URC nº 38

36 l’URC I COLLA
URC, 20 anys!
Toni Mañané
Setembre del 1997, la Colla
comença a preparar la Mercè, on
es va descarregar el 3, 4 i la torre
de 8 amb folre. Setmanes abans, però,
els castellers reben com a novetat “Una
Revista Castellera, l’URC”; era l’inici de la
publicació amb més vida de la Colla i que
aquest setembre compleix 20 anys.
Han passat ja dues dècades i, fidels a la
cita, L’URC és repartit dos cops a l’any
coincidint amb les dues festes majors de la
nostra ciutat, Santa Eulàlia i la Mercè.
Va ser gràcies a l’empeny de gairebé una
vintena de persones que va poder aparèixer
aquesta publicació. Dels fundadors actualment queden
com a actius a la Colla el Fredi Planas, el Paco Igual,
Josep Dávila, Josep Farreny, el Joan Penas, l’Afra Suárez,
que en aquella època era la correctora ortogràfica, i els
incombustibles Josep Sala i Pere Rovira, així com una
canalla anomenada Ona Pons.
El número 1 de la revista anunciava “La Màgia de la
Mercè” i estava il·lustrada per una foto de l’“improvisat”
3 de 8 descarregat a Sitges a finals d’agost, i a la contraportada,
una foto titulada "Obrint noves places" reflectia
un pilar de 3 aixecat a la Pica d’Estats.
El color vermell de la portada i contraportada va ser una
constant fins el número 13, que apareixeria al desembre
del 2004. Crida l’atenció el color dels textos i fotos a les
pàgines interiors en un blau cridaner.
Aquest primer número constava de
vint pàgines i el contingut era una
amalgama de texts i reflexions personals,
tot i que ja apareix l’escrit del
cap de colla i el resum dels castells
fets al primer tram de la temporada.
En el número 3 el text blau de les
pàgines interiors ja desapareix i
passa a ser de color vermell, un color molt més proper
a nosaltres, però tipogràficament igual d’horrorós.
Afortunadament algú deuria posar seny i es va començar
a editar amb textos en negre. El número de pàgines
va incrementant-se i es passa regularment a la trentena
i fins i tot a les cinquanta-sis del número 9 (setembre
2002).
En aquesta primera etapa de la revista, en els números
6, 7. 8, 10, 12 i 13, a les pàgines centrals s’inclou un
“encartament” amb “el RUC”, quatre pàgines impreses
sobre paper groc on s’incloïen articles amb caire irònic.
Durant aquesta primera etapa la periodicitat va
variant, editant-se tretze números entre el setembre del
1997 i el desembre del 2004. Al 2002 es van
publicar tres números encara que algun any
només es va fer un únic exemplar.
Nova etapa
És el número 14 (juliol 2005) on es produeix
el primer canvi important: s’incorpora el
color a les pàgines exteriors i es canvia l’escut
i la manxeta o nom de la revista.
Visualment s’incorpora el color a les pàgines
exteriors. Aquesta nova imatge es
manté al llarg de tres números i al corresponent
a juny del 2007, el 18, es canvia
de nou la manxeta i a la portada s’inclou informació
d’alguns dels articles destacats de l’interior i s’intenta
l’aparició bianual.
En aquesta nova època s’obre més el contingut als
components de la Colla fent-los partícips de les cròniques
de diades i suggerint-los algun article concret. Es valora
més la pluralitat de col·laboradors que un estil acurat de
redacció, buscant a l’apartat de cròniques que aquestes
reflecteixin les sensacions i emocions de l’autor.
També s’han incorporat plomes prestigioses i en el
comentat URC 14 iniciàvem la col·laboració d’escriptors
reconeguts com la Isabel Clara-Simó, Ignasi Riera,
Matthew Tree, Lleonard del Rio o l’Emili Teixidor. També
hi va participar l’il·lustrador Bernat Lliteras.
Les planes de l’URC han estat també oferides a persones
alienes a la Colla i hem volgut
Coberta de l’URC número 1
En el transcurs dels anys
hi han col·laborat plomes
prestigioses com ara Isabel
Clara-Simó, Ignasi Riera,
Matthew Tree, Lleonard
del Rio o l’Emili Teixidor..
conèixer com ens veuen des de fora:
així ho han fet els periodistes castellers
Pep Ribes, Xavier Capdevila, Josep
Almirall o l’Efrén Garcia, i fins i tot ens
hem atrevit amb l’alcaldessa Ada
Colau i els caps de Grups Municipals
de l’actual Ajuntament de la ciutat.
Al llarg d’aquests 20 anys són moltes
les anècdotes succeïdes al voltant de la nostra revista.
Potser la que més em va impactar va ser precisament fa
poc, en recollir les impressions del Consistori barceloní
acabat de formar, on un o una (deixem el dubte en suspens)
cap de Grup Municipal manifestava la seva esperança
per tal que continuéssim en la nostra progressió i
ben aviat “assoliu els castells de 9 pisos”.
Predecessors de l’URC van ser “L’Esguerrat”, publicat
entre 1990 i 1993, i “La Xurriacada: Premsa lliure dels
Castellers de Barcelona”, que va publicar almenys set
números entre finals del 90 i començaments del 2000, un
mitjà NO-OFICIAL impulsat per gent de la Colla (l’ABB
-Associació de Baixos Borratxos-).