Número 13 maig - agost 2007 - CCAM
Número 13 maig - agost 2007 - CCAM
Número 13 maig - agost 2007 - CCAM
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
17<br />
a la resta de l’Estat espanyol. Entre els més antics queda<br />
en Bonet, amb més de 50 anys d’ofici.<br />
I els joves on es formen en l’ofici?<br />
Els anys 70 l’Escola Massana va ésser la primera escola<br />
que va emetre títols homologats en vitrall: Graduat<br />
en Vitralls. Actualment, des de el nou pla d’ensenyament<br />
no hi ha cap titulació en vitrall. Dins Tècniques del Mur<br />
hi ha 150 hores de vitrall. L’ensenyament reglat a<br />
Catalunya de l’ofici no existeix. L’única cosa que existeix a<br />
la resta de l’Estat espanyol és el cicle de grau mig<br />
que s’anomena decoració de vidre. I no hi ha cap escola<br />
de l’Estat que imparteixi el grau superior, si bé existeix al<br />
pla d’estudis del Ministeri. Es va demanar a la Generalitat<br />
la implantació d’aquesta titulació sense resultat. Per tant,<br />
els joves, actualment, aprenen en els tallers professionals,<br />
però això implica que queda deserta la part de creativitat.<br />
I quins esforços fa per ensenyar l’ofici?<br />
Dono les classes de vitrall dins la titulació de Tècniques<br />
del Vidre a l’Escola Massana, amb el Fèlix Díaz. El més<br />
d’<strong>agost</strong> dono un curs de 50 h al Centro de Oficios de<br />
León, que depèn de l’Ajuntament. El que fa aquest centre<br />
és digne d’imitar: busquen els millors especialistes dels<br />
oficis per impartir les classes. Per exemple, al forjador el<br />
fan venir de Venècia. Pels cursos passen més de 500<br />
persones, i entre ells hi ha una gran quantitat<br />
d’arquitectes. Jo reivindico una escola d’aquest tipus a<br />
Catalunya, no sé per quina institució hauria d’estar<br />
tutelada, però seria necessària. Al mateix temps, crec que<br />
la Generalitat s’ha de posar les piles amb l’ensenyament<br />
de l’ofici.<br />
El futur del nostre patrimoni arquitectònic passa per nous<br />
vitrallers. Necessitem polítiques de manteniment i aquí<br />
només ens dediquem a restaurar. Jo he restaurat, entre<br />
altres, la claraboia del Parlament de Catalunya, Santa<br />
Maria del Mar, Sant Just i Pastor, el rosetó de la catedral<br />
de Girona... Però es tractaria de fer el manteniment<br />
d’aquests vitralls i aquí no mantenim res, tan sols<br />
restaurem, i d’aquí uns anys ja tornarem a restaurar,<br />
però de mantenir, res de res.<br />
Així, el negoci del vitraller és la restauració?<br />
Actualment hi ha eufòria en el vitrall. Es fan molts vitralls<br />
a les cases particulars, al contrari del que passa a la resta<br />
d’Europa on els vitrallers viuen de les institucions.<br />
Per tant, a casa nostra els vitrallers vivim dels particulars.<br />
Moltes Gràcies