector, fet que el converteix en la fira més gran d’Europa.
Progrup ha participat en aquesta trobada des de la primera edició, fa onze anys, al Saló Gran Públic.
El grup immobiliari Progrup participarà un any més en la cita més important del sector, el Barcelona Meeting Point (BMP), un saló que reuneix els principals grups immobiliaris, constructors,
assessors i financers, així com administracions públiques i mitjans de comunicació. Progrup prendrà part en aquesta fira internacional amb un estand amb el qual demostra la capacitat
del grup immobiliari d’abarcar diferents zones geogràfiques de Girona, la Costa Brava i Barcelona. Progrup participa al BMP des de la primera edició (i aquesta és l’onzena) al Saló Gran Públic.
Enguany ho farà a l’estand número 309, des de dimecres 7 de novembre fins a diumenge 11 de novembre, a la Fira de Barcelona. El saló estarà obert de 10 a 20 hores, cada dia excepte el
darrer, que obrirà de 10 a 15 hores.
Barcelona Meeting Point és converteix doncs en el punt de trobada dels negocis immobiliaris, d’intercanvi d’informació i de contactes amb promotors. En l’edició d’enguany participen un
total de 650 expositors de diferents països i s’espera la visita de més de 200.000 persones. Pel que fa al Saló de Gran Públic (on serà present Progrup), és un espai pensat perquè el ciutadà
no professional pugui trobar tots els serveis i productes que el sector immobiliari posa a la seva disposició.
11
1.000 milions d'euros. Tres
quartes parts de les explotacions
ramaderes tancaran al final
del 2007. Se n’han assabentat
els nostres polítics, o només
volen vots pagant 200 euros als
joves per llogar habitatges?
Doncs que comencin a preparar
200 euros més perquè quan tinguin
pis no podran pagar la seva
alimentació. Els pagesos i ramaders
europeus ja ens haurem
cansat de produir per perdre
diners, d’invertir esforç i
treball a canvi de res, només de
ser sempre els culpables de
l'IPC. És hora de més sentit
comú de la política agrària comuna
i dels seus polítics, ja que
es calcula que més de 850 milions
de persones passen gana
al món i segons la Fao la demanda
alimentària es duplicarà
en els propers 25 anys.
Estem preparats? A Catalunya
en 10 anys hem perdut el 36%
de les explotacions de boví i el
44 de porcí. No cal ser un expert
per veure com van aquests
sectors. Només cal que els nostres
polítics comencin a valorar
el que és un valor. L'agricultura
és un bé de tots, productors i
consumidors, un valor a l'alça
que garantirà aliments a la població
mundial. Això, si els polítics
volen.
*Presidenta d’Asaja-Amfar
Catalunya.
més viu d’arany roja, ja que N. Californicus
es mou amb dificultat en
presència d’abundants teranyines
d’aranya.
– L’agricultura sostenible detenen
l’esgotament i la destrucció de recursos
naturals i fomenta un
augment sostingut i ecològicament
viable de la producció agrícola.
– S’obtenen grans quantitats de farratge
de blat de moro per hectàrea,
amb la qual cosa s’aconsegueix
una aliment a bon preu i de
qualitat.
– Les tòfones es fan en sòls calcaris
i ben drenats.
– En horticultura sense sòl, el
substrat és el lloc on es desenvolupen
els arrels dels conreus actuant
com a soport físic i magatzem
qie proporciona aigua, oxigen
i nutrients a la planta.
– De totes les criatures que poblen
el planeta, els insectes són els principals
consumidors de plantes.
Jesús Domingo

Coordina: Roser Reyner
12 el Camp E-mail: camp.diaridegirona@epi.es
Dissabte, 10 de novembre de 2007 Diari de Girona
Cambra de Comerç, Indústria i Navegació
Llotja de contractació de Girona
Preus corresponents a la sessió d’ahir divendres 09-11-2007 (setmana núm. 44)
SECTOR PORCÍ Preu canal Preu viu Variació
Porc selecte...................................... – ............... 0,875 repeteix
Porc normal ..................................... – ............... 0,863 repeteix
Porc gras .......................................... – ............... 0,851repeteix
Godalls de 20 kgs. .......................... – ............... 14,00 repeteix
Godalls de 16 kgs. p. petit ............. – ............... – –
Canal segona................................... – ............... 1,15 repeteix
Truges ............................................... – ............... 0,49 repeteix
SECTOR CARNI (Preu indicatiu) Preu Tendència
Pernil cuit 1,92 / 1,95 =
Pernil rodó 2,34 / 2,37 =
Espatlla sense pell 1,36 / 1,39 =
Magra 1a – / – -
Panxeta 1,75 / 1,78 =
Bacó s/os 2,16 / 2,19 =
Greix canal 0,73 / 0,76 =
Papada
FONT: Mercat Càrnic de Barcelona.
0,80 / 0,83 =
COTITZACIÓ DEL BESTIAR BOVÍ EN CANAL/PTA KG.
U R O P
Vedell 281–320 Kg. 3,15 3,01 2,70 –
Vedell 241–280 Kg. 3,21 3,07 2,79 2,29
Vedell 200–240 Kg. 3,30 3,16 2,82 2,32
Vedella 261–300 Kg. 3,64 3,60 – –
Vedella 221–260 Kg. 3,85 3,76 3,12 –
Vedella 180–220 Kg. 4,03 3,91 3,33 2,46
Vaca 2,16 1,68 1,20
Comentari: Els mascles de les categories bones comencen una remuntada i les
femelles continuen amb una bona sortida.
SECTOR CEREALS I ALTRES
Blat .............................................................................................................................. 252,00
Blat de moro - francès (destí) ................................................................................ 226,00
Blat de moro - país (origen) ................................................................................... 219,00
Blat de moro - (Port Barcelona) ............................................................... –
Civada ........................................................................................................................ 212,00
Gluten Feed (origen port de Tarragona) ............................................................... 205,00
Mandioca (port de Tarragona) ................................................................................ –
Ordi (collita nova) ..................................................................................................... 233,00
Polpa remolatxa (port Tarragona)........................................................................... 245,00
Soja 44% (origen fàbrica Barcelona) .................................................................... 296,00
Sègol (Port Tarragona) ............................................................................................. –
Sorgo (origen Port Tarragona)................................................................................. 208,00
Pèsol proteginós (Port Tarragona) ......................................................................... –
Favons (destí)............................................................................................................. –
Segones - a dojo (destí) .......................................................................................... –
Garrofes a dojo - trossejades ................................................................................. 190,00
Arròs Granza de Pals - origen (a dojo) ................................................................. 840,00
Userda de l'Empordà - origen: 1a categoria .................................................................. 96,00
2a categoria ..................................................... 78,00
3a categoria ..................................................... 60,00
Palla d'ordi de l'Empordà (origen) bala grossa................................................... 30,00
Palla de blat de l'Empordà (origen) bala grossa ................................................ 24,00
Greix porc 3-5º acidesa ............................................................................................
SECTOR OVÍ
627,00
Preus de cotització del xai sacrificat amb pesatge canal, posat al corral de l’escorxador.
Xai (de 10'9 kg/ canal)....................................................... 8,80
Xai (de 11 a 12'7 kg/ canal)....................................... 8,40
Xai (de 12'8 a 14'5 kg/ canal) ............................................ 7,50
Xai (més de 14,6 kg/canal)................................................ 6,20
Cabrit sacrificat Escorxador local .................................... –
Comentari: Els preus corresponent a la setmana anterior.
SECTOR FRUITER Preu
Poma de Girona (80/85) (1a cat.)................................. –
Poma Golden (75/80) (1a cat.)................................. –
Poma Golden (65/70) (2a cat.)................................. –
FONT: Cooperatives Costa Brava, Girona Fruits i Fructícola Empordà. PREUS EN AUREOLA.
SECTOR FUSTA
12 a 19 ø 20 a més ø Varis ø
Pollancre Xapa desenrotllades primeres 56,00/66,00 € m 3
Xapa desenrotllades segones 46,00/55,00 € m 3
Pi Douglas 39,00/42,00 54,00/87,00 €Tm
Pi Pinyer 36,00/42,00 €Tm
Pi Marítim 39,00 €Tm 48,00/51,00 €Tm
Pi Insignis 39,00/42,00 €Tm 51,00/66,00 €Tm
Pi Bord o Halepensis 39,00/45,00 €Tm
Plàtan 48,00/54,00 €Tm
Freixe, de 23 a més ø 60,00/108,00 € Tm
Vern
Acàcia, de 7/8 a més ø 48,00/50,00 €Tm
Faig primeres, de 30 a més 84,00/120,00 €Tm
segones 54,00/72,00 Tm
Llenyes Alzina 54,00/60,00 €Tm
Roure 39,00/43,00 €Tm
Suro pelut 33,00/36,00 €Tm
Fustes de triturar 23,00/30,00 €Tm
Perxes Barramenta-Castanyer 39,00/42,00 €Tm
Castanyer (perxes), de 12 a més ø -
Roure fulla petita, de 20 a més ø -
Pela de suro - trituració verd (rebuig) 240,00/360,00 €Tm
Pela de suro en rasa verd sobre magatzem
sense colasses i amb talls menors d’un pam quadrat 600,00/1.200,00 €Tm
Pela de suro - verd rebutjat 1500,00/1800,00 €Tm
Nota.Totes les fustes són en verd i amb escorça, posades a fàbrica o sobre trailer. Preus
de la fusta de la reunió del 19/10/07. Preus del suro de la Taula de preus del 27/04/06.
La campanya de recollida de la poma a
Girona es tanca amb «excel·lent qualitat»
Dues setmanes abans que s’acabi en presenten els resultats a Mas Badia
R.R.B., La Tallada d’Empordà (Baix
Empordà).
El clima ha estat un factor clau
perquè ahir la campanya de recollida
de poma 2007 a les comarques
gironines es pogués
qualificar d’«excel·lent en qualitat»
i de «bona en quantitat».
Així ho van explicar el director
d’aquesta fundació, Josep Maria
Pagès, el director de Serveis
Territorials a Girona del DAR,
Josep Guix, i el president de
Poma de Girona, Venanci Grau,
en la presentació als mitjans de
comunicació dels resultats de
la campanya. En global, la producció
de poma s’ha incrementat
respecte a la campanya anterior
un cinc per cent, passant
de 80.000 tones el 2006 a aproximadament
85.000 aquest any.
Així es pot afirmar quan encara
falten dues setmanes perquè
s’acabin de recollir les varietats
més tardanes, concretament
les de poma Pink Lady, de
color rosat intens i que aquesta
temporada ha assolit una coloració
«excel·lent» gràcies a les
temperatures fresques de finals
d’octubre. De fet, el clima ha estat
bàsic per aconseguir bons
DdeG, Girona
L'Institut d'Investigació i Tecnologies
Agroalimentàries
(IRTA) de Cabrils està realitzant
un estudi per conèixer la
viabilitat de la fracció orgànica
de residus per fer adob de cultius
hortícoles.
A més de l'IRTA, en aquest
estudi també hi participen l'Escola
Superior d'Agricultura de
Barcelona (ESAB), la Federació
d'Agrupacions de Defensa
Vegetal SELMAR, l'Institut de
Ciència i Tecnologia Ambiental
(ICTA).
L'objectiu del projecte és obtenir,
d’una banda, informació
AVISOS FITOSANITARIS
PER A TOTS ELS FRUITERS
Mosca de la fruita: Les poblacions
d’adults estan baixant però
encara poden produir-se danys
sobre la fruita pendent de collita.
Recomanem mantenir protegides
totes les plantacions que quedin
per collir.
És obligatori retirar del camp, o
tirar a terra tots els fruits de rebuig
i triturar-los amb una desbrossadora/picadora,immedia-
MARC MARTÍ
POSITIVA. Un moment de l’acte de valoració de la campanya a Mas Badia.
resultats en la campanya que
s’està a punt de tancar. Però, segons
va explicar el director de
la Fundació Mas Badia, també
ho han estat els controls fitosanitaris,
en concret de la mosca
de la fruita i de l’eruga carpocapsa,
actuacions clau per evitar
que les plagues assolessin
la fruita.
La meitat de les aproximadament
85.000 tones que es recolliran
són de la varietat Gol-
sobre les propietats i les característiques
del compost orgànic
per ser utilitzat correctament a
l'agricultura; i, de l'altra, mentalitzar
tant els agricultors com
la societat general dels beneficis
productius i mediambientals
de la seva utilització.
Per dur a terme aquest projecte
s'està realitzant una prova
pilot al Maresme, una comarca
tradicionalment agrícola sotmesa
a una forta pressió urbanística
i industrial exercida per
la seva proximitat a Barcelona.
Al Maresme existeixen 3.428
hectàrees de producció hortícola
i es considera necessari
tament després d’acabada la collita.
Aquests fruits no recollits
són un important focus de propagació
de la mosca.
Tractaments a caiguda de fulla:
per ajudar a cicatritzar les ferides
de la base dels pecíols i dificultar
l’entrada de malalties recomanem
fer un tractament amb
oxiclorur de coure a l’inici de la
caiguda de fulles i repetir-lo quant
n’hagin caigut al voltant del 60%.
La mosca de Girona s’ha tornat boja i ara ja vola contenta en llibertat
DEIXA’T SEDUIR PER LA MAGIA DE LA VERITABLE MOSCA DE GIRONA
Gràcies a tots els gironins per FER-LA VOLAR
Punts de venda a llibreries i quioscos de girona. I ara en aquests dies de Fires, també podeu comprar l’Auca de Sant Narcís a la Llibreria Carlemany,
a la Llibreria 22, a Can Geli, a la Papereria d’Aro de Fontajau i a la botiga Records del Barri Vell (Pont de la Princesa). Per tan sols 3 euros amb mosca inclosa.
den, el conreu de la qual ocupa
més de 1.200 hectàrees a la província.
Aquesta i la resta de varietats
presenten bones previsions
de venda malgrat l’excés
de producte a l’estiu.
Una altra fruita de la qual
ahir també es van oferir resultats,
encara que no tan positius,
és la pera. I és que es preveu
que, quan s’acabi de recollir a
finals de mes, la seva producció
haurà baixat un 11 per cent.
Un estudi valora l’ús de la fracció orgànica
de residus municipals per fer adob hortícola
L’Institut d’Investigació i Tecnologies Agroalimentàries de Cabrils fa el treball
mantenir aquesta activitat –majoritàriament
amb empreses familiars–,
però reconduint-la cap
a una pràctica més sostenible.
Per fer l’estudi es realitzaran
diversos tractaments per avaluar
els possibles efectes sobre
la producció i la qualitat dels
cultius, el consum d'aigua i les
propietats de la terra. Aquests
tractaments també permetran
conèixer els efectes en el contingut
de matèria orgànica, l'estructura,
la capacitat de retenció
d'aigua i la capacitat d'intercanvi
catiònic. Simultàniament,
també es realitzarà un estudi
ambiental.
Per a les varietats de pomera sensibles
a xancres es recomana utilitzar
«caldo Bordelès».
PRESSEGUERS
Fussicocum: les parcel·les o varietats
afectades per fussicocum
(brindilles seques) cal que es
tractin per segona vegada amb un
fungicida sistèmic + TMTD quan
hagin caigut el 70% de les fulles.
Setmana del 9 al 15
de novembre de 2007