dossier multipdf

REGIÓ7
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019
ANYS
DE TRANSFORMACIONS
41
rencar, que té escasses funcions més enllà de
la delegació en el president, però que ha confirmat
el trencament de la comarca de l'Anoia,
ja que una part dels seus municipis han
quedat adscrits al Penedès i una altra, els de
Calaf i el seu entorn (gran part del territori
conegut com l'Alta Segarra), a la Catalunya
Central. El govern català, el Parlament i, especialment,
el territori tenen feina els propers
anys per atorgar reconeixement d’administració
a la desena de municipis que podrien
formar part d'una nova realitat.
Enmig encara de la creació de les comarques,
bona part de les formacions polítiques
de l'arc parlamentari català han qüestionat
el mateix funcionament dels consells,
la seva representativitat sobre la comarca
i el pes polític que han de tenir. En
aquests moments, creix l'opinió que els
consells han de perdre pes polític i l'han de
guanyar com a ens de coordinació dels
municipis. Menys governs sobre la base de
partits i més governs en funció dels municipis.
El Consell d'Alcaldes s'intueix com l'organisme
a guanyar pes. Amb tot, d’aquí a quatre
dies hi ha eleccions i a partir del seu resultat
es tornaran a triar els consells com s'ha
fet fins ara.
En parlar de l'Alta Segarra ha aparegut sobre
la taula la vegueria. El 2010, el Parlament
de Catalunya va aprovar la Llei de Vegueries,
que aquesta sí, havia de suposar un pas determinant
cap a una nova estructura administrativa
del país. A l'hora de la veritat,
però, les 7 vegueries creades en un primer
moment i la vuitena que s'hi ha sumat el 2018
neixen coixes, perquè només s'ha fet un procés
de descentralització d'algunes conselleries
i el cap de vegueria és un delegat territorial
de la Generalitat designat directament
Celebració de la creació de la comarca del Moianès al Parlament de Catalunya
MIREIA ARSO/ARXIU
des del govern català. En un moment es va
pensar que les vegueries podrien tenir un paper
de substitució de les diputacions (les 4
diputacions provincials), però el mapa territorial
espanyol no es pot tocar, no hi ha
acord per variar-lo ni perspectives que
aquest canvi pugui venir de manera immediata.
En el cas de la Catalunya Central, al dèficit
conceptual s'hi afegeix una manca de visualització
de la delegació.
Els serveis estan repartits entre Manresa
i Vic, amb més pes a la capital bagenca, però
a diferència d'altres zones del país, aquí encara
no s'ha fet un edifici propi que sigui el referent
per al territori. El projecte que hi ha sobre
la taula, ara aturat, és invertir a l'edifici dels
jutjats vells de Manresa. La Generalitat hauria
de fer el projecte sobre aquest immoble
i ocupar, també, una casal del costat que havia
estat la seu de Creu Roja Manresa.
La Llei de Vegueries, que es va inspirar en
l'Informe Roca, un document aprovat l'any
2000 i elaborat per tècnics i polítics que marcava
les pautes que calia seguir en matèria
de representació administrativa però que
CiU no va voler aplicar, va suposar definir el
territori de la Catalunya Central i de l'Alt Pirineu.
En aquesta última, s'hi inclouen les comarques
de l'Alt Urgell i de la Cerdanya. Tota
la Cerdanya junta, i no com passa amb la divisió
provincial, que parteix la comarca entre
una part que es vincula a Lleida i una altra
de lligada a Girona.
Encara en l’àmbit territorial, un dels canvis
importants ha estat el reconeixement d’algun
municipi, com Sant Julià de Cerdanyola,
al Berguedà, o fer que algunes poblacions
puguin disposar d’un nivell d’administració
pròpia a través de la figura de les entitats menors
descentralitzades. I alguns canvis de termes
per resoldre problemes històrics, com
els de Llanera i Lloberola, entre el Solsonès
i la Segarra.
Però queda molt feina per fer en l’àmbit de
l’estructura territorial, primer per adaptar el
model a una divisió més pròpia del país, i en
segon lloc, per resoldre disfuncions i redefinir
algunes estructures com ara els consells
comarcals. I tot plegat, juntament amb l’acció
de govern i les inversions, pensant en
aquell reequilbri que ha de portar nous
al·licients a la Catalunya que ha gaudit dels
creixements de Barcelona i el seu entorn. El
tan comentat reequilibri.