dossier multipdf

DE TRANSFORMACIONS
REGIÓ7
36
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019
ANYS
De l’eix social al territorial
Els ajuntaments han viscut la transició de voler més democràcia a més autogovern
ARXIU REGIÓ7
ARXIU/MIREIA ARSO
A les municipals del 1979 el partit més votat a Manresa va ser el PSC: 10.073 vots (30%)
A les darreres municipals a la ciutat, el 2015, el PSC va aconseguir 2.963 vots (10,7%)
Francesc Galindo
MANRESA
les municipals del 3 d’abril
A
del 1979, a Catalunya, els
dos partits més votats van
ser el PSC-PSOE i el PSUC,
tot i que els qui van obtenir
més regidors van ser CiU i Centristes-
UCD. Socialistes i comunistes van obtenir
les alcaldies de les quatre capitals provincials
i del cinturó roig de Barcelona.
A Manresa, l’alcaldia va ser per al socialista
Joan Cornet, i la de Berga i Solsona per
als convergents Jaume Farguell i Ramon
Llumà, respectivament.
La lectura que es va fer en aquell moment
va ser que la dreta era escombrada a
les capitals amb els partits democràtics
consolidant les seves posicions.
La gent volia més democràcia en les primeres
eleccions municipals convocades
després de la dictadura franquista mitjançant
eleccions per sufragi universal, i que
deixaven enrere un temps en què l’alcalde
era nomenat pel govern en el cas de les capitals
de província, o bé pel governador civil
o el cap provincial del Movimiento Nacional
en la resta de municipis.
La voluntat era bastir uns ajuntaments
governables amb ànim renovador i progressista
per deixar enrere la dictadura i
arraconar el continuisme per assolir la democratització
efectiva del país.
Calia demostrar la capacitat de gestió
democràtica i eficaç llargament sospirada
i proclamada. El primer alcalde manresà
de la recuperada democràcia prenia possessió
del càrrec amb aquestes paraules:
«Sortim d’una llarga nit de silenci conscients
de la importància històrica d’aquest
moment per la plena recuperació i consolidació
de la democràcia i de les institucions
catalanes i pel futur de Manresa i dels
seus ciutadans».
El compromís era realitzar una política
municipal basada en la recuperació plena
de les institucions, la construcció d’un nou
model d’ajuntament basat en el funcionament
democràtic, la participació activa
dels ciutadans en els treballs municipals,
la informació clara i puntual dels problemes
i la racionalització del funcionament
de l’Ajuntament.
Començaven 8 anys d’alcaldia socialista
amb un nomenament que va tenir el suport
del PSUC i el PSAN i l’abstenció de
Convergència. Després vindrien 8 anys
d’alcaldia convergent amb Juli Sanclimens,
16 de socialista amb Jordi Valls i Josep
Camprubí, i 8 anys més d’alcalde convergent
amb Valentí Junyent, fins a l’actualitat.
A Berga, els alcaldes han estat Jaume
Farguell, primer com a independent i després
per CiU del 1979 al 1999, amb un parèntesi
de l’independent Agustí Ferrer del
1987 al 1991; Josep M. Badia, CiU; Josep M.
Xoy, ERC, i Ramon Camps, PSC; Juli Gendrau,
CiU, i Montserrat Venturós (CUP). A
Solsona, Ramon Llumà (CiU) del 1979 al
2003; Jordi Riart (CiU), i a continuació els
republicans Xavier Jounou i David Rodríguez.
Com es veu, a les alcaldies de Berga i Solsona
també s’ha plasmat la majoria independentista.
Allà on es miri, l’opció majoritària ha estat
la de consistoris que passaven de voler
més democràcia a més autogovern i, a mesura
que es consolidava la diferència de ritmes
i criteris entre Catalunya i Espanya, els
ciutadans donaven la seva confiança majoritària
a qui plantejava tirar pel carrer del
mig cap a la independència.
Un altre cop prenent com a referència
Manresa, a hores d’ara s’observa un ajuntament
en què dels 25 regidors només els
5 de PSC i Ciutadans s’oposen obertament
als plantejaments independentistes.
A les darreres eleccions municipals, el
candidat convergent, Valentí Junyent, va
L’opció majoritària ha
estat la de consistoris
que passaven de voler
més democràcia a més
autogovern seguint
ciutadans delerosos de
tirar pel carrer del mig
cap a la independència
L’independentisme
cada cop omple el seu
discurs polític de més
continguts socials per
aconseguir així quadrar
un cercle que deixa fora
els no sobiranistes
ser el més votat amb 8.065 vots (29,1%). No
va ser ni de bon tros el millor resultat electoral,
però les peces del tauler havien canviat.
Si ERC va ser la clau perquè a Manresa
funcionés un tripartit d’esquerres durant
16 anys amb PSC i ICV, ara ho és per donar
solidesa a un govern independentista capitanejat
per Convergència. Fins a quin
punt aguantarà CDC i creixerà Esquerra i
la CUP són les grans incògnites de les properes
eleccions municipals del 26 de maig.
Amb un PSC que ha passat de superar
els deu mil vots i marcar la pauta a no arribar
als tres mil, l’independentisme –tant
l’esquerranós com el conservador– cada
cop omple el seu discurs de més continguts
socials per aconseguir així quadrar
un cercle que deixa fora els no sobiranistes.
Als partits polítics que no són partidaris
de la independència els queda intentar
mobilitzar l’electorat abstencionista o desencantat.
A les municipals del 2015 la participació
a Manresa va ser del 53,18% del
cens. El 2011 va anar a les urnes el 51,32%
i el 2007 el 49,07%. El 2003 el 58,03%; el 1999
va ser el 51,82%; el 1995 el 58,42%; el 1991 el
56,70%; el 1987 el 69,44%; el 1983 el 72,09%
i el 1979 el 65,36%.
El problema és que tradicionalment a
les eleccions municipals l’abstenció és superior
a la de les generals i les del Parlament
de Catalunya.
A les darreres generals a Manresa, les
del 2016, a Manresa va anar a les urnes el
62% del cens, mentre que a les dues darreres
convocatòries al Parlament català hi va
anar el 80% el 2017 i el 77% el 2015.
Sense presència del PP a l’Ajuntament
de Manresa, amb els grups municipals de
Ciutadans i el PSC amb només 2 i 3 regidors,
respectivament, caldrà veure quin
efecte rebot pot arribar a tenir la predominança
de propostes polítiques sobiranistes.
I també si propostes com les de Podem
i els Comuns guanyen o no adeptes.