URC nº 38

6
l’URC I
MÓN CASTELLER
està ben definit i mira cap a amunt.
Arribem als dibuixos de les pàgines
35, 37, 39 i 48 on de nou hi ha un
esbós d’un castell de 3 amb línies
molt simples, com si l’artista el que
volgués en aquesta ocasió fos senzillament
plasmar la idea.
A la pàgina 49, l’estructura canvia;
és una torre o castell de dos on els
baixos, sempre braços al maluc
suporten uns dosos on només es
veuen les cames, això sí; marcant
músculs i articulacions. Si passem a
la pàgina 51, en aquesta ocasió ens
trobem amb una construcció de 4 on
es veuen baixos i segons que clarament
miren cap a davant, mentre
que dels terços només es veuen les
cames.
El dibuix de la pàgina 52 em presenta
un dubte; en principi és una
dona, però aquestes, fins gairebé
finals del segle xx no feien castells,
era una activitat exclusiva dels
homes. A aquest dibuix, però, sembla
que la dona està en posició de
sostenir un segon d’un pilar. Sens
dubte la meva apreciació pot ser equivocada, però
deixo oberta aquesta possibilitat.
Arribem als quatre darrers dibuixos que, sens
dubte, son els més interesants, castellerament parlant,
d’aquest Cahier. es tracta de construccions castelleres
“comme il faut”, això si, sempre mirat al
davant i totalment nues.
Totes representen una construcció de 4 i podríem dir
que aquí Picasso es recrea en el que podria haver estat
una de les seves obres acabades. Ens centrarem en les
tres primeres ja que la darrera, corresponent a la pàgina
58, sembla estar feta a corre-cuita, com si volgués
només plasmar una idea. El dibuix corresponent a la
pàgina 53 és molt semblant al comentat de la pàgina
51, construcció de 4 amb baixos, segons i cames dels
terços,. braços al maluc i cares serioses –al dibuix de la
pàgina 58, les cares són d’alegria com si haguessin
carregat el castell, fins i tot una figura fora del castell
alça els braços en senyal d’alegria–.
Per a mi les dues construccions
que més representen els castells
són les de les pàgines 55 i 57. A la
primera sembla representar un 4 de
5 on baixos, segons i terços estan
ben definits i al que seria el pom de
dalt només es distingeixen uns caps. L’enxaneta dempeus
obre els braços en creu. Aquest dibuix tan sols
marca les siluetes i les cares serioses dels castellers,
El realitzador dels esgrafiats del Col·legi d’Arquitectes de catalunya, a partir dels dibuixos de
Picasso, Carl Nesjar, davant de l’obra. © Revista Cuadernos de Arquitectura, núm. 48, 1962.
Els frisos de la façana del
Col·legi d’Arquitectes a la plaça
Nova ens acompanyen en múltiples
concentracions castelleres.
tots ells mirant cap a l’espectador. El segon dibuix
representa clarament un 4 de 5 amb les siluetes dels
tres primers pisos, una parella de dosos i l’enxaneta
també braços en creu i amb barretina.
El fris de la plaça Nova
Sens dubte, l’obra de Picasso que més coneixem és el
fris situat a la façana frontal del Col·legi d’Arquitectes
de Catalunya (COAC) a la plaça Nova i que va ser inaugurat
el 1962. A l’interior de l’edifici també podem contemplar
dos murals obra de l’artista que es troben a la
sala d’actes.
Al discurs d’ingrés de Xavier Busquets i Sindreu a
l’Acadèmia d’Arquitectes de Barcelona realitzat el
1987 recorda com Picasso va guanyar “els dos concursos
i obtenir l’encàrrec de realitzar el projecte i assumir
la direcció de l’obra”. L’edifici no va estar aliè a la polèmica;
per una banda tenia la muralla romana de la ciutat
i per l’altre, el Palau Episcopal,
Ca l’Ardiaca i la Catedral; era mitjans
dels anys 50. L‘altre element
de polèmica era la col·laboració
entre Xavier Busquets, exmembre
de la feixista División Azul, i l’artista
malagueny, conegut per la
seva defensa de la República espanyola.
En el document citat, Busquets recorda la primera
trobada a Canes amb Picasso, on l’artista l’aborda