Número 13 maig - agost 2007 - CCAM

16
Entrevista
Pere Valldepérez
Vitraller
Titulat en Arts Aplicades i Oficis artístics, en l’especialitat
de vidrier per l’Escola Massana.
Mestre Artesà Vitraller
A finals dels seixanta, quan inicies l’estudi del vitrall,
en quina situació es troba l’ofici?
En aquells moments el panorama era bastant desolador.
Els tallers de vitralls anaven a la baixa. Va sorgir una
demanda de vitralls per a particulars i el resultat fou que
es van fer molts vitralls, a baix preu, i de qualitat zero.
Amb aquell panorama com et vas decidir a dedicar-te
a aquest ofici?
Suposo que devia ser l’arrogància i la prepotència
de la joventut. No vaig tenir en compte aspectes com ara
la rendibilitat futura ni res semblant. Senzillament vaig
escollir el que m’agradava en aquells moments.
Però penso que els esclats de colors poden entusiasmar
qualsevol.
“
El futur del nostre patrimoni
arquitectònic passa per
nous vitrallers
”
Quan vaig obrir el taller molts altres tancaven i jo no havia
passat per cap taller, només tenia els estudis de l’escola
Massana.
I com és que va obrir el taller en aquestes
circumstàncies?
Vaig pensar que l’ofici havia tocat fons i que remuntaria.
Amb un nou llenguatge per a l’ofici i aplicant-li
contemporaneïtat va ser com me’n vaig sortir.
Actualment, com es troba l’ofici?
Jo diria que bé. Som uns quants els que treballem
i ens guanyem la vida. El problema és que anem tots
a la nostra i no hi ha cap associació específica.
A Catalunya hi ha tres vegades més vitrallers que