Revista Temes Rurals núm. 2

d’Aran, el Pallars Sobirà o l’Alt Urgell, tenen bona part de la superfície
per damunt del límit del bosc, en el domini dels rasos alpins.
En moltes valls muntanyenques, les polítiques agràries europees,
tal com s’han aplicat, unides als processos de la globalització dels
mercats i del mal anomenat lliure comerç, han fet que el rendiment
econòmic de la majoria de les finques agràries es reduís fins
al punt d’esdevenir inviables. Això ha fet que una gran part de la
població rural les hagi abandonat i s’hagi desvinculat professionalment
del sector primari, cosa que no vol dir que es desentengui de
les seves propietats o que no tingui interès a conservar-les i millorar-les,
quan és possible. Perquè un tret característic de la cultura
catalana és que els vincles personals i col·lectius, emocionals i
identitaris, amb la terra d’origen perduren malgrat l’èxode rural,
com ho palesen iniciatives socials que es mantenen en territoris
despoblats, com ara els aplecs de muntanya.
Pel que fa a la propietat dels espais naturals, tot i que, en conjunt,
predomina la privada, varia molt segons les comarques. En moltes
comarques de muntanya són majoria les propietats comunals i les
públiques. I, a banda del règim de propietat, escau tenir en compte
el règim d’ús, que pot ser diferent. Als Pirineus i els Ports, els usos
ramaders comunals són decisius per conservar els millors paisatges
pastorals del nostre territori i la seva biodiversitat, i s’estenen
a molts boscos i prats públics i alguns de privats.
Quins valors tenen els espais naturals i què aporten a la societat?
Cal reiterar-ho un cop més: la meravellosa trama de la vida natural
sosté la nostra vida i totes les nostres activitats. Els béns i serveis
que ens proporciona la natura són vitals, en el sentit més estricte
del terme, i no tenen substituts artificials per a la societat ni per
al desenvolupament social i econòmic present i futur. El concepte
servei ecosistèmic, que es consolida i difon a partir de l’Avaluació
dels Ecosistemes del Mil·lenni (MA, 2005), neix de la voluntat d’integrar
totes aquelles dimensions decisives per al sosteniment de
la vida que el pensament reduccionista i utilitarista de la natura,
inherent a indicadors econòmics com el PIB, havia exclòs.
Art, patrimoni i cultura rural
Els serveis ecosistèmics que la natura ofereix a la societat s’agrupen
en quatre conjunts: els serveis de suport, els de proveïment,
els reguladors i els culturals. Els serveis de proveïment són el més
directes, i molts han entrat en el mercat, com l’aigua, els aliments,
la majoria de combustibles, la fusta o les fibres. Els serveis de
regulació abasten els que regulen el clima i les precipitacions, els
del cicle de l’aigua, els de reciclatge natural dels residus, els de
purificació de l’aire, els d’autoregulació de flagells, etc. Els serveis
de suport, igualment indispensables però menys aparents, inclouen
la formació del sòl, la fotosíntesi, els cicles dels nutrients, la
pol·linització i molts altres que sostenen el creixement i la producció
de les plantes i els animals que ens sostenen a nosaltres.
Finalment, el grup dels serveis culturals es correspon a aquells
que proporcionen bellesa, inspiració, valors recreatius i de lleure, i
que contribueixen al nostre benestar i a la nostra salut.
L’ús del terme serveis pot resultar enganyós, o pot obrir oportunitats,
segons com es miri. De fet, els tres darrers conjunts
de serveis ecosistèmics —indispensables per a garantir la
vida— funcionen sense cap aportació humana ni tecnològica i
han estat sempre a la nostra lliure disposició, sense estar subjectes
a mercats ni a preus, motiu pel qual l’economia neoclàssica
imperant mai no els ha inclòs en les seves estimacions
econòmiques, en les seves anàlisis de cost-benefici ni en els
indicadors econòmics de progrés. Això demostra fins a quin punt
és irrealista i està desconnectada de la natura. A més, som molt
lluny de comprendre la complexitat dels serveis i beneficis que
ens aporta la natura, i, pel que fa als seus sistemes d’autoregulació,
no passa un any sense que se’n descobreixin de nous,
tant o més importants que els coneguts, de manera que l’única
manera assenyada d’actuar és aplicar el principi de precaució
L’Institut de Recerques Holístiques de Montserrat (IREHOM), ha recuperat el
paisatge agrari en mosaic de la vall d’Artigues, amb conreus, pastures i boscos
mediterranis adevesats, creant llocs de treball en paral·lel amb noves activitats
culturals i socials (Bages). Font: Josep Maria Mallarach.
sistemàticament i preservar al màxim la integritat dels ecosistemes
naturals.
Pel que fa als tres primers grups de serveis ecosistèmics, el consens
ha anat creixent i els debats actuals fan referència a la seva
quantificació i, sobretot, a la conveniència o no de traduir-los en
termes monetaris a fi de tenir-los en compte en les anàlisis cost-benefici
o cost-eficàcia, opció que ha estat radicalment contestada
per la majoria de detractors de l’economia de mercat finance-
La importància dels espais naturals ben conservats per a un desenvolupament rural de qualitat a Catalunya
45