URC nº 38

opinar sobre on va veure Picasso els castells en viu.
Horta de Sant Joan es al sud de Catalunya i lluny de la
zona tradicional castellera. Cadaqués,
a les comarques gironines,
per descomptat que no. Tot sembla
indicar que Picasso va poder
viure els castells en directe a
Barcelona, en concret durant les
festes de la Mercè de 1902.
Segons explica Josep Palau i
Fabre a “Picasso vivent 1881-
1902”, les festes de la Mercè estaven
en decadència i l’aleshores
l’alcalde liberal Joan Amat i
Sormaní “decidí ressuscitar amb
major esplendor que mai: fer
d’aquelles unes festes populars (.)
Però des de el punt de vista popular,
l’atracció màxima era la gran
cavalcada històrico-artística a la
qual participaven gairebé totes
les poblacions catalanes de certa
importància”.
En aquesta tessitura l’Ajuntament
de Barcelona, amb la intenció de reimpulsar la
festa, decideix passar la Mercè als dies 4 i 5 d’octubre
a fi i efecte de comptar amb el màxim de carrosses.
En principi la cavalcada estava prevista que sortís de
l’escorxador de Barcelona (prop de la plaça Espanya) el
dissabte dia 4, però segons publicava el Diario de
Barcelona, “es va fer el diumenge 5 i va ploure”.
Aquell cap de setmana El Liberal, publica a portada
un dibuix de Picasso amb elements de la cavalcada.
Estem a principis del segle xx i la tecnologia no permetia
l’immediatesa actual, per la qual cosa Picasso,
els dies anteriors, es desplaça a
A la pàgina 57 s’hi aprecia un 4 de 5 en la seva
totalitat malgrat no apareix l’aixecador.
© Sucesión Pablo Picasso, VEGAP, Madrid, 2017
l’escorxador i pren idees per a fer
els dibuixos. El seguici de les
carrosses no és el mateix que indiquen
profusament diferents diaris
de l’ època. És també pel motiu de
fer el dibuix abans que no apareixen
els castells en aquest seguici picassià, tot i que va
participar alguna colla; sembla ser que aquestes colles
que van actuar a la Ciutadella eren la Colla Vella i la
Nova dels Xiquets de Valls, que van fer castells de 6 i
7 i un 3 de 7 aixecat per sota.
En qualsevol cas va ser en aquest moment que
Picasso veu els castells i ho grava en el seu cervell.
No serà fins cinc anys després que el pintor malagueny,
que ja és a París, recupera de la seva memòria
les torres humanes i comença a treballar a la seva obra
Nu amb braç aixecat i cortines (1907) que donaria pas a
les mundialment conegudes “Demoiselles d’Avignon”.
Una de les característiques
comunes a tots els dibuixos és
que representen als castellers
nus i mirant cap a l’observador.
l’URC I MÓN CASTELLER 5
Picasso vol representar el cos humà i ho fa fent
esbossos d’homes i de dones acabant amb dibuixos
de grup com el que posteriorment
serien les dones i clients representats
al quadre de les Demoiselles o
els acròbates que no tindrien
translació a una obra final de
Picasso.
Han passat cinc anys des que va
veure els castells a Barcelona i
s’inspira en la força i les corbes
dels músculs dels homes per plasmar-los
en el seu cahier. Els noms
amb què titula els dibuixos no deixen
lloc a dubte, i així els 23 que
fan referència als castells els agrupa
en noms com “acrobates faissant
la pyramide”, “études de personnages
(acrobates)”, “deux
homm sur les surmontes des jambes
de deux acrobates” o senzillament
com a nus.
Una de les característiques
comunes en els dibuixos és que
representen al casteller nu i mirant cap a fora, a diferència
dels castells en què la construcció es fa mirantse
tots entre ells. Aquí hi ha dues hipòtesis de treball,
una que Picasso no recordés del tot bé la construcció
de les piràmides i tingués una barreja d’idees amb la
moixiganga, o que el que volgués plasmar fos el cos
humà i per això el presenta nu i mirant cap al davant.
Com són els dibuixos?
El primer dibuix sembla representar un 3 de 6 fins
aixecador. Es tracta d’un dibuix molt bàsic i on gairebé
només hi ha línies esquemàtiques. El següent ja es
més detallista i podem veure els
baixos d’un tres mirant cap endavant
amb les mans a la cintura, a
sobre d’ells, els segons. En els
següents dibuixos veiem com apareixen
les cares dels tres baixos i
dos dels segons. A la pàgina 23 del
Cahier apareix un detall del baix, braços a la cintura,
on es destaca els pectorals, músculs de les extremitats
i sexe. Si passem a la pàgina 25 veiem un casteller
en posició de pujar a la torre; el braç dret s’agafa
a alguna cosa no definida, mentre que la cama dreta fa
les primeres passes de pujada. Un dibuix similar trobem
al a pàgina 27, peu esquerra al terra, dret iniciant
l’ascens i els dos braços fent força per pujar. Els dibuixos
corresponents a les pàgines 29 i 30 son molt similars
representant la pujada; en aquest cas una cama
inicia la pujada mentre que la contrària, fora del terra,
inicia l’impuls per a pujar; en aquesta ocasió el cap