cob privi Puigcerda.indd - Fundació Noguera

LLIBRE DE PRIVILEGIS DE LA VILA DE PUIGCERDÀ 449
116. 1585, desembre, 2. Montsó
Felip II, a instància del síndic de Puigcerdà, Joan Onofre d’Ortodó, fa
una provisió perquè es lliuri a la vila la moneda fabricada a Barcelona.
117. 1599, juliol, 13. Barcelona
El rei Felip III, a petició dels cònsols de Puigcerdà, confirma i concedeix
a la vila el privilegi atorgat pel rei Joan I d’Aragó, el 1387, segons el qual
el mostassà de Puigcerdà pot exercir com a tal a totes les viles i llocs del
comtat i vegueria de Cerdanya. Els cònsols en demanen la confirmació ja que
a Llívia, a Alp, a Osseja i a altres llocs els lloctinents no permeten l’actuació
del mostassà de Puigcerdà. També confirma el privilegi de l’any 1358, segons
el qual no es pot treure bestiar ni de la vila ni del comtat des de Sant Joan
de juny fins a Tots Sants. El rei concedeix que es considerin com a privilegi
les crides, ordinacions i prohibicions que els cònsols i el mostassà han fet
sobre els aliments (blat, pa, vi, oli i carn) i sobre la prohibició de vendre
bestiar sense cedir el dret de fadiga de tres dies posteriors a la venda.
Concedeix el privilegi que quan els veguers de Puigcerdà surtin de la
vegueria, encomanin el bastó de veguer al cònsol en cap de la vila. També
els atorga que els cònsols de Puigcerdà puguin anar pel comtat de Cerdanya
i entrar a les viles i llocs amb les insígnies del càrrec. Els cònsols demanen
aquest privilegi per la falta de respecte i escàndols a què s’han d’afrontar
quan visiten les esmentades viles i llocs. Concedeix el privilegi segons el
qual cap francès o fill de francès, encara que hagi nascut i visqui a la vila,
pugui ser cònsol ni tenir cap càrrec a la Casa de la Vila. Els cònsols demanen
aquest privilegi perquè el 1583 un fill de francès, habitant de la vila,
amb traïdoria, va pactar amb els francesos del comtat de Foix i va lliurar
la vila als enemics. Així mateix, el privilegi segons el qual el jutge de la vila
ha de ser doctor en dret civil o canònic per una universitat i amb dos anys
complets de pràctica. A més, el jutge haurà de residir, almenys, dos mesos
a l’any a Puigcerdà. L’advocat fiscal haurà de ser un jurista i els substituts
d’ambdós també hauran de tenir la formació corresponent. Els concedeix que
ni el veguer ni cap oficial podrà empresonar ningú dins la sitja que hi ha a
sota de la presó de Puigcerdà, sota terra, si no és perquè el pres mereix la
pena de mort natural o galera per tota la vida. Si el veguer o els oficials ho
incompleixen seran castigats cada vegada amb una pena de 100 ducats que
hauran de dipositar a la taula o bé entregar al jutge. Els cònsols han fet la
petició perquè la presó és molt freda i la sitja és humida i malsana. El rei fa
la concessió perquè hi ha altres presons segures. El rei concedeix el privilegi
segons el qual s’han d’observar els Usatges de Barcelona i les Constitucions
de Catalunya. Atorga, també, el privilegi per evitar abusos, de manera que
els habitants de Puigcerdà no puguin ser citats per fer capbrevacions o per
satisfer foriscapis ni fora de la vila, ni fora del comtat de Cerdanya, ja que va
en contra dels Usatges i del dret consuetudinari. En cas de no comparèixer
no podran ser acusats ni de contumàcia, ni hauran de posar els béns sota