dossier multipdf

DE TRANSFORMACIONS
REGIÓ7
48
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019
ANYS
Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa
Inauguració de l’Hospital Comarcal de Sant Bernabé el 1981
Sanitat ordenada i amb nous edificis
La reordenació i la construcció d’hospitals i CAP marquen quatre dècades
Redacció
MANRESA/BERGA/SOLSONA
urant les darreres quatre dècades
el món sanitari a la
D
Catalunya Central ha viscut
diferents canvis fruit de les
necessitats de la societat.
Amb molta diferència, el procés més remarcable
que durant les darreres dècades
ha afectat l’assistència sanitària a Manresa
i, per extensió, a tot el seu entorn ha estat
la complexa i reeixida reordenació hospitalària
i assistencial. Es tracta d’un llarg procés
per racionalitzar l’oferta sanitària de la
ciutat evitant duplicitats i canviant una dinàmica
de competència entre centres per
una altra de cooperació i coordinació. Va
començar amb la fusió dels hospitals de
Sant Andreu i Sant Joan de Déu per crear
l’Hospital General de Manresa i especialitzar
Sant Andreu en l’atenció sociosanitària.
Seguida de la venda de la Clínica de
Sant Josep i la seva integració com a entitat
privada al Centre Hospitalari i Cardiològic,
que acabaria tancant la Coronària. Els
dos blocs resultants es van fusionar per
crear la Fundació Althaia. La construcció del
nou hospital va ser la plasmació física de la
convergència assistencial de les ofertes
disperses que havien existit.
La peça més emblemàtica de les darreres
quatre dècades pel que fa a la sanitat
al Berguedà és l’Hospital Comarcal Sant
Bernabé. L’immoble que s’havia començat
a construir a la dècada dels 40 del segle XX,
amb la dictadura, no va ser una realitat fins
al 2 d’agost del 1981, ja amb la democràcia,
quan es va inaugurar. Aquest va ser el primer
centre hospitalari que va posar en
servei la recuperada Generalitat. L’immoble
va costar 400 milions de pessetes de l’època,
i el va pagar amb un gran esforç
econòmic el primer ajuntament democràtic
berguedà. Si tenir un hospital modern
va ser el gran repte a l’inici de l’etapa democràtica,
en l’actualitat el repte és completar
el procés anunciat el 2017 pel llavors
conseller Antoni Comín, pel qual la Generalitat
n’assumirà la gestió i garantirà
d’aquesta manera la seva vocació pública.
Amb molta diferència,
el procés més
remarcable que durant
les darreres dècades ha
viscut l’assistència
sanitària a Manresa ha
estat la reordenació
hospitalària
La peça més
emblemàtica de les
darreres quatre
dècades a la sanitat del
Berguedà ha estat la
construcció del nou
edifici de l’Hospital
Sant Bernabé
Al mapa de la sanitat del Berguedà en
aquests quaranta anys també s’ha viscut la
creació de residències públiques com la de
la Fundació Sant Bernabé, a l’antic edifici
dels oficials de la vella caserna militar al pla
de l’Alemany, o dels centres d’assistència primària
com el de Berga i la modernització
dels de Puig-reig, Gironella, i també la posada
al dia dels consultoris mèdics dels respectius
municipis.
A la Cerdanya en quaranta anys s’ha passat
d’una sanitat on els metges eren persones
destinades per l’Estat o la Generalitat
als pobles, que s’encarregaven de la
cura sanitària de les famílies, a un sistema
centralitzat a Puigcerdà amb l’Hospital
Transfronterer com a principal referència.
Fa quatre dècades a la vall encara hi havia
els metges de poble, que coneixien
l’historial mèdic de les famílies i eren personatges
amb jerarquia als pobles. Metges
com els mítics Mozo o Tubau de Bellver, o
el doctor Pascual de Martinet, que anaven
amb vehicle propi o fins i tot en cavall per
assistir els malalts o els parts. Alguns d’aquells
metges donen nom a carrers dels
municipis cerdans. La Fundació Hospital de
Puigcerdà ha estat sempre la principal referència
comarcal, sobretot al costat gironí.
Des del 2014 l’Hospital de Cerdanya ha
assumit aquesta funció i dona servei també
a l’Alta Cerdanya i el Capcir, en un projecte
pioner i únic a Europa.
Els canvis sanitaris de l’Anoia van d’acord
amb la transformació que ha tingut el sistema
sanitari al país, amb tres intervencions
cabdals: la construcció de centres d’atenció
primària (CAP) en diferents poblacions, el
nou hospital i la nova residència per a
gent gran a Igualada. El darrer CAP construït
ha estat el de Piera, un centre que va
inaugurar el conseller Antoni Comín, però
també se n’han fet en els darrers anys a
Masquefa, Capellades, Santa Margarida
de Montbui, Vilanova i Calaf, entre altres poblacions.
I de manera molt especial, pel volum
de població atesa i els serveis que presten,
destaquen els dos que hi ha en funcionament
a Igualada, el CAP Igualada
Urbà (el primer ambulatori que hi va haver
a Igualada) i el nou CAP Nord. I a l’entorn
d’aquests equipaments, i de l’hospital d’Igualada,
s’han posat en funcionament altres
serveis per a atenció a la infància i a la salut
mental, entre altres. Una de les millores
més importants a Igualada i a la comarca
va ser la construcció del nou hospital comarcal
d’Igualada. L’edifici es va posar en
marxa el 2007, amb més de 200 llits d’aguts
i 40 per a l’espai sociosanitari. Una part de
la comarca de l’Anoia, la que és més a la vora
de Martorell, també pot fer servir l’hospital
d’aquesta població del Baix Llobregat Nord,
que justament en el darrer mes ha anunciat
que afrontarà en els propers anys un procés
d’ampliació. El nou hospital d’Igualada
va deixar sense ús l’hospital vell, record viu
de molts igualadins. Bona part d’aquest
equipament s’ha readaptat com un centre
de simulació mèdica, el 4D Health (2015),
que en posar-se en servei era dels primers
centres de poder dur a terme formació pràctica
gairebé en una situació real.
Pel que fa al Solsonès, l’any 1968 es construeix
un pavelló anomenat Clínica Antoni
Guitart que funcionava sota un esquema
de clínica privada amb l’ajut econòmic
de la senyora Sofia Beecher, vídua de Guitart,
que oferia serveis de traumatologia i
obstetrícia, tot i que també es practicaven
cirurgies senzilles. L’any 1975 va passar a
ser una clínica concertada amb la Seguretat
Social a la qual es van incorporar dos
metges de Solsona. El centre estava dirigit
per l’Institut Nacional de Previsió (INP), ara
Institut Nacional de la Salut (INSalut), i per
religioses carmelites, tot i que la gestió es
feia des del bisbat. A principi dels anys 90
el centre passa a ser gestionat pel Consell
Comarcal del Solsonès, mitjançant la figura
d’una Fundació Pública Comarcal, amb
una forta participació dels municipis i entitats
locals. A partir d’aquest moment, i fins
a l’actualitat, el centre integra diferents professionals
de la xarxa pública de Solsona i
comarca, com també especialitats mèdiques
que diferencien el Centre Sanitari del
Solsonès de la resta de centres d’atenció
primària a la Catalunya Central.
Finalment, a la primera dècada del 2000
es va dur a terme la reforma i ampliació de
l’edifici amb la creació de la Unitat d’Hospital
de Dia, la posada en marxa de l’Àrea
Bàsica de Salut del Solsonès, i un nou sub-
CAP de Sant Llorenç de Morunys, que disposava,
així, de l’atenció continuada i d’urgències,
com també de diversos especialistes.