URC nº 38

L’instant de tancar la soca de la torre a la diada del Patrimoni de Terrassa
amb folre del Concurs del 2014 perquè va sumar tot el
que pot anar malament per un baix en un castell de 9:
pressió excessiva de la pinya, el segon que carregava
cap a la part de darrere de les espatlles...
Sort en va tenir de les crosses que el van
mantenir dret en tot moment, diu.
En Josep Lluís no vacil·la a comentar
que és el 3 de 8 aixecat per sota.
Com que tots han fet castells de nou, els
proposo que expliquin la diferència que
hi ha entre fer un castell de 8 i un de 9. Aquí tenim
força coincidència en les respostes. La pressió de la
pinya (molt superior a la resta de castells i que pot portar
a la manca d’aire), el temps de durada (són considerablement
més llargs) i la foscor que s’esdevé a l’interior
del castells (talment com si es fes de nit). Un altre
dels elements a tenir en compte és el pes, però si el
folre i la soca fan la seva feina treuen una bona part
d’aquest pes, concreten. Si no estàs preparat, et pot
sorprendre l’angoixa.
Els cinc baixos afirmen contundentment que no se
senten mai sols defensant la seva posició. Compten
amb un equip format pel contrafort i les crosses en primera
línia, vitals per ajudar si la cosa va malament.
Però també, com diu l’Oriolet i en Sergi, de tota la resta
de la pinya, que farà la seva feina tan bé com puguin.
En Tete comenta que és clau saber transmetre les instruccions
entre els diferents components de l’equip i,
sobretot, tenir confiança entre tots.
A tall individual, estan d’acord que necessiten força,
concentració, confiança i tranquil·litat, quant a la part
mental es refereix. Quant a la part física, mantenir la
posició de cos i cames per poder afrontar al més còmodament
possible el castell. Hi afegeixen transmetre
tranquil·litat als companys si el castell no va del tot bé.
La preparació mental,
segurament, és
més determinant
que la física.
l’URC I MÓN CASTELLER 11
Què els deu passar pel
cap, abans d’entrar en un
castell? Doncs aquí tenim
dues posicions totalment
oposades. O bé pensen en el
castell i la responsabilitat de
la posició que ocupen o bé
no pensen en res concret, tot
el contrari: tenir la ment en
blanc, parlar de temes que
els són agradables o no pensar
directament són algunes
de les respostes que he
obtingut.
Però, quina és la tècnica
per ser un bon baix?, els
pregunto. En Tete ho té clar.
No hi ha cap tècnica especial,
diu. El més important és
estar mentalment preparat,
no posar-se nerviós, estar convençut de la teva capacitat
per fer el castell i tenir confiança amb el contrafort,
crosses i mans. La Marina respon que es tracta de
creure en un mateix i en la resta de l’equip.
Amb això coincideix l’Oriolet, que
afegeix que cal escoltar els consells d’altres
baixos més experimentats i anar
adquirint la teva pròpia experiència. En
Josep Lluís explica que és una qüestió
d’humilitat, barrejat amb un esperit de
sacrifici i no tenir por. De fet, té clar que cal seguir el
lema tan conegut pel món casteller: “força, equilibri,
valor i seny”. En Sergi afirma que la tècnica encara està
per descobrir (costa una mica de creure, si veiem la
quantitat de castells que porta a les espatlles, oi?).
Per acabar, els demano que intentin convèncer
algú per fer la posició de baix. I aquí teniu les
seves paraules.
Marina: “Mola molt! Ets el primer a entrar i l’últim a
sortir. I sense nosaltres no hi ha tronc."
Tete: “Si realment vols sentir el que és descarregar
un castell, la posició del baix és la que més intensament
ho viu, no sols individualment sinó també de
forma col·lectiva amb l’equip del baix, contrafort i crosses.
No es necessita un físic determinat, sinó tenir cap,
confiar amb un mateix i amb el teu equip.”.
Sergi: “Suposa un gran repte i és una gran gratificació
descarregar castells grans”.
Josep Lluís: “S’ha de fer amb il·lusió.”
Oriolet: “L’aniria temptant amb alguna explicació
sobre la posició i dient-li que per anar-ho provant
començaria fent alguna prova amb poc pes; després ja
ho aniria provant amb més.”.
Si ja us han convençut, digueu-ho a la Tècnica. Us
esperen amb els braços oberts.