Número 13 maig - agost 2007 - CCAM

estimat, és a dir, sense que ningú se n’adonés, podien
manifestar-li que l’enyoraven, que se sentien geloses, que
es morien de ganes d’escapar-se una altra vegada amb ell,
i moltes altres situacions d’aquest caire, que a continuació
es detallaran.
Una altra característica inherent al llenguatge dels ventalls
és la seva complicitat, és a dir, estipulat en variades
codificacions, han existit tants llenguatges del ventall com
parelles d’amants còmplices els hagin acordat. El secret ha
radicat en el fet que, fos quina fos la correspondència entre
els moviments del ventall i els missatges, el secret per a la
seva efectivitat consistia en el fet que només els amants
fossin els coneixedors dels missatges dels gestos amb el
ventall.
A continuació, es desvetllen algunes claus principals
d’aquest llenguatge que ha mostrat tanta complicitat,
picaresca i misteri. Per exemple: quan la dona fa el gest de
tapar-se la cara amb el ventall, insinua al seu pretendent
que la deixi sola i que no li interessa; quan la dona sosté el
ventall amb les dues mans, insinua al seu pretendent que
vol parlar amb ell a soles; quan la dona es venta molt
ràpidament, insinua al seu pretendent que l’estima de
forma apassionada; quan la dona porta el ventall tancat a
la mà esquerra i mirant cap a avall, insinua al seu
pretendent que ja està compromesa; quan la dona deixa
caure el ventall al terra, insinua al seu pretendent que ella
és per a ell per a sempre; i moltes altres.
I, així, successivament, es podrien anar desxifrant tants
codis o llenguatges secrets del ventall com parelles de
còmplices existissin.
La situació actual i futura
El treball artístic a l’entorn del ventall contrasta amb la
producció en sèrie, tan difosa, deshumanitzada i habitual
dels nostres dies. L’aspecte del ventall pot ser imitat, però
mai la qualitat ni tampoc l’ànima d’una obra d’art. De fet
aquests trets són inherents a l’ofici pròpiament artesà i,
afortunadament, no es fabriquen. En aquest sentit,
acostuma a ser el consumidor final qui tria si es decanta
per una petita gran joia o bé, al contrari, opta per un
objecte que no disposa de les qualitats del ventall
artesanal.
Actualment, els fabricants de ventalls asseguren que
aquest objecte no ha caigut en desús, sinó que cada
vegada és més freqüent veure’l al carrer, ja sigui a la cua de
l’autobús, en sales on no hi ha refrigeració, a les hores
punta i en altres situacions similars, a banda també de
constituir un complement de vestir de certa categoria. El
ventall avui també és fa servir com a recordatori
d’esdeveniments, com ara bodes, o com a reclam
publicitari per a les empreses. Els monuments com els de
l’arquitecte Gaudí comencen a triomfar entre els seus
estampats.
Avui, per tant, ens trobem en una situació ben diferent a la
del segle XIX, moment en què no calia que fos l’estiu per
lluir-lo, sinó que la connotació principal de l’ús del ventall