LA CIUTAT 41

La coreana ILJIN invertirà 600 milions d’euros a Mont-roig, en una fàbrica de bateries que generarà més de 500 llocs de feina
òptica (592.053€).
Al Priorat, el sanejament i depuració
del nucli de La Vilella Baixa serà la gran
partida pressupostària amb 2,4 milions
previstos fins al 2024. La construcció
de cunetes trepitjables a Cornudella de
Montsant (1,9M €), la conservació de carreteres
(1,6M €), el desplegament de la fibra
(609.994 €) i la restauració de l’Església
La Cartoixa d’Escaladei (336.000€)
tanquen el capítol d’inversions a la comarca.
LA CONCA, LA QUE MÉS CREIX
Si el Baix Camp s’endú la medalla de
plata en creixement, la Conca de Barberà
es col·loca al capdavant de la taula
amb un 83,3% més d’inversió respecte de
2022. El més remarcable són els 4 milions
d’euros per a l’actuació al polígon Logis
Montblanc, on Bon Preu s’instal·larà. A
la resta de la comarca trobem partides
per conservació de carreteres, desplegament
de la fibra òptica, construcció de
cunetes trepitjables i inversió a l’estació
depuradora d’aigües residuals de Sarral.
L’Alt Camp tampoc es queda enrere.
A la capital, una de les més esperades és
la inversió en el Museu Casteller, que es
basarà en 200.000 euros per a la gestió
de l’equipament. A més, 600.791€ fins
al 2026 pel PIUS Hospital o les obres de
modernització del Reg a la zona dels Torrents
de Valls amb 4,5 milions d’euros fins
al 2024 completen el capítol d’inversions
a la ciutat.
Les inversions a la comarca es completen
amb la restauració del Claustre Gòtic
del Monestir de Santes Creus (2,2M € fins
al 2025), la nova construcció de l’Escola
Mare de Déu del Roser a Vallmoll (1,9M €
fins al 2024) o el sector industrial Planes
del Guardià–Vila-rodona ‘I’ (750.000€
fins al 2025).
UN FUTUR PEL TERRITORI
Una de les principals preocupacions
del Camp de Tarragona és saber com podrà
fer compatible la transició ecològica
amb el seu teixit industrial. Aquesta situació
d’incertesa s’intenta resoldre als
comptes de la Generalitat amb diverses
partides enfocades a trobar una solució
justa al problema.
Per aquest motiu, es crearà Centre Català
per a la Descarbonització que s’ubicarà
a Tarragona i tindrà una inversió
publicoprivada. Un projecte liderat per
la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut
Català d’Investigació Química i el Centre
Tecnològic EURECAT, conjuntament amb
la indústria química. Comptarà amb tres
àmbits principals: la captura de CO 2 , les
tecnologies per aplicar l’hidrogen verd al
sector industrial i el desenvolupament i
implementació de biocombustibles. Per
aquest primer any, rebrà 5 milions d’euros
de la Generalitat, que es destinaran a
desenvolupar una seu física que el 2024
estigui ja en marxa. “És una inversió més
“es crearà el Centre Català
per a la Descarbonització
que s’ubicarà a Tarragona
i tindrà una inversió
publicoprivada”
que rellevant pel territori i que no existia
per a la Generalitat”, va destacar Rubén
Viñuales sobre aquests 5 milions.
D’altra banda, i també en l’àmbit industrial,
el document de l’acord de grans
infraestructures parla del compromís de
negociar amb el Govern d’Espanya, en
mans de socialistes i comuns, la inclusió
“d’una nova subestació elèctrica de 440
kV a l’alçada del municipi de Mont-roig
per donar resposta a les necessitats industrials
del Camp de Tarragona”. Així, es
podria abastir energèticament les inversions
industrials que acompanyin l’empresa
sudcoreana ILJIN.
Totes aquestes inversions se sumen a
les de rehabilitacions d’edificis com les
universitats, l’Institut Antoni de Martí
i Franquès o el CAP Llibertat i als increments
en Educació o Salut que repercuteixen
en més efectius en aquestes àrees.
Una injecció econòmica que espera desencallar
els grans projectes que el territori
reclamava i que es complementarien
amb 56 milions a les Terres de l’Ebre i
pràcticament 16 milions al Baix Penedès.
16
LA CIUTAT