You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
DE CONVERSES<br />
REGIÓ7<br />
18<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
L’ENQUESTA QUINS SÓN ELS CANVIS MÉS SIGNIFICATIUS D’AQUESTS 40 ANYS?<br />
DOLORS MERCÈ<br />
68 ANYS, MANRESA<br />
«Penso que s’ha<br />
perdut l’educació»<br />
La manresana Dolors Mercè considera<br />
que amb els anys «s’ha perdut<br />
l’educació i el respecte cap a<br />
les persones grans o amb problemes<br />
de mobilitat». Opina, però,<br />
que «l’ensenyament ha millorat<br />
molt i ja no és allò de la letra con<br />
sangre entra». Quant a la ciutat<br />
de Manresa, diu que «ha millorat<br />
el transport públic i el condicionament<br />
dels carrers», tot i que faltaria<br />
més seguretat viària, sobretot<br />
«amb els joves que van en patinet<br />
per les voreres i el Passeig».<br />
JOSEP MARIA ARGEMÍ<br />
89 ANYS, MANRESA<br />
«Manresa està<br />
molt deixada»<br />
Als 89 anys, el manresà Josep<br />
Maria Argemí veu com a principal<br />
canvi dels darrers quaranta anys<br />
l’allau d’immigrants que han arribat<br />
a la ciutat. A banda d’això,<br />
considera que «Manresa està molt<br />
deixada, no hem estat de sort<br />
amb els polítics que hem tingut» i<br />
creu que «hi ha pobles de la comarca<br />
que veus que estan molt<br />
més cuidats». Opina, però, que<br />
«en qüestió d’establiments ara<br />
hi ha més bon servei perquè n’hi<br />
ha més».<br />
MARINA PUJOL<br />
64 ANYS, MANRESA<br />
«La comunicació ha<br />
canviat moltíssim»<br />
«Fa 40 anys eren impensables els<br />
telèfons mòbils, la comunicació<br />
ha canviat moltíssim i això és una<br />
de les coses bones que han passat»,<br />
assegura la manresana Marina<br />
Pujol. A banda dels avenços<br />
tecnològics, també afirma que ha<br />
canviat molt «la forma de viure,<br />
ara vivim molt més bé que<br />
abans». Tot i que creu que «sempre<br />
es poden millorar coses», assegura<br />
que no tornaria enrere<br />
perquè és important «mirar sempre<br />
endavant».<br />
MARIA TERESA LÓPEZ<br />
84 ANYS, MANRESA<br />
«Ara hi ha més<br />
llibertat que abans»<br />
Maria Teresa López té clar que<br />
«ara la vida no té res a veure amb<br />
la de fa 40 anys». Aquesta manresana<br />
que en té 84 creu que «ara<br />
la gent és més oberta i això és millor»,<br />
tot i que pensa que abans<br />
«potser estava més unida», sobretot<br />
a nivell familiar. Considera que<br />
actualment s’ha millorat en molts<br />
aspectes ja que «hi ha més serveis<br />
i hi ha més llibertat ara que<br />
abans». En definitiva, assegura<br />
que «la vida ha canviat cap a positiu».<br />
MARIA ÀNGELS TATJÉ<br />
58 ANYS, MANRESA<br />
«Trobar feina ara<br />
és més complicat»<br />
El món laboral és el principal<br />
canvi que ha notat en les últimes<br />
dècades la manresana Maria Àngels<br />
Tatjé. «Abans tenies més facilitat<br />
perquè quan anaves a a<br />
buscar feina podies entrar d’aprenent.<br />
Ara et demanen que tinguis<br />
experiència quan surts de l’institut<br />
i si ets més gran de 60 anys ja<br />
no et volen». Creu, però, que l’estat<br />
de vida «és millor ara que fa<br />
40 anys perquè hi havia més privacions<br />
i ara trobo que la canalla<br />
té més llibertat».<br />
ÀNGEL AGÚNDEZ<br />
61 ANYS, MANRESA<br />
«De petits, fèiem<br />
més vida al carrer»<br />
Aquest manresà, que fa temps<br />
que viu al Matarranya però ve sovint,<br />
recorda «la llibertat» que hi<br />
havia d’anar de col·legi a casa «i<br />
ho aprofitaves per quedar-te al<br />
parc a jugar», tot i la «inseguretat<br />
dels gronxadors de ferro», especialment<br />
una barca a la plaça<br />
d’Espanya «que es movia d’una<br />
banda a l’altra i pesava una barbaritat».<br />
Diu que, ara, «quan surten<br />
d’escola van a fer activitats, i<br />
abans l’activitat era al carrer».<br />
JOSEP MARIA SÁNCHEZ<br />
65 ANYS, ARTÉS<br />
«La tecnologia ens<br />
ha fet avançar»<br />
«Les coses no són fàcils, però<br />
abans eren pitjor, i la tecnologia hi<br />
ha ajudat molt», diu aquest artesenc.<br />
«Sembla que ha d’evolucionar<br />
de manera encara més<br />
exponencial, i això pot ser bo per<br />
millorar els serveis, però els polítics<br />
hi han de contribuir». Destaca<br />
que hi ha hagut «grans avenços»<br />
en els camps de la salut i l’urbanisme,<br />
però que en temes de benestar<br />
«no estem a l’alçada de<br />
molts països europeus».<br />
ISABEL DE LA VEGA<br />
62 ANYS, ARTÉS<br />
«S’ha millorat, però<br />
encara estem enrere»<br />
«La situació laboral està molt malament,<br />
sobretot per als joves,<br />
però s’ha millorat en molts aspectes»,<br />
apunta De la Vega. Destaca<br />
«les ajudes per als fills, les escolars,<br />
les baixes per maternitat i<br />
paternitat...», però també diu que<br />
«encara anem molt enrere respecte<br />
d’altres països del nord», i<br />
en la qüestió social considera que<br />
aquest és un factor clau per explicar<br />
els baixos índexs de natalitat<br />
que hi ha aquí.<br />
MIQUEL LÓPEZ<br />
55 ANYS, MANRESA<br />
«Manresa ha canviat<br />
poc, li cal iniciativa»<br />
Miquel López pensa que «la societat<br />
manresana ha canviat poc» en<br />
40 anys, i troba a faltar «iniciativa<br />
empresarial pròpia». Diu que en<br />
l’àmbit urbanístic «s’hauria d’haver<br />
aprofitat més el boom immobiliari»,<br />
i que caldria «un estudi de<br />
mobilitat, aparcament, i de com<br />
potenciar el centre», perquè «s’ha<br />
perdut l’essència del barri vell».<br />
En canvi, en els àmbits hospitalari<br />
i universitari, «Manresa no té res<br />
a envejar».<br />
JOSEP NIETO<br />
67 ANYS, MANRESA<br />
«No reconec la<br />
Manresa d’abans»<br />
Josep Nieto sent una certa nostàlgia<br />
de la Manresa «de les fàbriques,<br />
el cine, o les discoteques...»<br />
que hi havia dins la ciutat. En<br />
canvi, «ara no hi ha res, s’ha<br />
transformat molt, i no la reconec».<br />
Pensa que en aquest sentit<br />
s’ha empitjorat, tot i que ara «està<br />
molt més neta». També parla de<br />
canvis laborals: «abans, la meitat<br />
dels diaris eren ofertes de feina, i<br />
ara no n’hi ha. Per a qui vol treballar,<br />
la situació és fatal».