LA CIUTAT 46

Aquest exemplar és propietat d'aquest establiment
#46 gener-febrer 2024
î 630 979 590 / 687 431 117 e
@revistalaciutat G revistalaciutat
REVISTA
TARRAGONA | REUS | VALLS | SALOU | VILA-SECA
ANUNCIA
AQUÍ
EL TEU
NEGOCI
n 660 915 371 | 626 786 373
UNA REALITAT
METROPOLITANA
REUS
Programació
del Bartrina
VALLS
La Calçotada
arriba forta
SALOU
La lluita pel
Hard Rock
VILA-SECA
Un Sant Antoni
calent
LA CIUTAT
1

2
LA CIUTAT

Ref. 7937 3 2 Precio: 189.000€
PIN I SOLER
Piso con 3 habitaciones, baño completo y
aseo. Calefacción GN. Ventanas de aluminio,
armarios empotrados puerta blindada.
Cocina independiente. Ascensor. Próximo
a universidad, bus, parque, colegio, etc.
Ref. 7936 2 1 Precio: 167.000€
SERRALLO
Dispone de 2 habitaciones con armarios empotrados
y 1 baño con bañera. Cocina independiente
y equipada. Amplio salón con salida a balcón y
vistas despejadas. Exterior y luminoso. Calefacción
GN. Y a/a con bomba f/c. Parquing y trastero.
Ref. 8003 4 2 Precio: 360.000€
ERNEST VILCHES
Dispone de 4 habitaciones y 2 baños.
A/a co bomba f/c. Calefacción. 3 Terrazas.
Ascensor. Parquing y Trastero.
Ref. 6502 3 2 Precio: 145.900€
ASSEMBLEA DE CATALUNYA
Piso próximo a la URV. Dispone de 3
habitaciones, baño completo y aseo.
Cocina amplia con galería. Balcón.
Ascensor.
Ref. 8001 2 2 Precio: 171.500€
AV. PAÏSOS CATALANS
Piso de 79 m 2 con 2 habitaciones y 2
baños. Calefacción. Ascensor. Parquing
y Trastero.
Ref. 7963 - - Precio: 790.000€
BAR/RESTAURANT EN ESTANISLAO FIGUERAS
Bar/restaurante de dos plantas y porche
próximo a Pza. Imperial Tarraco. Calefacción
y a/a. Amueblado y equipado. Patio
interior. Para entrar.
Ref. 8004 3 2 Precio: 350.000€
ESCALÓ (Lleida)
Chalet de dos plantas y 180 m 2 . 3 habitaciones
y 2 baños. Salón con chimenea,
cocina independiente y cochera.
Ref. 7985 3 2 Precio: 164.900€
CAMP CLAR
Piso con 93 m 2 útiles. Dispone de 3
habitaciones y 2 baños. Suelo parquet.
Calefacción GN. Cocina independiente.
Amueblado con electrodomésticos.
Ref. 7969 - - Precio: 60.000€
AVINGUDA D’ANDORRA
Local de 76 m 2 con ventanas aluminio y
suelo gres. Persiana eléctrica. Muy bien
comunicado.
LA CIUTAT
3

LA CAMPANYA
“NO ÉS MÀGIA, ETS TU”
RECULL MÉS DE MIL JOGUINES
La campanya ha tingut una acollida extraordinària en la recollida de
peluixos i joguines no bèl·liques i no sexistes
Redacció
Tarragona, una de les províncies catalanes
més afectades per la pobresa i
l’exclusió social, s’enfronta a una situació
encara més desafiadora després dels estralls
de la pandèmia. Milers de persones
lluiten per cobrir les seves necessitats
bàsiques, enfronten pèrdues d’ocupació i
batallen contra problemes de salut mental.
En aquest context, la tasca de Càritas
esdevé crucial, proporcionant ajuda material,
alimentària, sanitària, educativa,
laboral i psicosocial a aquells que més ho
necessiten.
El 2020, Càritas Diocesana de Tarragona
va atendre a més de 14.000 persones,
destinant més de 2 milions d’euros a programes
d’acció social, el 70% provinent
de fons propis i de la generositat de do-
“La resposta de la ciutadania
ha estat extraordinària,
amb més de 1.150
joguines recollides”
nants i col·laboradors. Càritas no només
ofereix ajuda directa, sinó que també
exerceix un paper actiu en la sensibilització,
denúncia i participació social per
promoure la justícia, la solidaritat i la fraternitat.
En aquestes dates, Càritas, no s’ha oblidat
dels més petits. Juntament amb FCC
Medio Ambiente, la fundació Topromi,
Diari Més i el Diari digital La Ciutat,
ha dut a terme la campanya de recollida
de joguines ”NO ÉS MAGIA, ETS TU”,
centrada en la recollida de joguines a la
ciutat de Tarragona. La resposta de la ciutadania
ha estat extraordinària, amb més
de 1.150 joguines recollides. Entre elles,
unes 850 són de segona mà i en molt bon
estat, 200 són noves i unes 100 no es podran
donar de moment, però intentaran
reparar-les perquè siguin útils.
Segons Salvador Grané Terradas, director
de Càritas Diocesana Tarragona:
“la solidaritat és responsabilitat de tothom
i no la podem delegar. L’hem d’exercir
cadascú a nivell personal i a nivell
col·lectiu i professional per millorar la
societat que vivim, per fer-la més igualitària
i més justa. La infància és un dels
col·lectius més perjudicats i requereix
una especial atenció“.
La campanya, que va començar el 19
de desembre i conclou el 5 de gener, ha
tingut una acollida extraordinària en la
recollida de peluixos i joguines no bèl·liques
i no sexistes. Aquest detall reflecteix
la sensibilitat i la solidaritat de la ciutadania
de Tarragona cap als més petits.
La col·laboració d’una empresa líder,
com és FCC Medio Ambiente, assumint
el repte d’ajudar als més necessitats, recolzada
per la fundació Topromi, i la gran
difusió proporcionada pel Diari Més i la
revista digital La Ciutat, ha transformat
aquesta iniciativa en més de mil somriures
a la ciutat de Tarragona. Aquest
exemple de solidaritat i col·laboració
demostra que quan els actors clau se sumen,
l’impacte pot ser transformador.
Càritas, reconeguda i valorada pel seu
treball proper, professional i compromès
amb les persones més desfavorides, continua
sent un pilar fonamental en la lluita
contra la pobresa i l’exclusió social a Tarragona.
La campanya de recollida de joguines
no només ha proporcionat alegria
als nens necessitats, sinó que també ha il·
luminat l’esperit solidari de tota la ciutat.
4
LA CIUTAT

LA CIUTAT
5

L’ÀREA METROPOLITANA DE TARRAGONA
UNA GRAN CIUTAT
Vuit ajuntaments, dos consells comarcals i la Generalitat formen el
Grup Impulsor sota el lideratge de la Diputació de Tarragona
Adrià Miró Canturri
Reus i Tarragona enterren les destrals
de guerra. Els dos nous alcaldes dels principals
nuclis de població del Camp de Tarragona
van començar el mandat amb un
clar objectiu: deixar enrere les batalles
de campanar i apostar plegats per construir
l’anhelada àrea metropolitana. Amb
l’aixopluc de la Diputació de Tarragona i el
bon rotllo amb la Generalitat, aquest procés
comença a caminar amb la creació del
Grup Impulsor.
La trobada entre Rubén Viñuales i Sandra
Guaita aquest estiu va posar de manifest
que volien anar per feina i no perdre’s
en debats interminables abans que tot
comencés a caminar. Amb això, han seguit
un full de ruta per visitar les principals
institucions interessades i acabar amb la
gestació d’aquest grup liderat per la Di-
putació de Tarragona.
A més, l’ens provincial no és una estructura
aliena als dos alcaldes. Viñuales n’és
un dels vicepresidents i la seva presidenta,
la republicana Noemí Llauradó, comparteix
govern amb Guaita a Reus. “Els alcaldes
van demanar a la Diputació si podia
prestar una assistència tècnica per identificar
quines dinàmiques metropolitanes hi
havia al Camp de Tarragona. La Diputació
dona resposta a les inquietuds dels municipis
que tenen voluntat d’actuar com a
àrea metropolitana”, explica Llauradó.
VUIT AJUNTAMENTS
PER COMENÇAR
El Grup Impulsor, que parteix d’un estudi
previ de la consultora Idencity, estarà
presidit per la Diputació i conformat per
11 actors més. En primer lloc, els set municipis
que formen part del Pla Director
6
LA CIUTAT

Urbanístic (PDU) Metropolità del Camp
de Tarragona: Tarragona, Reus, Cambrils,
Salou, Vila-seca, Constantí i la Canonja.
A més, a ells se’ls suma també Valls, donat
que “els nexes econòmics i d’infraestructures
feia convenient que en formés part”,
argumenta Llauradó.
A banda dels vuit ajuntaments, també hi
seran presents els presidents del consell
comarcal del Tarragonès i del Baix Camp.
“Hi ha dinàmiques de treball conjunt entre
municipis de les seves dues comarques i
hi ha àrees urbanes funcionals al voltant
de les dues capitals”, al·lega la presidenta
provincial per justificar la seva entrada.
Finalment, la Delegació del Govern de la
Generalitat de Catalunya tindrà el seu
espai al Grup Impulsor, ja que es tocaran
temes de la seva competència com el Pla
Director Urbanístic o el Pla de Mobilitat
Metropolità.
“Els dos nous alcaldes
dels principals nuclis
de població del Camp de
Tarragona van començar
el mandat amb un clar
objectiu: deixar enrere
les batalles de campanar
i apostar plegats
per construir l’anhelada
àrea metropolitana”
DOLORS FARRÉ,
ALCALDESSA DE
VALLS
Crec que l’Àrea Metropolitana està naixent
amb una base sòlida, sense tenir
en compte colors polítics i pensant en
el conjunt del territori. Tots hi som representats,
tots els municipis del Grup
Impulsor tenim problemàtiques que en
bona part són comunes com poden ser
l’habitatge, la mobilitat o serveis públics
que podem compartir. A la vegada,
tots els municipis podem aportar al que
ha de ser un projecte compartit i en positiu
per les nostres comarques i municipis.
Valls, com a capital de l’interior del
Camp de Tarragona, aporta profunditat,
sinergies, complementarietat amb
l’activitat turística de la Costa Daurada,
innovació i, no ho oblidem, som una
de les zones industrials més potents i dinàmiques,
no només del Camp de Tarragona,
sinó del conjunt de Catalunya.
La llista, però, no ha de ser la definitiva
per aquesta futura àrea metropolitana.
“Ara hi ha municipis que han de ser-hi
imprescindiblement, però no vol dir que
siguin tots els que hi poder arribar a ser.
Serà un organisme viu i, en funció de quin
criteri tinguem en compte, podrà tenir
més o menys extensió”, remarca Llauradó.
En aquest futur mapa podrien ser-hi
les àrees urbanes funcionals de Tarragona
i Reus. És a dir, els municipis on hi ha
almenys un 15% de la població ocupada
que es mou a aquestes grans ciutats. Pel
que fa a la tarragonina, s’hi inclouen Altafulla,
El Catllar, El Morell, Els Pallaresos,
Perafort, La Pobla de Mafumet i La Secuita,
juntament amb altres municipis que ja
formen part del Grup Impulsor. A més, s’hi
Directrius de
planejament urbanístic
de l’àmbit metropolità
del Camp de Tarragona
El futur del Camp
podria afegir Torredembarra per la continuïtat
urbana i les seves connexions.
A la de Reus, hi entrarien Almoster, Les
Borges del Camp, Castellvell del Camp,
RUBÉN VIÑUALES,
ALCALDE DE
TARRAGONA
Podem viure d’esquenes a la realitat
global, cadascú batallant pel seu compte,
com si estiguéssim encara al segle
XIX? Rotundament no. Doncs aquesta
mentalitat ambiciosa i transformadora
és el que dona sentit a la àrea metropolitana
de Tarragona que estem impulsant.
Estem parlant d’un projecte
de territori, pensat des del territori i que
vol que aquestes comarques siguin una
de les regions europees que tinguin un
major nivell de qualitat de vida. Ara el
que toca és portar aquesta lògica que ja
actua plenament a peu de carrer a les
institucions. Que quedi clar també que
no volem crear cap nova administració,
sinó aprofitar millor les sinèrgies de les
eines que ja tenim per guanyar en eficàcia
i diligència.
LA CIUTAT
7

“Hi ha hagut altres intents
que no van fructificar,
per això, ens hem
replantejat com fer-ho i
hem après de les errades”
polític català. Tot i el gran nombre d’alcaldes
socialistes -inclosos els dos impulsors-,
la intenció és evitar que s’encaselli
en el projecte d’un partit i crear aquest
consens a tres bandes. Els alcaldes del
PSC, els dos batlles de Junts i el lideratge
d’ERC a la Generalitat i la Diputació completen
aquest engranatge on tothom té
un paper protagonista.
ROC MUÑOZ,
ALCALDE DE
LA CANONJA
Montbrió del Camp i Riudoms. En aquest
cas, també podria encabir Vinyols i els
Arcs, que quedaria en mig de tots els municipis.
Fins ara, tant el mateix Grup Impulsor
com la seva posada en escena en roda de
premsa han buscat l’equilibri entre les
tres principals formacions del sistema
SANDRA GUAITA, ALCALDESSA DE REUS
COM HA DE FUNCIONAR?
Pel que fa al seu funcionament, les primeres
passes tindrà diverses dimensions.
“Hi ha hagut altres intents que no van
fructificar, per això, ens hem replantejat
com fer-ho i hem après de les errades”,
remarca Viñuales, que ostenta la vicepresidència
encarregada de dirigir l’oficia
Volem transformar les nostres ciutats, transformant el territori
i donant resposta a les seves demandes, per ser un motor
tractor no només d’aquest territori sinó també de tot Catalunya.
Aquest és un projecte de territori, per a la ciutadania.
Ja hi ha sinèrgies que s’estan duent a terme per iniciativa dels
propis ajuntaments, com ara en temes de seguretat, gestió
d’aigua, tanatoris, etcètera. Cal tenir una visió global del territori
i anar amb força a reclamar amb una sola veu els beneficis
que ens pertoquen defensant els nostres interessos. Units som
més forts. Som un territori de 350.000 persones i si anem
amb una sola veu, és quan sumarem per ser més forts.
És una magnífica oportunitat pel territori,
però no és la primera vegada que
s’intenta un projecte d’aquesta envergadura
i per tant haurem de treballar
molt perquè això arribi a bon port. Les
ganes, la necessitat i l’interès de posar
en comú alguns dels problemes que
tenim els pobles i les ciutats d’aquesta
zona hi són, però faltarà dedicar-s’hi i
posar-nos d’acord en molts punts per
aconseguir actuar tots com una mateixa
ciutat. De moment ja s’ha fet un gran
pas i ara faltarà la continuïtat en aquest
projecte que ens beneficiarà a tots els
municipis i en especial als ciutadans.
Com a alcalde de la Canonja considero
necessari la creació d’aquesta àrea metropolitana
especialment per resoldre els
reptes de mobilitat i eliminació de residus.
8
LA CIUTAT

PAM
PAM
LA CIUTAT
9

ALFREDO CLÚA,
ALCALDE DE
CAMBRILS
PERE SEGURA,
ALCALDE DE
VILA-SECA
Les comarques del sud de Catalunya
han estat tractades per les Administracions
superiors com les germanetes
pobres de Catalunya. En els darrers 40
anys bona part dels projectes de país
han estat fets lluny de Cambrils. Però
hem de reconèixer que tota la responsabilitat
no ha estat únicament d’altres
administracions Avui, diverses circumstàncies,
entre d’altres, els objectius comuns
dels ajuntaments, la Diputació i
la Generalitat permeten treballar coordinadament
amb objectius comuns.
Interessa al Camp de Tarragona la
planificació territorial del propi Camp
de Tarragona, el transit de mercaderies
perilloses; les futures infraestructures;
el TRAMCAMP I tants altres projectes
que definiran el futur del Camp de Tarragona
i Cambrils, en particular.
tècnica.
Hi haurà quatre grups de treball que
estaran presidits pels alcaldes de manera
rotatòria, dirigits per tècnics i es reuniran
quadrimestralment. Aquests seran
el grup de territori, per parlar d’agenda
urbana i infraestructures; el de desenvolupament
econòmic i social, amb temes
com els polígons, l’habitatge o l’ocupació;
el de mobilitat, que obrirà el meló de com
s’ha de gestionar aquest àmbit al territori;
i el de sostenibilitat, per tractar la gestió
de recursos com l’aigua, l’energia, els
residus o els espais verds. D’aquí haurien
de sortir els temes que vol abordar la futura
àrea metropolitana.
A part d’aquests grups de treball, cada
any hi haurà una assemblea metropolitana
d’alcaldes per validar els acords i
L’AMT crec que ha de ser un instrument
útil per una realitat que ja existeix. Es
tracta d’una realitat metropolitana de
persones que, per exemple, viuen en uns
nuclis i que treballen en uns altres. En el
seu dia a dia d’oci, de compres, cultural
o de restauració no tenen cap problema
de moure’s i traslladar-se d’un lloc
a l’altre. El repte passa perquè aquesta
realitat es transformi en una cosa molt
tangible, que és donar solucions de mobilitat
per la ciutadania.
també està previst que el debat s’obri a la
ciutadania o entitats a través de diverses
iniciatives. De moment, no es constituirà
“Hi haurà quatre grups
de treball que estaran
presidits pels alcaldes
de manera rotatòria,
dirigits per tècnics
i es reuniran
quadrimestralment”
PERE GRANADOS,
ALCALDE DE
SALOU
Estem en una fase d'impuls que necessita,
encara, de moltes trobades i
reunions per estrablir el màxim diàleg i
implicació, per tal d'assolir el consens i
l'entesa necessària del territori.
cap ens pròpiament dit i asseguren que
treballen sense terminis. Tot i això, destaquen
que a mig i llarg termini “haurem
de valorar la necessitat de crear algun
tipus d’estructura, que haurà de tenir un
finançament”.
UN TERCER INTENT
Aquesta no és la primera vegada que
s’intenta conformar una espècia d’àrea
metropolitana al Camp de Tarragona. Existeixen
fins a dos precedents a l’actual Grup
Impulsor. El primer va arribar amb el retorn
de la democràcia a Espanya i la celebració
10
LA CIUTAT

LA CIUTAT
11

NOEMÍ LLAURADÓ,
PRESIDENTA DE LA
DIPUTACIÓ DE
TARRAGONA
Els nexes i els fluxos de moviment de
milers de persones al Camp de Tarragona
generen necessitats que demanden
accions comunes per part de les
administracions públiques, iniciatives
que involucrin diversos municipis i que
es plantegin des d'una visió territorial
àmplia. En aquest sentit, l’Àrea metropolitana
del Camp de Tarragona, que ja
ha fet la primera passa amb la creació
del Grup Impulsor, ha de donar resposta
a aquest comportament metropolità
de bona part de la població i a reptes en
matèria de mobilitat i transport, serveis
o economia que superen els límits municipals
i que requereixen d’un enfocament
conjunt.
de les eleccions municipals, el 1979. El PSC i
el PSUC van ser-ne els principals impulsors
i es va formar una Comissió amb 21 municipis.
La imatge de la iniciativa com una
proposta de les esquerres i la victòria convergent
el 1980 va fer que les diferències
de colors polítics llastressin l’intent.
El segon ja va ser en aquest mil·lenni, el
Consorci del Camp de Tarragona el 2002.
Al contrari de l’actual Grup Impulsor, que
busca tenir pocs participants per fer prevaldre
l’eficiència, en aquella ocasió hi va
entrar tothom. 109 ajuntaments als quals
també s’afegien consells comarcals, la Generalitat,
la URV, sindicats i patronal. Com
ja va passar amb la primera prova, el Consorci
tampoc va passar a la història, tancant
la paradeta el 2015.
“El món ha canviat d’escala.
Si no ens unim, ens
fem més febles”
ÓSCAR SÁNCHEZ,
ALCALDE DE
CONSTANTÍ
Per Constantí serà un salt qualitatiu en
molt àmbits. El primer és el transport
públic, que s’ha d’adaptar a la realitat
amb la nova concessió i serà molt potent
poder arribar a una entesa amb
els municipis que formem part del Grup
Impulsor. Suposarà un transport públic
de qualitat, més eficient i sostenible. Els
veïns veuran un servei de qualitat, amb
més freqüències i amb una bona connectivitat
amb tot el territori.
Ara els seus impulsors asseguren haver
après dels errors i apel·len a un “moment
històric” pels “reptes globals” que encarem.
“El món ha canviat d’escala. Si no ens unim,
ens fem més febles”, assenyala l’alcalde de
Vila-seca, Pere Segura. Alhora, també posa
en valor la “generositat” de Tarragona i
Reus, mentre que Viñuales destaca l’acompanyament
que està prestant la Generalitat.
El camí demostrarà sí aquest és l’intent
definitiu o si acaba com els altres dos.
12
LA CIUTAT

Mare de Déu del Claustre, 10
Tarragona
v 977 236 644 | n 672 731 993
sanabras.cat
PASTISSERIA|CÀTERING |CAFETERIA
Càtering per a petits i grans
esdeveniments i pastisseria
per a ocasions especials
#(
LA CIUTAT
13

ELS ALCALDES
FAN LA SEVA
CARTA ALS
REIS
Què volen pel 2024?
Després de sis mesos per adaptar-se a les noves majories, els alcaldes
encaren el primer any natural del mandat
Adrià Miró Canturri
Amb l'arribada de Ses Majestats els
Reis d'Orient, tots els nens i nenes han
escrit les seves cartes plenes de desitjos.
Els alcaldes no es queden enrere i preparen
un 2024 que suposarà el primer any
sencer d'aquest mandat. De moment, els
reis encara no tenen arguments per portar-los
carbó, així que aprofiten per elaborar
una carta carregada de desitjos. Millores
als carrers, equipaments i serveis són
les principals demandes que escriuen en
la seva particular carta als reis, on també
posen els ulls a les administracions superiors.
Si haguéssim pogut llegir la carta de
Rubén Viñuales l'any passat, segur que
ens hauríem topat amb un dels seus grans
objectius polítics de 2023: guanyar les
eleccions i esdevenir el nou alcalde de
Tarragona. Amb la fita assolida, els seus
desitjos a la missiva van enfocats als principals
reptes que haurà d'encarar la seva
administració.
L'alcalde no es queda curt en la seva
carta als reis i demana iniciar una transformació
verda amb la inversió en renovables
prevista i avançar en la cohesió de
la ciutat amb l'arribada de projectes com
la humanització de l'N-340.
En altres qüestions, Viñuales també
apunta la renovació d'equipaments culturals
i camps municipals o la remodelació
dels carrers. La neteja, un tema que
segurament estava en la carta de tots els
alcaldes durant els últims anys, és un dels
seus principals desitjos. El batlle tarragoní
preveu que el nou contracte de la brossa
suposi "una millora en la cura i la neteja de
14
LA CIUTAT

la ciutat", deixant enrere les crítiques en
aquest àmbit.
A banda, l'alcalde incorpora a la seva
carta anhels com la promoció de Tarragona
arreu del món per generar un impuls
econòmic, una "administració cada dia
més àgil" i també una "una seguretat més
moderna i amb més policia de proximitat".
Al mateix temps, els Fons Next Generation
tenen el seu lloc a la missiva, esperant
que la seva execució suposi una "renovació
de dalt a baix a la ciutat". Una llista de
desitjos amb què Viñuales espera fer de
Tarragona "una ciutat millor i més feliç".
L'alcalde no hi escriu únicament qüestions
del món municipal, sinó que els mana
un encàrrec diferent als reis. Viñuales demana
que facin una aturada a Barcelona
i a Madrid per recordar a la resta d'administracions
"que pensin en Tarragona". "La
capital de la segona àrea metropolitana de
Catalunya mereix una inversió a l'alçada
del seu específic", apunta a la carta. Tot i
això, si els reis van molt enfeinats la nit del
5 de gener, assegura que s'encarregaran
d'exigir-ho allí on vagin.
EL COMPROMÍS DE GUAITA
Segurament, Sandra Guaita també va
demanar als reis guanyar les eleccions municipals
de 2023. En el seu cas, és probable
que també hi inclogués la condició que el
mapa de pactes no li jugués una mala passada.
Finalment, va aconseguir la primera
posició als comicis i va forjar un tripartit
amb majoria absoluta a Reus. Amb aquesta
fita sota el braç, els seus desitjos a la
missiva van enfocats als principals reptes
que haurà d’encarar la seva administració
i sobretot en els deutes pendents de la
resta d'administracions amb la capital del
Baix Camp.
“De l'executiu espanyol,
Guaita espera que desenvolupin
infraestructures
que impacten els reusencs
com Bellissens, la
Intermodal o l'aeroport”
En clau Ajuntament, Guaita no vol
demanar res als reis i explica que el Pla
d'Acció Municipal, el Pla d'Inversions i el
pacte de govern reflecteix el que espera
d'aquest 2024. "No és una carta als reis,
sinó un compromís amb la ciutadania",
ens remarca sobre aquests documents.
Seguint aquesta línia, comenta que la
transformació urbanística serà un dels
"eixos primordials del govern" amb projectes
com el del Carrilet, la zona de plaça
Llibertat cap al nord i els barris del sud
amb l'Eix Astorga. Tot això vol que vagi
acompanyat de polítiques de ciència, innovació
i promoció econòmica.
En canvi, l'alcaldessa de Reus sí que escriu
a la seva carta als reis què espera de
la Generalitat i el govern de l'Estat. Primer
de tot, demana que els reis recordin
a ambdós governs que "exerceixin les
seves competències com pertoca". De
l'executiu espanyol espera que desenvolupin
infraestructures que impacten els
reusencs com Bellissens, la Intermodal o
l'aeroport, "governi qui governi a l'Estat".
A més, exigeix que s'analitzi bé les merca-
LA CIUTAT
15

deries per interior perquè no passin per
Reus.
Pel que fa a la Generalitat, la mobilitat
i el tramvia són algunes de les principals
reivindicacions que escriu a la seva carta,
recordant que "estarem atents perquè
sigui una realitat, ja que és totalment necessari
per a l'àrea metropolitana". D'altra
banda, també desitja que l'executiu català
es continuï implicant en qüestions obertes
com el CAP Sant Pere, les polítiques
d'habitatge i l'estació d'autobusos.
RESULTATS PALPABLES A VALLS
També hem pogut donar una ullada a
la llista de desitjos polítics de l'alcaldessa
de Valls, Dolors Farré, que ens explica
que 2024 serà l'any en què veuran la llum
molts projectes que ja havien previst o
s'encarrilaran d'altres també cabdals. Al
contrari del que podia passar anys enrere,
el Museu Casteller ja no serà un dels
punts clau de la carta als reis de l'alcaldessa
de Valls. Aquest 2023 la nova casa dels
castellers va obrir definitivament les portes
i aspira a ser un dels pols culturals de la
capital de l'Alt Camp per donar un impuls
a la promoció turística i cultural.
Precisament, en la llista de desitjos de
l'alcaldessa per aquest 2024 sí que hi trobem
altres espais que han de complementar
l'anomenada anella cultural: iniciar
les obres de recuperació de Ca Padró i la
continuació de les activitats que ompliran
aquest any el nou Espai Jove, inaugurat el
2023. Al mateix Centre Històric, Farré vol
fer possibles la creació de nou habitatge
gràcies als acords amb Incasòl, els primers
passos per la nova seu de la Policia Local
o la finalització de la rehabilitació de Ca
Xapes perquè la "llar torni a tenir la seva
seu". A més, espera poder dur a terme
obres a la via pública de diversos barris, la
modernització de l'enllumenat del polígon
o la inversió per la retirada dels col·lectors
dels torrents, pactada ja amb l'ACA.
L'àmbit sanitari no podia faltar en
aquesta llista. "L’any també serà molt important
per a projectes de ciutat com el
futur Parc Sanitari, amb el nou Hospital, el
nou sociosanitari o el nou CAP, una actuació
que hem acordat amb la Generalitat i
que, tot i que és a llarg termini, és essencial
per a la millora i el reforç dels nostres
serveis de salut", escriu Farré.
De fet, els acords amb la Generalitat
tenen un fort pes en la llista de projectes
de l'alcaldessa. A banda de l'ampliació
del polígon, l'habitatge o el Parc Sanitari,
la batllessa vallenca demana tenir bones
“L’any també serà molt
important per a projectes
de ciutat com el futur
Parc Sanitari, amb el nou
Hospital, el nou sociosanitari
o el nou CAP”
notícies en projectes com les entrades de
Valls per les carreteres d’Alcover i Picamoixons
o la millora i ampliació de la C-37
entre Valls i Alcover.
Pel que fa a l'Estat, els principals desitjos
de la carta de l'alcaldessa se circumscriuen
a l'àmbit ferroviari. Primer, demana
que facin públic l'estudi d'alternatives
per al Corredor del Mediterrani a la zona
del Camp de Tarragona, que hauria de
descartar la utilització de la línia de Valls
per al Corredor. Tot i que asseguren que
serà així, no tenen cap seguretat que es
compleixin les promeses i l'alcaldessa no
ha dubtat a escriure-ho a la carta. A més,
també reclama que la línia de Valls no sigui
la via d'escapatòria pels trens de mercaderies
mentre el corredor no estigui en
marxa.
En aquest mateix àmbit, explica als Reis
d'Orient que el servei ferroviari de passatgers
és "pèssim i d'autèntica vergonya" i
demana millores com el ramal de Picamoixons
per connectar amb la costa o avançar
amb la línia que connecta amb Barcelona.
Finalment, l'alcaldessa proposa als reis
que, si passen per Madrid, els recordi que
el territori s'ha negat "de manera unànime
a projectes insostenibles i de gran impacte
ambiental com el de la línia elèctrica de
molt alta tensió".
VILA-SECA INICIA LA
TRANSFORMACIÓ
A Vila-seca, els reis passaran per les cases
del municipi a cavall, com és tradició.
El seu alcalde, Pere Segura, els demana
que aprofiti per repartir salut a les llars
vila-secanes de cara a aquest nou any. En
l’apartat més polític de la seva carta, circumscriu
els seus desitjos al Pla d’Acció
Municipal que desenvoluparan a partir
d’ara.
Entre els diferents projectes, destaquen
l’inici d’algunes iniciatives estrella
de Segura. Assegura que el 2024 es començarà
a veure l’evolució d’espais com
l’Estadi Municipal, el frontal marítim de
la Pineda o el centre d’interpretació Cal·lípolis,
entre d’altres. En paral·lel, explica a
la missiva que també n’encetaran d’altres
que no són tan visuals, però tenen un fort
pes social i cultural.
Estirar el govern català i el central
perquè compleixin les seves promeses
no sempre és fàcil. Per això, demana als
16
LA CIUTAT

mini
mum
#(
LLENCERIA | BANY | PIJAMES | MODA SPORT
L’assortiment
més gran
als millors
preus
LA CIUTAT
C/ Governador González, 16
Tarragona
977 23 04 64
C/ Barreres, 2- Reus
977 341 361 £644 191 453
info@corseteriaminimum.com
17
corseteriaminimum.com

reis que els dos executius continuïn amb
l’agenda marcada a Vila-seca. Pel que fa
a la Generalitat, anhela que el 2024 sigui
“un any crucial per licitar les obres del
tramvia”. Un projecte que espera que sigui
una realitat i útil pel Camp de Tarragona.
En l’àmbit estatal, els desitjos també
van enfocats a la mobilitat, amb l’estació
intermodal i l’estació urbana de Vila-seca
a la llista. Finalment, espera que les converses
amb Puertos del Estado arribin a
bon port per polir el futur del contradic i
estabilitzar la platja de la Pineda i implantar
la nova Zona d’Activitats Logístiques.
“Pere Segura anhela que
el 2024 sigui un any crucial
per licitar les obres
del tramvia”
A la carta als Reis, l’alcalde escriu un
bon grapat de projectes que tenen sobre
la taula per aquest mandat. “Volem construir
el nou Centre Cultural i Biblioteca
Pública Municipal, el nou Centre d’Atenció
i Benestar Social, el complex esportiu,
el complex intermodal de transports
i l’Eix Cívic, entre d’altres”, plasma a la
missiva.
Alhora, remarca que ja tenen finançades
qüestions com “els Plans de Sostenibilitat
Turística en Destinacions (PSTD) de
la Secretaria d’Estat de Turisme, la 2a fase
de l’avinguda de Carles Buïgas; la renaturalització
d’11 places públiques i renovació
de parcs i espais urbans; la restauració
paisatgística del nostre litoral i l’estabilització
de les platges; la renovació de l’enllumenat
urbà amb sistemes d’energia renovable
i d’eficiència energètica; la dotació
de nous sistemes i serveis per avançar en
el projecte Smart Salou; el desenvolupament
de corredors naturals per fer senderisme
i cicloturisme; i la dotació de nous
aparcaments dissuasius”.
A banda d’aquests temes del municipi,
Granados demana que els reis estirin les
orelles a la Generalitat perquè tingui “un
diàleg més obert i col·laboratiu amb Salou
i dur a terme els projectes acordats”. Especialment,
se centra en el PDU del Hard
Rock, que creu que pot ajudar a la “desestacionalització,
la creació de llocs de treball
i l’obertura de nous mercats”. L’altre projecte
clau que exigeix és l’Eix Cívic, sobre
el qual reclama que el govern autonòmic
aporti “el finançament acordat per la seva
urbanització”. L’obra és vital per a la nova
mobilitat, els serveis que s’hi inclouran i
l’espai per les persones que ha de tenir.
A més, l’alcalde salouenc insisteix que
els reis facin una parada una mica més llarga
a Barcelona i també demanin la creació
d’una Àrea Bàsica Policial pròpia per a Salou,
més dotacions de Mossos d’Esquadra
i que la Generalitat creï una conselleria de
Turisme. Una bona llista de reclamacions
d’on haurà de prendre nota Pere Aragonès
i els seus consellers per tenir contents els
ciutadans del territori i els seus alcaldes.
UN 2024 SOSTENIBLE PER SALOU
A l’última carta que hem pogut accedir
és la de Pere Granados, alcalde de Salou.
En ella, posa èmfasi en la seva carta en les
persones i en el valor de la sostenibilitat,
ja que és una de les prioritats del seu govern
amb projectes com la renaturalització
dels espais del municipi i els Objectius
de Desenvolupament Sostenible (ODS)
com a full de ruta. En aquesta línia, aposta
per un “creixement econòmic sostingut,
inclusiu, circular i sostenible per enfortir
la competitivitat a través de la diversificació
i la digitalització”.
18
LA CIUTAT

LA CIUTAT
19

TARRAGONA
LES OBRES DE RESTAURACIÓ DE LA FAÇANA DEL PRETORI S’ESPERA QUE
FINALITZIN AL MARÇ La consolidació i restauració de les dues façanes, gairebé enllestida
Els treballs de consolidació i restauració de
dues façanes del Pretori marxen a bon ritme.
Després de la seva arrencada aquest estiu,
les dues façanes ja estan gairebé enllestides
en la part superior; fet que comportarà, les
properes setmanes, el desmuntatge parcial
de la part superior i s’iniciarà la de la façana
que manca, a la Plaça del Rei.
El projecte, que compta amb un pressupost
d’aproximadament de 800.000€, ha rebut
una subvenció de la Generalitat de Catalunya
de 200.000€ per l’execució de les obres
i per la redacció del projecte va ser subven-
cionada en un 45% pel Ministerio de Cultura
y Deporte, que va permetre fer la diagnosi
inicial. “Aquest projecte comporta una millora
substancial del monument, que requeria
ser intervingut, principalment per l’afectació
d’elements externs, com els animals que hi
habiten i les inclemències del temps”, apunta
el conseller de Patrimoni, Nacho García. “En
definitiva, durem a terme una transformació
d’aquest monument tan emblemàtic de la ciutat
i de la Plaça del Rei, en conjunt” ha reblat,
ja que coincideix en el temps també la restauració
de la façana del Museu Nacional Arqueològic
de Tarragona (MNAT).
TRES PROFESSORS DE LA URV, ENTRE
ELS ARQUITECTES MÉS DESTACATS
D’EUROPA
Tots ells tenen una trajectòria de més de quinze anys i
prestigi demostrat abans d’arribar als 40 anys d’edat.
Maria Rius, Arnau Tiñena i Ferran Tiñena són els responsables de l’estudi
NUA Arquitectures i professors de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura
de la URV, on també hi fan el doctorat.
MILERS DE PERSONES GAUDEIXEN
DE L’ESPECTACLE DE DRONS DE
TARRAGONA
Milers de persones han gaudit, aquest cop sí, d'un
espectacle que ha omplert el cel de Tarragona de colors,
llums i música per Nadal
Aquest desembre han rebut el premi Europe 40under40 Architecture
and Design 2022-23, que atorguen el Centre Europeu per a l’Arquitectura,
l’Art, el Disseny i els Estudis Urbans i el Chicago Atheneum: Museu de
l’Arquitectura, Art i Disseny a aquelles persones que identifiquen com a
part de la generació d’arquitectes i dissenyadors industrials que influiran
en els entorns de la vida i el treball del futur i que, alhora, tenen una visió
de l’escena arquitectònica i del disseny a Europa.
Aquests professors i doctorands integren l’únic estudi català que ha
rebut el premi, que també han rebut quatre estudis més de la resta de
l’Estat. Tots ells tenen una trajectòria de més de quinze anys i prestigi demostrat
abans d’arribar als 40 anys d’edat.
La ciutat de Tarragona va celebrar el 23 de desembre el segon espectacle
de drons programat aquesta tardor-hivern i que, aquest cop sí,
es va convertir en un èxit aclaparador. Milers de persones es van reunir
al passeig Marítim de Tarragona per poder gaudir d’un espectacle
de drons que el passat 24 de novembre va fer curt i va indignar els
tarragonins i tarragonines que no van poder veure res per un error de
càlcul dels organitzadors.
En aquesta ocasió, i des d’una nova localització al passeig Marítim de
la ciutat, milers de tarragonins i tarragonines i visitants del nostre entorn
han pogut gaudir d’un espectacle de drons que arriba per primer
cop a la ciutat i que, veient el gran èxit d’assistència, es convertirà en
una de les cites imperdibles de les festes de Nadal a Tarragona.
Consulta les edicions
anteriors escanejant
aquest codi QR.
MÉS DE 10.000 EXEMPLARS REPARTITS PEL TERRITORI
On ens pots trobar?
Organismes Oficials, Notaries, Registres de la Propietat, Cambres de la Propietat
Urbana, Jutjats, Centres Mèdics, Clíniques Dentals, Centres Esportius, ITVs,
Mercats Centrals, Biblioteques, Universitats, Cafeteries, Centres de negocis,
Oficines i Clients.
· Edita: Catonline S.L.
· NIF: B-55620173
· Impressió: Gráficas Andalusí
· Dipòsit legal: T-141-2017
· Distribució: UNIMAIL
www.laciutatcomunicacio.com
revistalaciutat
20
LA CIUTAT

LA CIUTAT
21

LA COMUNITAT GITANA DE
TARRAGONA CONTRA L'ESTIGMA:
“No ens fan partícips
de la societat”
“L’Ajuntament és una
gran empresa amb molts
treballadors i vicis adquirits.
Pel perfil que
tenim d’alcaldessa, tot
això ho hem de sacsejar”
Algunes de les associacions gitanes de la província de Tarragona s'han
unit per fer un front comú i reclamar solucions a la Generalitat
Adrià Miró Canturri
Estem els voltants de la seu de l’Associació
Gitana de Campclar. La imatge
-en plena hora de sortida de les escolesés
ben diferent de la que es mostrava al
vídeo d’un famós youtuber fa unes setmanes.
L’estampa és més aviat familiar,
amb els nens jugant als carrers i els pares
anant-los a buscar després de classe. Una
escena que no apareixia en aquell vídeo
i que s’allunya dels matxets i els contenidors
cremats que protagonitzaven el
reportatge de ‘BCN a Pie de Calle’.
A l’interior del local, ens asseiem en
una taula i parlem amb diversos membres
de la comunitat gitana al Camp de
Tarragona. El Juan Fernández, president
de l’Associació Gitana de Campclar, ens
ha convidat a la seu per explicar-nos les
preocupacions de la seva comunitat.
Al voltant, s’asseuen l’Emilio González,
president de l’Associació Cultural
Tarraco Campclar; el Juan José Muñoz,
president de l’Associació Gitana de la
Canonja; el Jesús Buñales, de l’Associació
Gitana de Sant Salvador; el Miquel
Gabarre, president de l’Associació Gitana
de Constantí i també de la de Reus; el
Juan Fernández, de l’Associació Gitana
de Cambrils, i Cristóbal Fernández, també
de Campclar. Tots ells reconeixen que
van sentir “indignació i impotència” quan
van veure la imatge que el youtuber va
projectar del barri i de la seva comunitat.
Assenyalen que es tracta tot d’una espècie
de muntatge, on han volgut mostrar
una imatge distorsionada del barri.
“Han anat a muntar una pel·lícula amb el
seu guió, mai s’ha vist alguna cosa semblant”,
apunten. A més, consideren que el
punt clau del vídeo és treure una versió
“desproporcionada” del pitjor del barri i
“inclús fer-ho amb traïdoria, portant gent
d’altres llocs per captar el seu moment de
glòria”.
“ Tots ells reconeixen que
van sentir 'indignació
i impotència' quan van
veure la imatge que el
youtuber va projectar
del barri i de la seva
comunitat”
22
LA CIUTAT

LA CIUTAT
23

En aquesta línia, relaten que els pocs joves
que apareixen no són ni majors d’edat
i que el youtuber queda amb un noi que fa
massa poc temps que viu al barri. De fet,
comparen ‘BCN a Pie de Calle’ amb el Zazza,
un altre creador de continguts de la
plataforma. En el cas del Zazza, són vídeos
molt més treballats i acostuma a entrar
inclús dins de les cases del barri que visita
per conèixer de prop la realitat que s’hi viu.
En canvi, asseguren que ‘BCN a pie de Calle’
no es va posar en contacte amb ningú i
el convida a fer un reportatge que relati el
dia a dia del barri des de dins. “Parla d’absentisme
escolar i no ha ni intentat quedar
amb la directora del col·legi”, remata.
“ Remarquen la
catalanitat que té la seva
comunitat al país, on
porta instal·lada des del
segle XV. Som igual de
catalans que la resta”
UN ESTIGMA QUE TANCA PORTES
Els membres de la conversa estan visiblement
afectats pel que pot comportar
aquest vídeo a la seva comunitat.
“Aquesta imatge ens fa tirar enrere perquè
la gent es creu el que veu”, lamenten.
De fet, relaten que el rebombori creat pel
vídeo ha llastrat ja les oportunitats laborals
d’alguns dels seus familiars, que estaven
a punt d’entrar en una empresa del
territori. Consideren que plasmar al teu
currículum que ets de Campclar et tanca
moltes portes.
En definitiva, creuen que l‘estigma
contra la seva comunitat s’ha mantingut
durant els anys i ha donat pocs signes
d’avançar. “Nosaltres estem més preparats
que els nostres pares. Volem que els
nostres fills estudiïn, treballin i estar integrats
a la societat, però no ens fan partícips”.
A més, remarquen la catalanitat
que té la seva comunitat al país, on porta
instal·lada des del segle XV. “Som igual
de catalans que la resta”.
TARRAGONA, ABANDONADA
Per si l’estigma contra ells no fos suficient,
a la comunitat gitana de Tarragona
també se li afegeix l’anomenat barcelonacentrisme,
que tothom coneix al territori.
“Estem sols a Tarragona i Terres de
l’Ebre, ens sentim molt deixats”, reconeix
el Juan.
Tot i això, no s’han quedat quiets. Fa
pocs dies van constituir una nova entitat:
la Federació d’Associacions Gitanes de
Tarragona i Terres de l’Ebre, amb què
volen agrupar totes les associacions que
es troben en la mateixa situació i fer un
front comú per defensar les seves reivindicacions.
Miquel Gabarre ha assumit la
presidència d’aquesta Federació, en la
qual s’han unit una quinzena d’associacions.
El següent pas que volen fer és presentar-se
en societat i també reunir-se
amb la Generalitat. El seu objectiu és trobar-se
amb el director general d’Acció Cívica
i Comunitària, Xavier Godas, perquè
els expliqui “l’abandonament del poble
gitano a Tarragona”. Una conversa que
pretenen que sigui un punt de partida per
revertir la situació de la comunitat en algunes
zones del territori.
24
LA CIUTAT

EL RACÓ DEL
PAGÈS
FRUITERIA / COLLITA PRÒPIA
JA ÉS TEMPS DE
CALÇOTS!
Són de collita pròpia!
• Calçots cuits
• Salsa casolana
• Patata i carxofa
escalivada
FES JA LA TEVA COMANDA!
977 29 25 59 | 639 30 14 48
LA CIUTAT
c/ Mercè Rodoreda, 7 - La Vall de l’Arrabassada - Tarragona
www.elracodelpages.com
25

APRENDRE JUGANT:
UNA UTOPIA O UNA REALITAT?
La ludoteca de
l’Institut Torreforta és
un dels espais pioners
a Tarragona en
buscar l’aprenentatge
a través dels jocs de
taula
Adrià Miró Canturri
Amb el desastrós informe PISA sobre la
taula, l’ensenyament ha entrat de ple en
el debat públic. Més enllà de les carències
pel que fa a la gestió política, la manera
d’ensenyar és un dels punts de discussió
on sembla que tothom té opinió. Noves
formes d’impartir el currículum contra
velles receptes és l’estira-i-arronsa habitual
en aquest àmbit, sense quedar clar si
realment existeix un model canònic.
Allunyant-nos d’aquest debat, posem el
focus en una interessant iniciativa educativa
que s’ha gestat al barri tarragoní de
Torreforta i que podria escampar-se per
altres parts de la ciutat i fins i tot de l’Estat.
Parlem de Ludoforta, la ludoteca de
l’Institut Torreforta, que s’ha fet famosa
pels seus projectes educatius lligats als
jocs de taula.
“Fa quatre anys vaig començar a portar
jocs de taula i a l’hora del pati els alumnes
es van interessar i venien a jugar”, relata el
26
LA CIUTAT

ELS JOCS ARRIBEN A L’AULA
La nova partida anava dirigida a poder
aplicar els jocs de taula a algunes assignatures
de l’institut. Una tasca que es podia
intuir complexa en un principi. “L’aprenentatge
amb jocs està en boca de tots, però
sortir de la zona de confort és una cosa que
li costa a la gent. Sembla que posar jocs a
l’aula sigui descontrolar-la. Té aquesta
connotació de què jugar no és aprendre,
sinó una cosa de nens”, descriu el Jordi, que
també és professor de l’Institut Torreforta.
Tot i els dubtes, el Jordi estava segur que
es podien aprendre coses jugant i va decidir
tirar endavant el projecte. Es va crear
un grup de treball, on van unir-se nou professors
de temàtiques ben diferents. Matemàtiques,
tecnologia, llengua, socials...
un bon ventall de disciplines. L’objectiu del
grup era agafar jocs que els ensenyava el
Jordi i tractar d’adaptar-los a les seves assignatures
perquè els xiquets aprenguessin
al mateix temps que s’ho passaven bé.
Per aquesta dinàmica, no tots els jocs
servien. Primer de tot, buscaven jocs d’explicació
ràpida, ja que “quan t’enredes a
explicar moltes coses, els nens descon-
“L’objectiu del grup era
agafar jocs que els ensenyava
el Jordi i tractar
d’adaptar-los a les seves
assignatures perquè els
xiquets aprenguessin al
mateix temps que s’ho
passaven bé”
ESTAN DE MODA ELS
JOCS DE TAULA?
Darrerament, sembla que els jocs de
taula han recuperat una part de l’espai
que havien perdut entre els més joves.
El Jordi Hernàndez està d’acord amb
aquesta anàlisi, ja que considera que
“en els últims deu anys hi ha hagut un
‘boom’, sobretot després de la pandèmia”.
Tot i això, també creu que “encara
domina molt la pantalla”. Aquesta els
ofereix molts estímuls i és més senzilla
de jugar, donat que no t’has de llegir
unes interminables instruccions.
La prohibició dels mòbils a l’Institut
Torreforta ha ajudat a fer que els alumnes
s’apropin a la Ludoforta a l’hora del
pati. En aquesta introducció als jocs
de taula, el Jordi explica que intenten
començar amb jocs molt senzills, manipulatius
i amb mecànica principal, com
el joc tradicional de les xapes. A partir
d’aquí, l’hi afegeixen petites regles i després
fan el salt a jocs més complexos.
“Qui li agrada, repeteix. I qui no li agrada,
ja ha provat coses noves”, destaca.
seu impulsor, Jordi Hernàndez, sobre la
llavor del projecte. Al principi, no existia
un espai físic que actués com a ludoteca
i havien de jugar al terra de les pistes esportives
o a taules plegables que hi van
començar a instal·lar posteriorment.
A partir d’aquest petit èxit, va aconseguir
que l’Associació de Famílies d’Alumnes
(AFA) posés diners per comprar nous
jocs i, quan la direcció va veure que funcionava,
el centre també va destinar una
nova partida, a banda de la inversió inicial
que havien fet. Fa un any Ludoforta ja es
va convertir en un espai físic i reconegut,
amb capacitat per 30 alumnes i amb més
de 50 jocs diferents en el seu interior.
LA CIUTAT
27

necten”. A més, els jocs havien de permetre
aglutinar bastanta gent a la mateixa
taula, evitant així la dispersió i propiciant
que tots hi juguessin alhora. Al mateix
temps, el fet d’haver de fer equips també
brindava als professors l’oportunitat de
potenciar la col·laboració i treballar el
control de l’anomenat “efecte líder”. És a
dir, que un sol participant porti la veu cantant
i no permeti jugar als seus companys.
Un exemple va ser els videotutorials en
català que va decidir fer una de les professores.
Idea que es va fusionar també amb
l’assignatura de visual i plàstica per elaborar
les imatges que mostraven en els vídeos.
Tot i les bones sensacions del projecte,
la pandèmia va truncar-lo i va quedar en
hibernació.
VOLS JUGAR? JO T’HO EXPLICO!
La següent iniciativa sorgida de Ludoforta
va néixer aquest curs. La intenció
era potenciar l’expressió oral en català
dels alumnes i la manera d’estructurar els
seus discursos a través dels jocs de taula.
D’aquí va sortir l’extraescolar anomenada
‘Vols jugar? Jo t’ho explico!’.
Amb aquesta idea, el Jordi Hernàndez,
la Irina Sebastià i el Ricard Royo (professors
del centre) van reclutar alguns
dels joves més habituals a l’hora del patí
i també altres alumnes de batxillerat que
veien en aquest projecte una oportunitat
per practicar les presentacions en públic,
indispensable en treballs com el Treball de
Recerca. En total, van reunir 21 alumnes
de quart d’ESO i de batxillerat.
En aquesta extraescolar, analitzen els
diferents videotutorials i en treuen les
seves parts positives i negatives per després
explicar ells mateixos com funciona
un joc de manera entenedora. De fet,
la seva interacció amb Youtube passarà
a ser pròximament bidireccional, ja que
tenen previst impulsar un canal en què
mostrin els seus propis continguts en
llengua catalana.
“Una iniciativa que busca
expandir-se arreu, aconseguint
que els alumnes
s’entretinguin i al mateix
temps reforcin l’expressió
oral en català.”
Fins i tot, presentaran el projecte ‘Vols
jugar? Jo t’ho explico!’ als premis Baldiri
Reixac. Un guardó de la fundació Carulla
que reconeixen iniciatives que promoguin
l’ús social del català mitjançant llenguatges
artístics.
“La idea és que puguem obrir la xarxa
també amb algun centre de Galícia i
Euskadi perquè facin el mateix i fer futurs
intercanvis. És a dir, trobades on els jocs
tinguin un mateix tutorial en les tres llengües”,
apunta el Jordi sobre el futur creixement
del projecte.
PRESENTS EN EL TGN JUGA
La primera prova de foc d’aquesta iniciativa
va ser el festival TGN Juga, celebrat
el novembre. En el seu moment, un
dels organitzadors de l’esdeveniment,
Jan Gonzalo, li va explicar al Jordi que un
dels principals hàndicaps que tenien era
la manca de formadors de jocs. Per tant,
la idea del Jordi va ser que els seus estudiants
posessin en pràctica els coneixements
de l’extraescolar en aquest esdeveniment.
I va ser tot un èxit.
Abans d’aquest particular examen, els
alumnes van poder escalfar amb el ‘Tast
de jocs’. Aquest va consistir a treure 160
alumnes de quatre escoles de Ponent (La
Floresta, Campclar, Torreforta i la Salle
Torreforta) per jugar a 30 jocs de taula
amb diferents temàtiques i mecàniques.
L’activitat va agradar i es van instar a elaborar
jornades similars durant el segon i
tercer trimestre a altres indrets dels barris
de Ponent i la Canonja.
Donat l’èxit que està generant cada passa
de Ludoforta, la idea és que la resta dels
centres de Tarragona repliquin models
similars per poder tenir un bon nombre
de mostradors d’escoles de la ciutat en el
pròxim TGN Juga. Una iniciativa que busca
expandir-se arreu, aconseguint que els
alumnes s’entretinguin i al mateix temps
reforcin l’expressió oral en català.
28
LA CIUTAT

LA CIUTAT
29

TARRAGONA
TARRAGONA TINDRÀ AL
GENER L’ORDENANÇA
DE LA ZONA DE BAIXES
EMISSIONS
També avui han sortit a licitació els
treballs per instal·lar, configurar
i posar en marxa els dispositius
tecnològics que contralaran l’accés a
la ZBE
TARRAGONA TANCA AMB ÈXIT EL PRIMER
TRIMESTRE DEL PAM A PAM
Durant aquestes 11 primeres setmanes, els treballs s’han centrat als barris de
Ponent i ara continuaran al barri del Port, Llevant, Sant Pere i Sant Pau i Eixample
El projecte Pam a Pam finalitza el seu primer
trimestre centrat especialment als barris de
Ponent. Han estat 11 setmanes intenses de
feina des del seu inici, el passat mes d’octubre,
en què les tres potes del Pam a Pam – Neteja,
Seguretat Vial i Dignificació de l’Espai – han
intervingut als diferents barris de Ponent començant
a Parc Riuclar, l’Albada i la Floresta,
passant per Bonavista, Buenos Aires, Icomar,
Torreforta, La Granja i la Zona esportiva i
Rambla Nord de Camp Clar.
El conseller d’Espai Públic de l’Ajuntament de
Tarragona, Guillermo García de Castro i la
consellera de Neteja Pública, Sonia Orts han
fet balanç d’aquest primer trimestre. El conseller
García de Castro, ha valorat que “s’ha
fet molt bona feina i és motiu d’orgull ja que
aquest nivell d’actuacions en dignificació de
l’espai públic no s’havia fet mai”. Per la seva
part, a consellera Orts ha remarcat que “estem
acomplint amb el calendari previst en un
inici i fins i tot, en algunes ocasions, ens hem
avançat a les dates plantejades per algunes
zones” i ha detallat que “treballem amb un calendari
viu i no volem que sigui entès com una
única repassada l’any”.
La consellera de Mobilitat de l’Ajuntament
de Tarragona, Sonia Orts, ha anunciat, un
cop acabada la reunió de la comissió per a la
redacció de l’ordenança que regularà la ZBE
a Tarragona, que “els avenços estan sent importants”
i que el proper 18 de gener la comissió
de redacció es tornarà a reunir per debatre
les esmenes que puguin presentar els
grups municipals. “La idea és que, un cop es
debatin i s’incorporin o desestimin les esmenes,
s’aprovi l’ordenança en comissió i passi
per plenari per a l’aprovació definitiva”.
La ZBE és d’aplicació a Tarragona en compliment
de la Llei de Canvi Climàtic de la Unió
Europea, de 2021, que estableixen que les
ciutats espanyoles de més de 50.000 habitants
hauran d’implantar una zona de baixes
emissions amb l’objectiu de reduir les emissions
i, en conseqüència, millorar la salut de les
persones.
El 2024 és l’any en què s’ha de tenir llesta l’ordenança
i es posarà en marxa una campanya
de comunicació i la implantació de la senyalística.
A més, també s’ha de tancar el Pla de
Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) que
serveix de marc a aquesta regulació.
L’EMT ESTRENA NOVA LÍNIA D’AUTOBÚS ENTRE EL
COMPLEX EDUCATIU I ELS BARRIS DE PONENT
La nova línia L43 entra en servei el dilluns 8 de gener i dona resposta a les
peticions dels usuaris i usuàries del Complex Educatiu de Tarragona
L’Empresa Municipal de Transports de Tarragona
posa en marxa la nova línia L43 que connecta
el Complex Educatiu de Tarragona i Bonavista
sense haver de fer transbord. L’objectiu és
millorar les connexions, i donar servei a les persones
usuàries residents als barris de ponent
que diàriament es desplacen fins al Complex
Educatiu de Tarragona. En concret, la línia 43
cobrirà el recorregut entre el Complex Educatiu
i Bonavista passant per Icomar, Riuclar, Tor-
reforta i Campclar. La línia 42 adaptarà l’horari
de tarda amb sortida des del Complex Educatiu
a les 18.35 h i 19.35 h els dies lectius, i sortida
des de la parada de Pere Martell a les 18.55 h
els dies lectius.
D’altra banda, la línia L42 que fa el trajecte des
de Pere Martell fins al Complex Educatiu, adapta
els horaris a la tarda per adequar-se a les necessitats
de les persones usuàries.
30
LA CIUTAT

LA CIUTAT
31

TARRAGONA
FA BALANÇ
D'UN
NADAL
MULTITUDINARI
I DE CANVI
Unes 5.000 persones es van congregar a la plaça Corsini per celebrar
l’entrada de l’any 2024
Redacció
Acabat el Nadal, la consellera de Turisme,
Comerç i Promoció Econòmica
de l’Ajuntament de Tarragona, Montse
Adan, ha fet una valoració “molt positiva”
del desenvolupament del programa unificat
Tu ets l'estrella que enguany comprenia
un total de 150 actes.
En la seva valoració, Adan ha explicat
que “l’aposta per potenciar la il·lusió i
el dinamisme de la ciutat es repetirà en
propers anys tant al Nadal com en altres
festes clau per al comerç i el turisme”.
“Aquest Nadal —ha continuat— ha servit
de prova pilot en molts aspectes per
introduir una sèrie de canvis amb els
quals es volia convertir la ciutat en un pol
d’atracció turístic i comercial també durant
les festes nadalenques”.
“Ho dèiem a principi de les festes: el comerç
i el turisme s’hi juguen molt durant
aquestes dates i per això un dels objectius
ha estat unificar tota la programació
cultural i gastronòmica i fer-la més accessible
a la població local i als visitants,
per tal que tothom sàpiga que Tarragona
és una ciutat dinàmica i atractiva els 365
dies de l’any”.
“Aquest Nadal ha servit
de prova pilot en molts
aspectes per introduir
una sèrie de canvis amb
els quals es volia convertir
la ciutat en un
pol d’atracció turístic i
comercial”
ÈXIT A LA REVETLLA DE CAP D’ANY
Continuant amb la valoració, la consellera
ha destacat el túnel de llums, l’espectacle
de drons del 23 de desembre i
la revetlla de Cap d’Any com tres de les
propostes més reeixides i que han congregat
més persones: “Cada dia s’ha omplert
el túnel de llums i la revetlla de Cap
d’any va ser un èxit incontestable que va
omplir la plaça Corsini durant gairebé
tota la franja horària de 23.45 a 2.30 h:
s’estima que hi ha van passar fins a 5.000
persones, segons dades de l’organització,
Guardia Urbana i càlculs de superfície”.
“Igualment —ha afegit— els bars de la
zona amb què ha contactat Mercats de
Tarragona s’han mostrat satisfets amb el
funcionament de la festa”.
Pel que fa a l’espectacle de drons,
la consellera ha informat que la part del
passeig Marítim Rafael de Casanova que
transcorre per la platja del Miracle va congregar
2.500 persones, tot i que “els altres
32
LA CIUTAT

#
(
Cuina per a tots
els sentits
Reserva
Cós del Bou, 1 - Tarragona | Tel. 877 079 277 | elfardelafont@gmail.com
restaurantelfardelafont.com
LA CIUTAT
33

punts on també era visible, com la part inferior
del Vial J. Bryant, es van omplir completament”.
D’altra banda, es van exhaurir
les 1.300 racions de xocolata desfeta que
es repartien al Balconet del Mediterrani.
Adan ha avançat que tant l’espectacle de
drons com la revella de Cap d’Any “tindran
continuïtat en les properes festes de Nadal
i concretament els espectacles de drons
s’estendran a altres moments de l’any que
s’anunciaran properament”.
“la festa d’encesa de
llums, va congregar
4.000 persones a la
Rambla Nova el 24 de
novembre”
Una altra de les novetats d’enguany
era la prova pilot del Bus Comerç gratuït,
que Adan ha valorat com “una demanda
del sector comercial que ara podem valorar
amb números que ens diuen que, tot i
que l’ús ha començat sent modest, s’han
produït puntes els dies en què s’ha comunicat
més”. “El que farem és analitzar amb
el sector comercial aquestes dades per
afinar en l’elecció dels dies i avançarem la
comunicació a la població perquè creiem
en el transport públic i sostenible també
per fer les compres”. En total, 364 persones
van fer ús d’aquest mitjà de transport
gratuït en 8 dies de circulació.
Altres propostes que han destacat
per l’elevada afluència han estat la festa
d’encesa de llums, amb 4.000 persones
a la Rambla Nova el 24 de novembre; el
Magatzem Reial, amb 7.800 entrades venudes
que representen un 97,21% d’ocupació;
o el Parc Infantil de Nadal, que va
registrar una mitjana d’assistència diària
de 1.100 persones al dia.
ACTIVITATS FAMILIARS ALS BARRIS
L’aposta per fer arribar més el Nadal
als barris, amb una programació específica
“ha estat rebuda amb satisfacció per
les associacions de veïns i comerciants”
en paraules d’Adan. Com a exemple, la
consellera destaca el programa Bon Ponent
a Torreforta, amb tres dies d'activitat
adreçada a públic familiar, en què han
participat prop de 150 persones; i, també
a Torreforta, "L'Amic Invisible més gran
del món”, organitzat per la Biblioteca Pepita
Ferrer i la Xarxa de Centres Cívics
de Tarragona, i amb la participació d’una
seixantena de persones.
Adan ha volgut destacar i agrair finalment
“la implicació i el treball dels diferents
departaments de l’Ajuntament,
des de Cultura a Educació passant per
Patrimoni, Turisme, Mercats, Esports, els
Centres Cívics, o l’Espai Jove Kesse, per
oferir un Nadal el més multidisciplinar i
divers possible; el suport de les associacions
de veïns i comercials per estendre
el Nadal als barris; la col·laboració de Via
T, El Corte Inglés, Parc Central, Repsol i
EMT; i l’extraordiària resposta de la ciutadania
tarragonina, que ha demostrat
que, com resava la campanya, és la veritable
estrella del Nadal”.
34
LA CIUTAT

LA CIUTAT
35

EL TEATRE BARTRINA
PRESENTA UNA PROGRAMACIÓ
DE LUXE PER 2024
El consorci del teatre presenta 16 representacions que deixaran el pati
de butaques ple durant tot el primer semestre de l’any 2024
Sergio Lahoz Dorante
El Teatre Bartrina continuarà amb la
seva proposta d’apropar a Reus el teatre
alternatiu i de qualitat que es representa
a Catalunya, sense oblidar-se de la ciutat
on és.
El passat 14 de desembre va presentar-se
la programació del primer semestre
d’aquest 2024 i es combinen diferents
disciplines amb drama, comèdia, actors i
actrius catalans molt reconeguts, música
i família.
La nova programació també impulsa
l’autoria local, com han volgut fer en els
passats tres anys i com volen continuar
fent, segons informa el Consorci del Teatre
Bartrina.
És un programa que té una clara pre-
“La programació consta
de 16 representacions, de
15 espectacles diferents,
amb un pressupost de
88.000 €”
tensió: ser accessible per tothom sense
perdre qualitat.
La programació consta de 16 representacions,
de 15 espectacles diferents, amb
un pressupost de 88.000 €.
REPRESENTACIONS TEATRALS
Els diferents espectacles estan dividits
en tres temàtiques. En aquest cas, a les
obres de teatre i les representacions, trobarem
cares conegudes reusenques com
la de l’Ester Cort i actors i actrius de renom
com poden ser Carlos Cuevas, Miki
Esparbé o Maria Rodríguez.
36
LA CIUTAT

teatre dirigida per Israel Solà i guardonada
als Premis Teatre de Barcelona 2023
com a Millor Espectacle de Proximitat i
Millor interpretació de repartiment a la
reusenca Ester Cort.
Una de les germanes rep una trucada
de l’altra, preguntant si li donaria
un òvul per poder tenir un fill. I es creua
mig planeta per la seva germana i
la germana gran d’elles, s’ha encetat
a acompanyar-les. Les pots acompanyar
tu també el pròxim 24 de febrer.
AMAL
Un dels dos espectacles familiars. Premi
Nacional de les Arts Escèniques per a
la Infància i la Joventut del 2020. Amal és
la història d’una jove que deixa el seu país
per buscar refugi a Europa. Produït per
La Baldufa Teatre, tindrà lloc el 9 de març.
UPPGIVENHET
Un drama de quatre persones que han
de marxar a Estocolm per poder lluitar
per la seva vida. Les quatre persones comencen
a perdre la il·lusió que els caracteritza.
Les condicions no canvien i ells
tractaran de lluitar, perquè “Viure és no
perdre l’esperança”.
Aquesta funció adaptada per a persones
amb discapacitat sensorial es representarà
el 23 de març.
Uppgivenhet
Austràlia
NOU RETRAT FAMILIAR
La programació d’aquest any 2024
comença amb dos espectacles de Nou
Retrat Familiar. La direcció d’Ester Cort,
amb la interpretació d’actrius i actors
com Mercè Bonet, Sílvia Casals o Quim
Prats, vol aconseguir transmetre la dificultat
de ser mare.
70 minuts d’una obra de teatre de quilòmetre
0, amb una mirada sobre les mares,
mares possessives, desagradables,
dures, pesades, repressores, geloses,
excessives i dolgudes. Ara bé, gràcies a
l’obra que es representarà 2 i 3 de febrer,
s'entén per què es comporten així.
AUSTRÀLIA
Austràlia i unir a tres germanes després
de molt temps. Aquesta és l’obra de
LA CIUTAT
37

L’ILLA DESERTA
L’illa deserta és la reflexió de la vida.
Què ens porta fins aquí? Ens penedim
d’aquella decisió que vam prendre? Són
aquelles preguntes i aquells camins que
es van escollir.
Ella treballa en un banc i pintava grafitis.
Ell és repartidor a domicili i somia en
ser actor. Una trobada fortuïta, tancats
en un ascensor, propiciarà (o no) una llarga
història.
Totes les respostes el dia 6 d’abril a l’illa deserta de Marc Artigau,
representada per Miki Esparbé i Maria Rodríguez.
“Una trobada fortuïta,
tancats en un ascensor,
propiciarà (o no) una
llarga història”
CORALINA, LA SERVENTA AMOROSA
Una de les obres més llargues de la programació del primer
semestre del Teatre Bartrina. Coralina, la serventa amorosa,
acompanyarà els espectadors durant una mica més de dues hores
(135 minuts) el 19 d’abril de 2024. Dues hores acompanyant
a la Coralina, la qual farà complots, pactes i entrecreuats a causa
de la nova dona d’Ottavio, el seu cap i de qui és la sirventa.
Florindo, el fill d’Ottavio, també mostrarà suport a Coralina.
L'illa deserta
POLS DE DIAMANT
Una història que fa referència a les xarxes socials, una agressió
LGTB-fòbica i un país que dubta que l’agressió sigui real. L’espectacle
recomanat a partir de 16 anys serà el pròxim 27 d’abril.
Coralina, la serventa amorosa
JAURÍA
Espectacle multipremiat estrenat a Madrid l'any 2019. El plat
fort de la programació del primer semestre del Teatre Bartrina.
Ficció documental creada a partir de les declaracions dels cinc
acusats i la denunciant de “La Manada”, sobre els fets ocorreguts
a Pamplona la nit del 6 de juliol de 2016.
Podreu gaudir d’una interpretació de luxe amb Àngela Cervantes,
Carlos Cuevas, Francesc Cuéllar, Quim Àvila, Artur Busquets
i David Menéndez el 24 de maig.
Jauría, dirigida per Miguel del Arco amb l’ajudant Carla Tovias,
va rebre els Premis MAX 2020 Millor Espectacle i Millor
Adaptació o Versió Teatral.
LA CASA MÉS PETITA
L’últim espectacle del primer semestre -el 25 de maig-, adaptat
pel públic familiar. Un espectacle que ensenya quin és el poder
de l’amistat davant de les dificultats. Té una durada curta,
d’uns 60 minuts, perfecte per aquells més petits, ja que és recomanat
a partir de sis anys.
“Jauría, espectacle multipremiat
estrenat a Madrid l'any 2019. El plat
fort de la programació del primer
semestre del Teatre Bartrina”
38
LA CIUTAT

LA CIUTAT
39

MÚSICA PER TOTHOM
La música també té un paper dins de la programació del Teatre
Bartrina. Durant aquests sis mesos es podrà gaudir de tres
espectacles diferents.
LA MARIA PRESENTA, ‘L’ASSUMPCIÓ’
Barreja de sons orgànics i electrònics. Música tradicional del
segle XXI. Maria cerca dins del tradicionalisme de la música,
però porta música i sons nous, incorporant el llenguatge antic
d’una manera sorprenent, gràcies a l’edat que té. La Maria delectarà
el pati de butaques el pròxim 23 de febrer de 2024.
La Maria
MARIA RODÉS, CANTA COPLA OTRA VEZ
La celebració dels deu anys de l’exitós disc Maria Canta Copla.
Temes com “El día que nací yo”, “Tengo miedo” o “Marinero
de la Barca” van inspirar l'artista catalana a portar-los al seu
terreny, sense prejudicis. Es podrà gaudir del desè aniversari
d’aquest projecte en directe el pròxim 16 de març.
ALAN
El musical ‘Alan’ arriba per remoure consciències el pròxim
18 de maig. El text de Mar Puig va ser guardonat el passat 2023
pels Premis Teatre Barcelona com a Millor Espectacle Familiar.
És recomanat a partir de 10 anys i té una durada de 80 minuts.
HAUREM DE RIURE, OI?
El drama és sempre acompanyat de comèdia i el Teatre Bartrina
no s’ha oblidat d’aquells que volen riure.
Maria Rodés
LA GRAN FARSA
Humor absurd i crític a la nit del 2 de març. Repartiment i direcció
de luxe i un humor similar al dels germans Marx i els Monty
Python. 90 minuts per gaudir d’una representació plena de sàtira.
INSTRUCCIONS PER FER-SER FEIXISTA
Un assaig ple d’ironia sobre els populismes de la societat. La
reencarnació de la ultradreta és denunciada per l’activista italiana
i Mercè Aranega ho interpreta i transmet a la perfecció. 70
minuts i un fart de riure el pròxim 13 d’abril.
Alan
Instruccions
per fer-se
feixista
La gran farsa
“El drama és sempre acompanyat de
comèdia i el Teatre Bartrina no s’ha
oblidat d’aquells que volen riure”
40
LA CIUTAT

LA CIUTAT
41

REUS
ARRENCA
L'ANY
SOBRE RODES
El servei de bicicleta compartida de la Ganxeta comptarà amb 250
vehicles i un servei 24 hores, els 365 dies de l'any
Redacció
Reus començarà el 2024 amb un
nou mode de transport al seu abast. La
Ganxeta, el sistema públic de bicicleta
compartida de la capital del Baix Camp,
s’estrenarà el 30 de gener amb un servei
24 hores, 365 dies a l’any. En aquesta primera
fase, la Ganxeta tindrà al carrer 250
bicicletes i 21 estacions repartides per la
trama urbana.
La Ganxeta tindrà com a punt de referència
el taller de manteniment, que
ja està plenament operatiu al número
17 del carrer de Joan Martell, amb dues
persones dedicades íntegrament al servei.
Des d’aquest centre, es coordinarà la
distribució de les bicicletes a les estacions
i es farà el manteniment i la reparació
dels vehicles per assegurar que totes les
bicicletes estiguin en bon estat.
Durant el mes de desembre estava
previst intensificar les proves amb les
bicicletes al carrer i l’aplicació desenvolupada
expressament per al seu funcionament
per validar la fiabilitat i acabar
de perfilar els darrers detalls del sistema.
Tot i això, el ciberatac que va patir l’empresa
municipal el desembre va obligar a
concentrar els esforços de l’equip tècnic
i informàtic en restablir els serveis per
no aturar l’activitat ordinària. Aquest fet
va provocar l’alentiment de les proves
amb l’ús de l’aplicació de la Ganxeta. Per
aquest motiu, la posada en marxa del servei
es va traslladar del 10 al 30 de gener.
“Per agafar la Ganxeta
serà necessari descarregar-se
l’app que porta el
mateix nom”
A TRAVÉS D’UNA APP
Per agafar la Ganxeta serà necessari
descarregar-se l’app que porta el mateix
nom i seguir tres passos: registrar-se, escollir
la tarifa i buscar al mapa l’estació més
propera per reservar una bicicleta. A través
de la mateixa aplicació, es podrà retirar
del punt d’ancoratge i començar a pedalar.
L’usuari sabrà en temps real la ubicació
i la disponibilitat de totes les bicicletes
a cada estació, on podrà triar la
bicicleta que vulgui i retirar-la. Al final del
trajecte, podrà aparcar la bicicleta a qualsevol
estació de la xarxa i assegurar-se
que queda ben ancorada per fer una devolució
correcta i finalitzar el viatge.
A hores d’ara –com que el sistema s’està
testejant– l’aplicació ja està disponible
a les plataformes de descàrrega i els
usuaris que es donen d’alta es mantenen
a l’espera, pendents de validar uns dies
abans que s’estreni el servei al gener.
42
LA CIUTAT

CLÍNICA DENTAL
DR GISBERT
Dedicació, esforç i compromís
Pl. de la Llibertat, 4 Pral. 2a Reus
977330490
www.clinicadentaldrgisbert.cat
clinicadentalgisbert
clinicadrgisbert
LA CIUTAT
43

QUIN PREU TINDRÀ?
El sistema de bicicleta pública compartida
permetrà posar a disposició de la
ciutadania un conjunt de bicicletes –distribuïdes
en diversos punts de la ciutat– a
un preu assequible, per incentivar l’ús de
la bicicleta com a mitjà de transport saludable
i sostenible, a la vegada que complementarà
l’oferta de mobilitat pública i
compartida. El tiquet de 24 hores només
costarà un euro i permetrà usos il·limitats
inferiors a 30 minuts.
Com a novetat a les tarifes existents,
s’ha treballat en unes bonificacions per
“ S’ha reduït l’edat
mínima per circular amb
la Ganxeta que serà a
partir dels 14 anys. Per
a menors de 16 anys serà
obligatori l’ús del casc”
a usuaris habituals, s’habilitaran tres modalitats
de subscripció mensual segons la
franja d’edat:
Ganxeta Jove: de 14 a 29 anys, sis euros
al mes, descompte del 50% el quart
mes després de tres mesos d’abonament
consecutiu. En el cas que la subscripció es
mantingui activa, s’aplicarà el descompte
després de cada trimestre.
Ganxeta Daurada: a partir de 65 anys,
sis euros al mes, descompte del 50% el
quart mes després de tres mesos d’abonament
consecutiu. En el cas que la subscripció
es mantingui activa, s’aplicarà el
descompte després de cada trimestre.
Ganxeta: resta d’usuaris, tarifa de nou
euros al mes. Aquesta modalitat incorpora
dos descomptes, un per fidelitat i un
altre per incentivar-ne l’ús:
· Descompte per fidelitat: després de
tres mesos d’abonament consecutiu, el
quart més tindrà un cost de tres euros.
· Descompte per ús freqüent: l’import
es reduirà a set euros quan es renovi
la subscripció mensual si es fa servir
la Ganxeta un mínim de 20 dies al mes.
L’objectiu és fomentar l’ús de la bicicleta
per a desplaçaments urbans.
També com a novetat, s’ha reduït l’edat
mínima per circular amb la Ganxeta que
serà a partir dels 14 anys. Cal recordar,
44
LA CIUTAT

LA CIUTAT
45

“ La Ganxeta és una bicicleta
pràctica per moure’s
per la ciutat i estarà
disponible en 21 estacions
en aquesta primera fase”
però, que és obligatori l’ús del casc per a
menors de 16 anys. Per part de Reus Mobilitat
i Serveis es validarà aquesta informació
amb les dades identificatives que
cal introduir el moment de registrar-se a
l’aplicació.
APOSTA PER LA MOBILITAT
SOSTENIBLE
La voluntat de l’Ajuntament amb l’encàrrec
a Reus Mobilitat i Serveis per a la
posada en marxa del servei de bicicleta
pública compartida era definir un model
propi gestionat des de l’empresa municipal,
amb l’experiència tecnològica i de
recursos humans que ja treballa amb els
pàrquings municipals o els autobusos urbans.
Un dels models de referència per la
bicicleta compartida de Reus ha estat el
de la ciutat de Girona.
Reus Mobilitat i Serveis treballa des de
fa mesos en totes les peces del sistema de
bicicleta compartida, que s’ha plantejat
com un nou sistema de transport públic
de la ciutat. Per aquest motiu, incorpora
els mateixos colors que Reus Transport:
el groc mostassa i el gris, combinats
amb el blanc i el negre.
La Ganxeta és una bicicleta pràctica
per moure’s per la ciutat i estarà disponible
en 21 estacions en aquesta primera
fase, situades als punts següents: estació
de Renfe, avinguda de Sant Jordi, raval de
Sant Pere, Mas Iglesias –carrer de Jaume
Vidal i Alcover–, Greco –avinguda de Vidal
i Barraquer–, Biblioteca Central Xavier
Amorós, Oques –carrer de Sant Joan,
prop del Mercat Central–, plaça de Sant
Francesc, plaça de la Llibertat –davant
del Museu–, raval de Jesús, passeig Prim,
raval de Santa Anna –plaça de Catalunya–,
avinguda de Marià Fortuny –Jardins
de Reus–, camí de l’Aleixar, plaça de
Gandhi, barri Gaudí –plaça de la Sagrada
Família–, Sant Bernat Calbó –carrer dels
Velers–, plaça de la Pastoreta, dues a
l’avinguda d’Astorga –barri Fortuny i urbanització
Juncosa– i a la plaça de Pablo
Picasso –Tanatori.
El projecte de bicicleta compartida de
Reus està emmarcat dins del «Plan de Recuperación,
Transformación y Resiliencia
Financiado por la Unión Europea-Next-
GenerationEU».
46
LA CIUTAT

LA CIUTAT
47

REUS
EL GOVERN DE REUS COMPLETA LA
PRIMERA RONDA DE VISITES ALS
BARRIS
El programa té com a objectiu millorar la qualitat de vida
als barris
El Govern de Reus ha culminat la primera ronda de visites del programa
de proximitat als barris de la ciutat que va iniciar el passat mes de juliol per
conèixer de primera mà les inquietuds i demandes veïnals. El programa,
amb el qual s’han portat a terme més de 30 visites, fa especial incidència
en l’atenció urgent a les incidències en la via pública que es puguin detectar.
Per aquest motiu, participen de les visites el regidor de Via Pública,
Daniel Marcos; i la regidora de Relacions Ciutadanes, Mar Escoda.
Gràcies a aquestes visites s’han pogut gestionar millores en els àmbits de
la recollida de voluminosos i restes de poda, la neteja de la via pública, elements
de mobiliari públic trencats o l’eliminació de pintades, entre altres.
Arran d’aquestes visites s’han d’impulsar iniciatives com el Pla de millora
i neteja de parcs infantils o el Pla de millora d’aparcaments dissuasius,
entre d’altres; alhora que s’han recollit propostes diverses de millora de la
via pública que han comportat que el pressupost d’inversió es dupliqui per
poder fer front a les demandes ciutadanes.
REUS ADJUDICA LES OBRES DEL NOU
CAMP DE GESPA ARTIFICIAL ANNEX
A L’ESTADI
Les obres inclouen la construcció del camp que tindrà
una superfície de 7.363,75 m 2 en la que s’hi emplaçarà un
terreny de joc de 102,5 m x 64,5 m
L’Ajuntament de Reus, a través de Reus Esport i Lleure, ha adjudicat
per un import de 716.935,64€ (IVA inclòs) a l’empresa Fieldturf Poligrass
S.A. les obres de construcció del nou camp de gespa artificial
annex a l’Estadi Municipal de Reus. Les obres inclouen la construcció
del camp que tindrà una superfície de 7.363,75 m2 en la que s’hi emplaçarà
un terreny de joc de 102,5 m x 64,5 m.
El projecte de construcció detalla que la resta de superfície perimetral
serà pavimentada amb formigó. Aquest espai serà utilitzat per atendre
totes les necessitats generades pel propi espai (passos de serveis,
equips, manteniment, etc…). També s’ha previst adequar les zones adjuntes
al lateral i del gol nord per a l’emplaçament en el futur d’una
graderia bàsica. El projecte preveu l’adequació dels accessos, el tancament
del perímetre i la instal·lació de diversos equipaments associats
a la pràctica del futbol. El termini per a l’execució de les obres serà
d’entre 56 i 70 dies (8-10 setmanes).
REUS TRANSPORT
MANTÉ LA REBAIXA DEL
50% DE LES TARGETES
MULTIVIATGE EL 2024
Els imports de tots els títols són els
mateixos que els de 2023, donat que
Reus Transport ha congelat totes les
tarifes pel 2024
establerts en Reial Decret-llei 8/2023, de 27 de
desembre, publicat aquest dijous al BOE.
La rebaixa és possible per l’ajut del 30% de
l’Estat, que l’Ajuntament complementa amb
un 20% més fins a arribar al 50%. Els imports
de tots els títols són els mateixos que els de
2023, donat que Reus Transport ha congelat
totes les tarifes pel 2024. Així, el bitllet senzill
es manté a 1,30 euros. La reducció afecta els
abonaments més utilitzats, com la T-10, que
passa de 8 euros a 4 euros. Els abonaments
per a famílies nombroses i monoparentals
també es beneficien de la reducció.
L’Ajuntament de Reus i la companyia municipal
d’autobusos, Reus Transport, mantindran la
rebaixa del 50% dels preus de tots els abonaments
fins a 31 de desembre de 2024. L’Ajuntament
de Reus sol·licitarà l’ajut estatal directe al
Ministeri de Transports i Mobilitat per fer possible
aquesta reducció del 50% sobre el preu
habitual dels títols multiviatge en transport
públic urbà col·lectiu de viatgers en els termes
48
LA CIUTAT

ANIVERSARI
GRÀCIES PER REGAR
DIA A DIA LA NOSTRA VOCACIÓ
LA MILLOR
GESPA
ARTIFICIAL PER AL TEU JARDÍ
DESCOBREIX LES NOSTRES
OFERTES EXCLUSIVES
GARANTÍA
DEL MILLOR PRODUCTE
I MÀXIMA QUALITAT
EXCLUSIU
NO ENCONTRARÀS
RES MILLOR AL MERCAT
NACIONAL
FABRICAT A CASA NOSTRA
100 % PROFESIONALS
www.aritjol.net
606 16 81 61
info@aritjol.net
LA CIUTAT
49

REUS
ARRIBA LA QUARTA
TEMPORADA DEL
CICLE REUS CULTURA
CONTEMPORÀNIA
La nova temporada començarà el dia
19 de gener a l'Absenta
L’Associació Cultural Anima’t, amb la col·laboració
de l’Institut Municipal Reus Cultura,
ha presentat la programació de la quarta temporada,
la que correspon als mesos d’hivern i
primavera, amb l’objectiu de continuar apropant
la música en directe al públic setmanalment,
sense la necessitat d’haver-se de desplaçar,
creant una referència al territori més
proper, el Camp de Tarragona.
EL FESTIVAL ACCENTS TANCA LA DESENA EDICIÓ
AMB VORA 7.000 ESPECTADORS EN 29 CONCERTS
Per commemorar l'aniversari s'afegeix un petit cicle de quatre concerts entre
els que hi ha els dos d'Antònia Font
El Festival Accents va tancar dissabte la desena
edició del Festival Accents amb uns 7.000
espectadors repartits en 29 concents que
s'han fet en diferents municipis del Camp de
Tarragona com Cambrils, Riudoms, el Morell,
Botarell o la Selva del Camp. La darrera actua-
ció va ser la que va fer Rodrigo Cuevas al teatre
Fortuny de Reus, que es va omplir.
Pel certamen hi han passat figures consagrades
com Paco Ibáñez o Joan Reig, però també
músics com Judit Nedderman, Núria Graham,
La Ludwig Band o Blaumut, entre altres. Tot
i que el certamen ja s'ha tancat, per commemorar
els deu anys s'ha previst un petit cicle
de quatre concerts que es farà a la primavera
i que inclou dos concerts d'Antònia Font i les
actuacions de La Maria i Maria Rodés.
La nova programació s’ha volgut dedicar al
públic i a totes les persones que han format
part de les propostes musicals que durant els
darrers anys han dinamitzat la ciutat. Tal com
expliquen des d’Anima’t, “volíem retre homenatge
a l’escena, a les persones que vau transformar
la nostra ciutat musicalment i vau iniciar
projectes culturals que la van fer més viva i
vibrant. I ens hem trobat que l’homenatge no
para”. La nova temporada començarà el dia 19
de gener a l’Absenta.
L’INSTITUT PERE MATA DE REUS ASSOLEIX UN
RÈCORD DE VISITANTS AL 2023
Són especialment destacables els 11.584 visitants individuals que han fet la
visita o han participat en algunes de les activitats planificades
Aquest 2023 ha estat l’any de la recuperació del
turisme de la ciutat, que consolida una tendència
molt positiva en referència al visitant català
i estatal superant les xifres de l’any 2019 i en
constant creixement pel que fa al turista internacional.
Les dades estadístiques dels equipaments que
gestiona l’Agència Reus Promoció, des de la regidoria
de Projecció de Ciutat, i les consultes a
l’Oficina de Turisme de Reus mostren un creixement
generalitzat en tots el patrimoni que gestiona.Són
especialment destacables els 11.584
visitants individuals que han fet la visita o han
participat en algunes de les activitats planificades
a l’Institut Pere Mata. Aquesta xifra no
s’havia assolit mai i ha superat, amb gairebé un
40% els visitants de l’any 2022, però també amb
un 22% la xifra històrica que ja s’havien assolit el
2019 (amb 9.475 persones).
50
LA CIUTAT

• Climatització
• Aerotèrmia
• Calderes
• Geotèrmia
• Portes tallafoc
• Estufes biomassa
• Sostres corredissos
• Terra i sòcols radiants
• Energia fotovolaica
• Cortines de vidre
• Finestres PVC
RESTALVI
LA CIUTAT
Aprofiteu les subvencions
dels fons Next Generation
Passeig Prim, 18 - Reus
info@restalvi.com
Tel. 688 80 75 01
www.restalvi.com
51

Un estudi proposa interconnectar el sistema Ter-Llobregat i el Consorci
d’Aigües de Tarragona i genera reaccions dels agents implicats
Sergio Lahoz Dorante
Catalunya porta 36 mesos de sequera.
L’estat es prepara per a una fase d’emergència
davant d’una de les pitjors -si no la
pitjor- sequeres de la història. Els embassaments
es troben al 16,8% de capacitat,
mentre que fa un any estaven al 31%.
Aquesta situació està fent que els diferents
agents implicats hagin de cercar
mesures per poder abastir emergències.
UN CORREDOR D’AIGUA QUE CON-
NECTI TOTES LES XARXES EN ALTA
El passat 15 de desembre, els col·legis
d’Enginyers Industrials, Enginyers de
Camins, Canals i Ports, Enginyers Agrònoms
i Economistes proposaven interconnectar
el sistema Ter-Llobregat amb
el Consorci d’Aigües de Tarragona.
Quin és l’objectiu d’això? Poder resoldre
situacions puntuals de manca d’aigua
i d’emergència. Un sistema reversible i
regulable de forma transparent.
A la jornada “Cap a una xarxa intercon-
nectada i resilient. Respostes a l’abastament
d’aigua davant l’emergència”, s’ha
proposat que cal començar per aquesta
connexió, ja que per viabilitat tècnica, financera
i ambient, és el pas més correcte.
El president de la Comissió d’Aigua,
Energia i Medi Ambient del Col·legi
d’Enginyers de Camins, Carles Conill,
ha expressat que s'entén el simbolisme
d’aquesta proposta, però també ha declarat
que és necessària valentia a causa
de la situació actual. Aquesta obra costaria
uns 300 milions d’euros i duraria 18
mesos.
EL GOVERN APOSTA PER ALTRES VIES
Anna Barnadas, secretària d’Acció Climàtica,
assegura a l’ACN que aquesta
decisió pot afectar a la conca de l’Ebre de
manera “irreversible”. Segons Barnadas,
les vies que s’han de seguir potenciant
són el consum responsable, apostar per
la dessalinització i la regeneració com a
noves fonts d’obtenció d’aigua.
La secretària també assegura que Ca-
52
LA CIUTAT

“Anna Barnadas: Pensar a
treure aigua d’una altra
conca segur que no és
sostenible”
talunya ha de poder funcionar amb el nivell
de recursos de 2020 i la dessalinització
i regeneració poden suplir els volums
que manquen avui.
També ha opinat sobre l’impacte mediambiental
d’aquesta decisió i, a diferència
dels enginyers, opina que: “Pensar a
treure aigua d’una altra conca segur que
no és sostenible”.
TORTOSA APROVA UNA DECLARA-
CIÓ UNÀNIME EN CONTRA D’INTER-
CONNECTAR LES XARXES
El ple de l’Ajuntament de Tortosa, va
aprovar una declaració institucional en
contra de la interconnexió de les xarxes
d’abastament. Amb el text elaborat per la
Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), el
text recorda que és una mesura “estructural
no lligada a l'emergència actual”.
L'argumentari elaborat per la PDE recorda
que la interconnexió és una proposta
que ja ve apareixent de forma "recurrent"
des del Pla Hidrològic Nacional
del 2000 per "assegurar la disponibilitat
barata per al desenvolupament del Pla
Director Urbanístic Metropolità on es
preveuen 217.000 nous habitatges". És a
dir, res a veure amb una escassetat d'aigua
del sistema Ter-Llobregat que, sostenen,
una interconnexió de les xarxes no
tindria "capacitat per resoldre".
No només des del punt de vista, únicament,
de model de desenvolupament.
També tècnicament. Precisen, perquè
el seu temps d'execució seria "molt ele-
“la interconnexió és una
proposta recurrent des
del Pla Hidrològic
Nacional del 2000 per assegurar
la disponibilitat
barata per al desenvolupament
del Pla Director
Urbanístic Metropolità on
es preveuen 217.000 nous
habitatges”
vat" i que les mesures "extraordinàries
i urgents" previstes per la Llei 9/2023
aprovada pel Govern estarien finalitzades
"molt abans" i permetrien dotar la
zona de recurs suficient. Des del punt
de vista jurídica, remarquen que la seva
execució implicaria que l'aigua de l'Ebre
superaria el límit de la província de Tarragona,
obligant a redactar una nova llei
per modificar la vigent. 18/81 del minitransvasament.
De moment, el govern descarta la interconnexió
de les conques de l'Ebre i del
Ter-Llobregat. "Les conques internes han
de ser resilients amb l'aigua que hi ha i la
que estem generant", ha defensat. Barnadas
també ha descartat aquesta proposta
perquè no es pot garantir l'ús futur de
la infraestructura que caldria construir.
LA CIUTAT
53

REUS TANCA L'ANY
DOMÈNECH I MONTANER
Acaba l’Any Domènech i Montaner, una de les accions de projecció de
ciutat més importants, amb excel·lents xifres
Sergio Lahoz Dorante
Noemí Llauradó, vicealcaldessa de
Reus, ho té clar: “aquesta ha estat una de
les accions de projecció de ciutat més importants”,
tant pel turisme com per l’economia
de la ciutat.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita,
també va pronunciar-se sobre un dels
anys més positius en l’àmbit del turisme.
Tot i que l’arquitecte no nasqués a la ciutat,
sí que se’l considera “fill adoptiu de
Reus” per “l’empremta indiscutible que
va deixar en forma d’edificis”.
L’Any Domenèch i Montaner es va encarar
amb cinc línies d’actuació: exposicions,
cicles de conferències, cursos i congressos,
actes culturals, activitats pedagògiques
i difusió de l’obra arquitectònica.
Durant tot l’any, des de Reus Promoció,
s’ha reforçat l’explicació de la figura de Domènech
i Montaner a la Ruta del Modernisme.
També s’han millorat dues experiències:
el nou espai immersiu que precedeix la
visita al Pavelló dels distingits de l’Institut
Pere Mata, un espai que utilitzant les tecnologies
més avançades ens aporta informació
de la història d’aquest emblemàtic
edifici i la maqueta del projecte original del
Pere Mata que ens mostra com era el projecte
que l’arquitecte va imaginar.
“Tot i que l’arquitecte no
nasqués a la ciutat, sí que
se’l considera fill adoptiu
de Reus per l’empremta
indiscutible que va deixar
en forma d’edificis”
Durant l'any s'han ofert tota mena
d’activitats, com la festa de recreació
històrica "Reus 1900. Festa Modernista",
que va tenir lloc el mes d'abril, impulsada
per Casa Navàs i l'Agència Reus
Promoció. La Casa Navàs, justament, ha
impulsat també diverses activitats per
sumar-se a la commemoració amb visites
teatralitzades o visites extraordinàries.
Finalment, aquest Any Domènech i
Muntaner ha permès l’obertura d’un espai
com és la Casa Gasull. Ara, Reus es
prepara per commemorar a Marià Fortuny
aquest 2024 i a Gaudí l'any 2026.
54
LA CIUTAT

REUS
VILA-SECA
4
2
RIUDECOLS
Preu: 170.000€
ÀTIC DÚPLEX + PÀRQUING
Àtic dúplex, 110 m 2 + 100 m 2 de terrassa, 4 habitacions, 2 banys, sala
menjador, cuina equipada, rentador, calefacció, ascensor, pàrquing
inclòs en el preu, cèntric.
3
2
Preu: 165.000€
PIS SEMINOU
90 m 2 , 3 habitacions, 2 banys, sala menjador, cuina equipada, balcó,
moblat, calefacció, ascensor, bon estat , excel·lent ubicació.
ALMOSTER
4
2
REUS
Preu: 85.000€
CASA
Casa, 160 m 2 , 4 habitacions, 2 banys, menjador, cuina equipada, golfes,
garatge, traster, centre del poble.
2 1 Preu: 238.000€
UNIFAMILIAR
Xalet 100m 2 , 2 habitacions, sala menjador amb llar de foc, cuina equipada
, bany calefacció, parcel.la 1000 m 2 , jardí i piscina, excel·lent estat,
grans vistes.
MONTBLANC
-
-
Venda o lloguer
EDIFICI COMERCIAL-CARRER JESUS
Edifici comercial, 200 m 2 planta baixa i tres pisos, ascensor, excel·lent
estat i magnífica ubicació
-
-
Preu: 85.000€
CASA
Baixos i 3 plantes, a reformar, excel·lent ubicació a tocar del Ajuntament,
possibilitat d’habitatge o comerç.
LA CIUTAT
55

CALÇOTS, CULTURA CASTELLERA
I MOLTA MÚSICA
La Gran Festa de la Calçotada de Valls programa un bon nombre
d’actes en quatre punts de la capital de l’Alt Camp
Adrià Miró Canturri
El passat mes de novembre es va donar
el tret de sortida a la temporada dels
calçots. L’arrencada simbòlica la van fer
el grup vallenc Figa Flawas, els Amics
de l’Autèntica Calçotada d’enguany. A
banda d’ostentar aquest títol, el grup
de moda de la música urbana en català
també comptaran amb un paper protagonista
a la Gran Festa de la Calçotada de
Valls. Junt amb ells, el Museu Casteller,
ja obert, serà un dels principals atractius
de la capital de l’Alt Camp durant aquell
cap de setmana.
Podríem dir que la 42a edició d’aquesta
festa donarà el seu tret de sortida ‘no oficial’
el 26 de gener, quan els Figa Flawas
estrenen el seu nou disc La Calçotada.
Un treball amb què volen traslladar els
valors dels calçots a la seva música. L’inici
de la festa oficial, però, serà l’endemà.
Durant tot el dia hi haurà el Mercat de
la Calçotada, que també es mantindrà el
diumenge. Per un altre costat, els tastets
de la calçotada a la plaça del Pati tornaran
a oferir els plats a base de calçots
maridats amb vins de la DO Tarragona.
L’activitat també es durà a terme el matí
del diumenge al mateix espai.
“La festa donarà el seu
tret de sortida ‘no oficial’
el 26 de gener, quan els
Figa Flawas estrenen el
seu nou disc La Calçotada”
QUATRE ESPAIS
Precisament, diumenge serà el plat
fort de la gran festa, com és habitual. Hi
haurà quatre espais des d’on es desenvoluparan
tots els actes previstos pel 28 de
gener.
En primer lloc, la plaça del Blat serà
l’escenari de dos dels concursos de la
jornada. El 36è concurs de cultivadors
de calçots, on els diversos cultivadors
que s’hi presentin mostraran tres manats
de calçots. En el mateix espai, també es
celebrarà el 32è concurs de la Salsa de
la Calçotada de Valls, un esdeveniment
que busca estimular l’elaboració d’aquest
complement indispensable amb els cànons
i costums tradicionals de la capital
de l’Alta Camp.
La plaça de l’Oli serà un altre punt
neuràlgic de la festa. L’activitat principal
56
LA CIUTAT

del dia serà les demostracions de coure
calçots a la graella durant tot el matí.
Juntament amb això, la venda de manats
de calçots tendres i de carn i llonganissa
de Valls també estaran situats en aquesta
plaça.
La Societat Agrícola de Valls serà
l’Espai Degustació, on es preveu que es
venguin fins a 4.000 bosses degustació.
El pack portarà 12 calçots, una terrina
amb salsa, una ampolla de cava, una ració
de pa, el pitet de roba, una taronja, una
ampolla d’aigua, les postres i un 2x1 per
entrar al Museu Casteller de Catalunya.
Tot a un cost de 12€ anticipat i 14€ en el
mateix dia de la festa.
Al quart i últim punt de la festa, El Pati,
la música també farà acte de presència.
En el seu cas, a través de la carpa del grup
Figa Flawas, que signarà i vendrà en primícia
el nou disc ‘La Calçotada’ a partir de
les 11.00 hores.
L’altre gran acte del Pati serà un dels
actes grossos de la festa: el 38è Concurs
de Menjar Calçots. Pels qui encara no
coneguin aquest particular certamen, es
tracta que els concursants mengin la màxima
quantitat de calçots -en pes net- durant
45 minuts. L’any passat, el barceloní
Adrià Wegrzyn va endur-se la victòria
amb un total de 221 calçots endrapats i
3.135 grams. Una barbaritat, però que no
representa el seu rècord. De fet, l’Adrià
ja és un habitual conegut del concurs, havent
guanyat 12 de les 14 edicions en què
s’ha presentat.
Per tots els espais també passarà la
cercavila de la Gran Festa de la Calçotada,
culminant el seu recorregut al Pati.
Allí es faran balladetes dels elements festius
de la Calçotada.
CULTURA PER DIGERIR ELS CALÇOTS
A banda de totes les activitats relacionades
amb els calçots, Valls espera aprofitar
l’afluència de públic als seus carrers
per mostrar el seu patrimoni i història.
Les visites guiades i el Museu de Valls
seran alguns dels atractius pel públic,
però el gran protagonista serà el Museu
Casteller de Catalunya. Per primera vegada,
el museu estarà en funcionament
durant aquesta festa, obrint de les 10.00
a les 17.00 hores. En definitiva, una programació
que permet gaudir de música,
gastronomia i cultura sense moure’s del
km 0 dels castells i els calçots.
“El pack portarà 12
calçots, una terrina amb
salsa, una ampolla de
cava, una ració de pa, el
pitet de roba, una taronja,
una ampolla d’aigua,
les postres i un 2x1 per
entrar al Museu Casteller
de Catalunya”
En aquesta mateixa zona hi haurà
un servei de bar des de les 11 del matí,
l’agrobitiga de la Cooperativa de Valls i
brases per coure-hi carn. A més, el menjar
no serà l’únic element protagonista a
la Societat Agrícola. A les 14.00 hores,
l’espai també gaudirà de la música que
oferiran Miquel del Roig i El Artiste.
LA CIUTAT
57

LA BANDA SONORA
DE LA
“L’Ajuntament és una
gran empresa amb molts
treballadors i vicis adquirits.
Pel perfil que
tenim d’alcaldessa, tot
això ho hem de sacsejar”
CALÇOTADA
El famós grup vallenc, Figa Flawas, estrena un nou disc que porta el
nom del tradicional àpat català
Adrià Miró Canturri
La música en català està patint un canvi
d’època. Zoo, la Gossa Sorda, Xavi Sarrià
o Txarango estan deixant a poc a poc els
escenaris en els últims anys i un nou estil
s’està imposant al país. Mushkaa, Julieta
o The Tyets són alguns dels exemples
d’aquesta nova fornada d’artistes que
estan transformant el panorama musical
català, incorporant-hi estils pràcticament
inexplorats en aquesta llengua.
Entre ells, Valls està representat per un
dels puntals d’aquest moviment artístic:
els Figa Flawas.
“Pep Velasco i Xavier
Cartanyà asseguren que,
tot i no saber com anava
a ser el seu nou treball,
tenien clar que havia de
dur el nom de calçotada”
El disc Mussegu i la resta de cançons
que han tret posteriorment els ha impulsat
fins a trobar un espai en el nou pop
urbà que triomfa a les festes catalanes.
Aquest 2024 serà el moment en què el
grup vallenc llençarà el seu segon disc,
que incorporarà algunes de les cançons
que en els darrers mesos han vist la llum.
El més interessant és el títol triat pel
seu nou treball: La Calçotada. Pep Velasco
i Xavier Cartanya, els components del
grup, asseguren que, tot i no saber com
anava a ser el seu nou treball, tenien clar
que havia de dur el nom de “calçotada”.
Amb ell, volen reivindicar els valors que
reuneix i traslladar-los a la seva música.
Segons avancen, el disc tindrà un bon
grapat de cançons per poder tocar diferents
pals i incloure-hi un ventall de gèneres
variat.
A banda del mateix disc, els Figa Flawas
enceten un 2024 lligat a les calçotades.
El novembre van ser nomenats Amics
de l’Autèntica Calçotada 2023-24 i van
descalçar el primer manat per estrenar la
temporada. A més, la sortida del disc, el 26
de gener, serà el tret de sortida per una
de les principals cites de la temporada a la
capital de l’Alt Camp: la Gran Festa de la
Calçotada de Valls, que tindrà lloc el 28 de
gener. Un esdeveniment on segur que es
ballarà al ritme dels Figa Flawas.
58
LA CIUTAT

LA CIUTAT
59

VALLS
S’APROPA LA NIT DE CASTELLS A VALLS
Es lliuraran onze premis amb set jurats diferents, que ja han començat les deliberacions
La Nit de Castells celebrarà la seva dissetena edició dissabte 27 de gener
de 2024, al Centre Cultural de Valls, al km 0 del món casteller. L’organització
ja ha iniciat el compte enrere en els preparatius i està treballant
en un format d’acte que prioritzarà l’escenificació televisiva.
La Nit de Castells 2024 lliurarà 11 premis, atorgats per set jurats diferents,
amb l’objectiu de tenir una visió plural i polièdrica del món casteller.
Colles i places castelleres rebran premis pels èxits de la temporada passada
i, al mateix temps, també es reconeixeran trajectòries, iniciatives i
altres elements destacats del panorama casteller. A més del lliurament de
premis i distincions, la Nit de Castells 2024, serà el punt de trobada social
del món casteller. Representants de colles, organismes, institucions i altres
agents vinculats a aquest àmbit participaran en un acte, que premia
els millors moments de l’any anterior i, alhora, saluda la nova temporada.
VALLS PRESENTA LA PROGRAMACIÓ
DEL 2N TRIMESTRE DEL CENTRE CÍVIC
Les activitats del Centre Cívic d’aquest segon trimestre de
curs s’iniciaran a partir del dilluns dia 15 de gener
El Centre Cívic de Valls ha presentat el programa d’activitats per aquest
segon trimestre del curs 2023/2024 que inclou una quarantena de propostes
pensades, com és habitual, per ser gaudides per diferents públics,
des del més familiar a la gent més gran. Amb l’objectiu de visibilitzar i posar
en valor el territori que ens envolta, la majoria de les activitats programades
són realitzades per persones i entitats de Valls i de la comarca.
La proposta per aquest trimestre contempla espectacles per als més
petits (com el Carnaval Infantil) i cursos, xerrades i, tallers adreçats als
vallencs i vallenques de totes les edats. Les inscripcions per aquelles activitats
que ho requereixin s’obriran el proper 19 de desembre i es podran
realitzar, com sempre, a les dependències del Centre Cívic, al número 2
del carrer Sant Pere, de dilluns a divendres de 10 a 14 hores, i els dimarts i
dimecres, de 17 a 19 hores. Les activitats del Centre Cívic d’aquest segon
trimestre de curs s’iniciaran a partir del dilluns dia 15 de gener.
EL PROJECTE PER CONNECTAR
L’A-27 I L’AP-2 JA ESTÀ REDACTAT I
ES LICITARÀ EN ELS PRÒXIMS MESOS
El nou túnel del coll de Lilla absorbeix més d'11.000
vehicles diaris en el seu primer mes de funcionament
El projecte per connectar l’A-27 i l’autopista AP-2 a Montblanc ja està
redactat i es podrà licitar l’obra “en els pròxims mesos”. Com ha explicat el
subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Santiago Castellà, el túnel
i el nou tram de l’autovia A-27 “va ser una obra molt complexa”, però el
traçat fins a l’AP-2 “és molt lògic” i l’execució de l’obra “podrà ser prou
àgil”, un cop adjudicada. Les obres podrien començar d’aquí a un any i mig
i la seva execució duraria un any i mig més.
El nou túnel del coll de Lilla de l’A-27 rep més 11.000 vehicles diaris
de mitjana des que es va entrar en funcionament fa un mes. Un 10%
d’aquests vehicles són camions, tot i que els de mercaderies perilloses
han de circular per l’N-240 o l’AP-2. El volum de circulació “demostra que
era una via molt necessària”, com ha reconegut el subdelegat espanyol a
Tarragona, per a la mobilitat de persones i mercaderies entre Lleida, Saragossa,
Navarra i tot el nord Península Ibèrica fins a Tarragona, especialment
amb el Port on també s’ha fet notar la posada en marxa de la infraestructura
amb un creixement d’entrades i sortides de vehicles.
60
LA CIUTAT

LA CIUTAT
61

TRES TOMBS
ELS
DE VALLS
RECUPEREN UNA TRADICIÓ I CELEBREN UN CENTENARI
L’edició d’aquest any ha estat especial per la celebració del centenari
del penó i la recuperació de la Rifa del Porquet
Sergio Lahoz Dorante
Festa Tradicional d’Interès Nacional:
denominació que es reserva la Generalitat
de Catalunya a les celebracions recuperades,
reconstruïdes o de nova creació,
sempre a partir d’uns antecedents
i una trajectòria mínima de 25 anys de
celebracions ininterrompudes. Celebracions
que hagin assolit caràcter identitari
en les comunitats.
L’any 2010 es va aconseguir que els Tres
Tombs de Sant Antoni de Valls fossin guardonats
com a Festa Tradicional d’Interès
Nacional i, ara l'any 2024, s’ha celebrat la
45a edició de la represa.
És una de les celebracions més úniques
del país, gràcies a una extensa col·lecció
de carros històrics, la bellesa i la qualitat
d’aquests. No només això, el recorregut del
nucli antic fa que s’entengui perquè és guardonada
per la Generalitat de Catalunya.
CENTENARI DEL PENÓ DE L’ANTIGA
SOCIETAT DE SANT ANTONI
Aquesta edició ha tingut un afegit extra,
la commemoració del centenari del penó
de l’antiga Societat de Sant Antoni. L’organització
ha recordat el penó històric,
que va ser el confeccionat el 1924. El
penó actual de l’entitat va ser confeccionat
l’any 1989 per Núria Melero, com a
rèplica del centenari.
LA RECUPERACIÓ D’UNA TRADICIÓ,
MILLORADA: VALLS CANVIA UN ANI-
MAL VIU PER UNA ESCULTURA
Els Tres Tombs de 2024 han volgut recuperar
la Rifa del Porquet d’una manera
més actualitzada. No va haver-hi un
animal viu, sinó que Valls va poder presenciar
una escultura d’estil realista passejada
pel carro tradicional. Tres premis
per la Rifa del Porquet que s’entregaran
dimarts de Carnaval: lot de productes de
carn i embotit i val monetari per les diferents
carnisseries i xarcuteries de Valls
assegurat en els tres premis.
QUATRE CARROS NOUS EN
LA NOVA EDICIÓ
La celebració començava a Fornàs i
feia tot el recorregut pel Centre Històric i
els diferents punts d’interès.
Carros fent homenatge a les fàbriques
d’anís de meitats del segle XX, carros
carregats amb caixes per transportar gallines
o carros per carregar carabasses.
Una festa que, sens dubte, ha fet honor
a la seva denominació. La dificultat pels
carreters i la col·lecció de carros ha estat
idònia per fer els Tres Tombs de Sant Antoni
Abat, d’allò més atractiu.
62
LA CIUTAT

DEL 19
DE GENER
AL 4
DE FEBRER
FESTA
MAJOR
D’HIVERN
Consulta el
programa
Venda
d’entrades
LA CIUTAT
63

VALLS
EL MINISTERI DE
CULTURA PRESUMEIX
DE TRADICIÓ
CASTELLERA A EUROPA
Les dues colles vallenques són les
protagonistes del vídeo emmarcat en
el projecte "Raíces Vivas"
El Ministeri de Cultura ha presentat un projecte
anomenat “Raíces Vivas”, enquadrat en
la presidència de torn del Consell de la Unió
Europea durant l’última meitat de 2023.
Aquest pretén compartir alguns trets culturals
dels pobles d’Espanya que hagin estat
declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat
a través d’un arxiu audiovisual.
VALLS CELEBRARÀ EL PRIMER FESTIVAL DEL JOC
DEL CAMP DE TARRAGONA
El Festival es realitzarà a Valls la setmana de l’11 de març de 2024. La
jornada principal tindrà lloc el dissabte 16 de març a la sala del Kursaal
El projecte ha publicat quatre capítols que
fan un repàs a aquestes expressions culturals
úniques a Espanya. Precisament, l’últim vídeo
publicat mostra la tradició castellera sota el
nom de ‘Castillos en el aire’. Els protagonistes
de les imatges són les dues colles del km
0 del món casteller, Joves i la Vella de Valls.
Al llarg dels gairebé 12 minuts, els castellers
de les colles vallenques expliquen aquesta
tradició des de dins, els valors que comporta i
alguns aspectes bàsics de la seva estructura.
Les entitats organitzadores han presentat el
Festival «Valls Juga» al Kursaal de Valls. La
idea d’organitzar el Festival neix el 2020 de
la inquietud d’un grup d’entitats i persones,
però es comença a materialitzar a principis
de 2023.
Durant els dies que durarà el festival (de l’11
al 16 de març) s’oferirà una àmplia oferta
d’experiències lúdiques en diversos indrets
de la ciutat: xerrades formatives, presentaci-
ons de jocs i llibres, «room escape» o exposicions
centrades en el món del joc. La jornada
principal però, serà el dissabte 16 de març a
la Sala Kursaal de Valls. S’oferiran tornejos
de jocs de taula i d’escacs, partides de rol, de
cartes, de jocs de mancala, de «wargames» i
recreació històrica, de jocs tradicionals, es
faran presentacions i demostracions de novetats
per part d’editorials i autors, per a tots
els públics, edats i amb diferents nivells d’expertesa.
VALLS MANTÉ LA GRATUÏTAT PER A LES TERRASSES
DURANT L’ANY 2024
Aquesta proposta es va posar en marxa l'any 2020 amb l'objectiu de suport al
sector arran de la crisi sanitària provocada per la covid-19
Els bars i restaurants de Valls que tinguin terrassa
no hauran de pagar la taxa d’ocupació
de via pública durant tot l’any vinent. El
consistori vallenc ha decidit allargar aquesta
mesura un any més. Aquesta proposta es va
posar en marxa l’any 2020 amb l’objectiu de
donar suport al sector arran de la crisi sanitària
provocada per la covid-19 i que va afectar
greument el sector de l’hostaleria.
Així doncs, la capital de l’Alt Camp, és l’única
ciutat del Camp de Tarragona on aquesta
taxa serà gratuïta l’any vinent. Altres ciutats
han optat per un augment de la taxa d’ocupació
de la via pública com és el cas de Reus
o Tarragona on es proposa una pujada d’un
40% i un 20% respectivament.
64
LA CIUTAT

Més de 1.500 famílies
ja confien en nosaltres
LA CIUTAT
La Tecla
a casa
INFORMA-TE’N A:
977 259 908
680 494 060
www.lateclaacasa.cat
domicili@xarxatecla.cat
Entitat acreditada per la Generalitat de Catalunya
65

ELIX POLYMERS TORNA A FER REALITAT
ELS SOMNIS DE LES PERSONES GRANS A
LA RESIDÈNCIA DE VILA-SECA
Una iniciativa solidària, humana i emotiva que pretén recollir i complir
els somnis de totes les persones majors de la Residència de Vila-seca
amb la finalitat de fer-los realitat
Redacció
L'empresa ELIX Polymers, líder mundial
en la fabricació de termoplàstics, ha tornat
a fer-ho. En el marc de la seva estratègia
de Responsabilitat Social Corporativa, la
companyia un any més ha creat durant les
Festes de Nadal l'Arbre dels Desitjos. Una
iniciativa solidària, humana i emotiva que
pretén recollir i complir els somnis de totes
les persones grans de la Residència de
Vila-seca amb la finalitat de fer-los realitat.
L'Arbre dels Desitjos ha consistit en la
instal·lació de tres arbres de Nadal en les
oficines de ELIX Polymers, un virtual i dos
físics, composts per targetes amb el nom
i el desig de cadascuna de les persones de
la Residència. Les persones que treballen
en ELIX han estat les encarregades de fer
realitat aquests desitjos comprant un regal
per a cadascuna d'elles, aconseguint entre
tots treure'ls un somriure i recordant-los el
bonica que pot ser Nadal en aquests temps.
“Volem expressar el nostre sincer agraïment
a l'equip de ELIX Polymers pel seu
temps, dedicació excepcional i valuosa
col·laboració amb el projecte de l'Arbre
dels Desitjos. Esperem continuar treballant
junts en futures iniciatives i continuar
construint assoliments col·lectius”, afirma
Sílvia Mirete i Bara, Directora de la Residència
Vila-seca.
CALENDARI SOLIDARI
Amb motiu de la realització dels calendaris
corporatius 2024, ELIX Polymers ha sol·licitat
la col·laboració de les famílies de AFANOC
Tarragona per a la seva elaboració a través
d'un concurs de dibuix solidari titulat “Dibuixa
els teus somnis”. Entre tots els dibuixos rebuts,
s'han seleccionat els 12 dibuixos que donaran
vida a cadascun dels mesos de l'any.
Per cada dibuix rebut, ELIX Polymers realitzarà
una donació a AFANOC Tarragona,
amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida
de nens i adolescents amb càncer i les seves
famílies i millorar la salut psicosocial de totes
aquestes. AFANOC Tarragona agafa el
relleu de la Muntanyeta, amb qui va ELIX
Polymers va fer el calendari de 2023.
66
LA CIUTAT

LLISTAT DE DISTRIBUCIÓ LA CIUTAT
TARRAGONA
Mèdica Tarragona Joaquima Vedruna, 23
Consultes Ext. Monegal (Viamed) López Peláez, 11
Centre Mèdic Alomar Taquígraf Martí, 4
Laboratoris Domingo Pau Casals, 11
Activa Mútua Pin iSoler, 12
Centre Mèdic Rambla Nova Rambla Nova, 103
Notaria Sáez De Santamaría Rambla Nova, 113
Notaria Miquel Roca
Rambla Nova, 114 3er
Notaria Doblado
Rambla Nova, 117 2n-2a
Laboratoris Vidal Rambla Nova, 121
Royal Tarraco Sant Auguri, 5
Centre Mèdic Roma Alcalde Lloret, 1
Fontanet Gasòmetre, 24
Centre Diagnòstic Imatge Vidal i Barraquer, 4
Gimnàs Orion Fortuny, 25
Notaria Estrada
Rambla Nova, 26 Entl.
Clinimedic Rambla Nova, 58, 2-A
Centre Mèdic Tarragona Rambla Nova, 78
Oficines La Ciutat
Pl. Ponent, 11- 1er 2a
Biblioteca Fortuny, 30
ITV Nàstic
Budellera S/N
URV
Escorxador
Diputació de Tarragona Passeig St Antoni, 100
Ajuntament de Tarragona Plaça de la Font, 1
OMAC Rambla Nova, 59
Padel Indoor Francolí Parc 10 Nau 12
Holos Ass.de Catalunya, 6
Repsol
Polígon Pobla Mafumet
DOW
Autovia de Salou
BASF
N-340 La Canonja
Embriogyn Estanislau Figueres, 8
Mc Mutual Alguer, 11
Viamed Monegal Pere Martell, 39
Tennis Tarragona Bar Via Augusta, 0
Club Natació Tarraco Bar Passeig Torroja, 86
Covestro
Pol. Q. Sud, Vial dels Prats
Asesa
Crta. Salou S/N
Clariant
La Canonja
Kemira
Verge de la Pineda (Vila-seca)
Elix Polymers
Pol. Ind. Ctra. de Vilaseca
Dixquimics
C/ Dotze (Bonavista)
Elix Polymers
Pol. Ind. Crta. Vila-seca- La Pineda
Messer Autovia Salou, Km 3,8
FCC
C/ del Coure Pol. Ind. Riu Clar
Carburos Metálicos Classificació, 20
Ercros
Ctra. València S/N
Sanitas
Av. Roma
Fleca 2000 Pl. Ponent 1
Fleca 2000 Maria Cristina, 5
Panet Rambla Nova, 104
Panet Pl. Corts Catalanes, 2
Panet Pere Martell, 7
Panishop Pl. Corsini, 4
Panishop Pl. Corts Catalanes, 3
Panishop Marquès de Montoliu, 4
Enrich Rambla Nova, 96
La Botiga del Cafè Rambla Nova, 88
Capuccino Rambla Nova, 96
Farinus Corsini, 2
Farinus Dr Mallafré, 3
Ibericus Verdaguer, 11
Granier Ramón y Cajal, 32
Granier Rambla Nova, 80
Pannus Pere Martell, 9
Cambra Comerç
Rambla Nova
Raffa Gelatti
Plaça Verdaguer
CEPTA
Rambla Nova
Casa Matias
Plaça Corts Catalanes
Club Nàutic
Can Peret Plaça de laFont, 6
Café Infinity Bloc Alt Penedès, esc a, local 2
Fleca 2000
Bloc els Àngels
La Boulangerie Av. Països Catalans, 23
Coffee book
Av. Països Catalans (Campus Sescelades)
Le café vintage Av. Països catalans, 27
Bar La Tauleta
Violant d'Hongria, 50a
Sanitas Rambla Nova, 99
Sanitas
El corte ingles 1era planta
Cap Llevant
Joan Fuster s/n
Urgencies de l'Hospital Santa Tecla Rambla Vella, 14
Tradicionarius Rovira i Virgili, 32
REUS
Notaria Pedro Carrión
Pl. Pintor Fortuny 1, Ppal 1a
Notaria F. Javier Pajares Raval Santa Anna, 22
Notaria Jose M. Navarro Pl. Pintor Fortuny 1, Ppal 3º
Registre Propietat Reus
General Moragues,76
Centre Mèdic CMQR Plaça Llibertat, 10
Centre Mèdic Reus Sant Joan, 34
Activa Mútua Carrer Del Roser, 107
Laboratori Domingo
Plaça Llibertat, 10 baixos
Laboratori Analisis Lab Cami De L'aleixar, 38
OMAC Plaça Mercadal, 1
Tennis Monterols Crta Reus-Cambrils, Km 1
Reus Ploms Marià Fortuny, 5
Redessa Bellisens, 42
Redessa Camí De Valls, 81
Centre MQ Reus Antoni Gaudí, 26
Biblioteca Central Escorxador, 1
Clinica Alomar Pintor Tapiró, 5
Centre Medic Estibel Sant Elies, 34
ABS Reus
Astorga, S/N
Medinamic 2010 Plaça Llibertat, 10
Notaria Ochoa Prat De La Riba, 41
Institut Clínic Passeig Suñer, 51
Uroequip Pintor Tapiró 5
Reus Deportiu Antoni Gaudí, 66
Multioficines La Salle Av. La Salle, 45
Centre De Lectura Major, 15
Círcol De Reus Plaça Prim, 4
Padel Indoor Camí De Valls, 98
Padel X4 Faió, 7
Laboratorios Escuredo Doctor Domènech, 1
Asisa Passeig Suñer, 28
Especialitats Mèdiques Reus Doctor Vilaseca, 9
Mútua Universal C/ Ample, 56
Fremap Maria Aurèlia Capmany, 6
Cambra Reus Boule, 2
Panishop Sant Joan, 34
Botiga del café
Sant pau
Botiga del café Raval de Jesús, 26
Tradicionarius Raval de Jesús, 48
Ibericus Monterols, 29
Roslena
Pl. Mercadal
Farggi
Pl. Mercadal
Casa coder
Pl. Mercadal
Vermut de reus
Pl. Mercadall
Granier Llibertat, 14
Cafeteria cugat Llibertat, 6
Xaloc Vent, 25
Costadoro Galanes, 15
Forn Sistaré Amargura, 30
Forn Sistaré Ample, 20
Forn Sistaré Prat de la Riba ,35
Forn Sistaré Galanes, 11
Viena
Plaça Prim
92 Llobera, 62
Clinica Dental Milenium Reus Raval Martí Folguera, 28
VILA-SECA
ITV C-340, Km 1154
CAP
Galceran De Pinós, S/N
Ajuntament Plaça de l'església ,26
Iclinic Ramon D'olzina, 19
Piscines Municipals Pere Molas, 26
Auditori Josep Carreras Pl. Frederic Mompou, 1
Biblioteca C/ Tarragona, 7
Notaria Francesc Martí i Padrós, 2
Base C/ De La Font, 14
Conservatori Av. Generalitat, 27
Pavelló Esportiu La Pineda Amadeu Vives, 42
CAP La Pineda Alfredo Kraus, 24
Fisiovilaseca Sir esteve Morell Scott, 3
Salut Vilaseca Josep Forasté, 2
Asisa
Pere Molas
Olzina Dental
Pl. Parc De La Riera, 1, 1er-2a
Aquum SPA-Estival Park Pg. Pau Casals, 55
Spa Gran Palas La Pineda Sèquia Major, 5
Cafeteria la Formiga Riera ,84
Cocobongo Plaça Miquel Marti i Pol, 3
Forn Canvi Països Catalans, 1
Forn Sans Verge de la Pineda, 2
El que diran Verge Montserrat, 1
Fleca Carbonell Comes, 46
SALOU
CAP Arquitecte Ubach, 11
CAP Carrilet, 12
Esplai Carrilet Plaça Carrilet, 2
Cafeteria Ajuntament
Passeig 30 D'octubre
OMAC Ajuntament
Passeig 30 D'octubre
Biblioteca Ponent, 16
L'esplai de La Caixa
Carles Roig/Pg. De L'estació
Pavelló Municipal Milà, 5
Escola Municipal de Música
Arquitecte Ubach
Salou Mèdic
Barcelona, 30, 3er-5a
Global Medical Care Francolí, 8
Centre Mèdic Salou Via Roma, 11
Ciscar Clinic Barcelona, 68
Notaria Jose Miguel Pastor Francolí, 10
Notaria Jesus Alfredo Fernandez Barcelona, 16
Centro Médico Salou Valls, 4
Club Tennis Salou bar
Capuccino Via Roma, 5
Can vicenç Barcelona, 50
Sunset Colon, 23
Granier Barcelona, 42
La xurreria Barcelona, 74
VALLS
CAP Dr. Sarró Vallvera, 8
Llar de Jubilats Mare Maria Güell, 2
Biblioteca Sant Pere, 2
Ajuntament Pl. Blat, 1
OAC Pl. Blat, 1
Pavelló Joana Ballart Prat de la Riba, 14
Clínica Vital Sta. Joaquima Vedruna, 5
Centre Mèdic Alt Camp Vallvera, 6
Pius Hospital Pl. Sant Francesc, 1
Notaria Santa Teresa, 5
Patronat Municipal d'Esports Ps. Pres. Tarradellas, 2 - 6
Centre Cultural
Pl. Francesc Layret
Mútua Universal Prat de la Riba ,1
Mc Mutual Passeig de l'Estació, 38
Bar Xiquets de Valls Crta. Tarragona, 2
La Cafeteria Jaume Mercadé, 7
Dos18 Passeig Estació, 18
La Pèrgola El Pati, 16
El Panet de la Cort Cort, 45
L'Ecliss Passeig Estació, 21
Cafeteria Maria José Crta. del Pla, 122
Resset Café Vallvera, 19
Panet Valls del Pla, 66
Montferré Plaça Vila Romana, 3
Bar Brunch
Plaça Blat
Mou Milan Jaume Mercadé, 2
El cafetó President Companys, 6
Cafeteria Clàssic Avenir, 27
Cansaladeria Cati Vallvera, 13
LA CIUTAT
67

REPSOL INVERTIRÀ 150 MEUR EN LA
PARADA QUÍMICA AL COMPLEX DE
TARRAGONA
Es tracta de la parada amb la inversió més important fins a la fita que
permet millorar l'eficiència energètica de les instal·lacions, respectant
el medi ambient, reduir emissions CO 2
i la digitalització
Rafel Claramunt Cortés
L’empresa Repsol realitzarà una parada
general aquest 2024 en el Complex
Industrial de Tarragona. Respondrà en
les millores de manteniment de les unitats
d’OPSM ( Òxid de Propilè/Estirè
Monòmer) i altres derivats com els Poliols
polimètrics, flexibles i Glicoles. Amb
un cost total de 150 MEUR, cent dels
quals són destinats a 70 actuacions i els
cinquanta restants per invertir en manteniment.
Permetrà dur a terme fer feina de manteniment
i inspeccions de tots els equips
de les unitats de l’OPSM i implementar
inversions de millora per aplicar noves
tècniques tecnològiques, de seguretat,
de medi ambient i de reducció de l’impacte
ambiental. Javier Sancho, director del
complex industrial de Repsol a Tarragona
ha recalcat que “inversions que possibilitaran
en el futur fer una reducció de
les 100.000 tones de CO 2
anuals”.
Aquesta parada se situa en les parades
generals del complex industrial de Tarragona.
Es tracten de parades programades
en 3 blocs en un cicle de 6 anys
intercalades en 2 anys.
“ Les actuacions durant la
parada possibilitaran en
el futur fer una reducció
de les 100.000 tones de
CO 2
anuals”
52 DIES DE PARADA
L’inici de la parada començarà el pròxim
15 de gener i tindrà una duració total
de 52 dies. Amb una preparació prèvia de
18 mesos que afectarà diàriament 1300
treballadors. Josep Maria Montserrat,
director de Fiabilitat i Manteniment del
complex industrial de Repsol a Tarragona
ha remarcat que “cada cinc anys passem
per totes les plantes per mirar escenaris
i extreure conclusions per poder invertir
en seguretat”.
Repsol prioritza la seguretat dels treballadors
i les empreses auxiliars, ja que
han tingut un equip conformat per 40
persones per tindre l’atenció per garantir
que no hi hagi cap accident laboral.
Unes de les actuacions més rellevants
que es duran a terme tracta de les 3 torxes
principals del complex. Permetrà reduir
el soroll i la flama per les poblacions
veïnes. Es tracta en una de les inversions
més significatives de la parada.
Una altra inversió important tractarà
de la reparació de la major part de
la caldera convencional. Tanmateix, les
inspeccions i substitucions de plats de
les columnes despropanitzadora i d’òxid
propilè.
Des de l’empresa Repsol treballen per
un millor futur de l’àrea metropolitana
de Tarragona i aquesta parada és molt
significativa perquè permetrà avançar
a la senda de transformació per ser un
“Hub” multienergètic i descarbonitzar
amb la fita d’emissions neutres de CO 2
l’any 2050.
68
LA CIUTAT

MENÚ CALÇOTADA
CALÇOTS CON ROMESCO
Calçotada
típica al
Catllar
PARRILLA DE CARNES
-Morcilla
-Butifarra
-Chorizo
-Secreto ibérico
-Chuletas de cordero
GUARNICIÓN
-Alcachofas
-Patatas al Horno
-Tomate al horno
POSTRES
-Tarta al whiskey
-Coulant de chocolate
BEBIDAS
-Vino y gaseosa
Reservas al Tel.
627.539.492 / 687.469.909
Menú infantil 15€,
con paseo en pony acompañados
por su padre/madre
RUTAS A CABALLO
Si quieres disfrutar de los caballos y de la naturaleza
ven a nuestro centro hípico ofrecemos paseos/rutas
por los bosques del Catllar para niños y adultos.
LA CIUTAT
Carretera T-203 - Km 0,725 - 43764 EL CATLLAR
info@hipicatllar.com | www.hipicacatllar.com
# hipica_catllar
69

XARXA SANTA TECLA:
UN 2024 PLE DE REPTES
La Xarxa Santa Tecla afrontar enguany reptes i projectes estratègics
que, un cop culminats, revertiran en una millora de l'atenció sanitària
i social a la població de les comarques de Tarragona
Redacció
Després d'aconseguir el finançament
necessari a través dels fons Next Generation
i del compromís de la Generalitat
de Catalunya, aquest any servirà
per impulsar projectes cabdals per al
territori com ara l'ampliació de l'Hospital
del Vendrell (que duplicarà la seva capacitat un cop
finalitzades les obres en el termini de tres-quatre anys), la
nova residència La Muntanyeta Bonavista i la nova residència
a l'edifici dels caputxins de la Rambla Nova de Tarragona.
Per tal de donar a conèixer l'estat d'aquests i altres projectes
i per fer seguiment del grau d'implantació del Pla Estratègic
2022-2026 de l'organització, l'equip directiu de la Xarxa Santa
Tecla ha celebrat aquesta setmana una trobada de treball al
Semirari Tarraconense amb la qual s'ha donat el tret de sortida
a un exercici que, com sempre, prioritzarà la consolidació del
Joan Maria Adserà, director general de la Xarxa Santa Tecla, durant la seva intervenció
“ aquest any servirà per
impulsar projectes
cabdals per al territori”
sistema de treball en xarxa entre els seus
diferents centres, serveis i equips professionals
en benefici de la ciutadania.
70
LA CIUTAT

LA CIUTAT
71

SALOU I LA
GENERALITAT
TORNEN A
XOCAR PEL
La convenció va aplegar
experts de diverses modalitats
i oients d’arreu del món a
través del seu streaming
A l’espera de l’informe sobre el projecte, el Hard Rock torna a
protagonitzar la negociació pels pressupostos i encén la relació entre
Salou i el govern autonòmic
Adrià Miró Canturri
Any nou amb batalles velles. La negociació
pels pressupostos de 2023 semblava
que anava a ser el punt final del debat
sobre el Hard Rock, però gairebé un any
després de l’acord entre socialistes i republicans
la situació es manté igual. De fet,
inclús torna a ser una qüestió sobre la taula
en les converses pels comptes de 2024.
El pacte entre Salvador Illa i el President
Aragonès es basava en dos documents.
Un primer sobre mesures pressupostàries
i un segon que establia el
compromís de la Generalitat per tirar endavant
tres projectes clau pels socialistes:
l’ampliació de l’Aeroport del Prat, la B-40
i el Hard Rock. En el cas d’aquest últim,
s’estipulava que el govern català havia de
“completar els processos” per impulsar el
Hard Rock en el primer semestre de l’any.
Onze mesos després, aquesta promesa
segueix sense efectuar-se.
Un dels principals esculls del projecte és
l’informe de la Generalitat, que podria bloquejar
el Pla Director Urbanístic (PDU).
L’octubre de 2022 un esborrany del departament
d’Acció Climàtica assegurava
que el projecte incomplia els criteris
mediambientals, però l’actual conseller
David Mascort demana que ningú tregui
conclusions amb aquell document filtrat i
explica que s’està treballant en el definitiu.
Mascort lliga el futur immediat del projecte
a aquest estudi definitiu, que hauria
d’estar llest a principis d’aquest any. El
conseller afirma que “si no es donen les
condicions, no es podrà fer” i s’excusa en
el fet que la “iniciativa política” no pot anar
per sobre dels criteris “tècnics”.
“Mascort afirma que si
no es donen les condicions,
no es podrà fer i
s’excusa en el fet que la
iniciativa política no pot
anar per sobre dels
criteris tècnics”
El debat creix a causa de les negociacions
pels pressupostos. Mentre la Generalitat
demana esperar l’informe, el PSC
-principal força de la cambra- reclama
que es compleixin els acords de l’anterior
pacte. Si no es desbloquegen aquestes
qüestions, asseguren que “no hi ha
possibilitat” d’encetar noves converses.
A més, Salvador Illa es mostra “molt preocupat”
per la falta d’acompliment dels
punts signats.
Tot i això, el suport dels socialistes no
serà suficient per aprovar els comptes. Els
republicans hauran de pactar també amb
els comuns, que posen el Hard Rock com
a línia vermella, o Junts, amb qui té oberta
una guerra freda pel lideratge de l’independentisme.
GRANADOS SE N’AFARTA
Els terrenys del Hard Rock haurien
d’anar situats als termes municipals de Vila-seca
i Salou. Precisament, l’Ajuntament
de Salou i el seu alcalde són els principals
defensors d’aquest projecte i ja han escenificat
més d’un xoc amb la Generalitat.
El seu alcalde, Pere Granados, es mostra
poc optimista amb aquest futur informe,
ja que “l’única novetat és que hi ha un silenci,
la qual cosa és preocupant”. El batlle
tem que el govern català presentarà un
informe mediambiental desfavorable, que
suposarà “un retard més”.
72
LA CIUTAT

A més, en l’esmorzar nadalenc amb la
premsa, Granados va assegurar que utilitzarien
“totes les armes necessàries perquè
aquest projecte turístic integrat es
pugui implantar a casa nostra” i inclús va
posar sobre la taula escenaris hipotètics
com un referèndum sobre aquest projecte
al municipi.
A banda d’aquesta trobada amb la
premsa, l’alcalde salouenc es va tornar a
pronunciar a mitjans de desembre, quan la
consellera d’Economia i Hisenda va anunciar
un projecte de pressupostos sense
partides pel Hard Rock. “Des de Salou
lamentem que la Generalitat no tingui en
compte un projecte que significa crear riquesa
pel territori i molts llocs de treball
durant 365 dies”, etzibava Granados. Fins
i tot, acusava a l’executiu autonòmic de
“posar entrebancs perquè aquest projecte
no vegi la llum”.
COM HEM ARRIBAT FINS AQUÍ?
Actualment, es troba pendent l’aprovació
definitiva de la modificació del PDU, el
qual permetria la implementació d’aquest
projecte ubicat entre Salou i Vila-seca. Els
canvis estan a l’espera del vistiplau dels
informes de diverses conselleries, sent el
del Departament d’Acció Climàtica el més
conflictiu. L’octubre de 2022, el diari ARA
va anunciar que aquest informe impedia
l’aprovació de la modificació. En el text
al·legava que “es considera que el projecte
urbanístic no assoleix el nivell de sostenibilitat
ambiental requerit i s’informa
desfavorablement fins que es modifiqui”.
Ara el conseller demana paciència abans
“Granados acusava a l’executiu
autonòmic de posar
entrebancs perquè el
projecte no vegi la llum”
de conèixer el document definitiu.
Els contratemps són ja una senya
d’identitat d’aquest projecte, que ha patit
diversos canvis en el seu plantejament. El
tema va començar a caminar fa una dècada
amb Artur Mas (CiU) a la presidència
de la Generalitat. De l’Eurovegas es va
passar al BCN World i posteriorment al
definitiu Hard Rock. A més, el PDU de
2016 també es va haver de modificar per
ordre judicial, desenvolupant el text actualment
en discòrdia.
A favor d’aquest projecte es troben la
majoria d’alcaldies del territori, els representants
dels seus sectors productius, la
URV, les associacions empresarials i principalment
Junts i el PSC. Encara que ERC
ha bloquejat enterrar el projecte al Parlament
de Catalunya i també ha subscrit el
pacte amb els socialistes, la seva opinió és
ambivalent i compta amb alguns representants
que s’hi oposen. Tot i això, la màxima
representant dels republicans al territori,
la presidenta de la Diputació de Tarragona,
Noemí Llauradó, veu el projecte com una
eina per desestacionalitzar el turisme. En
contra, hi ha partits com els Comuns o la
CUP, moviments ambientals o la famosa
plataforma Aturem Hard Rock.
LA CIUTAT
73

SALOU
EL GOVERN DE SALOU
APROVA UN PRESSUPOST
DE 65 MILIONS, AMB
MÉS D’11 MILIONS
D’INVERSIÓ
SALOU APROVA LA RENATURALITZACIÓ DEL CAMÍ
DE RONDA AL SEU PAS PER LA PUNTA DEL PORROIG
També ha aprovat inicialment la memòria justificativa per a l’exercici de
l’activitat de serveis funeraris
Una de les inversions més
destacades és el nou programa de
finançament amb els Fons Europeus
Next Generation
El govern de l’Ajuntament de Salou, format
per Sumem per Salou – PSC amb ERC, va
aprovar el pressupost per al 2024, per un import
de 65’3 milions d’euros, remarcant un
ferm compromís amb el progrés social i la dinamització
de l’economia local, així com la millora
dels serveis per incrementar la qualitat
de vida dels seus habitants. Amb una prioritat
clara en la millora dels béns i serveis públics,
aquest pressupost reflecteix la determinació
d’aconseguir que Salou sigui un municipi més
segur, més ordenat, més socialment inclusiu
i més innovador.
El govern municipal format per SUMEM PER
SALOU-PSC i ERC, amb el suport de PP, Ara
Pacte Local i USAP, ha aprovat inicialment
del projecte d’obres per a la renaturalització i
adequació de la zona de la Punta del Po-Roig.
Aquest projecte d’obres ordinàries té un pressupost
de licitació d’uns 141 mil euros.
Durant el plenari, l’equip de govern salouenc
també ha aprovat inicialment la memòria justificativa
per a l’exercici de l’activitat de serveis
funeraris, mitjançant la constitució d’una
societat pública de caràcter supramunicipal.
Es tracta d’un acord de quatre municipis, Vila-seca,
Constantí, Reus i Salou, que permetrà
tenir un servei públic, amb una millora per a la
ciutadania, amb preus més accessibles.
LA PISCINA MUNICIPAL DE SALOU REOBRE AMB
UN MODERN SISTEMA DE CLIMATITZACIÓ
L’equip de govern assegura que continuarà renovant les instal·lacions
esportives que hi ha al municipi, afavorint que totes les persones puguin fer
salut i practicar esport
Aquest pressupost preveu la materialització
de diversos projectes de renovació urbana i
iniciatives innovadores de recerca, amb l’objectiu
de donar un impuls qualitatiu a l’economia
local i al sector turístic, tot aprofitant les
noves tecnologies per a la creació de noves
oportunitats econòmiques.
La piscina municipal ha tornat a obrir després
de ser objecte d’unes obres de reforma integral,
amb la millora i adaptació d’instal·lacions
i equipaments. Els usuaris es trobaran amb
unes instal·lacions més modernes i amb un nou
sistema de climatització. Les actuacions concretes
que s'han fet han estat les següents: la
substitució de tota la sala de calderes i la renovació
del sistema solar, que genera aigua calenta;
la implementació d'un sistema de cloració
salina; i s'han adaptat els sistemes d'emergència
i seguretat; entre d’altres millores.
L'alcalde de Salou, Pere Granados, ha explicat
que les millores realitzades a la piscina municipal
s'han dut a terme dins d’un pla integral
d'actualització dels equipaments municipals i
l'embelliment de la ciutat. Per la seva banda, el
regidor de Foment de l'Esport, Yeray Moreno,
ha remarcat la reforma de la climatització i que
es continuarà renovant les instal·lacions esportives
que hi ha al municipi, afavorint que totes
les persones puguin fer salut i practicar esport.
Una de les inversions més destacades és el
nou programa de finançament amb els Fons
Europeus Next Generation de l’executiu
espanyol, que aportarà 5 milions d’euros addicionals
per a intervencions de restauració
paisatgística i rehabilitació ambiental a les
costes i les platges, així com la implementació
d’un sistema d’intel·ligència turística a través
de megafonia IP a totes les platges del municipi.
74
LA CIUTAT

LA CIUTAT
75

L'EIX CÍVIC S'OBRE ALS
SUGGERIMENTS DELS CIUTADANS
Adrià Miró Canturri
L’Eix Cívic serà una de les principals
transformacions que estan previstes
a Salou. El projecte preveu que tingui
un 80% de zona lliure d’edificació, que
permetrà dotar d’aquest espai de zones
verdes i espais de lleure oberts a la ciutadania.
A més, també s’hi calcula la construcció
d’habitatge social, per propiciar
l’emancipació dels joves, i nous serveis
com una biblioteca o el trasllat de l’Escola
Oficial d’Idiomes.
Segons el regidor Hèctor Maiquez, una
altra de les claus del projecte de l’Eix Cívic
serà la major cohesió i la seva integració
dins de la ciutat. Lluny quedaran les
vies del tren que havia separat Salou anteriorment.
El que sí que podria travessar
l’Eix Cívic és el tramvia, una decisió que
encara es troba en dubte. Com assegurava
l’alcalde de Salou, Pere Granados,
en un programa de ràdio, si el Govern no
compleix el seu compromís d’urbanitzar
l’Eix Cívic, l’Ajuntament s’oposarà del pas
del tramvia per aquest espai.
“Si el Govern no compleix
el seu compromís d’urbanitzar
l’Eix Cívic,
’Ajuntament s’oposarà
del pas del tramvia per
aquest espai”
CONSULTA CIUTADANA
Deixant de banda aquest conflicte
obert amb la Generalitat, ara el projecte
es troba immers en un procés ciutadà
que “busca el major consens social possible
fent que els ciutadans contribueixin i
construeixin entre tots un millor futur pel
municipi”.
L’Ajuntament ha posat en marxa aquesta
consulta ciutadana en el marc de la modificació
puntual del POUM referent a la
delimitació de l’àmbit de l’Eix Cívic. Una
iniciativa que el govern considera important
perquè el projecte definitiu “estigui
ben dotat de serveis i infraestructures,
que milloraran la vida de les persones”.
De fet, per ampliar la participació han
incrementat el període per a presentar
aportacions fins al 19 de gener.
76
LA CIUTAT

LA CIUTAT
77

SALOU
L'APARCAMENT DISSUASIU DE L'AVINGUDA DE
POMPEU FABRA ESTARÀ OPERATIU AL FEBRER
L’ampliació aportarà 180 noves places per a turismes i 4 punts de càrrega
semiràpida per a vehicles elèctrics
La segona fase de l'aparcament dissuasiu de
l'avinguda Pompeu Fabra es preveu que finalitzi
el febrer de 2024, i en aquest moments les
obres van a bon ritme. Es tracta d'una ampliació
del pàrquing ja existent, amb la creació de 180
noves places per a turismes, i 4 punts de càrrega
semiràpida per a vehicles elèctrics. Les obres
preveuen la seva pavimentació, la instal·lació de
punts de llum tipus LED per reduir el consum
energètic, i un itinerari exclusiu per a vianants
i bicicletes que permetrà accedir al bosc de les
Pedreres i a la part nord-est de Covamar, des de
la mateixa avinguda Pompeu Fabra.
L'alcalde de Salou, Pere Granados, acompanyat
dels regidors d'Urbanisme i Manteniment,
Hèctor Maiquez i Xavier Montalà, va visitar
les obres per conèixer el seu estat, i va remarcar
el compromís del Govern municipal en avançar
cap a un nou model de mobilitat sostenible que
redueixi l'ús del cotxe privat i millori la qualitat
de vida de les persones. Va destacar també que
l’objectiu és ampliar l'oferta existent d'aparcaments
dissuasius, especialment a la perifèria,
per tal d'alliberar els carrers de la presència de
vehicles i prioritzar els vianants, fomentant la
mobilitat a peu i en bicicleta.
SALOU ESTUDIA
RECÓRRER A LA
JUSTÍCIA EL TRAMCAMP
PERQUÈ INCLOURIA
CATENÀRIES A LA
TRAMA URBANA
L'alcalde Pere Granados rebutja que el
nou sistema de transport pugui fer de
barrera dins el municipi
L’Ajuntament de Salou estudia recórrer a la
justícia el projecte del tramvia del Camp de
Tarragona. Els estudis fets pel Departament
de Territori apunten que en alguns punts del
tram entre Cambrils i Vila-seca caldrà instal·lar
catenària per alimentar els trens i
que així puguin fer els quinze quilòmetres de
recorregut.
FUPS DEMANA A PERE GRANADOS CONTINUAR
LIDERANT LA FORMACIÓ
El partit municipalista fa bon balanç del govern municipal i aposta per
continuar compartint candidatura amb el PSC
FUPS, el partit municipalista salouenc Formació
Unitat per Salou que lidera l’alcalde de
Salou i del qual és el secretari general, Pere
Granados, va celebrar la seva assemblea general
anual, en la qual es van ratificar els membres
dels seus òrgans directius i s’ha fet públic
l’informe de gestió, on l’alcalde i secretari general
va fer una exposició de l’acció de govern
municipal duta a terme durant l’any. Per altra
banda, es van lliurar 30 nous carnets d’afiliat,
la suma dels quals ja sobrepassen els 1.230.
La presidenta de FUPS, Júlia Gómez, va manifestar
que FUPS és un partit amb lideratge i
projecte de futur, i que amb el PSC s’ha arribat
a un nivell de consens i d’acord que està sent
força positiu per a Salou. Gómez va emfatitzar
que es tracta d’un “pacte d’aliança permanent
per formar governs forts i estables”.
La presidenta de FUPS va dir que no té cap
dubte que “Pere Granados continua sent el
millor actiu i el millor líder per governar Salou
amb una candidatura de suma amb altres
forces polítiques, i per tant – va accentuar -esperem
poder continuar compartint candidatura
amb el PSC”.
Algunes d’aquestes catenàries afectarien
part de la trama urbana de Salou, un aspecte
que no ha agradat a l’alcalde de la ciutat,
Pere Granados. De fet, Granados sempre ha
defensat que no hi hagi línia elèctrica aèria. El
batlle ha indicat que “si el tramvia no queda
absolutament integrat en el nucli urbà i ha de
ser una nova barrera dins el municipi” estudiaran
emprendre accions, “fins i tot judicials”,
per oposar-s’hi.
78
LA CIUTAT

LA CIUTAT
79

EL GOIG DE SANT ANTONI
FA OBLIDAR EL FRED A
VILA-SECA
Una programació plena d’activitats fa de Vila-seca, a la seva Festa
Major d’Hivern de Sant Antoni, un lloc d’obligada visita
Sergio Lahoz Dorante
La Festa Major d’Hivern de Sant Antoni,
un any més, ha fet -i continua fent- les delícies
de la població de Vila-seca. Petits i
grans han pogut gaudir d’un programa que
ha acollit espectacles i activitats per passar-ho
d’allò més bé.
TRADICIONALITAT I GOIG
Una gran part tradicional sempre envolta
aquesta celebració. Les festes van
començar amb el pregó de Tomàs Grau
Recto, vila-secà i director de la prestigiosa
Franz Schubert Filharmonia. Tot seguit i
sense abandonar l’Auditori Josep Carreres,
l’Orquestra Händel del Conservatori
Municipal de Música va impressionar ciutadans
i ciutadanes amb Rafael Fabregat
com a director.
No es podien abandonar els tres tombs,
ni tampoc els diables. Els Tres tombs, acompanyats
de la Banda Sones de Pasión, no
van decebre, però és que la presentació
dels actes del 35è aniversari del Ball de Diables
de Vila-seca, tampoc.
BALLAR, RESAR I DISFRESSAR-SE
Aquests actes han anat en paral·lel d’altres
esdeveniments que involucraven a la
gent jove, la gent més nocturna i, fins i tot,
la gent més catòlica. En aquests dies en
80
LA CIUTAT

què es feia el pregó o els Tres tombs, també
s’ha ballat a la Nit Jove amb Dj Moncho
i Dj Meggy fins a les cinc de la matinada,
s’ha pogut esmorzar al jardí del Castell de
Vila-seca o s’ha pogut anar a la missa major
a l’església de Sant Esteve, missa acompanyada
per la Coral Nova Unió.
No es podria deixar a banda un acte com
és la dotzena edició de la cursa tradicional
de pallassos i pallasses pels carrers de
Vila-seca. Una oportunitat d’or que han
pogut aprofitar aquelles persones més extravertides,
fent un recorregut amb tota
mena de sorpreses.
INVITATS DE LA COSTA DAURADA PER
“LA NIT DEL FOC”
Començava el dissabte amb la cursa i
continuava amb una de les nits més marcades
de tota la Festa Major d’Hivern: La
Nit del Foc. La Nit del Foc vol aconseguir
que no es perdin els tradicionals balls parlats
i també vol mostrar a tota Vila-seca (i
desplaçats) els balls parlats més emblemàtics
del país.
Aquest any era el torn del Ball Parlat del
Ball de Diables de Torredembarra. La primera
referència escrita del ball parlat dels
Diables de Torredembarra és del 1791,
quan una visita comtal va ser el motiu d’interpretar
el Bayle de los Angeles. S’acaba
perdent el rastre amb el s. XX, confirmant,
això sí, que es va ballar a Torredembarra
“Les festes van començar
amb el pregó de Tomàs
Grau Recto, vila-secà i
director de la prestigiosa
Franz Schubert
Filharmonia”
durant el segle XIX. El Ball parlat es va
recuperar l'any 1987 i es va consolidar a
partir de l’any 1995. Ara obre les festes de
Santa Rosalía, al setembre.
Després de torrencs i torrenques, el
torn era dels locals. El Ball de Diables de
Vila-seca va fer un ball parlat amb els Set
Pecats Capitals, interpretant versos satírics
sobre l’actualitat política, social i cultural.
THE TYETS PORTEN EL “BAILOTEO”
A VILA-SECA
La Nit del Foc donava pas a dos artistes
de luxe com són La Cosina i The Tyets
(foto). “Els tiets” portarien la prèvia i el
“bailoteo” per donar pas a música disco
fins a les 4 de la matinada. Paral·lelament,
el Gran Ball de Festa Major per un altre
sector de la població tenia lloc al Celler.
El diumenge 21 va ser el torn del més
important, el tradicional Cós de Sant Antoni,
Element Festiu Tradicional d’Interès
Nacional. Tot un matí disputant els tres
premis, primer el “Premi Torre d’en Dolça”,
seguit del “Gran Premi Ajuntament de
Vila-seca” i acabant amb el “Premi Patronat
Municipal de Turisme de Vila-seca”.
QUEDA UN ÚLTIM BALL
Per l’últim cap de setmana, la ciutadania
podrà gaudir la cursa atlètica de Sant
Antoni, l’espectacle familiar “Bunji la petita
Koala” i també d’una Nit d’Humor amb
Xavier Deltell. Dues cercaviles, una cercabirra,
la carretillada, la nit de màgia i una
última cercavila de gegants i grallers amb
la Ballada final, el lliurament de records,
una obra de teatre i la màgia jove, és el que
us espera a tots del 26 al 28 de gener a Vila-seca.
LA CIUTAT
81

VILA-SECA
VILA-SECA S’ADHEREIX AL MANIFEST DE LA
PLATAFORMA MERCADERIES PER L’INTERIOR
El plenari aprova una moció sobre el finançament dels ens locals i s’adhereix per
unanimitat al manifest de la plataforma Mercaderies per l’Interior
El plenari de l’Ajuntament de Vila-seca de desembre
va aprovar la memòria justificativa per a
l’exercici de l’activitat econòmica de serveis funeraris
mitjançant una societat pública de caràcter
supramunicipal formada pels ajuntaments de
Reus, Salou, Vila-seca i Constantí.
D’altra banda, el ple de l’Ajuntament es va adherir
per unanimitat de tots els grups municipals
al Manifest presentant per la Plataforma
Mercaderies per l’Interior, sobre la necessitat
d’un nou traçat del Corredor Mediterrani Ferroviari
per l’interior, lluny de nuclis poblats i d’una
alternativa provisional urgent de desviament
del trànsit de mercaderies utilitzant la infraestructura
ferroviària actual.En aquest sentit i en
relació al manifest, el ple de l’Ajuntament de Vila-seca
va recordar que encara queda pendent
de resoldre la sortida de les mercaderies que
provenen del polígon sud i del port de Tarragona
al seu pas per l’estació de Vila-seca.
TOMATITO TRIOMFA
A VILA-SECA I
MERAVELLA A LA GALA
BENÈFICA CONTRA LA
LEUCÈMIA
Tomatito fou ovacionat en diversos
moments de la vetllada i connectà
perfectament amb el públic
VILA-SECA IMPULSARÀ EL SERVEI D’ATENCIÓ
INTEGRAL LGTBIQ+
Aquest nou servei tindrà dues funcions: l’impuls de les polítiques públiques
LGTBI+ i l’atenció directa i l’assessorament a les persones LGTBI+
L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, i el director
general de Polítiques Públiques LGBTI+ de
la Generalitat de Catalunya, Xavier Florensa,
han signat avui divendres el Conveni del Servei
d’Atenció Integral (SAI) de Vila-seca, acompanyats
de la regidora d’Acció Social i Polítiques
d’Igualtat, Lucía Teruel, i la directora dels Serveis
Territorials del departament d’Igualtat i
Feminismes de la Generalitat, Eva Ferran.
Aquest nou servei tindrà dues funcions: d’una
banda, l’impuls de les polítiques públiques
LGTBI+ al municipi, des del disseny de plans
d’acció i la creació de nous protocols fins a
l’elaboració d’actuacions de sensibilització o
la definició de campanyes; d’altra banda, també
s’encarregarà de l’atenció directa i l’assessorament
a les persones LGTBI+.
L’auditori Josep Carreras de Vila-seca va
acollir aquest desembre, una nova edició de la
Gala a benefici de la Fundació Josep Carreras
Contra la Leucèmia, amb la col·laboració de la
Fundació “la Caixa”. En aquesta ocasió el concert
va anar a càrrec de José Fernández Torres
“Tomatito”, guitarrista dedicat a l’art de la guitarra
flamenca, descobert pel mític “Camarón
de la Isla” i al qual va acompanyar durant molts
anys.
Davant un auditori totalment ple i abocat a la
seva guitarra, més de 400 espectadors van
quedar meravellats i envaïts amb l’esplèndida
actuació de Tomatito i del seu equip. Tomatito,
un mestre de la guitarra que fou ovacionat
en diversos moments de la vetllada, connectà
perfectament amb el públic també mitjançant
la conversa i els missatges. Un d’ells el més bonic
de tots: “Desde este excelente Auditorio y en
agradecimiento a la inmensa labor de la Fundació
Josep Carreras, Viva la Música.” Tomatito i
el seu equip van respondre al clamor del públic
amb un bis final i van ser acomiadats dempeus
amb una llarga ovació.
82
LA CIUTAT

LA CIUTAT
83

VILA-SECA
L’AJUNTAMENT DE
VILA-SECA APROVA UN
PRESSUPOST DE MÉS DE
38 MILIONS D’EUROS
PEL 2024
FINALITZEN LES OBRES DEL LOCAL D’ASSAIG
DELS XIQUETS DE VILA-SECA
Les actuacions han tingut un cost de 99.910 euros
Les partides dels Next Generation
també s’aniran executant en el proper
exercici de 2024
El passat mes de novembre, el plenari de Vila-seca
va aprovar el seu pressupost municipal
per a l’any 2024 amb un valor de 38,29 milions
d’euros. A proposta de la regidoria d’Hisenda,
Economia i Finances i amb el suport dels grups
municipals de Vila-seca Segura, de Vila-seca en
Comú i del Partit dels Socialistes de Catalunya,
es va aprovar també el pressupost municipal
de la Corporació -consolidat amb el Patronat
Municipal de Música i el Patronat Municipal de
Turisme- per un total de 38,84 milions d’euros.
En relació a les votacions, els grups municipals
de VOX i Decidim Vila-seca van votar en contra.
Recentment s’han donat per finalitzades les
obres del nou local provisional d’assaig de la
colla castellera dels Xiquets de Vila-seca.
Unes obres que han adequat una gran part de
la planta baixa de l’edifici del carrer dels Castillejos
número 21, i que han tingut un cost total
de 99.911 euros.
El local, ja condicionat com a sala d’assaig per
a la colla, va ser visitat el passat 22 de desem-
Al llarg dels prop de 40 dies en què s’ha pogut
gaudir d’aquest tradicional grup escultòric,
des del Patronat Municipal de Turisme i el mateix
Ajuntament de Vila-seca s’han organitzat
una dotzena d’activitats culturals al seu voltant
i ha estat visitat per més de 25.000 perbre
per l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura; la
regidora de Cultura, Lleure i Coneixement,
Manuela Moya; juntament amb el president
dels Xiquets de Vila-seca, Esteve Andreu,
acompanyat de diversos membres de la colla.
Cal destacar que aquest nou local provisional
compta amb una zona central polivalent que
dóna accés a dos despatxos, dos magatzems,
la zona de vestidors i lavabos i la sala d’assaig
d’una altura aproximada de 7 metres.
MÉS DE 25.000 PERSONES VISITEN EL PESSEBRE
DE SORRA DE VILA-SECA
La sorra serà emmagatzemada s’utilitzarà per l’any vinent
En relació al capítol d’inversions, les limitacions
imposades per l’establiment de regles
d’estabilitat pressupostaria imposen novament
que, en el present pressupost, les quantitats
dedicades a inversions siguin inusualment
reduïdes i en línia amb les de l’exercici anterior.
Això però no implica un impacte a nivell dels
projectes d’inversió ja que ja estan en execució
projectes per valor de més de 10 milions d’euros
amb recursos propis com són la primera
fase de la remodelació de l’Estadi Municipal
i la seva reconversió en Ciutat Esportiva i les
obres per la construcció d’una Pista ciclista al
Parc de la Torre d’en Dolça.
Al llarg del matí del 10 de gener s’han dut a
terme els treballs de destrucció del pessebre
de sorra de la Pineda que des del passat 3 de
desembre s’ha pogut visitar a la Pineda. Aquest
grup escultòric construït per vuit artistes
provinents de diversos punts d’Europa, ha estat
exposat al Parc del Pinar de Perruquet. En
aquestes 24 edicions, el Pessebre de sorra de
la Pineda ha ocupat prop de 200 m², ha utilitzat
400 tones de sorra i la temàtica creada pels
escultors ha estat un reconeixement i tematització
dels quatre elements clàssics de la natura:
Aigua, Terra, Foc i Aire.
sones. Un cop acabats els treballs d’enderroc
del pessebre de sorra a càrrec de la Brigada
Municipal, la sorra serà emmagatzemada per
tal de poder-se utilitzar l’any vinent.
84
LA CIUTAT

CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES
Tots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manufactura
en el mateix restaurant. Un excel·lent equip de professionals amb una àmplia varietat de plats.
Carns selectes, entre elles l’acreditada Black Angus. Disposem de dos salons interiors i la gran terrassa
exterior, per a celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc. Demaneu pressupost sense compromís.
Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió
d’esdeveniments esportius, com la Fórmula 1 o, per descomptat, el futbol.
LA CIUTAT
MELVIN RESTAURANT
C/Alcalde Pere Molas 6 Baixos 2, Vila-Seca | Tel. 977 396 346
85

Vine a veure’ns a les
nostres noves oficines,
al carrer Ramón y
Cajal, 29 de Tarragona.
Plegats trobarem
la teva futura llar
www.immobiliarahabitat.com | Enfoca’m amb la teva càmera
C/ Ramón y Cajal, 29 - Tarragona.
£ 977 216 86 340 / 615 561 606
F @immobiliariahabitat
LA CIUTAT
d @immobiliariahabitat ù immobiliaria habitat Nº661
aicat 7697

LA CIUTAT
87

88
LA CIUTAT