l’<strong>URC</strong> I COLLA 39 da castells més grans i a sota del folre es pateix... i molt... Jo, per exemple, patia molt més a sota del folre que de baix en un castell de 7. També deu dependre de la colla; suposo que a Vilafranca es pateix menys, les pinyes més grans queden més lligades. Per exemple, de vegades el Sala anava buscant gent per la plaça per tancar la pinya; la gent s’amagava, sabia que patiria, i la gent no en tenia ganes, i més si veien que el primeres mans era fluixet, o es veia que la pinya no era gaire consistent. Si ha d’haver-hi alguna explicació potser és aquesta: a la gent, no li agrada patir. © Albert Rambla
40 l’<strong>URC</strong> I COLLA Tots a la Colla tenim la nostra història, d’una manera més o menys explícita, amb algun fet pendent o passat, i basada en alguna situació concreta o en alguna fita pendent. La història del Manel Olivella passa per un castell, que sobrevola sempre qualsevol punt de la conversa que vam mantenir aquella tarda de juliol: el pilar de 6, sempre hi era. La història del Manel Olivella La meva història amb el pilar de 6 va començar l’any 80, al Concurs de Tarragona. Teníem una estructura factible, comptàvem amb 2 anxanetes, però una de 8 anys, de 17 kg!!! I amb el Dionisio vam dir,“ostres, aquest nen ens pot servir pel pilar de 6” i, com que, torno a dir, teníem l’estructura més que treballada, el vam provar, i perfecte fins al quint, però el nano es va parar a la motxilla, fins que finalment va caure; no sabem què hauria passat si hagués seguit. L’any següent, el 81, el segon d’aquella estructura va desaparèixer de la Colla; el Sala a terç i el quart es va mantenir, però amb algun canvi per dalt el vam seguir treballant sense fer res. El 82 va entrar el Josep Maria Padullés, el segon del pilar de 6, que venia de Vilafranca, que coneixia al Pere, a l’Agut, al Sala; i ho vam parlar:“ostres, endavant amb el pilar”. El vam estar treballant durant tot l’any, tot i que tampoc el podíem provar en condicions: estàvem al local de Gràcia i només el podíem fer al carrer i, amb tanta poca gent a la pinya, era arriscat. Aquest any, el vam provar dues vegades, una a Màrtirs, i l’altra l’11 de Setembre a Banyeres del Penedès. Al primer, la canalla estava molt mentalitzada, i a plaça estava molt maco i parat, però una trompada enrere que va agafar per sorpresa el segon va fer-lo caure. Aquell pilar l’hauríem carregat segur, fins i tot el podríem haver descarregat, anava molt fi, una llàstima. El de l’11 de Setembre, en canvi, el vam provar i, coi, va pujar fatal, tot girat i rebregat... Però, mira, el vam poder carregar com a mínim. Aquest any, al Concurs de Tarragona, l’enxaneta no volia pujar, però el millor és que vam obligar la colla de Vilafranca (ells no sabien que la nostra canalla dubtava) a fer un intent desmuntat del pilar de 6 a la cinquena ronda, per por que no el féssim nosaltres i no els passéssim al concurs. L’any següent el vam voler seguir treballant, l’any 83. Vam posar el quint com a enxaneta i el germà del Intent de pilar de 6 a la diada de Màrtirs de 1983 que no volia pujar el 82. Aquest era un pilar molt més fotut, més pesat, i el vam provar dues vegades, una a Mataró (que jo no volia provar per reservar-lo per a Màrtirs) i la segona, ara sí, per Màrtirs. El vam provar però el quint es va tirar endavant i es va trencar (vegeu foto). Abans era molt difícil assajar un pilar de 6; érem poca gent, no teníem xarxa i, tot i així, als assajos fins al quint estava molt parat; era quan pujava l’enxaneta que ho removia tot. Hi ha un detall curiós. Tots hem aportat coses al món casteller. A la meva època, jo no havia vist mai això que fan ara al pilar, de portar el puny cap endavant. El primer que vaig veure fer això va ser al Sala. A partir de llavors, tothom ho feia; es podria dir que ho van copiar d’ell. Així com la utilització de les espatlleres; a Santa Coloma els deien els ‘farolillos’ perquè assajaven als fanals, i nosaltres vam col·locar al local antic una espatllera perquè la gent provés de pujar i baixar; no crec que hi hagués cap colla que ho tingués això. Manel, per finalitzar... unes dades: Quantes camises vermelles guardes? Dues o tres, tot i que no em va bé cap (riu)... i ben descolorides que estan... però no goso a demanar-ne una altra (continua rient). Un castell preferit? El 3 de 8... tot i que el pilar de 6, evidentment, també... Un castell odiat? El 7 de 8. És un castell relativament nou... un bunyol que no m’agrada, és lleig. Un castell desitjat? El 3 de 8 per sota... Ens va faltar un punt de sort. Una plaça? Alguna de Valls... o Vilafranca. Una posició (castellera)? Quan feia de terç o segon. Una colla propera? La Vella de Valls.
Change language