Número 13 maig - agost 2007 - CCAM

25
Fotos
Etiqueta que identifica els productes de l’ecomuseu de les valls d’Àneu
forts i febles de l’artesania, s’analitzaren algunes
experiències a escala europea i, finalment, es proposaren
uns eixos d’actuació que s’estan desenvolupant
actualment de manera gradual.
Un primer pas: la recerca i la creació d’un fons de
peces de referència
El camp d’actuació se centrà en el sector artesanal
relacionat amb el treball de la fusta, el teixit, el ferro, la
terrissa i la cistelleria. Aquests materials, molt utilitzats
històricament en l’elaboració d’objectes i eines quotidianes
en la societat pirinenca, són avui en bona part en desús.
Enteníem, però, que podien convertir-se en veritables
icones o símbols d’unes formes de vida molt vinculades al
territori i els seus paisatges humanitzats. Al mateix temps
que es recuperava una part del nostre patrimoni cultural,
també s’oferia la possibilitat d’articular un potencial sector
econòmic que fins al moment era força desconegut,
desestructurat i amb problemes de definició.
Prèviament i de forma paral·lela a aquestes actuacions i
objectius finals, es posà en marxa l’estudi, documentació i
col·lecció d’aquestes manifestacions artesanals. Així,
encara avui, es recullen testimonis orals, gràfics,
bibliogràfics i sobretot antics objectes que ens permeten
acostar-nos a les diverses tècniques de treball, les
tipologies i els materials utilitzats, l’estètica predominant i
també, intentar documentar els usos i la simbologia de
moltes d’aquestes produccions.
Dins aquest marc es van obrir diverses línies de recerca
que ens han permès conèixer amb molta més profunditat
la feina de terrissaires, fusters i tallistes, torners, ferrers,
teixidors, cistellers, etc. El context en què treballaven, la
distribució dels productes i els recursos decoratius i
estètics que utilitzaven. En aquest sentit, a més a més de
la documentació recollida, hem pogut recuperar una gran
quantitat de peces originals, d’èpoques diferents, que
també ens permeten conèixer amb més detall les
produccions locals i la seva evolució. No cal dir que una de
les referències més importants per desenvolupar aquesta
recerca és l’obra de Ramon Violant i Simorra, l’etnògraf
pallarès que ens ha aportat abundant material gràfic,
referències documentals i peces originals, de contrastada
procedència pirinenca.
El disseny de nous productes patrimonials, la creació
de la marca Ecomuseu, Patrimoni del Pirineu
A partir dels estudis indicats anteriorment, i creuant els
resultats sobre els artesans actuals i sobre les antigues
produccions del Pallars i el Pirineu, es posaren de manifest
alguns problemes del sector. La manca de
professionalització (entesa no tant com a manca de qualitat
sinó com a poca activitat i dedicació, manca de dinàmica
empresarial, escassetat de produccions i existència de
problemes reus en la distribució) i l’avançada edat de
moltes de les persones que mantenen encara aquesta
activitat, fa d’aquest un sector fràgil i delicat.
Una de les nostres propostes passava per fer encàrrecs
concrets, a partir de mostres i dissenys antics, a diversos