TASTET MAIG JUNY 2017

editorial
sumari
216 in-fàn-ci-a
Estudiar per fer de mestre
Enguany s’ha canviat el sistema per accedir al grau
d’educació infantil de totes les universitats, públiques
i privades, del sistema universitari català.
Haver superat una Prova d’Aptitud Personal (PAP)
és un requisit específic d’accés per a tots els estudiants
de batxillerat i per als estudiants de cicles
formatius de grau superior, a més d’aprovar la
selectivitat i tenir la nota de tall requerida, segons
sigui la procedència.
L’objectiu de la prova d’aptitud, tal com s’esmenta
en la Resolució ECO/2898/2015, de 30 de
novembre, l és valorar els coneixements, les habilitats
i les competències que es consideren
imprescindibles per poder desenvolupar amb èxit
les activitats formatives del pla d’estudis corresponent
a cada universitat. Aquesta prova d’aptitud
consisteix en dos exàmens: un avalua la competència
comunicativa i el raonament crític, i
l’altre la competència logicomatemàtica, a partir
d’exercicis només escrits.
Aquesta primera exigència en l’admissió d’estudiants
a la formació inicial, ha d’anar acompanyada
d’una millora en la preparació dels futurs mestres
d’educació infantil.
Aquesta formació inicial dota dels coneixements,
actituds i destreses necessaris per entendre el desenvolupament
personal, social i afectiu dels infants
de 0 a 6 anys en els processos de socialització i en
l’adquisició de conceptes i habilitats.
Tanmateix, estudiar per fer de mestre va molt
més enllà de la superació de les proves d’accés i
dels crèdits de les assignatures que es cursen en els
quatre anys del grau.
En aquesta etapa formativa, les persones que escullen
com a professió fer de mestres han de progressar
en les relacions comunicatives i col·laboratives,
han d’entendre la dimensió social i cultural de l’educació
i han de créixer en competències i actituds
per participar de forma autònoma, dialogant i eficaç
a l’escola. Fer de mestre requereix un nivell de
maduresa personal idoni; comportament ètic i compromès
amb la ciutadania; capacitat analítica, reflexiva
i crítica; optimisme i responsabilitat; bondat,
delicadesa i empatia; rigor i respecte.
S’ha d’aprendre a acompanyar la gran diversitat
d’infants, d’emocions, d’afectes, de pressions...; s’ha
d’observar, investigar, documentar, crear, autovalorar-se,
seguir formant-se...; cal saber avançar cap a
l’equitat i la igualtat d’oportunitats per a tothom;
cal acceptar les pròpies errades com un procés més
d’aprenentatge i de millora; cal entendre els infants...
La tria professional de fer de mestre ha de ser
un repte assenyat i vocacional, amb un alt nivell
d’il·lusió, sensibilitat i proactivitat, i s’ha d’entendre
com un camí llarg i ple de companys, sabers i
sensacions, superant amb escreix el que la qualificació
del títol de magisteri dona.
maig juny 2017
1
Infància en Xarxa Com és més efectiva la comunicació directa amb les famílies 2
Plana oberta Una petita anècdota Mireia Bellapart 4
Educar de 0 a 6 anys Educar per a la creativitat Mara Davoli 7
Escola 0-3 L’estiu i els bolquers Inés D’Andrea 13
Noves estructures familiars i la necessitat de tenir espais per compartir David Aparicio 17
Bones pensades Paraigua d’aigua Angaleta Bosch 21
Escola 3-6 Les metàfores emergeixen de nens i nenes com papallones... Mercedes Civarolo i Mónica Pérez Andrada 22
El regust agredolç de l’avaluació Ángeles Abelleira 26
L’entrevista Conversa amb Gino Ferri Natalie Catuogno 31
Infant i societat Per què es porten malament els infants? Pablo García Túnez 35
El conte Parlem de literatura. Conte ve, conte va (III) Roser Ros 40
Llibres a mans La ciutat vista des dels llibres Roser Ros 42
Informacions 43
sumari
Blogs, llibres i més 46