LA CIUTAT 46
En el primer número de 2024 ens centrem en la nova realitat metropolitana que s'està gestant al Camp de Tarragona i que permetrà, coordinant els esforços dels diferents municipis implicats, millorar aspectes de la vida dels ciutadans com el transport públic, la salut o la recollida de residus. A més, parlem de la nova programació del Teatre Bartrina, d'una nova edició de la calçotada que enceta Valls, de l'estira-i-arronsa entre l'ajuntament de Salou i la Generalitat pel Hard Rock o de les celebracions de Sant Antoni a Vila-seca.
En el primer número de 2024 ens centrem en la nova realitat metropolitana que s'està gestant al Camp de Tarragona i que permetrà, coordinant els esforços dels diferents municipis implicats, millorar aspectes de la vida dels ciutadans com el transport públic, la salut o la recollida de residus. A més, parlem de la nova programació del Teatre Bartrina, d'una nova edició de la calçotada que enceta Valls, de l'estira-i-arronsa entre l'ajuntament de Salou i la Generalitat pel Hard Rock o de les celebracions de Sant Antoni a Vila-seca.
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
NOEMÍ LLAURADÓ,
PRESIDENTA DE LA
DIPUTACIÓ DE
TARRAGONA
Els nexes i els fluxos de moviment de
milers de persones al Camp de Tarragona
generen necessitats que demanden
accions comunes per part de les
administracions públiques, iniciatives
que involucrin diversos municipis i que
es plantegin des d'una visió territorial
àmplia. En aquest sentit, l’Àrea metropolitana
del Camp de Tarragona, que ja
ha fet la primera passa amb la creació
del Grup Impulsor, ha de donar resposta
a aquest comportament metropolità
de bona part de la població i a reptes en
matèria de mobilitat i transport, serveis
o economia que superen els límits municipals
i que requereixen d’un enfocament
conjunt.
de les eleccions municipals, el 1979. El PSC i
el PSUC van ser-ne els principals impulsors
i es va formar una Comissió amb 21 municipis.
La imatge de la iniciativa com una
proposta de les esquerres i la victòria convergent
el 1980 va fer que les diferències
de colors polítics llastressin l’intent.
El segon ja va ser en aquest mil·lenni, el
Consorci del Camp de Tarragona el 2002.
Al contrari de l’actual Grup Impulsor, que
busca tenir pocs participants per fer prevaldre
l’eficiència, en aquella ocasió hi va
entrar tothom. 109 ajuntaments als quals
també s’afegien consells comarcals, la Generalitat,
la URV, sindicats i patronal. Com
ja va passar amb la primera prova, el Consorci
tampoc va passar a la història, tancant
la paradeta el 2015.
“El món ha canviat d’escala.
Si no ens unim, ens
fem més febles”
ÓSCAR SÁNCHEZ,
ALCALDE DE
CONSTANTÍ
Per Constantí serà un salt qualitatiu en
molt àmbits. El primer és el transport
públic, que s’ha d’adaptar a la realitat
amb la nova concessió i serà molt potent
poder arribar a una entesa amb
els municipis que formem part del Grup
Impulsor. Suposarà un transport públic
de qualitat, més eficient i sostenible. Els
veïns veuran un servei de qualitat, amb
més freqüències i amb una bona connectivitat
amb tot el territori.
Ara els seus impulsors asseguren haver
après dels errors i apel·len a un “moment
històric” pels “reptes globals” que encarem.
“El món ha canviat d’escala. Si no ens unim,
ens fem més febles”, assenyala l’alcalde de
Vila-seca, Pere Segura. Alhora, també posa
en valor la “generositat” de Tarragona i
Reus, mentre que Viñuales destaca l’acompanyament
que està prestant la Generalitat.
El camí demostrarà sí aquest és l’intent
definitiu o si acaba com els altres dos.
12
LA CIUTAT