LA CIUTAT 46
En el primer número de 2024 ens centrem en la nova realitat metropolitana que s'està gestant al Camp de Tarragona i que permetrà, coordinant els esforços dels diferents municipis implicats, millorar aspectes de la vida dels ciutadans com el transport públic, la salut o la recollida de residus. A més, parlem de la nova programació del Teatre Bartrina, d'una nova edició de la calçotada que enceta Valls, de l'estira-i-arronsa entre l'ajuntament de Salou i la Generalitat pel Hard Rock o de les celebracions de Sant Antoni a Vila-seca.
En el primer número de 2024 ens centrem en la nova realitat metropolitana que s'està gestant al Camp de Tarragona i que permetrà, coordinant els esforços dels diferents municipis implicats, millorar aspectes de la vida dels ciutadans com el transport públic, la salut o la recollida de residus. A més, parlem de la nova programació del Teatre Bartrina, d'una nova edició de la calçotada que enceta Valls, de l'estira-i-arronsa entre l'ajuntament de Salou i la Generalitat pel Hard Rock o de les celebracions de Sant Antoni a Vila-seca.
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
En aquesta línia, relaten que els pocs joves
que apareixen no són ni majors d’edat
i que el youtuber queda amb un noi que fa
massa poc temps que viu al barri. De fet,
comparen ‘BCN a Pie de Calle’ amb el Zazza,
un altre creador de continguts de la
plataforma. En el cas del Zazza, són vídeos
molt més treballats i acostuma a entrar
inclús dins de les cases del barri que visita
per conèixer de prop la realitat que s’hi viu.
En canvi, asseguren que ‘BCN a pie de Calle’
no es va posar en contacte amb ningú i
el convida a fer un reportatge que relati el
dia a dia del barri des de dins. “Parla d’absentisme
escolar i no ha ni intentat quedar
amb la directora del col·legi”, remata.
“ Remarquen la
catalanitat que té la seva
comunitat al país, on
porta instal·lada des del
segle XV. Som igual de
catalans que la resta”
UN ESTIGMA QUE TANCA PORTES
Els membres de la conversa estan visiblement
afectats pel que pot comportar
aquest vídeo a la seva comunitat.
“Aquesta imatge ens fa tirar enrere perquè
la gent es creu el que veu”, lamenten.
De fet, relaten que el rebombori creat pel
vídeo ha llastrat ja les oportunitats laborals
d’alguns dels seus familiars, que estaven
a punt d’entrar en una empresa del
territori. Consideren que plasmar al teu
currículum que ets de Campclar et tanca
moltes portes.
En definitiva, creuen que l‘estigma
contra la seva comunitat s’ha mantingut
durant els anys i ha donat pocs signes
d’avançar. “Nosaltres estem més preparats
que els nostres pares. Volem que els
nostres fills estudiïn, treballin i estar integrats
a la societat, però no ens fan partícips”.
A més, remarquen la catalanitat
que té la seva comunitat al país, on porta
instal·lada des del segle XV. “Som igual
de catalans que la resta”.
TARRAGONA, ABANDONADA
Per si l’estigma contra ells no fos suficient,
a la comunitat gitana de Tarragona
també se li afegeix l’anomenat barcelonacentrisme,
que tothom coneix al territori.
“Estem sols a Tarragona i Terres de
l’Ebre, ens sentim molt deixats”, reconeix
el Juan.
Tot i això, no s’han quedat quiets. Fa
pocs dies van constituir una nova entitat:
la Federació d’Associacions Gitanes de
Tarragona i Terres de l’Ebre, amb què
volen agrupar totes les associacions que
es troben en la mateixa situació i fer un
front comú per defensar les seves reivindicacions.
Miquel Gabarre ha assumit la
presidència d’aquesta Federació, en la
qual s’han unit una quinzena d’associacions.
El següent pas que volen fer és presentar-se
en societat i també reunir-se
amb la Generalitat. El seu objectiu és trobar-se
amb el director general d’Acció Cívica
i Comunitària, Xavier Godas, perquè
els expliqui “l’abandonament del poble
gitano a Tarragona”. Una conversa que
pretenen que sigui un punt de partida per
revertir la situació de la comunitat en algunes
zones del territori.
24
LA CIUTAT