URC nº 38

12
l’URC I
TÈCNICA
El 5 de 9 amb folre
Jordi Planas, cap de pinyes
Els darrers anys hem anat tastant i donant voltes
al 5 de 9 amb folre, i aprofitant l’URC, des de
l’Equip de Pinyes hem optat per actualitzar i
recordar l’explicació d’uns quants factors que ens
semblen clau per entendre l’estructura quant a pinyes.
Per acompanyar-nos de l’esquema del 5 de 9 en l’explicació,
entre parèntesi trobareu en el text números
vinculats a caselles de l’esquema i lletres vinculades a
determinades zones marcades també en el dibuix. No
és necessari consultar tots els números per seguir l’explicació,
simplement és un suport.
El model de soca
Comencem pel model de soca. La
part de fora del 3 (B) té el model
normal d’una soca de 3 de 9 amb
folre. Rengles, semicreu –portacrosses-vent
(1) inclòs–, i cordons. La
part de fora de la torre (A), en canvi,
és diferent. Hi trobem les dues
creus de la torre (2 i caselles del
darrere), una mica obertes, alineades
amb els baixos que s’agafen
amb una mida semblant als d’una
torre del 9 de 8. Hi trobem una tercera
creu (3 i caselles del darrere), la
de la rengla, que s’alinea als baixos
i als dos primers castellers de la
rengla (4), que queden entre els baixos
de la torre (5). Hi trobem dues
fileres de laterals (6 i caselles del
darrere), una a cada costat de la
creu de la rengla. I hi trobem cordons
(7 i caselles del darrere), que han de falcar tant les
fileres de laterals com les creus de la torre.
Per què aquesta disposició? El primer vent del folre
de la torre haurà de fer de segones mans de la rengla,
un dels punts crítics del 5 de 9, com explicarem més
endavant. Per tant, ha de quedar prou endavant per
arribar bé als canells del primeres mans. A més, el
segon vent haurà de fer, a la pràctica, de primer vent de
la torre. Les crosses de la torre, per tant, necessiten un
espai per posar els peus, que seran els portacrosseslaterals
(6), amb les mans amunt per ajudar el segon si
cal i es pot, i per fixar els peus de les crosses. I darrere,
perquè el pit arribi directament, caldrà una filera de
laterals. Els cordons ocuparan l’espai restant compactant
creus i fileres de laterals. Aquesta disposició allunya
una mica els portacrosses-laterals, ho comentarem
més endavant quan parlem del folre.
REGLA
ESQ.
DRETA
Esquema de la soca de 5 de 9 amb folre
De tot el model de soca, però, la part més conflictiva
–i on hi ha diferències més grans en els models que
apliquen unes i altres colles–, és la part que queda
entre el 3 i el 2 (C). En el cas de la part interna del 2 hi
ha poca discussió: les crosses necessiten un portacrosses-lateral
(8) que entra perpendicular al baix. Per la
banda interna del 3, hi ha diferents versions. La que
hem triat nosaltres és la de seguir un model força semblant
a la del 3 de 9, amb un portacrosses-vent (9). El
portacrosses-vent es toca d’espatlles amb el portacrosses-lateral
(8) per una banda i amb un primer cordó per
l’altra (10). Darrere del portacrosses-vent, s’hi configura
una mena de
semicreu (11 i caselles del darrere), que quedarà integrada
en els cordons entre el 3 i el 2 (10, 12 i caselles
del darrere). Darrere del portacrosses-lateral, hi haurà
una filera de castellers (12 i caselles del darrere) que
aniran girant la seva posició fins quedar alineats amb
la creu de la torre i compactaran la soca entre creu del
2 i semicreu interna del 3. Entre la semicreu i la creu
del 3, hi haurà cordons, que també compactaran l’estructura.
El folre
Passem al folre. Els models en aquest cas són bastant
semblants, només varia la quantitat de castellers
que pugen en unes o altres rengles de mans,
vents o laterals, i la col·locació dels peus en funció
del model de soca.