Revista Temes Rurals núm. 2

More documents

Recommendations

Info

Alimentació i sector primariUna altra aportació rellevant que va ser motiu de consens van serels indicadors que cal fer servir per poder efectuar la valoració delsespais agraris de manera objectiva.INDICADOR SIMPLEDESCRIPTOREl GTEA va formular un total de 20 indicadors simples —vegeula taula 2— que valoren aspectes de caire econòmic i productiu,però també n’hi ha que avaluen aspectes socials, territorialsi ambientals.Relaciona el pendent, les condicions climàtiques i la litologia per representar el potencial del territori per ala producció d’aliments i matèries primeres.Aptitud agrològicaEl pendent, principal condicionant del desenvolupament dels cultius, valora l’aptitud per a la producció agrícolaa través d’un mapa en percentatge del model digital del terreny de l’Institut Cartogràfic i Geològic deCatalunya, a una resolució de 30 metres de quadrícula. La classificació dels pendents és la mateixa que lautilitzada pel Ministerio de Agricultura, Ganadería, Pesca, Alimentación y Medio Ambiente en les categoriesd’aptitud del sòl per al conreu.Les condicions climàtiques es treballen a partir de quatre paràmetres de l’Atles Climàtic Digital de Catalunya(2006): l’índex d’humitat anual, l’eficàcia tèrmica, la concentració tèrmica de l’estiu i les característiquesde l’hivern. Aquest últim té un pes més elevat, atès que representa el limitant climàtic de la paradahivernal en les zones de més altitud.La litologia valora la duresa dels materials que conformen el sòl a partir del mapa de grups litològics del’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya de 2006.Productivitat agrícolaProductivitatramaderaProductivitat forestalConnectivitatecològicaGrau de biodiversitatEstat de conservaciódels hàbitatsPlanejamentterritorialTipologia d’espaisprotegitsValor del paisatgeagrariDotació de regadiuCalcula la producció agrícola dels diferents conreus en euros totals per terme municipal. Es treballa a partirde dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (2016) sobre producció per cultius,rendiment productiu i preus percebuts pel pagès.Representa la producció de carn en euros totals per municipi. Es calcula a partir de dades del registre d’explotacionsramaderes actives a maig de 2017 del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació,juntament amb estimacions del rendiment productiu i preus percebuts pel pagès de 2016.Calcula la producció de fusta en valor total estimat (euros totals) per comarca i any a partir de les dades delTercer Inventario Forestal Nacional, portat a terme entre el 1997 i el 2007.Representa l’existència de connectors ecològics, espais físics la preservació dels quals és prioritària coma corredors. Aquests espais es corresponen als sòls de protecció especial del Sistema d’Espais Oberts delsPlans territorials parcials (2012).Es calcula a partir de l’índex de biodiversitat ponderat segons l’interès de conservació d’espècies delsocells nidificants elaborat per l’Institut Català d’Ornitologia (consultat a juny de 2017).Representa la valoració de la conservació dels espais Xarxa Natura 2000 a partir de la informació delsinventaris de l’Agència Europea de Medi Ambient de 2016.Analitza les característiques de la planificació del territori a partir de les categories de protecció del sòl delSistema d’Espais Oberts dels Plans territorials parcials (2012).Representa els espais inclosos sota alguna figura de protecció legal inclosa en la cartografia d’EspaisNaturals de Protecció Especial (març 2015), de la Xarxa Natura 2000, de la Xarxa d’Espais Naturals de laDiputació de Barcelona i dels límits dels espais agraris amb figura de protecció.Representa els espais de la cartografia de Paisatges d’Atenció Especial de l’Observatori del Paisatge ambelements agraris identificats.Representa les infraestructures de regadiu en termes de dotació d’aigua anual per al reg (m 3 /ha i any) delmapa del pla de regadius de Catalunya 2008-2020.28L’espai agrari, té algun tipus de valor?
INDICADOR SIMPLEDESCRIPTORProducció de qualitatMà d’obra agràriaModel productiuÉs el recompte en nombre absolut de les denominacions d’origen (excepte Cava i Catalunya), les denominacionsd’origen protegides i les identificacions geogràfiques protegides presents per municipi. Aquestsdistintius donen valor afegit a la comercialització de productes agraris.Relaciona el nombre d’ocupats en el sector de l’agricultura amb el total de població ocupada a escalamunicipal. Es calcula a partir de les dades d’afiliació segons ubicació del compte de cotització de 2016 del’Institut d’Estadística de Catalunya.Relaciona la superfície cultivada municipal en producció ecològica i integrada respecte al total de terrescultivades del municipi. Es calcula a partir de les dades del Consell Català de Producció Agrària Ecològica idel Consell Català de Producció Integrada.Alimentació i sector primariGrau de diversificacióeconòmicaCessamentd’explotacionsContinuïtat agràriaPressió antròpicaPeriurbanitatZones vulnerablesRepresenta el nombre d’explotacions agràries que porten a terme altres activitats complementàries respecteal nombre total d’explotacions presents al municipi. S’analitza a partir del desenvolupament rural delcens agrari de 2009.Calcula la diferència en el nombre d’explotacions per municipi del cens agrari de 1999 i de 2009.Representa el nombre total de sol·licituds d’ajut presentades per municipi a les diferents línies d’ajut obertespel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació l’any 2015.Dibuixa els espais sotmesos a la pressió humana dels creixements urbans i de la xarxa viària principal apartir de la cartografia de les estratègies territorials dels plans territorials parcials de Catalunya i la xarxaviària del Departament de Territori i Sostenibilitat.Representa els espais que hi ha al voltant de les conurbacions de població definides en els Plans DirectorsUrbanístics de Catalunya vigents.Dibuixa els espais que presenten factors limitants per al creixement de les explotacions agràries, ja siguiper vulnerabilitat per nitrats o per la presència d’aqüífers protegits. Es calcula a partir de dades del Departamentd’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de 2016 i de l’Agència Catalana de l’Aigua de 2013.Taula 2. Els 20 indicadors simples definits pel GTEA.Fageda a la tardor a la boca sud del túnel de Vielha. Autor: Eduard Trepat.L’espai agrari, té algun tipus de valor?29
Page 1 and 2: Num. 2 | 2019
Page 3: Temes Rurals és una revista digita
Page 6 and 7: Alimentació i sector primari
Page 8 and 9: RESUMENSUMMARYAlimentació i sector
Page 10 and 11: Alimentació i sector primariSin em
Page 12 and 13: Alimentació i sector primariLos ag
Page 14 and 15: Alimentació i sector primariNo obs
Page 16 and 17: Valoración socioculturalAlimentaci
Page 18 and 19: Alimentació i sector primariLa nec
Page 20 and 21: Alimentació i sector primariEste n
Page 22 and 23: Alimentació i sector primariL’es
Page 24 and 25: Alimentació i sector primariL’es
Page 26 and 27: Alimentació i sector primariALGUNE
Page 30 and 31: Alimentació i sector primariA part
Page 32 and 33: 18 Figura 1. Mapa de valor dels esp
Page 34 and 35: Aquestes idees, recollides en els a
Page 36 and 37: Alimentació i sector primariPel qu
Page 38 and 39: Alimentació i sector primariVALORS
Page 40 and 41: Art, patrimoni i cultura rural
Page 42 and 43: RESUMENABSTRACTArt, patrimoni i cul
Page 44 and 45: Art, patrimoni i cultura ruraldel c
Page 46 and 47: Art, patrimoni i cultura ruralra i
Page 48 and 49: Com adaptar-se al canvis predits i
Page 50 and 51: Viabilitat i iniciatives inspirador
Page 52 and 53: Art, patrimoni i cultura ruralLa ge
Page 54 and 55: Art, patrimoni i cultura ruralL’a
Page 56 and 57: Art, patrimoni i cultura ruralcièn
Page 58 and 59: Art, patrimoni i cultura ruralL’a
Page 60 and 61: la producció i allotjar els trebal
Page 62 and 63: Art, patrimoni i cultura ruralFigur
Page 64 and 65: Art, patrimoni i cultura ruralde ma
Page 66 and 67: Persones i activitat econòmica
Page 68 and 69: RESUMENEl envejecimiento de la pobl
Page 70 and 71: Aquest plantejament de l’envellim
Page 72 and 73: com es pot donar resposta a les nec
Page 74 and 75: Metodologia seguida per implementar
Page 76 and 77: ImpacteRespecte a les dades d’imp
Page 78 and 79:
% 0-15ANYS%16-64ANYS%> 65ANYSÍNDEX
Page 80 and 81:
El model territorial de serveis de
Page 82 and 83:
Balanç de l’experiènciaPunts fo
Page 84 and 85:
BibliografiaCAMPS, V. (2004). “La
Page 86 and 87:
Cercant pautes on no n’hi ha.Una
Page 88 and 89:
MetodologiaPer tal d’analitzar el
Page 90 and 91:
valors que calia preservar, tal com
Page 92 and 93:
Finalment, el darrer focus d’aten
Page 94 and 95:
“El [...] projecte era revalorar
Page 96 and 97:
La conscienciació i la formació d
Page 98 and 99:
Aquesta llista d’ítems, identifi
Page 100 and 101:
RESUMENLos problemas derivados de l
Page 102 and 103:
Autopista del nou projecte de ciuta
Page 104 and 105:
És evident que si el poble és tan
Page 106 and 107:
Els itinerarisEls itineraris són p
Page 108 and 109:
saria a ser un GR i caldria repinta
Page 110 and 111:
En suma, el model basat en l’esta
Page 112 and 113:
“Bcn smart rural”,un projecte d
Page 114 and 115:
Producció, transformació, distrib
Page 116 and 117:
Àmbit de transformacióActuació 3
Page 118:
Experiències de referènciaAmb el
show all

Revista Temes Rurals núm. 2

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?