17.01.2024 Views

LA CIUTAT 46

En el primer número de 2024 ens centrem en la nova realitat metropolitana que s'està gestant al Camp de Tarragona i que permetrà, coordinant els esforços dels diferents municipis implicats, millorar aspectes de la vida dels ciutadans com el transport públic, la salut o la recollida de residus. A més, parlem de la nova programació del Teatre Bartrina, d'una nova edició de la calçotada que enceta Valls, de l'estira-i-arronsa entre l'ajuntament de Salou i la Generalitat pel Hard Rock o de les celebracions de Sant Antoni a Vila-seca.

En el primer número de 2024 ens centrem en la nova realitat metropolitana que s'està gestant al Camp de Tarragona i que permetrà, coordinant els esforços dels diferents municipis implicats, millorar aspectes de la vida dels ciutadans com el transport públic, la salut o la recollida de residus. A més, parlem de la nova programació del Teatre Bartrina, d'una nova edició de la calçotada que enceta Valls, de l'estira-i-arronsa entre l'ajuntament de Salou i la Generalitat pel Hard Rock o de les celebracions de Sant Antoni a Vila-seca.

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

NOEMÍ LLAURADÓ,

PRESIDENTA DE LA

DIPUTACIÓ DE

TARRAGONA

Els nexes i els fluxos de moviment de

milers de persones al Camp de Tarragona

generen necessitats que demanden

accions comunes per part de les

administracions públiques, iniciatives

que involucrin diversos municipis i que

es plantegin des d'una visió territorial

àmplia. En aquest sentit, l’Àrea metropolitana

del Camp de Tarragona, que ja

ha fet la primera passa amb la creació

del Grup Impulsor, ha de donar resposta

a aquest comportament metropolità

de bona part de la població i a reptes en

matèria de mobilitat i transport, serveis

o economia que superen els límits municipals

i que requereixen d’un enfocament

conjunt.

de les eleccions municipals, el 1979. El PSC i

el PSUC van ser-ne els principals impulsors

i es va formar una Comissió amb 21 municipis.

La imatge de la iniciativa com una

proposta de les esquerres i la victòria convergent

el 1980 va fer que les diferències

de colors polítics llastressin l’intent.

El segon ja va ser en aquest mil·lenni, el

Consorci del Camp de Tarragona el 2002.

Al contrari de l’actual Grup Impulsor, que

busca tenir pocs participants per fer prevaldre

l’eficiència, en aquella ocasió hi va

entrar tothom. 109 ajuntaments als quals

també s’afegien consells comarcals, la Generalitat,

la URV, sindicats i patronal. Com

ja va passar amb la primera prova, el Consorci

tampoc va passar a la història, tancant

la paradeta el 2015.

“El món ha canviat d’escala.

Si no ens unim, ens

fem més febles”

ÓSCAR SÁNCHEZ,

ALCALDE DE

CONSTANTÍ

Per Constantí serà un salt qualitatiu en

molt àmbits. El primer és el transport

públic, que s’ha d’adaptar a la realitat

amb la nova concessió i serà molt potent

poder arribar a una entesa amb

els municipis que formem part del Grup

Impulsor. Suposarà un transport públic

de qualitat, més eficient i sostenible. Els

veïns veuran un servei de qualitat, amb

més freqüències i amb una bona connectivitat

amb tot el territori.

Ara els seus impulsors asseguren haver

après dels errors i apel·len a un “moment

històric” pels “reptes globals” que encarem.

“El món ha canviat d’escala. Si no ens unim,

ens fem més febles”, assenyala l’alcalde de

Vila-seca, Pere Segura. Alhora, també posa

en valor la “generositat” de Tarragona i

Reus, mentre que Viñuales destaca l’acompanyament

que està prestant la Generalitat.

El camí demostrarà sí aquest és l’intent

definitiu o si acaba com els altres dos.

12

LA CIUTAT

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!