Número 13 maig - agost 2007 - CCAM

62
Gremi de Terrissaires va comptar amb més de 44 mestres,
però no va ser fins al 1947 que Breda va tenir la seva
màxima esplendor, amb una producció setmanal de
17.000 olles i 25.000 cassoles.
Breda és un poble abocat al món de la terrissa i tot el que
se’n deriva. El visitant pot gaudir d’un nucli comercial
vertebrat al voltant de la carretera d’Arbúcies, on serà atès
per un conjunt de professionals amb una experiència
ancestral.
El conjunt de comerços presenta la més completa oferta
del món de la ceràmica, on és possible trobar des de les
més típiques olles i cassoles fins a la més elaborada
ceràmica d’autor.
La tradició artesana s’ha conservat fins avui i les famílies
terrissaires s’han anat succeint de pares a fills, amb un
producte variat, utilitari i decoratiu. Però, actualment, els
terrissaires de Breda estan preocupats pel seu futur.
L’artesania a Breda
En aquesta vila hi ha un total de 12 artesans actius dels 36
censats amb carnet d’artesà, i compta amb dues
associacions (Associació de terrissaires i ceramistes de les
comarques de Girona i Central Cooperativa terrissaire de
Breda). El municipi també acull el Museu Aragay, que té
una gran importància a Breda, atès que va impulsar la
ceràmica artística a la vila i va participar de manera molt
activa en el moviment Noucentista.
Signat el conveni de
col·laboració entre Artesania
Catalunya i l’Idescat
L’objecte del conveni és regular la col·laboració entre
ambdues institucions pel que fa a la revisió del repertori
d’oficis artesans i la seva adaptació, i la col·laboració
editorial en la secció d’oficis d’aquest Butlletí.
D’una banda, Artesania Catalunya vol fer una revisió del
Repertori d’Oficis Artesans agrupats d’acord amb la
Classificació catalana d’activitats econòmiques i la
classificació catalana d’ocupacions ajustant-lo a la realitat
de l’activitat artesana actual.
Igualment, edita quatrimestralment aquest Butlletí que
serveix com a element de comunicació amb el sector de
l’artesania.
D’una altra, l’Institut d’Estadística de Catalunya té
assignada la funció d’adaptar, normalitzar, revisar o establir
les classificacions estadístiques, les definicions i els codis,
les referències territorials i els trams de desagregació
estandarditzats, i elaborar les propostes de normatives
pertinents, tot salvant la compatibilitat i la correspondència
amb els homòlegs d’ús obligatori en els àmbits estatals,
europeus i internacionals.