Revista Temes Rurals núm. 2

justícia en matèria territorial i ambiental, prioritzant la mediació
i la reconciliació, i alhora caldria simplificar i millorar
la regulació dels delictes territorials i ambientals comesos
al país i fora. Caldria dotar la fiscalia de medi ambient, els
agents rurals i altres unitats dels mitjans necessaris per
fer front als delictes ambientals greus, i facilitar que totes
les organitzacions orientades al bé comú puguin accedir
àgilment a la justícia i fer complir les normes vigents i les
que s’hagin d’aprovar per impulsar el canvi social indicat.
e. Una política de cooperació internacional responsable. Un
model de desenvolupament rural veritablement sostenible
no pot acceptar que la responsabilitat s’acabi en les fronteres
del nostre país (sigui un dia estat federal, associat o
bé independent), sinó que ha d’assumir plenament la responsabilitat
que tenim en l’escena global, i d’una manera
particular, amb tots els territoris veïns i amb aquells on recau
l’impacte de la nostra desmesurada petjada ecològica.
Caldria, doncs, en aquest sentit, adoptar mesures per reduir
anualment la petjada ecològica i donar compliment a
tots els tractats ambientals, cosa que implicaria modificar
les polítiques que siguin necessàries, incloses les agràries,
territorials, energètiques i de mobilitat. Ensems, caldria assumir
el lideratge de les polítiques transfrontereres de conservació
del patrimoni natural junt amb els territoris veïns,
tant en l’àmbit terrestre com en els àmbits fluvials i marins,
i, en particular, la cooperació transfronterera en les conques
hídriques externes, i impulsar polítiques previsores i
decidides per facilitar l’adaptació dels espais naturals i les
activitats agrícoles, ramaderes i forestals al canvi climàtic.
coherència ètica entre el que pensem, el que diem i el que
fem, que fomenti la reverència per la vida, l’acció prudent
envers els cicles naturals, amb responsabilitat i solidaritat
envers les generacions futures”, en paraules del Pla Nacional
de Valors 2015. Aquest canvi de consciència hauria
d’abastar tots els agents que actuen en el territori, des dels
òrgans polítics i les administracions públiques fins a les organitzacions
empresarials i del tercer sector, algunes de les
quals, com la Xarxa de Conservació de la Natura o l’escola
de pastors —per esmentar-ne dues de ben diferents—,
podrien tenir un paper important, per tal com ja operen
d’acord amb els valors del paradigma de la cura i la responsabilitat.
Per aconseguir-ho, la millor manera és promoure
una reconnexió pregona amb la natura, fomentant totes
les alternatives que hi contribueixin i posant traves a totes
aquelles que difonguin valors oposats. Aquesta consciència
amatent a les implicacions que les decisions territorials
en espais naturals tenen sobre el bé comú actual i sobre
el de les generacions futures s’hauria d’encarnar en un
lideratge que impulsi els canvis esmentats, en xarxa, des
de tots els sectors i àmbits compromesos, i s’hauria de difondre
en el teixit social com a resultat de la seva aplicació.
Art, patrimoni i cultura rural
f. Avaluar el progrés de les polítiques sectorials cap a la
sostenbilitat forta. Pel seu caràcter transversal, s’hauria de
garantir una avaluació independent, sostinguda pel govern,
que reti comptes periòdicament de la salut dels espais
naturals i del patrimoni integral associat, així com de les
seves tendències, avaluació que caldria acompanyar d’una
interpretació honesta de les causes de les tendències negatives.
Aquestes avaluacions les haurien de dur a terme
totes les unitats responsables de les polítiques sectorials
amb incidència en el territori, a les escales pertinents, i
s’haurien de contrastar a fi d’oferir una visió de conjunt
fiable i acurada. Cada unitat, doncs, hauria d’avaluar regularment
el seu àmbit d’acció, explicar i fer públics els
resultats, amb el compromís de promoure una gestió
adaptativa clara i amb el propòsit ferm de reduir els impactes
negatius, propers i llunyans, directes, indirectes i
acumulatius, des de l’escala dels projectes fins a la de les
polítiques, per mitjà de mesures acordades en un debat
democràtic i transparent. En aquest sentit, seria necessari
fomentar l’avaluació honesta de les polítiques, a més de la
dels plans i programes —com es fa, de forma poc efectiva,
quan s’examinen de manera particular els impactes sobre
la salut—, cosa que demanarà un esforç de formació
i capacitació d’unitats avaluadores en totes les unitats on
escaigui.
g. Una consciència ecològica compartida per tota la societat.
Els canvis esmentats anteriorment no podran esdevenir
una realitat sense que es produeixin canvis profunds en
la societat, que es podrien resumir en “una presa de consciència
que ens comprometi amb el bé comú, des de la
La importància dels espais naturals ben conservats per a un desenvolupament rural de qualitat a Catalunya
49