cob privi Puigcerda.indd - Fundació Noguera

LLIBRE DE PRIVILEGIS DE LA VILA DE PUIGCERDÀ 13
el compilador del volum ens indica les parts importants del text.
També hi apareixen afegits a les interlínies, cancel·lacions, errors,
correcció de paraules.
El darrer privilegi fou anul·lat i esborrat, la qual cosa n’ha fet
impossible la lectura, si bé se n’ha pogut llegir, en gran part, el títol.
La gestació del llibre de privilegis
Un cop explicat el seu origen, no cal dir que, com altres poblacions
que tenen llibres de privilegis, aquests reculls els eren cabdals
ja que contenien el seu marc jurídic. Com és lògic, formaven part
del fons documental que generaven, el qual conservaven en els arxius
que eren, i són, alhora, el testimoni directe de la seva història.
El 1921, es va descobrir que el Llibre dels Privilegis, el Llibre
de Cerimònies (Dietari) i altres documents i segells penjants havien
desaparegut de l’arxiu. La premsa local se’n féu ressò, mentre que
el consistori va decidir investigar què havia passat i on eren els
documents. Es va determinar que havien desaparegut vers els anys
1917 i 1918 i que aleshores els dos llibres eren a l’Institut d’Estudis
Catalans, on haurien arribat pel llegat testamentari de Joaquim
Miret i Sans, el 1919.
Davant d’aquest fet, l’Ajuntament, atès que havien desaparegut
de l’arxiu «sin cesión ni consentimiento de la coorporación», decidí
«adoptar las oportunas medidas para que le sean reintegrados».
Sembla que, gràcies a la documentació de què es disposa, els llibres
es van recuperar en 1930, però no va anar així i se’n desconeix el
perquè.
En tot cas, l’any 1988, l’Ajuntament de Puigcerdà va decidir
portar a terme una nova reclamació, adreçada a l’Institut d’Estudis
Catalans, la qual, en part per manca de continuïtat, va acabar amb
el lliurament d’una còpia d’ambdós llibres.
Finalment, el 2007, l’Ajuntament, de nou, va tornar a reclamar
formalment a la Conselleria de Cultura del Govern de la Generalitat
el reintegrament dels llibres, atenent tots els precedents i el fet que
les cobertes originals van ser arrencades i sempre han estat custodiades
a l’Arxiu Municipal, avui a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya,
com a prova fefaent del robatori. A més, quan es va sostreure el
Llibre de Cerimònies es van deixar uns quant folis.
A l’hora de l’edició d’aquest volum no se’n sap res encara.