Revista Temes Rurals núm. 2

Sobre els canvis i el desenvolupament del món rural a Catalunya
Actualment, el concepte desenvolupament rural és tan ambigu que
pot designar gairebé qualsevol cosa. Per això, en aquest article
considerem que només és digne d’aquest nom el desenvolupament
rural veritablement sostenible, és a dir, aquell que és socialment
i ambientalment just, tant per a la generació present com
per a les futures.
El procés d’industrialització, unit a la pèrdua gradual dels oficis
rurals i els seus coneixements, fruit de la mecanització generalitzada
i la globalització dels mercats internacionals, ha tingut uns
impactes d’enormes conseqüències en el món rural en general, i
en el del nostre país en particular. A Catalunya, a partir de la dècada
de 1970, s’accentua un fort despoblament, que deixa centenars
de pobles i milers de masos abandonats; es trenca la transmissió,
no sols d’usos i costums agraris, sinó també de valuosos coneixements
ecològics tradicionals, i es perden varietats vegetals i races
d’animals que s’havien seleccionat i transmès durant generacions;
alhora que es generalitza la mecanització, impulsada per combustibles
fòssils barats, declina l’eficiència energètica, i amb la nova
maquinària pesant, es modifica apressadament la configuració del
parcel·lari agrari i s’estenen regadius en comarques senceres.
Les transformacions dels sistemes productius agraris han tingut
moltes repercussions, de les quals escau assenyalar ara: l’augment
de la dependència de les importacions i les subvencions; la
reducció de la població rural activa des d’un 7% fins a un 1,5%, i
l’abandonament d’unes 6.300 ha de conreus cada any de mitjana
(ICGC, 2017). Si a tot això hi afegim la davallada de la renda agrària,
que, des d’inici de segle, ha caigut gairebé a la meitat, la situació
resultant afecta la majoria d’explotacions petites i mitjanes,
sostingudes en models familiars
que aquestes condicions
han minat i contribuït a desfer.
pèrdua de biodiversitat és un efecte derivat —principalment— de
la intensificació agrícola i ramadera, que ha comportat la concentració
parcel·lària, i l’ús generalitzat de biocides que han
eliminat gran part de la flora arvense i la fauna associada.
El fort declivi que la diversitat biològica ha patit a Catalunya
durant els darrers decennis ha estat més greu en els espais
agrícoles intensius, com ho mostra el declivi de les poblacions
d’ocells comuns i de papallones (ICO, 2018). L’erosió del sòl es
vincula a la intensificació dels conreus i les pràctiques agrícoles
—sobretot de conreus llenyosos— i ramaderes. La pèrdua d’eficiència
prové dels canvis ocorreguts en la composició i l’estructura
del paisatge ecològic, els quals han tingut com a resultat un deteriorament
del rendiment energètic dels sistemes agraris (Marull
et al, 2006). A finals del segle XIX, cada unitat d’energia invertida
en els conreus generava 1,7 unitats energètiques de biomassa alimentària,
mentre que, a inicis del segle XXI, el rendiment s’ha reduït
fins a 0,2 unitats. És a dir, avui s’inverteixen, de mitjana, unes
4,5 unitats d’energia externa (del tipus que sigui, generalment
fòssil) per generar una unitat d’energia de biomassa de conreus
vegetals (Cussó et al, 2006).
Ara bé, els canvis que afecten el món rural no són només paisatgístics,
socials o econòmics, sinó que el clima també es veu alterat
com a efecte de l’augment exponencial de les emissions de gasos
hivernacle. La primavera s’ha avançat i l’arribada de l’hivern s’ha
endarrerit, motiu pel qual el període vegetatiu s’ha ampliat gairebé
un mes en els darrers 50 anys. Les nevades s’han reduït molt, fins
a desaparèixer de moltes comarques on eren abundoses, i alguns
hiverns no n’hi ha hagut fins i tot en cims de la serralada pirinenca.
Com que la sensibilitat o vulnerabilitat de les espècies als canvis
Art, patrimoni i cultura rural
Actualment, l’autosuficiència
alimentària de Catalunya s’ha
reduït fins al 40%, de manera
que, si segueixen les tendències
poblacionals dels darrers
decennis i apareixen els efectes
pronosticats de l’emergència
climàtica, augmentarà
la dependència alimentària
exterior fins a un punt de vulnerabilitat,
atès que l’escenari
tendencial considera que els
aliments esdevindran un punt
crític mundial a mitjans de segle
(Queralt, 2017).
Tres efectes particularment
greus d’aquesta transformació
del món rural són: la pèrdua de
biodiversitat; l’erosió i l’empobriment
dels sòls, i la pèrdua
d’eficiència del paisatge rural.
Com que són poc coneguts,
escau glossar-los breument. La
La fageda de Gresolet, al costat del santuari homònim, és un bosc comunal singular, d’alt valor natural, situat al peu del
massís del Pedraforca, gestionat per la tradicional junta de capmassers (Berguedà).
Font: Josep Maria Mallarach.
La importància dels espais naturals ben conservats per a un desenvolupament rural de qualitat a Catalunya
43