dossier multipdf

DE TRANSFORMACIONS
REGIÓ7
50
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019
ANYS
Motor econòmic
de cap de setmana
En 40 anys el turisme s’ha consolidat
com el sector complementari del territori
Redacció
PUIGCERDÀ
la Catalunya Central les comarques
capdavanteres en
A
turisme són la Cerdanya i el
Berguedà, les dues amb dos
models ben diferenciats que
al llarg de quatre dècades han fet una progressió
que poc es podia sospitar l’any
1979. Més enllà d’aquests dos territoris, el Bages,
el Solsonès, l’Anoia, el Baix Llobregat i
l’Alt Urgell també disposen de recursos
turístics que els últims anys han esdevingut
de primer odre, per bé que el turisme no representa
per a l’economia de les seves comarques
el que és en aquesta arrencada del
segle XXI al Pirineu i el Prepirineu.
La Cerdanya ha passat de ser una comarca
eminentment rural, aïllada en si mateixa
i en la cultura ancestral del Pirineu,
que era a l’abast tan sols de les butxaques
més adinerades de la burgesia catalana, a
convertir-se en un destí de vacances per al
públic en general i, sobretot, la classe mitjana,
a tan sols una hora de Manresa i una
i mitja de Barcelona. L’obertura l’any 1984
del túnel del Cadí va convertir la Cerdanya
en una vall accessible des de les grans
capitals, i això va disparar la construcció de
segones residències. Aquell primer destacament
d’estiuejants que entre final del segle
XIX i principi del XX van colonitzar els
entorns de Puigcerdà i la Molina amb cases
senyorials que obrien poques setmanes
a l’any, es va convertir a final del segle
XX en una colònia de segons residents. Si
fins llavors els barcelonins s’estaven en les
luxoses cases d’estiueig o en hotels històrics
com el Muntanya de Prullans, del Lago
i el Prado de Puigcerdà o Cal Jaume d’Alp,
a partir de principi dels vuitanta es van anar
aixecant arreu pletes i urbanitzacions que
van fer de la Cerdanya una mena de pati
del darrere de Barcelona. Així, abans de
l’última crisi immobiliària, l’any 2009, la
Cerdanya tenia un parc de 13.500 cases de
segona residència, la qual cosa suposava
un augment el 67,3% respecte a les poc més
L’esquí és un gran pulmó econòmic; a la foto, l’estació de Masella
La Cerdanya és la
primera referència
en el turisme de la
Catalunya Central
amb un model que
s’ha basat en la segona
residència
de 8.000 que hi havia a principi dels anys
noranta. En els últims deu anys la construcció
s’ha aturat, però des del 2017 les
grues tornen a aflorar per la vall i fan renéixer
la possibilitat que el nombre de segons
residents torni a créixer. L'última actualització
estadística de la població estacional
de la Generalitat, que analitza els fluxos
de gent pel territori en funció del seu
lloc d'empadronament recent, de l’any
2018, estipula que l’impacte real dels 42.000
segons residents que aporten aquestes
13.500 cases equival econòmicament a tenir
4.000 veïns més cada dia, els quals se sumen
als 18.000 habitants de la vall. L’estudi
del Consell Comarcal de la Cerdanya va estipular
que les segones residències tenen
una mitjana d’ocupació de 51 dies a l’any,
una xifra que representa un descens de 26
dies respecte als 77 dies a l’any que s’ocupaven
el 1994, quan s’havia fet l’anterior enquesta.
Aquesta nova realitat turística, basada
en uns visitants que ja coneixen la vall i que,
per tant, necessiten nous estímuls, sumada
a la nova tendència turística nacional a
l’alça que fa créixer la competència d’altres
destins, ha anat fent veure als professionals
del sector, tant públics com privats, que calia
oferir quelcom més que natura i tranquil·litat.
Així ha estat com en les últimes
dècades la Cerdanya s’ha dotat d’equipaments
turístics que complementen les estades
i la farceixen de contingut cultural. És
el cas del Parc dels Búnquers de Martinet,
el nou Museu de la Farmàcia de Llívia, l’Espai
Ceretània de Bolvir, el Museu del Bosc
de Bellver, el turisme subterrani o les sales
temàtiques del Museu Cerdà de Puigcerdà.
Aquesta nova oferta de visites s’ha vist
reforçada amb el despertar del sector agroalimentari
com un agent turístic més que
obre les cases de pagès, i tots junts han remat
a favor del sector de l’esquí, el gran pol
d’atracció de visitants a la comarca de la
Cerdanya. Tan sols la Molina i Masella van
vendre en l’anterior temporada un total de
880.000 forfets.
La resta de comarques de la Catalunya
Central també s’han anat sumant a la indústria
turística com un complement per
a la seva economia troncal. Així, el Berguedà
s’ha erigit en les últimes dècades en
la primera comarca del país en el subsector
del turisme rural, amb un parc d’allotjaments
actual situat en un miler de llits en
120 cases. A favor d’aquest sector econòmic
a la comarca hi ha dos factors clau que
s’han sabut enfortir en els últims anys: una
ramaderia consolidada, que fa de les cases
rurals i els seus entorns espais vius que
atrauen el visitant per l’experiència que li
aporten, i una xarxa viària que cada vegada
acosta més el Berguedà a l’àrea metropolitana
de Barcelona.
Manresa, el Bages i la seva àrea d’influència
immediata han fixat en el turisme
un rol de complement econòmic i de promoció.
Aquí els grans puntals del catàleg
local són Montserrat, la història de la capital
amb la Ruta Ignasiana, Sant Benet i noves
propostes com ara el Geoparc Mundial
Unesco de la Catalunya Central. Així,
per exemple, durant l’any 2017, Montserrat,
Sant Benet de Bages i el Parc Cultural de la
Muntanya de Sal de Cardona van rebre
pràcticament tres milions de turistes, que
van propiciar una ocupació de 5.198 persones
en les 681 empreses del sector. Amb
això, el Bages va recaptar 144.432,9 euros
en concepte de taxa turística, una xifra que
va suposar un augment del 7,4% respecte
a l’any anterior. En la mateixa línia, el Solsonès,
el Patronat de Turisme del qual
compleix aquest 2019 el 30è aniversari, s’ha
consolidat com un destí rural i cultural de
referència, amb equipaments com el Museu
de la Vall de Lord, que rep més de 7.000
visitants a l’any.
Felicitem Regió7
pel seu
40è Aniversari