dossier multipdf

More documents

Recommendations

Info

DE CONVERSES REGIÓ7 20 DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019 ANYS OSCAR BAYONA D’esquerra a dreta, Valls, Sanclimens, Camprubí, Cornet i Junyent Un quintet que fa història Regió7 reuneix per primera vegada tots els alcaldes de Manresa des del 1979 Jordi Morros MANRESA egió7 ha reunit per primera R vegada els alcaldes de Manresa dels últims 40 anys, inclòs l’actual, Valentí Junyent. En cap altra ocasió havien coincidit tots cinc: Joan Cornet (1979-1987); Juli Sanclimens (1987-1995); Jordi Valls (1995- 2006); Josep Camprubí (2006-2011) i Valentí Junyent. Un diumenge de final de febrer es van donar totes les combinacions possibles perquè les agendes quadressin durant una tarda, i més tenint en compte que Valls actualment viu i treballa a Mèxic DF i que Joan Cornet tampoc no resideix a Manresa i, per qüestions laborals, no para de viatjar. Encaixades de mans, abraçades, records, salt en els anys, preguntes sobre la família, la salut i la feina, van ser les primeres reaccions un cop es van trobar tots. El punt de trobada va ser el monument a l’Acollida de la plaça Fius i Palà, a tocar de la de Sant Domènec. Fàcil per a tothom. El primer d’arribar va ser Valentí Junyent. Poc després ho va fer Joan Cornet i en poca estona s’hi va afegir Juli Sanclimens, que va ser precisament qui va rellevar Cornet a l’alcaldia el 1987. «Jo t’he vingut a veure a tu», li va dir un somrient Cornet mentre s’abraçaven. Va JOAN CORNET ALCALDE DEL 1979 AL 1987 OSCAR BAYONA En tinc un record molt bo, de l’alcaldia. I el missatge que la democràcia s’ha de centrar en la ciutadania» JULI SANCLIMENS ALCALDE DEL 1987 AL 1995 OSCAR BAYONA Manresa ha estat afortunada amb els cinc alcaldes que ha tingut. Tots hem sigut persones honestes» aparèixer Jordi Valls, que és qui va assumir l’alcaldia de Manresa després de Sanclimens. Desimbolt, com és ell sempre, va demanar a Valls si vivia a Mèxic capital i, ja més en to de broma, «si ja cantes ranxeres». L’últim a afegir-se a la colla va ser Josep Camprubí, que es va abraçar amb Valls. Feia temps que no es veien. Van ser companys de govern molts anys i Camprubí va ser qui va assumir l’alcaldia quan Valls va ser nomenat conseller de Treball. El grup crida l’atenció La trobada, la presència del fotògraf del diari, els preparatius per trobar el millor punt de llum de la tarda i els posats per fer les fotografies van cridar l’atenció dels vianants que a aquella hora passaven per Sant Domènec i el Born i que van reconèixer els alcaldes o a algun d’ells. N’hi hi havia que, amb el mòbil, feien fotos de la foto. Al grup tothom estava per Sanclimens, amb problemes de mobilitat. Amb humor, molt humor. «No marxis del meu costat que ets el meu punt de suport», deia Sanclimens a Camprubí a la sessió de fotografia. Es va fer a primera hora, abans d’asseure’s tots junts per fer petar la xerrada –perquè va consistir en això, fer petar la xerrada–, perquè al vespre Cornet havia d’agafar un vol cap a Brussel·les. Mentre el fotògraf disparava la càmera es continuaven posant al dia. Un cop asseguts a l’Espai Manresa 1522, el primer a prendre la paraula abans que
REGIÓ7 DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019 ANYS DE CONVERSES 21 ningú digués res va ser Juli Sanclimens. «Manresa, amb els cinc alcaldes que ha tingut, ha estat una ciutat afortunada. Han estat cinc persones honestes totes elles, i això no ho poden dir moltes ciutats. Podem haver estat més o menys encertats en les nostres decisions, però en tot cas som persones que hem estat honestes», va insistir. Una tarda de reflexions A partir d’aquí va ser un no parar de reflexions. Sense entrar en detalls de projectes concrets, de pedres, del que s’ha fet o del que no s’ha fet, del que s’ha fet bé o malament. Van ser pensaments en veu alta sobre el seu pas per l’Ajuntament de Manresa, les experiències viscudes, la transformació de la ciutat i els canvis socials i econòmics que s’hi han viscut els últims 40 anys. La conversa la va continuar Jordi Valls: parlar de 40 anys d’ajuntaments democràtics té un risc, va dir. «Podem dir que ho hem fet molt bé i que tot ha sigut fantàstic. Però un ajuntament no soluciona tots els elements de convivència. Ni un alcalde ni un equip de regidors. Ho dic perquè en aquests moments estem en un entorn on tot és un desastre. I no. Tampoc no és cap meravella, però no tot és un desastre. Vivim en un moment d’acceleració extraordinària en què jo crec que el que tothom té és perplexitat». «No és bo que caiguem en el cofoisme, però tampoc en la depressió i el pànic». Per a Valls, la gent «que diu que tot és un desastre és altiva. Es pensa que sap que com acabarà tot: malament. I no, no tot acabarà malament». Tots van destacar que la seva etapa al capdavant de l’Ajuntament de Manresa ha sigut importantíssima en la seva vida personal i professional. Cornet reflexionava que «va ser una època fantàstica perquè hi havia una política de respecte entre les persones i entre els partits». «Tinc el record d’haver fet coses molt interessants». I també el de la «il·lusió entre la ciutadania de Manresa» després de la recuperació de la democràcia i dels ajuntaments escollits per la ciutadania. «No sabíem què era la democràcia», va recordar Cornet, «però la gent es va portar fantàsticament bé. Vam ser capaços de dialogar. En tinc un record molt bo, i el missatge que la democràcia no s’ha de centrar en els partits polítics sinó en la ciutadania». Per a Valls les formes en política són importants. «Un pot tenir una crítica dura. El Juli havia tingut una oposició important amb Jordi Marsal» –dirigent socialista– «però al cap i a la fi estàs en un àmbit de relació personal on cadascú té les seves idees i les pot defensar. Jo crec que a Manresa s’ha sabut mantenir». De la seva experiència a l’alcaldia va dir que havia sigut «molt intensa i amb moments molt complicats, però en termes generals en tinc molt bon record. És una de les millors èpoques de la meva vida, per no dir la millor». Camprubí també va destacar que a Manresa «han prevalgut les relacions personals. Les hem sabut separar del joc polític». Sanclimens, en canvi, va considerar que actualment ja no hi ha «l’elegància extraordinària» d’abans, la que recorda quan era a l’Ajuntament de Manresa i també diputat al Parlament de Catalunya, càrrec que va compaginar amb l’alcaldia. Per a l’actual alcalde de Manresa, Valentí Junyent, l’educació política, el respecte institucional, és al llindar que es pugui perdre. La immediatesa Què ha causat això? La immediatesa, va opinar Valls. «La falta de temps per reflexionar», va afegir Junyent. «Les coses s’han de reflexionar. Parlem de la ciutat, no de si fem un ou ferrat o una truita». Segons la seva opinió l’endemà de la urbanització de la Via de Sant Ignasi, l’obertura de la nova Bonavista o la inauguració del Casino «ja no ho recordem». Valls va continuar: «Ara no hi ha cap cosa més vella que el tuit de fa 5 minuts. Això ha canviat les regles de joc. Abans hi havia debats més sofisticats. Ara el missatge és curt, contundent, i a vegades amb mentides. Això canvia la cultura política. Jo no dic si és bo o dolent. Són èpoques diferents». Sanclimens va entrar al debat per afirmar que ja no queda ideologia, com demostren els populismes. «Temo que és una tendència general al món, no només aquí. Fan por». «Jo soc un optimista preocupat», va reblar Valls. Sanclimens va continuar dient que «amb l’etapa de Joan Cornet sortíem del franquisme, i la Transició ja us la regalo. Com que tinc el privilegi de l’edat, vaig viure més que tots vosaltres el franquisme, i l’Ajuntament de Cornet va ser molt valent». Dos grans canvis en 40 anys I Manresa, com ha canviat? Per a Jordi Valls el gran canvi dels darrers 40 anys no és la transformació física de la ciutat, sinó la social a causa de la immigració i la reconversió industrial. «Hi ha un món nou que ha vingut, que són manresans, i és un factor de canvi que continuarà». Pensa que els moviments migratoris, la demografia, la integració i la necessitat d’incrementar la població per sostenir les pensions i el creixement econòmic «continuarà sent un debat important i un dels temes que s’hauran de continuar treballant a la ciutat». Per a Valls «hi ha gent que li pot agradar més o menys, però són nous manresans i el repte és gestionar això». Pel que fa a la reconversió industrial, i els canvis econòmics de les últimes quatre dècades, a tothom li van venir a la memòria les «sotragades», que és com ho van definir, de Fàbrica Nova, Tèxtil Manresana, Pirelli, la Maquinària Industrial, Caixa Manresa... Per a Valls, el repte de Manresa i comarca és mantenir la seva cultura industrial, «que la té», i treballar en l’economia del futur com la digitalització, la robòtica, les noves tecnologies i la intel·ligència artificial per estructurar una bona base econòmica per poder créixer, donar oportunitat als joves i garantir una base fiscal i social que permeti el creixement de la ciutat amb oportunitats per a tothom». També serà important, va concloure, la relació que s’estructuri amb Barcelona. «El pol global i internacional que tenim és Barcelona, i això funcionarà en la mesura que hi hagi una interacció i una relació amb la capital catalana». Segons l’opinió de Cornet, la desaparició de les indústries tèxtils i metal·lúrgiques i la crisi a la mineria va ser un gran trauma per a Manresa. Era potentíssim i no hi va haver relleu. «Hi ha un buit industrial i tecnològic. En ciutats com Sabadell i Terrassa va passar el mateix, però segurament per motius geogràfics, van crear lideratges, i aquí ens ha costat». Per a Cornet, a Manresa hi ha un problema de lideratges. I va precisar: «No dic líders, sinó lideratges» en tots els àmbits. I va especificar que «hi ha gent molt bona, molt potent i amb molt talent. A Manresa hi ha un gran potencial, qualitat de vida i bons serveis, però falta equip. I no parlo de l’alcalde, sinó de Manresa. No és nou d’ara, però cal visió de futur: què faltarà a Manresa d’aquí a 10 o 15 anys? Què podem impulsar?». Cornet, però, es va mostrar optimista. Aquests lideratges «sortiran segur». La nova economia Junyent va recordar que un clar exemple de la transformació econòmica citada per Valls és que actualment les dues empreses més importants de la ciutat són dues fundacions, Althaia i la Fundació Universitària del Bages (FUB-UManresa). Sanitat i universitat. JORDI VALLS ALCALDE DEL 1995 AL 2006 OSCAR BAYONA El canvi més gran dels últims 40 anys a Manresa no ha sigut la transformació física, sinó la social i l’econòmica» JOSEP CAMPRUBÍ ALCALDE DEL 2006 AL 2011 OSCAR BAYONA En els grans projectes de ciutat sempre s’ha buscat el màxim consens possible. No majoria, sinó consens» VALENTÍ JUNYENT ALCALDE DEL 2011 FINS A L’ACTUALITAT OSCAR BAYONA Les coses s’han de reflexionar. Parlem de la ciutat, no de si fem un ou ferrat o una truita» Althaia té actualment uns 1.600 treballadors. És fruit de la fusió hospitalària que hi va haver a Manresa, que havia arribat a tenir cinc centres assistencials hospitalaris, que va començar a remoure Cornet, va continuar tímidament Sanclimens i que va prendre una embranzida definitiva amb Valls. Amb Camprubí van començar les obres de la part nova de l’Hospital de Sant Joan de Déu amb l’objectiu de concentrar en un sol centre tota l’atenció hospitalària de la ciutat, i Junyent el va inaugurar. Ha sigut, doncs, un procés en el qual han participat els 5 alcaldes al llarg dels últims 40 anys. «Aquí tothom ha encarnat projectes que uns han començat i els altres han acabat», va reflexionar Camprubí com a mèrit de la ciutat. Per a Junyent és un tema de lleialtat institucional. Hi ha altres exemples. Cornet va comprar les primeres finques de la Bonavista. Tots els alcaldes en van anar adquirint durant els seus respectius mandats fins que es va poder construir l’actual nova rotonda que es va estrenar el febrer del 2018. Més: Sanclimens, per exemple, va comprar el Casino, que va inaugurar Valls, i també el teatre Kursaal, que va acabar inaugurant Camprubí. Consensos de ciutat «En els grans projectes de ciutat sempre hem buscat el màxim consens possible. No la majoria, sinó els consens. D’aquesta manera garanteixes que hi hagi una continuïtat», va opinar Camprubí. Segons el seu punt de vista aquest és un dels grans èxits de la ciutat . «Suposo que en altres llocs ha passat el mateix. A vegades ho trobo a faltar. M’agradaria que es treballés més. Els grans projectes de país requereixen grans consensos», va concloure. En aquest sentit Sanclimens va afirmar que «no és fàcil fer d’alcalde. Lluites contra moltes coses i et trobes amb desenganys importants». Va considerar que sovint es menysvalora la ciutat i, en canvi, «si fessis una foto de l’any 79 i una d’ara, no té res a veure. Vas a l’hospital i el trobes perfecte, però va costar molt fer-lo. I ja no et parlo del Casino». Precisament del Casino, Valls va recordar una anècdota. «Érem a la sala gran amb Jacint Carrió» –manresà supervivent dels camps nazis i que va ser regidor a l’Ajuntament de Manresa– «i em va dir que quan el Casino era obert no l’hi deixaven entrar. Això et dona energia». Valls va afegir que «s’ha de donar valor a les coses», i Camprubí va continuar per dir: «Que ningú no es pensi que hi ha una escola de com fer d’alcalde». Va explicar que el que més el va sorprendre quan va entrar a l’Ajuntament i posteriorment es va fer càrrec de l’alcaldia de Manresa va ser la diversitat «de situacions» que un alcalde pot trobar al calaix. «Tant havies de tractar el forat de mil euros que tenia una associació de veïns com els 100 milions per finançar el nou hospital d’Althaia. O sigui que has de fer front tant a un problema d’una entitat com a l’estratègia de la ciutat». Va ser precisament al calaix del despatx d’alcaldia on Valls va trobar, també, una nota del seu predecessor, Juli Sanclimens, segons va explicar durant la trobada. Deia: «Felicitats, sort i encerts». «Me’n recordo molt, d’aquella targeta, i la vaig agrair molt», va dir Valls. Quan va plegar d’alcalde també va deixar una targeta al calaix per al seu successor, Josep Camprubí. Funcionaris públics i entitats Durant les reflexions conjuntes entre els alcaldes que ha tingut Manresa els darrers 40 anys també hi va haver un moment en què es va parlar d’equips i pactes. Dins i fora de l’Ajuntament. «I una altra cosa important, que és l’estructura funcionarial de l’Ajuntament de Manresa. Jo crec que hi ha hagut
Page 3 and 4: REGIÓ7 DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2
Page 10: E D’OPINIONS REGIÓ7 10 DIMARTS,
Page 14 and 15: D’OPINIONS REGIÓ7 14 DIMARTS, 23
Page 16 and 17: D’OPINIONS REGIÓ7 16 DIMARTS, 23
Page 18 and 19: DE CONVERSES REGIÓ7 18 DIMARTS, 23
Page 22: DE CONVERSES REGIÓ7 22 DIMARTS, 23
Page 25 and 26: Regió7 DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2
Page 36: DE TRANSFORMACIONS REGIÓ7 36 DIMAR
Page 44 and 45: DE TRANSFORMACIONS REGIÓ7 44 DIMAR
Page 58 and 59: 58 ANYS DE NOTÍCIES Instantànies
Page 60 and 61: DE NOTÍCIES REGIÓ7 60 DIMARTS, 23
Page 66: DE NOTÍCIES REGIÓ7 66 DIMARTS, 23
Page 69 and 70: ANYS DE NOTÍCIES 69 Botiguers cont
Page 72 and 73:
DE NOTÍCIES REGIÓ7 72 DIMARTS, 23
Page 74 and 75:
Page 76:
Page 79 and 80:
REGIÓ7 DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2
Page 82:
CANVIS DE NOTÍCIES REGIÓ7 82 DIMA
Page 85 and 86:
Regió7 DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2
Page 87 and 88:
Page 89 and 90:
Page 91 and 92:
Page 94 and 95:
Page 96 and 97:
96 ANYS DE NOTÍCIES CULTURA POPULA
Page 98:
Page 101 and 102:
ANYS DE NOTÍCIES 101 Alícia és u
Page 103 and 104:
Page 105 and 106:
ANYS DE NOTÍCIES 105 PANTALLES Nov
Page 107 and 108:
Page 109 and 110:
Page 111 and 112:
Page 113 and 114:
Page 115 and 116:
Page 117 and 118:
Page 119 and 120:
Page 121 and 122:
show all

dossier multipdf

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?