Número 13 maig - agost 2007 - CCAM

Dibuix de María Corte Maidagan, alumna de l’Escola Massana
aquests pobles van deixar diverses reproduccions del
ventall en les seves representacions artístiques. Per
exemple, els ventalls egipcis eren de mida gran, fixos, de
forma semicircular, de plomes i de mànecs llargs. La seva
funció era doble: d’una banda, servien per fer aire i, d’altra
banda, per espantar els insectes.
Els grecs i els romans també van fer servir ventalls, i surten
citats en la literatura de diversos autors clàssics. Resultava
evident que per a les dones era un símbol de bellesa,
doncs, amb el pas del temps, el ventall es va anar
convertint en un objecte de caràcter ornamental, decoratiu,
i un símbol de poder.
La història del ventall és molt antiga. És un objecte originari
de la Xina i el Japó, i va arribar a Europa des d’aquests
països a l’edat mitjana. Els ventalls xinesos tenien una
tradició mil·lenària. La seva història es remunta als voltants
de l’any 2.697 a.C., i una llegenda atribueix la seva invenció
a la filla d’un emperador que durant un ball de màscares i
per tal de mitigar la calor, va agitar la màscara molt a prop
de la seva cara per donar-se aire, duent a terme aquest
gest moltes vegades i molt de pressa per no deixar veure
la seva cara als homes presents, i aquest gest va resultar
ser imitat per moltes dones que assistien al ball.
A Occident, durant l’edat mitjana, el ventall passa a formar
part de la litúrgia cristiana, i es fa servir a la consagració per
protegir l’eucaristia dels insectes i refrescar l’orador.
Després del segle XIV, el ventall es deixa d’utilitzar en
l’església romana, i es reserva per a celebracions solemnes
i festes papals fins a desaparèixer de manera definitiva
després del Concili Vaticà II. A les esglésies gregues i
armènies, en canvi, es va conservar.
A Espanya les primeres referències daten del segle XIV i el
nom de ventaller se cita com a ofici dels nobles que
acompanyen el rei. Els ventalls en aquest moment eren de
forma arrodonida, fets de materials com ara la palma, la
palla, la seda i les plomes.
Des de mitjans del segle XVII, el ventall és ja un objecte de
moda, generalitzant-se el seu ús entre les dones i
convertint-se en un complement imprescindible que, a més
de fer-se servir per la seva funció original, servia per
amagar emocions, capaces de generar, fins i tot, un
llenguatge.
A Espanya, la indústria de la fabricació i venda de ventalls
va començar a finals del segle XIX, a la ciutat de València i
a alguns pobles de la comarca. Al mateix temps, malgrat la