cob privi Puigcerda.indd - Fundació Noguera

LLIBRE DE PRIVILEGIS DE LA VILA DE PUIGCERDÀ 17
entre d’altres. També és cert, però, que no se n’han trobat vestigis,
i la causa potser n’és un aprofitament urbà intens i continuat.
I si bé això que s’ha dit es mou en el terreny de la suposició
i, per tant, és qüestionable, el que sí que és cert és que el comte
de Cerdanya, Guillem Ramon, en el seu testament de 1095 llegà
els castells de Sant Martí dels Castells, Llo, Miralles, Queralt i
Montcerdà al seu fill Guillem Jordà. 4 Aquest darrer topònim és el
primer que se cita en el document i coincideix amb el nom que
rebrà després la població. Per tant, podem interpretar que aquest
lloc és com a mínim el gresol del que esdevindrà Puigcerdà atès
que, seguint Jaume Martí, a redós del castell possiblement hi havia
una comunitat establerta.
D’altra banda, l’autor esmentat diu que a l’Arxiu Municipal de
Puigcerdà hi havia, el 1898, un trasllat de la compra feta pel rei
Alfons I a l’abat de Cuixà d’una parcel·la de terreny del terme de
Rigolisa per tal d’emplaçar-hi l’eixamplament de Montcerdà, feta
vers el 1175-1176, document desaparegut l’any 1926. 5
Finalment, en aquest breu sobre la fundació de Puigcerdà,
del 1178, el papa Alexandre III confirmava al bisbe Arnau d’Urgell
la possessió de l’església de la vila de Mont Cerdà, vila novament
construïda i fundada pel rei Alfons I. 6 En aquest document queda
clar, doncs, que es tracta d’una refundació i que, a més, pel concepte
que es dóna de «vila» s’ha d’entendre que era un nucli força poblat
perquè altres nuclis més petits mai no són considerats com a tal.
Deixant de banda aquest preàmbul entorn dels possibles orígens
de Puigcerdà, cal dir que és a partir de la darreria del segle XII quan
el Mont Cerdà o Puigcerdà pren cos jurídic com a població plenament
reconeguda que compta amb el favor del monarca, el qual és
aleshores l’instigador més directe perquè es consolidi i creixi. Ell i
els seus successors, amb la progressiva concessió de privilegis, seran
4. Pere DE MARCA: Marca hispanica sive limes hispanicus. Ed. Base. Barcelona,
1972, cap. CCCXI, col. 1193-1195. Jaume MARTÍ SANJAUME: Historia de Puigcerdà. Folletín
de Ceretania. Impremta Ceretania. Puigcerdà, 1922, p. 49; i del mateix autor, Dietari de
Puigcerdà amb sa vegueria de Cerdanya i sotsvegueria de la vall de Ribes. Ripoll (1926),
p. 157.
5. Jaume MARTÍ SANJAUME: Dietari..., p. 172.
6. Liber dotaliorum ecclesiae Urgellensis, I, f. 201, doc. 654b, Arxiu Capitular d’Urgell,
còpia del segle XIII i Biblioteca de Catalunya, ms. 778, f. 6. Ibídem. Publicat i comentat
per Jaume MARTÍ SANJAUME: Dietari..., p. 171-176 i 497-498.