Número 13 maig - agost 2007 - CCAM

Dibuix de Lucia Giordano, alumna de l’Escola Massana
En aquest context, durant el segle XVIII les fàbriques
d’estampació d’indianes van constituir la indústria més
important de Catalunya. Barcelona es va convertir en la
ciutat amb un nombre més gran de fàbriques tèxtils i amb
una producció superior a la d’altres ciutats europees, com
ara Londres, Amsterdam, Bremen, Frankfurt, Marsella i
altres, on també hi havia centres de producció i
estampació tèxtil.
Durant el segle XVIII, a Catalunya molts artesans van
muntar una fàbrica d’estampació tèxtil, sent molts d’ells
d’origen pagès. Les ganes de treballar, els horaris de sol a
sol, i el sacrifici i l’esforç van fer possible l’obtenció d’uns
estalvis que els van permetre aconseguir unes taules
d’estampació. I, d’aquesta manera, a Barcelona, es van
anar fundant moltes fàbriques d’indianes. Eren artesans
inquiets, amb ganes de prosperar i aprendre les novetats i
les tècniques noves, de manera que era una pràctica
habitual fer venir experts d’altres ciutats europees a
ensenyar-los o bé anar a Europa a aprendre-ho.
Els viatgers d’aquella època comenten que la Barcelona
del segle XVIII es caracteritzava per la indústria basada en
els tallers d’estampació i de teixit, ja que molta gent tenia
un parell de telers o bé una taula d’estampar al bac i hi
treballava tota la família. Les fàbriques d’indianes van
constituir una solució de supervivència per a molta gent
senzilla en aquella època. Moltes persones començaven,
sent nens, a fer jornals d’obrer en les fàbriques
d’indianes.
L’estampació tèxtil va destacar i va ser molt important a
Premià de Mar, tradició que va arrencar a la dècada dels 40
del segle XIX, moment en què ja existien moltes fàbriques,
però que l’empenta forta va venir a finals de segle. L’any
1901 ja hi havia empadronats 836 treballadors de
fàbriques de filats i teixits dels 3.000 habitants de la
població. L’any 1931 es va fundar la Lyon Barcelona S.A.
que va introduir l’estampació a la lionesa a l’estat espanyol.
Amb aquesta fàbrica, Premià de Mar va disposar de la
fàbrica d’estampació a la lionesa més important
d’Espanya, tot generant-se al seu voltant un seguit
d’indústries petites i tallers petits, dels quals, encara, tot i
la davallada tan acusada del sector tèxtil, se’n respira
l’activitat.
La tradició de l’estampació tèxtil a Premià de Mar “premia”
la ciutat amb el Museu d’estampació tèxtil situat a l’antiga
fàbrica del Gas. El museu fa un recorregut per la història i
explica el procés de l’estampació tèxtil a Catalunya: els
inicis i les tècniques tradicionals d’estampar des del segle
XVIII fins als nostres dies, la moda de les indianes i la
higiene, el cotó i la seva procedència, l’estampació a la
lionesa. A part s’hi poden veure les taules d’estampar al
bac, els teixits i els vestits dels nostres avantpassats i altres
relíquies.
Finalment, aquesta activitat i tradició artesana crearà els
coneixements tècnics i propiciarà els hàbits del treball que
més endavant, a ple segle XIX, faran possible el sistema de
les fàbriques i la capitalització, és a dir, el segle de la
industrialització, basat en el diàleg art i indústria.