25.04.2013 Views

1,40 MB

1,40 MB

1,40 MB

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Laôta te scora d'Al Plan...<br />

Le dr. Lois Ellecosta de Colac à prejenté ala fin de mà en liber sön la scora.<br />

Lëite ciafun la cronica dla scora publica d'Al Plan, dal 1879 ćina al 1923, en<br />

documont de valüta por le paîsc<br />

En sabeda ai 28 de mà èl gnü<br />

aledé te salf dla Cassa Raiffeisen<br />

d'Al Plan la prejentaziun dal liber<br />

"Streiflichter durch die Geschichte<br />

der ladinischen Schule Ennebergs",<br />

motü adöm dal ispetur dles scores<br />

en ponsiun dr. Lois Ellecosta. Ala<br />

prejentaziun àn podü salüdé trepes<br />

porsones y personalitês dla scora.<br />

Le nojel dla publicaziun de Lois<br />

de Colac è la cronica dla scora<br />

publica d'Al Plan. Na cronica<br />

scrita a man, da chi maestri co à<br />

ensegné tla scora d'Al Plan danter<br />

le 1879 y le 1923. Dal 1879 ćina al<br />

1888 èra gnüda scrita dal maester<br />

Johann/Giovanni Frena, co gnea<br />

da Longiarü fora, dal 1888 ćina al<br />

1915 l'à scrita ennant le maester<br />

Franz Oberbacher da Colfosch.<br />

Por trëi agn - i agn dla Pröma<br />

Vera - n'èl spo gnü<br />

scrit nia, ćina dal 1918.<br />

Enlò êl le maester<br />

Scebio Pescollderungg<br />

co tignia ennant la<br />

cronica, ćina dal 1923,<br />

canche al à mossü jì<br />

con söa fomena Maria<br />

Daporta (maestra da<br />

Longiarü co à motü<br />

sö le Cor de dlijia d'Al<br />

Plan) a ensegné fora<br />

Falzes.<br />

Le maester<br />

Pescollderungg s'à<br />

tut empara la cronica,<br />

bonamonter por<br />

che ara ne jess nia a<br />

perde y ti l'à en bel<br />

dé dada ennant a<br />

söa möta, la maestra<br />

Maria Pescollderungg<br />

maridada Dapunt<br />

(1923-1999). Maria è la<br />

oma dla dra. Mirella<br />

Dapunt, co ensëgna<br />

belo da cotan d'agn<br />

tla scora mesana<br />

d'Al Plan. Y tres la<br />

professuria Mirella è la cronica<br />

roada dal 1999 tles mans de so<br />

diretur da laôta. Encö podunse la<br />

ciafé te söa verjiun integrala, fata<br />

ia te na bela publicaziun, co è inće<br />

en contribut ala storia d'Al Plan<br />

y dla scora te Mareo. L'autur dal<br />

liber à enjunté ala cronica cotan de<br />

anotaziuns, co pîta enformaziuns<br />

plü monüdes sön les porsones co<br />

vën dant y sön la vita chi agn.<br />

Soradöt tles anotaziuns dal<br />

maester Frena ciafunse enformaziuns<br />

enteressantes, êl pö i agn dal<br />

"Enneberger Schulstreit", en stritoz<br />

co ea nasciü belo de mà dal 1869<br />

con le "Reichsvolksschulgesetz",<br />

con chël che la monarchia de<br />

Habsburg sorantolea enstëssa la<br />

scora y ti la tolea fora dles mans ala<br />

Dlijia en iade por dagnora. Gran<br />

pert dles scores è nasciüdes por<br />

Lois de Colac prejentëia so liber söla scora.<br />

Nosta scora tla storia<br />

orenté dla Dlijia; Al Plan à ciafé<br />

söa pröma scora dal 1743, a La Pli<br />

êra belo dal 1653 encà. Les scores â<br />

soradöt la funziun d'ensegnamont<br />

dla religiun. Ala pêr emparân spo<br />

inće da lì, da scrì y fà cunć. Laprò<br />

êl dal 1873 ćiamó gnü banì le talian<br />

dles scores. Denant gnêl ensegné<br />

inće por ladin y talian, mo śën<br />

gnêl mâ plü ensegné por todësch.<br />

La Dlijia â ensciö pordü la potesté<br />

sön la scora y laprò gnêl inće tut<br />

demez le lingaz co ea deboriada<br />

con le ladin lingaz dla dlijia. Sön<br />

chëra èl nasciü protestes da pert<br />

dla jont y soradöt dla dlijia, con a<br />

će le degan Janmatî Declara.<br />

L'autur s'à inće fat la bria da<br />

reporté na picia biografia dai<br />

trëi maestri co à scrit la cronica.<br />

La publicaziun vën completada<br />

con na pröma pert<br />

dedicada ala storia<br />

dla scora ladina y na<br />

ultima pert co baia<br />

dal ensegnamont<br />

dal lingaz tla storia,<br />

olache l'autur<br />

lascia inće baié<br />

tres intervistes trec<br />

testemoni y pioniers<br />

dal sistem scolastich<br />

dô la Secunda Vera,<br />

soradöt le dr. Edi<br />

Pizzinini, co à laoré<br />

por la scora d'Al Plan<br />

damprò da <strong>40</strong> agn.<br />

Le liber è gnü dé<br />

fora dal grup de laûr<br />

"Mareo laota y encö".<br />

De cösc comitê<br />

fej pert Heinrich<br />

Castlunger da Rina,<br />

Diego Clara, Daniel<br />

Ellecosta, Lois<br />

Ellecosta y Rosa<br />

Oberbacher Frontull<br />

d'Al Plan, y Emma<br />

Frontull y Felix Ploner<br />

d'La Pli.<br />

19

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!