LA CIUTAT 43

#43 juliol-agost 2023
î 673 930 589 / 630 979 590 / 687 431 117 e
@revistalaciutat G revistalaciutat
REVISTA
TARRAGONA | REUS | VALLS | SALOU | VILA-SECA
Descarrega
aquí la
revista
Foto: Ignasi Gómez ACN
LA SEQUERA
En aquest país no vol ploure
TARRAGONA
RUBÉN VIÑUALES
Entrevistes amb els nous alcaldes i alcaldesses
REUS
SANDRA GUAITA
VALLS
DOLORS FARRÉ
SALOU
PERE GRANADOS
VILA-SECA
PERE SEGURA
LA CIUTAT
1

2
LA CIUTAT

Ref. 7970
1
1
Precio: 200.000€
Ref. 7966 4 3 Precio: 335.000€
Ref. 7560V
3
1
Precio: 120.000€
AVINGUDA D’ANDORRA
Piso bajo reformado para entrar. 150
m 2 . 1 habitación y 1 baño. Calefacción
eléctrica. A/a. Techos altos y ventanas
de aluminio. Próximo a todos los servicios.
Muy bonito
ELS PALLARESOS
Chalet con parcela. 4 dormitorios y 2
baños más aseo. 2 plantas. Terraza, chimenea,
patio privado, piscina. Posibilidad
de ampliación.
AVINGUDA ARGENTINA
Piso reformado próximo al Corte Inglés.
Dispone de 3 habitaciones, cocina independiente
exterior y baño con plato de
ducha. Balcón, a/a. Ascensor.
Ref. 7871 3 1 Precio: 120.000€
Ref. 7755
3
1
Precio: 50.000€
Ref. 7937
3
2
Precio: 190.000€
COVADONGA
Piso próximo al Corte Inglés. Exterior y
luminoso. 3 habitaciones y 1 baño, 2º
sin ascensor. Muy bien comunicado.
SANT SALVADOR
Piso bajo con 3 habitaciones y 1 baño.
Exterior. Suelo gres, alarma, puerta
seguridad.
PIN I SOLER
Piso con 3 habitaciones, baño completo y
aseo. Calefacción GN. Ventanas de aluminio,
armarios empotrados puerta blindada.
Cocina independiente. Ascensor. Próximo
a universidad, bus, parque, colegio, etc.
Ref. 7787 3 1 Precio: 170.000€ Ref. 7936 2 1 Precio: 167.000€ Ref. 7973 - - Precio: 125.000€
MALLORCA
Piso próximo a Pza. de Toros. 3 habitaciones
y 1 baño. Cocina independiente
y equipada. Calefacción GN. Terraza.
Ascensor. Necesita cierta reforma.
SERRALLO/LEPANT
Dispone de 2 habitaciones con armarios empotrados
y 1 baño con bañera. Cocina independiente
y equipada. Amplio salón con salida a balcón y
vistas despejadas. Exterior y luminoso. Calefacción
GN. Y a/a con bomba f/c. Parquing y trastero.
LOCAL C/ REIAL
Local reformado en venta y alquiler. 117
m 2 . Muy bien comunicado.
LA CIUTAT
3

"Farem una contracta
de neteja en què
l’empresa compleixi
amb el que vol
l’Ajuntament"
RUBÉN VIÑUALES
Alcalde de Tarragona
Els socialistes han recuperat l’alcaldia
de Tarragona després de quatre anys a
l’oposició. El seu govern començarà el
mandat en minoria i buscarà aliances al
plenari per impulsar el seu programa
Adrià Miró Canturri
A banda de l’alcaldia i la conselleria de
Seguretat Ciutadana, Rubén Viñuales
gestionarà aquests anys el projecte de la
Tabacalera i del Banc d’Espanya, dos dels
edificis buits més emblemàtics. Desgranem
la seva visió sobre aquests àmbits
i altres iniciatives del seu executiu en
aquesta entrevista.
Han recuperat els regidors de barri.
Quins problemes poden resoldre
aquestes noves figures? Un dels problemes
greus que tenim és el de l’incivisme i
la neteja. Ens arriben queixes per moltes
vies com les xarxes socials o les associacions
de veïns. Però no tots els veïns formen
part d’aquestes associacions i, d’aquesta
manera, fem que tots tinguin una eina per
comunicar-se directament amb l’administració.
A més, el salt qualitatiu és la reunió
tècnica posterior. No es queda només amb
la versió política, sinó també amb la tècnica,
que és qui resol les problemàtiques.
El ministre Miquel Iceta ha visitat
recentment Tarragona. Quines són les
principals necessitats immediates de
la ciutat amb relació al patrimoni i la
cultura? Com pot ajudar el Ministeri? El
Ministeri molt, igual que la Generalitat. En
el tema patrimonial, sols no ho podem fer
tot. El que volem és que siguin partícips de
la cura del nostre patrimoni. Per exemple,
tenim la Necròpolis que són prop de 8 milions
d’euros, la inversió al Museu Nacional
o la Biblioteca Estatal. El 27 de juliol ens
tornarem a reunir amb el ministre per avaluar
i decidir la proposta de millora de la
Biblioteca. A part d’això, també és ministre
d’Esports. El tema del turisme esportiu
és molt important i ens ajudarà en aquestes
fites.
Una de les propostes estrella en patrimoni
és la museïtzació de la Font dels
Lleons. Ja han iniciat les converses amb el
propietari de l’espai, quina pot ser la clau
de l’acord? La voluntat d’ambdues parts.
N’és el propietari, però és un element patrimonial
que escapa l’element privatiu.
Volem diàleg, com amb qualsevol altre
tema. Podrem anar modulant les peticions
per arribar a una entesa perquè soc molt
conscient del valor històric del món romà.
La setmana passada vam parlar amb ell i
4
LA CIUTAT

“Un dels problemes greus
que tenim és el de
l’incivisme i la neteja. Ens
arriben per moltes vies
com les xarxes socials o
les associacions de veïns”
estem aproximant posicions amb la voluntat
que això no pot estar tancat.
Anteriorment, va rebre la ministra
Raquel Sánchez. El projecte de la Rambla
de Mar sembla que pot tirar endavant,
però l’amplada anunciada no és
encara la que proposaven en campanya.
Quedarà així o hi ha intenció d’anar més
enllà dels 4,7 metres? Vam parlar amb el
Ministeri i tinc reunió pròximament amb
la presidenta d’Adif per parlar, entre altres
coses, d’aquest tema. Tenim la possibilitat
de guanyar 4,7 metres que ens donaria
una amplitud important. A més, la setmana
passada vaig tenir reunió amb el departament
tècnic sobre la possibilitat que
passi el tramvia per la Rambla de Mar. Les
nostres al·legacions pel tramvia seran respecte
al traçat, no la idoneïtat. Per tant,
haurem de valorar la previsió de la Rambla
de Mar amb el tramvia. També és cert que
per on passa el tramvia, la Generalitat et
paga la urbanització.
Quina és la seva posició exacta sobre
el tramvia. Considera que divideix la
ciutat? Veig que és una possibilitat de poder
connectar de manera sostenible parts
de la ciutat, però em preocupa el traçat. La
fase 1, que uneix Salou Cambrils i Vila-seca
aprofitant la via que va quedar morta
amb l’entrada del corredor del Mediterrani,
és la primera idea que van tenir i després
van voler anar més enllà. Si ho fem, ha
de respondre els interessos de vertebrar
Tarragona. No es pot oblidar de Sant Pere
i Sant Pau, Sant Salvador i els barris. Per
això em preocupa el traçat i que, a la vegada,
provoqui problemes de mobilitat. Per
exemple, una de les rutes que preveia era
per avinguda Maria Cristina. El tramvia
ocupa 10 metres i li traiem espai als vianants.
Els meus dubtes són que sigui útil.
Si es vol entrar massa a la ciutat, no
pot córrer el risc que no sigui eficient?
Per això hem buscat una proposta de traçat
on no entra per Plaça Imperial Tàrraco,
perquè pot ser un ‘lio’ monumental. En
aquest cas, pot penetrar la ciutat amb un
recorregut que no provoqui aquestes problemàtiques.
És possible i ho hem parlat
amb els tècnics. Ha de tenir un sentit lògic.
Com es supleix la intermodalitat que
aporta el seu pas per la Imperial? Amb
l’intercanviador de Battestini. Podem tenir
aquesta intermodalitat sense entrar-hi.
Ho tenim en marxa amb fons europeus i ha
de ser una realitat aquest mandat.
Per reordenar la ciutat, tenim pendent
el POUM. En què es podrà avançar
LA CIUTAT
5

aquest mandat? He dit que vull ser un alcalde
pragmàtic. No enganyo ningú, vaig
dir en campanya les coses que faria. El
POUM ha de ser un creixement sostenible
en tres àmbits: econòmic, social i mediambiental.
Salvarem tot allò que sigui salvable
per tal de no haver de tornar a començar.
Les normes subsidiàries finalitzen el
2025, com també el contracte programa
de molts dels companys que treballen el
POUM. Per tant, intentarem que ens facin
la pròrroga d’aquestes normes subsidiàries
-com han fet a altres llocs- per no tornar
al POUM del 1995. El món ha canviat i hem
d’incorporar qüestions com el canvi climàtic.
Per exemple, amb les pluges. Cada vegada
són més fortes i cada més temps. Per
això, una de les primeres mesures van ser
els col·lectors de la Part Baixa.
Per tant, la línia és avançar el POUM,
però en paral·lel aconseguir aquesta
pròrroga. Intentaríem tenir el POUM el
2025, però és il·lús. No vull enganyar la
gent. L’anterior equip de govern ja ho sabia.
de l’execució del contracte. A més, ha de
tenir respecte pels drets dels treballadors
i no vull que torni a quedar desert.
En aquests 100 primers dies ja van dir
que planificarien el pam a pam. A Lleida,
ja està en marxa el barri a barri, que
guarda similituds amb la seva proposta.
Quins passos ha de seguir per implementar-lo?
Has de coordinar tots els serveis,
que els porten diferents empreses amb
contractes també diferents. Jardineria,
neteja, la brigada... Aquesta setmana hem
tingut la reunió de coordinació.
Es tracta només de reordenar efectius?
És una neteja amb més profunditat. Si fos
l’exemple de casa nostra, seria netejar a
fons la cuina en lloc de només netejar el que
acabes de cuinar. És una cura especial molt
més profunda de cada part de la ciutat.
La Tabacalera és un dels temes que ha
entomat personalment aquest mandat.
Es parla de la biblioteca, el hub tecnològic,
dependències municipals... Què volen
projectar en aquell edifici? Torno a
la gènesi de l’entrevista: pragmatisme. En
el seu moment, volia que hi anés la ciutat
de la justícia i això no va poder ser. Hi ha
un pla funcional que parla d’un museu, hi
ha hagut alguna empresa que ha volgut fer
algun tipus d’actuacions integrals allà, hi
“Tramvia: hem buscat una
proposta de traçat on no
entra per Plaça Imperial
Tàrraco, perquè pot ser
un ‘lio’ monumental”
Una de les prioritats del govern va
assegurar que era “la millora de l’espai
públic”. El nou contracte de neteja serà
clau. Quan sabrem què passarà amb el
contracte? D’aquí no massa setmanes.
Encara que un contracte d’aquest volum
s’adjudiqués avui mateix, trigaria un any
i mig en poder començar a executar-se.
Tenim pressa perquè és ‘El Problema’ de la
ciutat, com també ho és l’incivisme. Cada
dia m’envien un centenar de fotografies
de situació d’incivisme i la fotografia de
l’espai arranjat. Tenim de tot perquè no
passi això i la gent encara tira lavabos sencers
i neveres al carrer. De qui és culpa? Si
netejo 30 vegades, però ho embruten 31
cops, seguirà brut. Volem dotar la UMA de
quatre efectius per fer controls d’aquest
incivisme egoista.
El problema del contracte de la brossa
es resol rebaixant només les exigències
tècniques o plantegen alguna cosa més?
Hi ha alguna cosa més que s’ha de canviar,
però pel seu volum econòmic, el tema
de l’hidrogen és essencial. Ho encaria tot.
Estem valorant altres temes, però em
permetrà que ho comuniquem de manera
unitària quan tinguem totes les propostes.
Volem que sigui una contracta bona per la
ciutat, que la faci més neta, que l’empresa
compleixi escrupolosament amb el que
vol l’Ajuntament i sigui controlable. Per
això, vam estar a favor del lot de control
6
LA CIUTAT

LA CIUTAT
7

“Tabacalera: No donem
una opinió ferma perquè
encara hi ha moltes coses
obertes i volem dir la veritat
i ser transparents”
ha ofertes interessants per part d’universitats,
projectes en l’àmbit de la recerca o
tenim l’opció de la biblioteca, que oferim
que es pugui fer a la Tabacalera. No donem
una opinió ferma perquè encara hi ha
moltes coses obertes i volem dir la veritat
i ser transparents. No crec que a la gent els
hi hàgim d’explicar totes les reunions que
hi ha sense res en ferm. Al final, la ciutadania
es cansa i genera expectatives que es
poden veure frustrades.
Es tracta d’un edifici molt gran. La idea
és fer-hi cabre diferents àmbits o que
tingui tot un relat unificat? La idea és que
tingui un relat cultural i de recerca. Hem
de veure com ho fem. Si es fixa, les coses
que he dit (universitats, instituts de recerca,
biblioteca...) tenen un relat molt clar.
L’altre gran edifici buit que també
tractarà de buscar-li una funció és el
Banc d’Espanya, amb què volen recuperar
els fons FEDER. El projecte serà
exactament igual que el de l’etapa de
Ballesteros? L’anterior govern va modificar
unilateralment el projecte i es van
perdre els fons FEDER. Vaig preguntar al
servei si es podia tornar a presentar a uns
fons FEDER i em van dir que sí. És un projecte
que va treballar la URV i és el nostre.
Torno a dir, si ara ve l’Hermitage, diu que
vol fer una pinacoteca, ho paga tot i em
porta artistes de renom; ho escoltarem.
Hem de tenir cintura. Ara com ara, la nostra
voluntat és perseverar amb el projecte.
Una de les polèmiques d’aquest primer
mes de mandat ha sigut la retirada
de l’Ajuntament en la personació pel
cas INIPRO, que ERC ha recorregut. El
jutge no ha acceptat les mesures cautelaríssimes,
però sí que estudiarà el
cas. Han presentat una demanda amb
mesures cautelaríssimes, que li han denegat.
Quan demanes una cautelaríssima
és que hi ha una urgència i el jutjat ha dit
que no la veu. En segon lloc, les mesures
cautelars no s’admeten o no. Sempre que
en demanes, donen trasllat a l’altra part
perquè diguin el que convingui. No s’han
admès les cautelars. ERC juga a dir que
tot el que fem és dolent. És la seva estratègia,
no la compartim. Crec que és
dolenta per Tarragona i parla poc de qui
governava la ciutat fins fa tres setmanes.
De totes maneres, l’acusació continua.
No renunciem a les accions civils, que sí
que podria ser dolent. Em sorprèn que
l’advocat que va contractar ERC, anava
a les llistes d’ERC i sempre marcava un
preu gairebé al límit per sortir a concurs
públic es negui a renunciar, quan els seus
clients (l’Ajuntament) li demanen retirar-se.
És inaudit.
A banda d’alcalde de Tarragona,
també serà el vicepresident primer de
la Diputació. Què li permetrà fer per
Tarragona aquest càrrec? Sobretot vertebrar
el territori. Si es fixa, les atribucions
competencials de la vicepresidència
són Àrea Metropolitana de Tarragona,
regió del coneixement i estratègia política.
L’àrea metropolitana ja no és una
opció, és un imperatiu. Junts som alguna
cosa, per separat no som res. Quin millor
paraigua administratiu per fer això que
la Diputació? I qui millor que una persona
que s’ho creu i que té la casualitat que
molts altres ajuntaments del Camp de
Tarragona són també socialistes? Ara bé,
aquí tindrem el suport de molts partits
que també s’ho creuen. Tinc una ferma
convicció que aquests quatre anys podrem
assentar les bases d’una àrea metropolitana
per anar pel món amb pes. A
més, juntament amb ERC som la primera
i la segona força de la província. Tenim la
legitimitat per fer-ho.
8
LA CIUTAT

LA CIUTAT
9

TARRAGONA
INJUVE RECONEIX EL
PROJECTE ‘CLIMACTIVES’
DE TARRAGONA JOVE
El cicle enguany ha arribat a la 3a
edició i tracta de reflexionar sobre
temes ambientals
El projecte Climactives, de la Conselleria de
Joventut, ha estat reconegut per El Instituto
de la Juventud (INJUVE) com a Bona Pràctica
en polítiques de Joventut en l’àmbit de
medi ambient. Gràcies a aquesta distinció, el
projecte Climactives passa a formar part del
catàleg d’experiències locals i autonòmiques
impulsat per l’Injuve.
L’ATUR REGISTRAT A LA DEMARCACIÓ DE
TARRAGONA ÉS DE 38.463: 679 INSCRITS MENYS
AQUEST JUNY
El sector serveis continua encapçalant la creació d'ocupació, tot i que amb
608 persones menys
La demarcació de Tarragona
ha registrat
38.463 persones aturades
aquest juny. Són
679 menys respecte el
mes anterior (-1,73%).
Segons dades publicades
aquest dimarts pel
Ministeri de Treball i
Economia Social, la reducció
interanual, en
canvi, se situa en 2.090
persones menys respecte
a fa un any, amb
una evolució de -5,15%.
Actualment, el Camp de
Tarragona i les Terres de l’Ebre és la segona
província catalana amb més aturats per darrere
de Barcelona (245.913).
El sector serveis ha tornat a encapçalar la
creació d’ocupació, ja que el nombre d’aturats
ha baixat en 608 persones, tot i que acumula
la xifra més gran de persones desocupades,
amb 26.811. Els sectors de la indústria
i construcció han registrat 3.449 persones
aturades, però s’han reduït en 38 i 24, respectivament.
En canvi, l’agricultura, amb 1.578,
ha experimentat un tímid increment amb 9
persones més. Les menors de 25 anys suposen
1.093 de les 38.463 persones aturades a
la demarcació. D’aquestes, a més, 22.761 són
dones. Pel que fa al nombre de contractes de
treballs subscrits aquest juny és de 24.881,
una xifra que suposa 1.520 més respecte al
mes passat (6,51%).
El cicle CLIMACTIVES, Accions per la defensa
del clima, enguany ha arribat a la 3ª edició. Es
tracta d’accions que parlen i volen fer reflexionar
sobre temes com l’impacte mediambiental,
l’emergència climàtica, el risc ambiental entre
d’altres i tenen l’objectiu de prendre consciència
que passa actualment, actuar per canviar el
present i donar a conèixer iniciatives i recursos
als joves per canviar el futur. El conseller de
Joventut de l’Ajuntament de Tarragona, Guillermo
García, ha expressat la seva satisfacció
pel reconeixement i ha explicat que, “des de
Joventut es treballa a través de tots els seus
cicles d’activitat la promoció i l’educació ambiental
i sostenibilitat com un procés en el qual
les persones prenen consciència del seu medi
i adquireixen els coneixements, valors i competències
per ser capaços d’actuar de manera
individual i col·lectiva davant de problemes
mediambientals presents i futurs”.
LA GUÀRDIA URBANA DE TARRAGONA COMPTARÀ
AMB SET VEHICLES HÍBRIDS NOUS
Aquesta és una de les mesures de millora del cos de seguretat municipal que es
van anunciar amb les accions del nou govern
L’Ajuntament de Tarragona ha incorporat dos
vehicles híbrids nous a la flota de la Guàrdia
Urbana. Aquesta nova incorporació es deu al
procés de millora i actualització dels serveis
del cos de seguretat municipal, que ja va engegar
el 2022 i que enguany s’hi sumaran 5
vehicles més, 3 logotipats com els que s’han
estrenat ara i 2 per utilitzar de paisà.
Aquests cotxes, que per primera vegada són
híbrids, venen equipats digitalment i amb totes
les condicions òptimes i s’utilitzen per a la Unitat
de Seguretat Ciutadana
fent patrullatge constantment
a la via urbana. Segons l’alcalde
i conseller de Seguretat
Ciutadana, Rubén Viñuales,
“necessitem dotar la Guàrdia
Urbana dels millors recursos
materials, incrementant el
número, però també actualitzant-nos
a les necessitats
actuals i per això ja ens hem
posat en marxa amb la compra
de cinc vehicles més”.
10
LA CIUTAT

IQUETA
NBE-CT-79
0733219CF5503D0004DY
A
B
C
D
E
F
G
REGISTR
QR44H280J
Municipi
C.P.
C. Autnoma
Habitatge individual en bloc d'habitatges
Carrer Francolí 12 1 2
Tarragona
43006
Catalunya
22/07/2023
133
ESPAÑA
Directiva 2010 / 31 / UE
27
IQUETA
Abans de 1979
3339611CF5534A0060RM
A
B
C
D
E
F
G
REGISTR
94BXJGM6F
Municipi
C.P.
C. Autnoma
Habitatge individual en bloc d'habitatges
Carrer Fra Antoni Cardona i Grau 18 6 1
Tarragona
43002
Catalunya
22/11/2032
168
ESPAÑA
Directiva 2010 / 31 / UE
32
Pensant en vendre
casa teva?
Tenim clients interessats en
comprar el teu habitatge
PBaró de les IV Torres, 14A - Tarragona
£977 216 340 / 615 561 606
F@immobiliariahabitat
d@immobiliariahabitat ùimmobiliaria habitat
Nº661
aicat 7697
60m2 2 1 Preu: 108.000€ 85m2 3 2 Preu: 110.000€ 81m2 3 2 Preu: 150.000€
Urbanització Solimar
Dúplex a 10 minuts de la platja de 60 m² totalment moblat amb
2 habitacions i 1 bany es distribueix en dues plantes. En la planta
carrer, trobaràs el saló-menjador amb a./a i bomba de calor
i cuina americana, 1 habitació i 1 bany complet. En la planta
baixa, es troba espaiosa habitació doble y zona de traster. Des
d’aquesta planta, accediràs a un pati de 30 m² amb barbacoa.
Exterior i molt assolellat. La urbanització compta amb una zona
comunitària que inclou jardins i un parc infantil. CEE: en tràmit.
Torreforta
Pis en venda, totalment reformat i moblat amb
85m² i 3 habitacions, (una d’elles suite), 2 banys
complets, saló-menjador amb xemeneia elèctrica,
aire condicionat i sortida a una terrassa. Calefacció
a gas. Cuina independent office equipada amb electrodomèstics
i sortida a galeria. Terra de parquet.
Terrassa comunitària. Molt lluminós i assolellat.
Edifici amb ascensor CEE: E 133/27.
C/ Fra Antoni Cardona i Grau
Pis reformat de 66 m² útils (81 m² construïts),
disposa de 3 habitacions (1 tipus suitte), 2 banys
complets, saló-menjador amb a./a condicionat amb
bomba de calor, sortida a terrassa, cuina equipada
amb electrodomèstics independent amb sortida a
galeria. Terra de parquet, exterior, assolellat. Edifici
amb ascensor. Façana rehabilitada. CEE: E 168/32.
102m2
4
2
Preu: 160.000€
120m2 4 2 Preu: 250.000€
275m2 4 2 Preu: 330.000€
C/ Pin i Soler
Pis de 95 m² útils (102 m² construïts), 4 habitacions
(1 doble i 3 individuals), 1 bany reformat complet
amb plat de dutxa, 1 lavabo de cortesia,
saló-menjador amb sortida a balcó, cuina independent
amb galeria. Calefacció amb radiadors a gas i
2 splits d’aire condicionat, finestres d’alumini. Pis
exterior i assolellat. Edifici amb ascensor i rampa.
CEE: en tràmit.
Avinguda Països Catalans
Ampli pis de 120 m² útils, en perfecte estat amb 4
habitacions ( 2 habitacions dobles amb armaris
encastats i 1 suitte) 2 banys complets. Ampli
saló-menjador amb sortida a terrassa gran amb
barbacoa. Cuina office independent. El pis està
equipat amb calefacció, a./a per conductes i terra
de parquet. S’inclou una plaça d’aparcament gran i
un traster en el mateix edifici. L’edifici compta amb
ascensor. CEE: en tràmit.
Urbanització 5 Estrelles
Xalet unifamiliar de 275 m². Saló-menjador amb xemeneia
i accés directe al jardí. Àmplia cuina amb office i safareig.
En planta baixa, trobem 1 habitació i 1 bany complet. La
primera planta, disposa de 3 habitacions, 1d’elles tipus suite
amb sortida a una terrassa solàrium. A més, aquesta planta
compta amb 1 bany complet addicional. Calefacció i a./a.
Jardí de 560 m² amb possibilitat de construir una piscina.
Semisoterrani amb despatx i un lavabo. Ampli garatge amb
capacitat per a 2 cotxes i zona de traster. CEE: En tràmit.
www.immobiliarahabitat.com | Enfoca’m amb la teva càmera
LA CIUTAT
11

TARRAGONA
EL PORT DE TARRAGONA INSTAL·LA 6 NOVES
PÈRGOLES AL PASSEIG DE LA FAÇANA MARÍTIMA
DEL BARRI DEL SERRALLO
Les actuacions, dutes a terme pel Port Tarragona a la façana marítima del
Serrallo, han estat consensuades amb l’Associació del Veïnat del barri
El Port de Tarragona ha instal·lat sis noves
pèrgoles al passeig de la façana marítima del
barri del barri del Serrallo, pèrgoles que de
nit tenen un sistema d’il·luminació LED. El
Port, també ha dissenyat dues noves jardine-
res al passeig amb plantes
autòctones. Aquestes actuacions
formen part del
pla de millora de la façana
marítima del barri mariner
de Tarragona del Port, amb
l’objectiu de millorar l’entorn
d’aquest barri mariner
amb nous elements de
mobiliari urbà. El pla de millora,
format per 4 accions
diferenciades, ha comptat
amb un pressupost total
d’1.150.000 euros. El pla
ha consistit en 4 actuacions
principals: la restauració
del pantalà, la instal·lació de mobiliari urbà
per generar ombra en el passeig, la instal·lació
de tendals per generar ombra als parcs
infantils i la restauració de l’entorn del pont
de la Petxina amb nous murals.
TARRAGONA MANTÉ
LES QUATRE BANDERES
BLAVES A LES SEVES
PLATGES
Els criteris per obtenir la Bandera
Blava s'agrupen en quatre àrees:
qualitat de les aigües de bany,
informació i educació ambiental,
gestió ambiental i seguretat, i serveis
i instal·lacions
La ciutat de Tarragona ha renovat aquest
2023 les quatre banderes blaves per les
platges de l’Arrabassada, Savinosa, la Móra i
Tamarit. El reconeixement, que va tenir lloc
al maig, s’ha materialitzat el mes de juny a la
platja dels Muntanyans de Torredembarra en
l’acte institucional d’entrega de les banderes
blaves, en què Adeac i la Generalitat de Catalunya
han lliurat els distintius corresponents.
LA TERRASSETA TORNA AL PARC SAAVEDRA AMB
UNA APOSTA CLARA PEL TALENT FEMENÍ
La 12 edició del festival, emmarcada dins les festes de Santa Tecla, tindrà
lloc del 14 al 17 de setembre amb caps de cartell com Sara Hebe, Mujeres o
Maite Guevara
Del 14 al 17 de setembre torna la Terrasseta
al parc Saavedra. Emmarcada dins la
programació de les festes de Santa Tecla. La
programació d’aquesta 12ena edició parteix
d’un principi fonamental: la presència i protagonisme
de les dones tant a dalt com a baix de
l’escenari. Enguany el festival ofereix 18 propostes
artístiques entre concerts, circ, cinema
a la fresca, xerrades i activitats de cultura
transformadora. L’escena barcelonina més
garatge de la mà de Mujeres; l’argentina referent
en hip-hop feminista, Sara Hebe; el so
electrònic de Jhana Beat, i el creador de rúmbia
Joan Garriga són els principals concerts.
La consellera Sandra Ramos ha expressat que
“després de 12 anys cal valorar la trajectòria
d’aquest certamen, per tenir una clara mirada
feminista i inclusiva, que son trets consolidats
amb el pas dels anys i per ser una de les entitats
que fa més gran la nostra festa”. “Iniciatives
ciutadanes com La Terrasseta ens aporten
cultura de proximitat, amb sensibilitat i ens
ajuden a confeccionar de forma més col·lectiva
el programa de festes”. Durant la roda de
premsa la consellera també ha anunciat que
s’ha fet palès aquest compromís amb la signatura
d’un conveni, per primera vegada, entre
l’Ajuntament i l’organització del festival.
Guillermo García, conseller de Medi Ambient
de Tarragona, ha expressat que “es tracta
d’un reconeixement pel treball continuat fet
per part l’Ajuntament en la millora i adequació
de les platges, amb especial sensibilitat
per a dirigir les accions cap al vessant mediambiental”.
El conseller de Medi Ambient ha
mostrat el seu propòsit de “continuar treballant
de manera col·laborativa perquè aquest
reconegut premi continuï enriquint les platges
del municipi en anys successius”.
A la ciutat de Tarragona, Tamarit compta amb
bandera blava des de l’any 2012; la Savinosa,
des de l’any 2010, i la Móra i l’Arrabassada,
des de principis dels noranta. Els criteris per
obtenir la Bandera Blava s’agrupen en quatre
àrees: qualitat de les aigües de bany, informació
i educació ambiental, gestió ambiental i
seguretat, i serveis i instal·lacions.
12
LA CIUTAT

LA CIUTAT
13

UN PROBLEMA SOCIAL
COMBATRE LA
SEQUERA,
MÉS ENLLÀ DE
LES RESTRICCIONS
La Generalitat ja ha iniciat els tràmits per regular els preus del lloguer
en 140 municipis de Catalunya gràcies a una llei estatal que ha estat
farcida de polèmiques
Adrià Miró Canturri
El dret a l’habitatge és un dels problemes
recurrents a Catalunya i a tot l’Estat
espanyol. Sobretot, la situació s’agreuja
en localitats amb excessiva demanda com
Barcelona o Madrid i també en municipis
turístics, que generen una demanda més
estacional. De fet, el tema de l’habitatge
sempre es cola entre les primeres posicions
de les principals preocupacions de la
ciutadania. Segons l’última onada del Centre
d’Estudis d’Opinió (CEO), un 8% veu
aquesta qüestió com la seva principal
preocupació. Una estadística que encapçala
“la insatisfacció amb la política” (13%).
Precisament, els sindicats feia anys que
demanaven una intervenció de la política
institucional en el mercat de l’habitatge
per aturar l’escalada de preus i altres problemes
que se’n derivaven. Si observem
la situació del lloguer en algunes localitats
del Camp de Tarragona, veiem com
la tendència és a l’alça. En el cas de Tarragona
capital, el lloguer mitjà durant el
primer trimestre de 2023 se situa en els
629,10 € al mes, mentre que en el mateix
període de temps de 2022 era de 551,10
€ i el de fa cinc anys era de 489,88 €.
Pel que fa a l’altra gran ciutat del territori,
Reus, el primer trimestre de 2023
la mitjana és de 576,57€, superior a la de
2022 (525,88€) i la de 2018 (418,44 €).
Ara bé, tant a la capital del Baix Camp
com a la del Tarragonès les dades s’allunyen
de la realitat si intentes accedir actualment
a un habitatge de lloguer. Per
exemple, si entres a un portal com Fotocasa,
de 161 pisos disponibles, només 24
es troben per sota dels 650 euros. Alguns
inclús són només pisos “de temporada
d’hivern”. D’altra banda, a Reus 16 dels
85 pisos disponibles es troben per sota
dels 575 €.
RESPOSTA INSTITUCIONAL
El Parlament de Catalunya va voler en el
seu moment tractar d’aturar aquesta espiral
amb una llei que regulava el preu del
lloguer en les zones declarades “mercat
d’habitatge tens”. Tot i això, un recurs del
Partit Popular al Tribunal Constitucional
va deixar el text legislatiu en paper mullat
per falta de competències.
L’esperit de la norma, però, ha ressuscitat
més endavant amb la nova Llei d’Habitatge
espanyola, la primera en la seva
història. De fet, beu en bona part d’aquella
legislació catalana, calcant alguns dels
seus articles.
Aquesta nova legislació, que va entrar
en vigor el 26 de maig, compta amb diferents
arestes i té algunes aplicacions progressives.
Per potenciar la proliferació
d’habitatge públic, entre algunes mesures,
destaca l’increment del percentatge
de sòl que es reserva per a habitatge pro-
14
LA CIUTAT

“La llei incorpora la
figura de les “zones de
mercat residencial tensades”,
que hauria d’aplicar
cada comunitat autònoma
en els pròxims mesos”
tegit. Del 30% al 40% en el sòl urbanitzable
i del 10% al 20% en el sòl urbà no consolidat.
A més, també estableix una teòrica major
protecció enfront dels desnonaments.
En cas que el propietari sigui un gran tenidor
i l’afectat una persona vulnerable
s’haurà d’acreditar l’aplicació d’un procediment
de conciliació. En aquesta línia,
si no hi ha acord, es concedirà el temps
necessari perquè els serveis socials puguin
oferir una alternativa habitacional.
Tanmateix, els desnonaments sense data
i hora quedarien prohibits en aquesta llei.
Lligat amb l’anterior cas, també s’estableix
una nova definició de “gran tenidor”,
passant a ser aquells titulars de 5 immobles
d’ús residencial a la mateixa zona
tensada. Els “habitatges buits” també
assoleixen una nova definició perquè els
ajuntaments puguin aplicar una recàrrega
de l’IBI -fins al 150%- a aquells habitatges
que duen sense habitar més de dos
anys, sempre que el propietari tingui un
mínim de quatre habitatges en la mateixa
situació.
Pel que fa als lloguers, hi trobem també
canvis substancials. Per exemple, la pròrroga
extraordinària del contracte durant
un any per a persones en situació de vulnerabilitat,
l’obligació del propietari de
pagar el mes d’agència, beneficis fiscals
per tenir habitatge a preu reduït i un control
sobre els preus. En aquest últim àmbit,
per un costat es limita al 2% el 2023 i
al 3% el 2024 l’increment màxim dels contractes
vigents. I s’emplaça que el 2025 es
marqui un nou índex de referència per a
l'actualització anual dels contractes d'arrendament
en substitució de l'IPC. Per l’altre
costat, incorpora la figura de les “zones
de mercat residencial tensades”, que hauria
d’aplicar cada comunitat autònoma en
els pròxims mesos.
PROPOSTA DESCAFEÏNADA
PELS SINDICATS
Encara que el text legislatiu incorpora
millores respecte de l’anterior context,
per molts moviments de l’habitatge la
proposta hauria d’haver anat més enllà.
En definitiva, consideren que l’elaboració
de la primera llei d’habitatge de la història
d’Espanya ha perdut grans oportunitats.
La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca
(PAH) va ser contundent quan la llei
es va aprovar al Congrés dels Diputats:
“s'han imposat les pressions del període
electoral, així com les dels fons d'inversió i
les patronals immobiliàries, i el resultat és
una Llei que no ofereix una alternativa als
desnonaments, ni garanteix lloguers assequibles,
ni assegura la protecció d'un sostre
a les persones sense llar”. En les seves
declaracions, van criticar que no es donava
“una alternativa real” a les víctimes
de desnonament o que la regulació dels
lloguers era un “retrocés” respecte de la
llei catalana, que era “efectiva i d'aplicació
universal que obligava a contenir i abaixar
preus per a tots els lloguers sense importar
el tipus de tenidor”.
Tot i això, recalcaven com a bones mesures
l’obligació del propietari de pagar
els honoraris de l’agència i la possibilitat,
segons indiquin les comunitats autònomes,
de disminuir el llindar per ser “gran
tenidor”: de 10 a 5.
Per part del Sindicat de Llogateres de
Tarragona, en un comunicat conjunt amb
altres organitzacions també van carregar
contra la llei. Recalcaven que el text incorporava
“petits canvis positius” com la
qüestió dels honoraris o la prohibició dels
desnonaments sense data. Ara bé, consideren
que de cap de les maneres “redueix
el preu del lloguer, sinó que fixa per llei la
pujada dels preus” i que tampoc “suspèn
cap desnonament”. A més, assenyalen que
el conjunt de mesures “garanteix i augmenta
el benefici dels capitalistes: permet
LA CIUTAT
15

la pujada de preus, preveu la indemnització
a petits rendistes, no toca el sector de
l’habitatge turístic i, segons sembla, incentiva
el sector de la construcció residencial
amb l’excusa que fan falta nous habitatges
assequibles”.
UN EFECTE “LETAL”
L’opinió dels sindicats contrasta en certa
manera amb altres sectors de la societat,
que tampoc veuen amb bons ulls la
nova llei, però utilitzen arguments oposats.
Un estira-i-arronsa que deixa la nova
legislació en terra de ningú i bombardejada
a crítiques per diferents sectors.
Per al Col·legi i Associació d’Agents
de la Propietat Immobiliària (COAPI) de
Catalunya, la norma pot tenir un efecte
“letal” a l’hora de facilitar l’habitatge a les
persones en situació de vulnerabilitat, ja
que provoca “incertesa” entre els propietaris
i “acabarà reduint l’oferta”. Emma
Monllaó, de Finques Tarragona i vicepresidenta
de COAPI Tarragona, assenyala
que la llei “té mancances perquè no ha
estat consensuada amb els col·legis API ni
amb els administradors de finques. De fet,
hi ha crítiques generalitzades entre economistes
i juristes”.
Segons detalla Monllaó, la nova legislació
“generarà efectes contraris als buscats,
ja que baixarà l’oferta de pisos de
lloguer per habitatge habitual”. Tal com
detalla, això succeirà per aquesta regulació
dels preus, però també per la “inseguretat
jurídica” que provocarà allargar
els processos de desnonament. A més,
considera que s’ha posat molt el focus en
els grans tenidors i, en certa manera, els
ha comparat amb la resta. “No és el mateix
que li limitin el preu a un gran tenidor
que a un propietari petit que té el pis com
a complement de la seva pensió”, recalca.
En el cas de la patronal catalana, Foment
del Treball, juntament amb l’Associació
de Promotors i Constructors d’Edificis de
Catalunya (APCE) apuntaven també que
el control del lloguer provoca “reducció
en l’oferta d’habitatge de lloguer, la disminució
de la futura o la pitjor qualitat dels
immobles”. Argumentaven que, segons un
informe sobre el període de vigència de la
llei catalana, en aquell temps es va reduir
un 5% el preu del lloguer, però que l’oferta
“Foment del Treball i
l'APCE apunten que el control
del lloguer
provoca “reducció en
l’oferta d’habitatge de
lloguer, la disminució de
la futura o la pitjor
qualitat dels immobles”
va caure un 15%. A més, els preus per sota
del preu de referència “es van encarir” i els
que estaven per sobre van anar a passar a
la compravenda.
La recepta de la patronal i l’ACPE es
basava en “promoure la col·laboració publicoprivada,
la implementació d’incentius
fiscals pels qui introdueixin habitatges
buits al mercat de lloguer o la millora de
la seguretat jurídica del propietari davant
d’impagaments o ocupacions”. Així
mateix, posaven el focus en augmentar el
parc d’habitatge públic -2,5% a Espanya i
9,3% a Europa- i també facilitar l’accés a
16
LA CIUTAT

LA CIUTAT
PRÒXIMAMENT...
17

“les localitats del Camp
de Tarragona que entrarien
en la llista de zones
tensades serien Cambrils,
La Canonja, Falset, Reus,
Salou, Tarragona, Torredembarra
i Valls”
l’habitatge de compra per “descongestionar
la demanda de lloguer”.
En definitiva, dues crítiques a la llei
confrontades entre si. Per un costat, uns
arguments basats molt en l’efecte que pot
tenir la llei en l’oferta dels pisos de lloguer
i amb demandes dirigides a incentivar-la
amb rebaixes fiscals. A l’altra banda, una
posició que assenyala unes propostes que,
segons ells, es queden a mig camí a l’hora
de protegir els més vulnerables i critica
el control inefectiu dels preus o l’exclusió
d’àmbits com l’habitatge turístic.
EL DESPLEGAMENT A CATALUNYA
Tot i les crítiques aferrissades, ja s’han
implementat les mesures immediates com
poden ser l’obligatorietat del propietari
de pagar els honoraris de l’agència. Un
canvi que s’ha trobat traves en els primers
mesos per part d’immobiliàries que no
compleixen la llei. Sindicats de llogateres
de diverses parts de l’Estat han posat en
evidència aquestes pràctiques i fins i tot
han creat una pàgina web per “perseguir i
denunciar les immobiliàries que cometen
pràctiques il·legals”.
En el cas d’una de les mesures més controvertides,
l’aplicació de les zones tensades,
la Generalitat ja ha posat en marxa
la maquinària que permetrà aplicar-les.
Segons el document del 22 de juny, que es
troba en informació pública, aquestes zones
tensades s’aplicarien a 140 municipis
catalans, on viuen 6,2 milions de persones
(80,6% dels catalans). Entre ells, les localitats
del Camp de Tarragona que entrarien
en aquesta llista serien Cambrils, La
Canonja, Falset, Reus, Salou, Tarragona,
Torredembarra i Valls.
Tots ells complien algun dels quatre requisits
que tenen en compte tant el mercat
del lloguer com el de compravenda i
que la llei exigeix per aplicar les zones tensades.
Els dos primers, que la càrrega mitjana
del cost de la hipoteca o del lloguer,
més les despeses i subministraments bàsics
superi el 30% dels ingressos mitjans
o la renda mitjana de les llars. I, els altres
dos, que el preu de compra o de lloguer
hagi experimentat els cinc anys anteriors
un percentatge de creixement acumulat
superior al 3% de l’IPC. Segons el decret,
Cambrils complia les quatre variables,
Salou i Torredembarra tres, Tarragona i
Reus dues, i Falset, La Canonja i Valls només
una.
ELS IMMOBLES AFECTATS
La regulació de preus, si no rep cap al·
legació en contra, s’aplicarà a aquests vuit
18
LA CIUTAT

LA CIUTAT
19

municipis del Camp de Tarragona, però no
a tots els habitatges per igual. Els lloguers
no podran estar per sobre del que marqui
l’índex de referència quan es tracti d’un
nou contracte d’un immoble que siguin
d’un gran tenidor i també si es tracta d’un
habitatge no habitual que no ha tingut cap
contracte de lloguer en els últims cinc
anys. En la resta de casos, es congelaran el
preu d’arrendament dels nous contractes,
excepte alguns supòsits com per exemple
si ha patit una rehabilitació. A més, contempla
que hi hagi la possibilitat de renovar
el contracte anualment fins a tres anys
amb les mateixes condicions.
Encara que els propietaris serien els
perjudicats amb aquestes mesures, també
planteja incentius per mitjà de bonificacions.
Per exemple, els que rebaixen
més d’un 5% el preu de la renda rebran
una bonificació del 90% en l’IRPF, mentre
que rebran un 70% de bonificació els qui el
lloguin a algú d’entre 18 i 35 anys, una Administració
Pública o entitats sense ànim
de lucre.
QÜESTIONS PER RESOLDRE
Tanmateix, per aplicar aquestes zones
tensades encara està per veure què
es considerarà gran tenidor o quin serà
l’índex de referència que s’aplicarà. Tot
i que el document que ha publicat la Generalitat
estableix els grans tenidors com
a “persona física o jurídica propietària de
més de deu immobles urbans d’ús residencial
o una superfície construïda de més
de 1.500 m² d’ús residencial”, avisen que
no tanquen la porta a modificar-ho. Tal
com afirmen, el Departament de Territori
iniciarà els estudis necessaris per saber si
és necessari establir una rebaixa d’aquella
“la Generalitat estableix
els grans tenidors com a
“persona física o jurídica
propietària de més de deu
immobles urbans d’ús
residencial”
xifra, ja que la llei estatal permet reduir el
nombre de propietats fins a cinc.
En canvi, el Departament té clar quin índex
de referència pretén utilitzar per definir
els nous preus del lloguer. Catalunya
ja disposa d’un índex de referència que es
va emprar en la llei catalana i, per tant, ha
demanat al Ministeri homologar-lo. “El
dret a especular no existeix, el dret a l’accés
a l’habitatge, sí”, recalca la consellera
Esther Capella amb relació a aquestes
mesures. Al mateix temps, defensa “actuar
per treure l’habitatge de la lògica del
mercat”. Per la seva banda, Emma Monllaó
argumenta que aquests índexs “tenien
mancances perquè no es tenia en compte
característiques dels pisos que pugen o
abaixen els preus” i demana que se’n faci
un de “ben fet”.
De moment, la Generalitat és la primera
institució autonòmica que ha iniciat els
tràmits per declarar les zones tensades.
Faltarà resoldre les al·legacions i remetre
el document al Ministeri perquè doni
el vistiplau. El govern català es podria
quedar gairebé sol en el desplegament
de la llei estatal, donat que els resultats
del 28M van deixar un mapa autonòmic
tenyit de blau i la competència en habitatge
recau sobre aquest àmbit territorial. A
més, tot quedarà sotmès als resultats de
les eleccions generals, que podrien bloquejar
aquesta tramitació si la dreta arriba
al poder.
20
LA CIUTAT

LA CIUTAT
21

TARRAGONA
PRIMERES ACCIONS LEGALS DE
TARRAGONA CONTRA L’OCUPACIÓ
DELINQÜENCIAL
L’Ajuntament de Tarragona inicia les primeres accions per desallotjar ocupes
delinqüencials en virtut de l’aprovació de la nova llei catalana, que
permet a ajuntaments prendre la iniciativa per agilitzar desnonaments
davant l’ocupació delinqüencial quan els grans tenidors no fan cap acció
legal per fer-los fora. L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha explicat
aquest dimecres que el passat 7 de juliol va signar dos decrets per iniciar el
desallotjament d’ocupes delinqüencials a dos edificis de Campclar i la Part
Baixa. “Apliquem la llei de forma absolutament transparent i garantista per
fer prevaldre la seguretat i la convivència veïnal i som pioners a fer-ho”, ha
assegurat Viñuales per explicar els detalls d’aquestes accions.
“Quan iniciem aquestes accions ho fem després de comptar amb nombrosos
informes policials que acrediten l’activitat delinqüencial dels ocupes i
que s’han esgotat totes les vies de mediació i negociació” ha afirmat l’alcalde,
que ha afegit que existeix “la completa seguretat, gràcies a la coordinació
amb Serveis Socials, que no hi ha situacions de vulnerabilitat en els
casos en què s’actuarà”, ha comentat.
TARRAGONA RECUPERA LA PLATJA
PER A GOSSOS
El nou equip de govern ha habilitat la platja del Miracle per
aquest estiu
Rubén Viñuales i la consellera de Benestar Animal, Sandra Ramos,
han presentat el nou espai habilitat per a gossos que es recupera a
la platja del Miracle, a l’alçada de les roques, a tocar del Fortí de la
Reina. Amb aquest compromís “complim la voluntat dels usuaris de les
platges que són propietaris de gossos, de tenir un espai per a compartir
amb les seves mascotes”, ha apuntat l’alcalde.
En aquest sentit, ha explicat la consellera, ha anunciat que “obrim un
gran espai habilitat per a gossos que, de manera provisional ens facilita
aquesta demanda” i que comporta l’accés a la sorra i al bany a totes
les mascotes, sempre que vagin lligades. La novetat és que s’amplia
substancialment l’espai permès, que en total seran 220 metres lineals,
que comporta quatre vegades més que l’anterior (constava d’uns 50
metres) i que se situa des de les roques que hi ha a tocar del Fortí de
la Reina, fins a la finalització de la plataforma de formigó. Aquest espai
estarà disponible fins al 15 d’octubre. L’alcalde Rubén Viñuales ha finalitzat
la roda de premsa anunciant que “ja estem treballant per renovar
l’autorització amb el Ministeri de Costes, per poder comptar amb una
platja de gossos dins el Pla d’usos de platges de cara al 2024”.
MIQUEL ICETA DESVETLLARÀ EL FUTUR DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA AQUEST JULIOL
El Ministre de Cultura celebra que es comenci a posar “fil a l’agulla” a un “reclam històric”
El Ministeri de Cultura, el Departament de
Cultura i l’Ajuntament de Tarragona es reuniran
el pròxim 27 de juliol per avaluar i decidir
quina serà la proposta de millora de la Biblioteca
Pública de la ciutat. Ho ha anunciat el
ministre de Cultura, Miquel Iceta, qui ha celebrat
que a finals d’aquest mes es comenci a
posar “fil a l’agulla” a un “reclam històric” del
municipi. Iceta ha aprofitat la visita a la ciutat
per reivindicar el “compromís de l’Estat
amb Tarragona” i el que considera “el patrimoni
romà més important de Catalunya“. En
aquest sentit, ha afirmat que “es compliran
els terminis” del projecte de la Necròpolis, tot
i que posposa les obres al museu per a l’any
que ve i no estaran llestes fins el 2025 o el
2026.
Preguntat sobre la preferència del govern
espanyol al voltant de la futura ubicació de la
Biblioteca Pública de Tarragona, Iceta ha assegurat
que “la seva opció sempre serà escoltar
al màxim el que vulgui l’administració més
pròxima”, és a dir, l’Ajuntament. De moment,
el consistori manté la seva aposta de traslladar
l’equipament a la Tabacalera.
Consulta les edicions
anteriors escanejant
aquest codi QR.
MÉS DE 10.000 EXEMPLARS REPARTITS PEL TERRITORI
On ens pots trobar?
Organismes Oficials, Notaries, Registres de la Propietat, Cambres de la Propietat
Urbana, Jutjats, Centres Mèdics, Clíniques Dentals, Centres Esportius, ITVs,
Mercats Centrals, Biblioteques, Universitats, Cafeteries, Centres de negocis,
Oficines i Clients.
· Edita: Catonline S.L.
· NIF: B-55620173
· Impressió: Gráficas Andalusí
· Dipòsit legal: T-141-2017
· Distribució: UNIMAIL
www.laciutatcomunicacio.com
revistalaciutat
22
LA CIUTAT

MUSEU DEL PORT DE TARRAGONA
OBSERVATORI BLAU
Patrimoni • Didàctica • Experiència sensorial
LA CIUTAT
porttarragona.cat
23

TARRAGONA
MONTSE ADAN COMENÇA A TRAÇAR L’ESTRATÈGIA DE PROMOCIÓ DE LA CIUTAT
Visibilitzar la marca Tarragona i potenciar-ne la singularitat serà un dels eixos prioritaris del mandat en matèria turística
La consellera de Turisme, Comerç i Promoció Econòmica de l’Ajuntament
de Tarragona, Montse Adan, s’ha amb el sector turístic de la ciutat,
amb qui ha tingut una primera presa de contacte. Aquesta és la primera
d’una sèrie de reunions amb el teixit turístic, comercial i empresarial de
la ciutat per conèixer de primera mà les inquietuds i necessitats, amb la
vista posada a traçar conjuntament l’estratègia de promoció de la ciutat.
En aquesta primera reunió, la consellera ha anunciat les línies estratègiques
del mandat en matèria turística i ha escoltat les impressions, sensacions
i demandes del sector. Entre les primeres mesures anunciades,
hi ha la creació d’una comissió de treball trimestral amb el sector turístic,
comercial i empresarial: “Volem prendre les decisions escoltant el
sector i de manera conjunta, per això impulsem una comissió d’experts
que es reuneixi de manera trimestral i que pugui aportar l’expertesa i
el coneixement del sector a la gestió turística i comercial de la ciutat”
ha assegurat. Entre els punts abordats, la necessitat de visibilitzar la
marca de la ciutat de Tarragona i potenciar-ne la singularitat és un
dels aspectes que tant sector com Conselleria de Turisme han coincidit
TRET DE SORTIDA DE LA QUARTA
EDICIÓ DEL PROGRAMA ‘ENS MOVEM
A L’AIRE LLIURE’
Les sessions gratuïtes de zumba comencen demà i es faran
tots els dijous fins al 7 de setembre a la zona del velòdrom
de l’Anella Mediterrània
Aquest juliol comença la quarta edició del programa ‘Ens movem a l’aire
lliure’. La iniciativa oferirà, cada dijous, a partir d’aquesta setmana i fins
al 7 de setembre, sessions de zumba gratuïtes a la zona del velòdrom
de l’Anella Mediterrània. Tarragona Esports torna a obrir la porta als
gimnasos de la ciutat que desitgin participar proposant activitats esportives
per oferir en aquestes sessions.
Tot i que l’activitat és gratuïta, cal inscriure’s prèviament mitjançant uns
tiquets que estan disponibles a les diferents instal·lacions del Patronat
Municipal d’Esports de Tarragona (PMET). També es pot realitzar
la inscripció trenta minuts abans de començar cada sessió a les instal·
lacions esportives de Campclar, a la mateixa Anella Mediterrània. Les
sessions començaran a les 20 h i es basaran en classes de zumba i en les
activitats que els gimnasos participants proposin dur a terme. Els dies
de les sessions seran el 6, 13, 20 i 27 de juliol; el 3, 10, 17, 24 i 31 d’agost;
i el 7 de setembre.
REPSOL DISTINGEIX SET ‘SOLETES
D’ESTIU’ 2023 A LA DEMARCACIÓ DE
TARRAGONA
A la ciutat de Tarragona s'hi afegeixen establiemnts com:
Larrepera o Barhaus
La guia Repsol ha premiat amb el segell ‘Soletes d’Estiu’ a set establiments
de la demarcació de Tarragona entre els quals es troben restaurants,
terrasses, guinguetes o gelateries. Pel que fa a Catalunya, un total
de 30 establiments s’afegeixen a la guia d’aquest 2023
Amb les incorporacions d’enguany, la guia ja compta amb més de 3.000
‘Soletes d’Estiu’ repartits arreu d’Espanya. En el cas de la demarcació
de Tarragona, els nous soletes són: Terrassa Gaudí (Reus), La Calma
Salada (El Vendrell), Vil·la Casals, Larrepera (Tarragona), Musclarium
(Sant Carles de la Ràpita), La Selva Street Food (Cambrils), Barhaus
(Tarragona).
24
LA CIUTAT

LA CIUTAT
25

TARRAGONA
L’ALCALDE RUBÉN VIÑUALES RECUPERA ELS REGIDORS DE BARRI
Les trobades seran mensuals i seran reunions bidireccionals amb reunions tècniques
L’Ajuntament de Tarragona recupera les Regidories de Barri amb l’objectiu
de “tornar a prendre el pols de la ciutat”, segons ha anunciat l’alcalde,
Rubén Viñuales, des de la plaça dels Carros, a la Part Baixa de la
ciutat. “Volem donar solucions als problemes reals dels veïns i les veïnes
i la manera de fer-ho és ser a peu de carrer”, ha remarcat Viñuales. I ha
afegit: “El nostre model de govern no és el de demanar l’opinió de la gent
cada 4 anys: hem implantat una nova forma de governar on la clau sigui
l’augment del contacte amb la ciutadania i la potenciació de la proximitat”.
Amb aquesta eina de proximitat i de contacte directe amb la ciutadania
és que, a partir d’avui, els 8 regidors de Govern es dividiran la ciutat
per atendre els requeriments i peticions dels tarragonins i tarragonines.
Les trobades seran mensuals i seran reunions bidireccionals. És a dir, a
banda de la reunió dels regidors i regidores amb el veïnat, a posteriori es
produirà una reunió amb el personal tècnic municipal per poder tractar
la viabilitat de les propostes que es plantegin
LA PIROTÈCNIA MARTÍ GUANYA EL
31È CONCURS INTERNACIONAL DE
FOCS DE TARRAGONA
L'empresa de Borriana serà l'encarregada de realitzar els
espectacles pirotècnics de les festes de Santa Tecla 2023
El jurat del concurs, format per dotze membres de diferents disciplines,
després de valorar tots els criteris de puntuació, ha acordat que la pirotècnia
guanyadora del concurs és la Pirotècnia Martí, de Borriana (Castelló)
amb 1.560 punts, a la qual se li atorga el Trofeu Venus Ciutat de Tarragona i
un document acreditatiu amb l’adjudicació dels espectacles públics de focs
durant les Festes de Santa Tecla 2023, per valor 26.000 €; a més del Premi
Especial Festa Major de Granollers-Trofeu Blancs i Blaus i l’adjudicació del
castell de focs de la Festa Major de Granollers per valor de 21.780 €.
En el discurs de l’acte de lliurament, l’alcalde Rubén Viñuales ha volgut
destacar la trajectòria del concurs, que amb 31 edicions, “ha anat teixint vivències
i records de tots els tarragonins i tarragonines”. L’alcalde ha felicitat
la pirotècnia guanyadora, tot recordant el “ple, amb tres victòries en tres
participacions” i també ha fet menció específica a l’esforç i al compromís
amb Tarragona de la Pirotecnia del Mediterráneo, que ha participat en el
certamen en unes circumstàncies difícils, després de l’explosió a una caseta
de fabricació de l’empresa, i ha desitjat la ràpida recuperació dels dos ferits
en l’accident.
LA XARXA SANTA TECLA S’ADHEREIX
AL PROJECTE NÚVOL DE LLETRES
L'objectiu és humanitzar les habitacions hospitalàries de
maternitat amb lletres decoratives confeccionades amb
costura artesanal
Els hospitals de Santa Tecla i l’hospital del Vendrell s’incorporen al
projecte de costura Núvol de lletres, que té com a objectiu humanitzar
les habitacions dels nounats del servei de maternitat amb lletres
confeccionades amb tela i pinces decorades, creant un ambient més
acollidor i tranquil. Núvol de lletres, un projecte solidari amb cosidores
d’edats compreses entre 6 i 80 anys.
Aquest projecte, totalment altruista, va néixer al taller L’Atelier 1886,
un espai dedicat a la costura creativa on alumnes de qualsevol edat podien
aprendre les tècniques de la costura. L’èxit del projecte, que en un
principi se centrava en la província de Tarragona, l’ha dut a estendre’s
per tot Catalunya, creant així tota una xarxa de voluntaris i voluntàries
de diferents poblacions que cusen lletres per formar noms. Les teles
i les cintes d’on pengen les lletres provenen de botigues que en fan
la donació per poder cosir-les. Totes aquelles persones que vulguin
participar en el projecte poden contactar-hi mitjançant el seu perfil
d’Instagram @nuvoldelletres
26
LA CIUTAT

LA CIUTAT
27

COMBATRE LA
SEQUERA,
MÉS ENLLÀ DE
LES RESTRICCIONS
L’emergència de sequera al territori ha obligat a aplicar restriccions que
són un primer avís per redefinir el consum d’aigua del sector productius
i les mateixes persones
Sandra Pérez i Adrià Miró
Fonts buides, dutxes a la platja sense
funcionar o risc de perdre la collita. Així
ha començat l’estiu al Camp de Tarragona
després que el juny l’Agència Catalana de
l’Aigua (ACA) decretés l’alerta de sequera
als principals municipis del territori. Un
factor que ha comportat restriccions en
diversos àmbits, encara que de tipologia
diversa a cada ciutat. A més, la manera
d’actuar dels Ajuntaments ha sigut complexa
en certa manera, ja que molts d’ells
no comptaven amb un Pla d’Emergència
de sequera, que fa temps que la Generalitat
reclama a les institucions locals.
CANVI CLIMÀTIC O RESULTAT CÍCLIC?
Tot i que el preàmbul del decret de la
Generalitat identifica la sequera amb el
canvi climàtic, Enric Aguilar, doctor del
centre en canvi climàtic C3 de la Universitat
Rovira i Virgili (URV), considera que
això seria partir d’una “premissa falsa”.
Tal com explica, el fenomen de sequera
“és inherent al clima mediterrani” i
n’hem tingut històricament. Ara bé, el
que sí que té a veure amb l’emergència
climàtica és que aquestes sequeres són
(i seran) “més duradores, més intenses
i més freqüents”. El doctor Aguilar ho
atribueix a l’augment de temperatures,
que incrementa l’evapotranspiració i ens
fa “més sensibles al dèficit hídric”. A més,
aquests fets s’alternaran amb pluges torrencials
com les del 23 de setembre de
l’any passat. Al contrari del que es podria
pensar, aquests fenòmens no permeten
aprofitar tota l’aigua que cau.
Per entendre el nostre clima, el doctor
Aguilar explica que la dinàmica mediterrània
es caracteritza per “alternar períodes
humits i secs”, tenint una “aridesa
estival que es compensa amb la resta
d’estacions”. El problema comença quan
plou menys de l’esperat i sobretot si no
ho fa de manera repartida. Per exemplificar
l’escalfament global del planeta,
l’expert climàtic parla de les dents d’una
serra -amb punts alts i baixos-, però que,
a més, està inclinada. D’aquesta manera,
els anys freds d’ara són més calents que
els anys freds d’abans. Tot i que assegura
que amb la precipitació “és més difícil de
veure aquesta tendència perquè és una
variable més irregular”, les projeccions
apunten cap a un futur amb sequeres més
28
LA CIUTAT

“El fenomen de sequera
és inherent al clima
mediterrani i n'hem tingut
històricament... ...amb
l’emergència climàtica
aquestes sequeres són
(i seran) més duradores,
més intenses i més
freqüents”
per Sant Magí i el tancament de totes les
dutxes de les platges de la ciutat. Tanmateix,
també es concentra el reg a les hores
nocturnes, es tanquen les fonts ornamentades
i es restringeix l’ompliment de
piscines, entre d’altres. Unes restriccions
que s’estenen a altres municipis.
En el cas de les zones més congestionades
per l’afluència turística, com són la
Pineda o Salou, les mesures a les platges
són lleugerament diferents a Tarragona.
A Salou, només funcionaran el 50% de
les dutxes i els rentapeus, mentre que a
la platja de la Pineda es posaran en servei
només un de cada tres polsadors de les
dutxes i el 100% dels rentapeus.
El portaveu de la Federació Empresarial
d’Hosteleria i Turisme a Tarragona,
Xavier Guardià, apunta que la sequera
“sembla que no afectarà la temporada
turística” perquè el territori s’abasteix
de l’aigua de l’Ebre, però també assenyala
que altres zones de Catalunya i Espanya
“podrien tenir més problemes”. Tot i això,
Guardià remarca que el sector turístic
“sempre ha intentat tenir cura amb l’aigua,
igual que amb la sostenibilitat en
general”. El portaveu de la FEHT recalca
que aquest interès per fer de l’activitat
turística més sostenible es fonamenta
sobre dues raons: “primer, perquè ens hi
va el negoci i hem de cuidar el territori, i,
segon, perquè també suposa una despesa
per l’empresari”.
En aquesta línia, Xavier Guardià recorda
que “quan encara ningú parlava de
l’estalvi de l’aigua, en molts hotels ja hi
havia l’adhesiu al lavabo que demanava
gastar-ne poca o deixar penjada la tovallola
per no rentar-la cada dia”. A més,
posa en valor accions com la incorporació
de plaques solars o l’ús d’aigua reciclada
intenses que les que tenim ara.
D’altra banda, també relata que hi ha
diferents tipus de sequera segons el
seu impacte: la meteorològica, que ens
diu que està plovent menys; la hidrològica,
que ens assenyala que, com ha plogut
menys, els rius porten menys cabal;
l’agrícola, quan aquesta manca hídrica té
un impacte sobre la collita i, a cavall amb
aquesta, entra la sequera socioeconòmica,
que afecta altres sectors d’activitats
a través de les restriccions. Actualment,
ens trobaríem en el darrer cas.
LA COSTA TANCA L’AIXETA
Pel que fa a aquestes restriccions a la
capital tarragonina, les principals actuacions
que afecten el ciutadà són la prohibició
de la clàssica Revetlla Remullada
LA CIUTAT
29

C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
togetherforwater_POSTER_DINA3_Folder.pdf 1 8/4/22 11:59
engruna d’aigua -amb el turisme inclòsal
mar”, apunta el batlle vila-secà. A més,
reclama “posar en un ordre de magnitud
el consum de la ciutadania, els turistes i la
indústria respecte la globalitat”. Segura
defensa que els 80 hectòmetres cúbics
del ministransvasament només és “l’1%
dels transvasaments en agricultura” i
alhora reclama que la Generalitat actuï
amb inversions.
Take back
memories,
not water
THERE IS A SHORTAGE
OF WATER IN CATALONIA
PLEASE HELP US PROTECT OUR
MOST VALUABLE TREASURE
per tot allò que no siguin consum de boca.
Conscients del repte que suposa l’estalvi
d’aigua entre els turistes, l’ACA participa
des del 2020 a Life Wat’saveruse,
impulsat en el marc de l’Euroregió (Catalunya,
Balears i Occitània) per a incentivar
l’estalvi d’aigua per part dels turistes.
A banda de les mesures com la reutilització
de l’aigua o la instal·lació de reductors
a les aixetes, aquests projecte també
impulsa campanyes per conscienciar els
turistes. Un dels exemples és la que es va
realitzar l’any passat, titulada “emporta’t
els records, no l’aigua”.
Pere Segura, alcalde de Vila-seca, també
reivindica la tasca que es realitza des
de fa temps per reutilitzar l’aigua al municipi.
“La depuradora de Vila-seca i Salou
utilitza aigua regenerada per la indústria
i les zones verdes. Anem tres passes endavant,
pràcticament no es tira ni una
“Anem tres passes
endavant, pràcticament
no es tira ni una engruna
d’aigua -amb el turisme
inclòs- al mar”
LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA,
CONTRA LES CORDES
A banda de les implicacions de la sequera
en les zones costaneres, un dels
sectors més afectats és l’agrícola. La Unió
de Pagesos va denunciar a finals de juny
que el pla de reg d’emergència que havia
promès el Departament d’Acció Climàtica
de la Generalitat per tal de salvar els
conreus de l’avellana del Baix Camp i el
Tarragonès s'havia aturat.
És més, el sector agrícola del territori
fa dos anys que va promoure una campanya
per a la reutilització de les aigües
de la depuradora de la capital del Baix
Camp, de la Comunitat de Regants del
Molinet, per poder seguir regant a l’estiu
sense dependre de la pluviometria. Enguany,
a la Taula de la Sequera del mes de
maig, “es va comentar la possibilitat d'un
reg d'emergència pels conreus llenyosos
-avellaners i oliveres- de la comarca del
Baix Camp a partir de l'aigua de la Comunitat
de Regants”, explica Josep Ferré,
membre de la Unió de Pagesos del Baix
Camp.
Es va arribar a un acord inicial per construir
unes canonades per bombar l’aigua
fins a la xarxa comunitària de Riudecanyes,
unes obres que ascendeixen a un
cost d’1.8 milions d’euros. Malgrat tot,
aquestes obres no s’han iniciat i la pre-
30
LA CIUTAT

Xalet al C/Paranys
520.000€ (abans 650.000€)
M²: 290 | Hab. 5 | Banys: 3
Pis al C/ Pere Martell
168.000€
M²: 93 | Hab. 3 | Banys: 2
Pis al C/ Apodaca
130.000€
M²: 72 | Hab. 2 | Banys: 1
Pis a plaça Ripoll, Part Alta
139.000€
M²: 85 | Hab. 3 | Banys: 1
Casa-Xalet en venda a Cala Romana,
d’uns 290 m² aproximats sobre un terreny
de més de 1000 m². L’habitatge es distribueix
en saló menjador d’uns 40 m², amb sortida a
ampli i agradable porxo amb vistes al mar, cuina
office reformada, 5 dormitoris i 3 banys. La
finca disposa de garatge amb capacitat per a
2 cotxes i un ampli jardí amb zona de barbacoa.
Recentment, s’han instal·lat tancaments
d’alumini (Climalit) i persianes motoritzades,
també disposa de Splits d’aire condicionat i sistema
de calefacció de gas natural. Una de les
millors zones de Tarragona, envoltada de natura,
a un pas de la platja i ben comunicat amb el
centre de la ciutat.
Pis en venda de 93 m² aproximadament al
carrer Pere Martell de Tarragona, perfecte per
a aquells que busquen una llar pràctica i funcional.
L’habitatge compta amb una còmoda
sala d’estar amb llum natural, una cuina espaiosa,
3 habitacions amb armaris encastats i
dos banys complets. Disposa d’aire condicionat
per conductes i calefacció individual a gas. A
més, també inclou un traster privat d’aproximadament
10m² per emmagatzemar objectes
personals a la darrera planta de l’edifici. Finca
amb ascensor construïda a l’any 2000.
Agradable pis en perfecte estat de conservació,
en una finca règia totalment rehabilitada i amb
ascensor. Aquest habitatge té una superfície
de 72 m², més 15 m² de terrassa. Es distribueix
en: Saló - menjador, cuina independent, 2 habitacions
(Una doble), bany complet amb plat de
dutxa, terrassa privada de 15 metres i traster. A
més, aquest habitatge compta amb calefacció
per gas natural. Es troba en una zona tranquil·la,
propera a l’estació de RENFE, supermercats,
farmàcies, parades d’autobús i tota mena
de serveis.
Fantàstic pis a la Part Alta de Tarragona, a escassos
2 minuts caminant de la Plaça de la
Font. Tot exterior. Habitatge en bon estat de
conservació. Amb una superfície construïda de
85 m² segons cadastre, consta de: Saló menjador
amb sortida al balcó i cuina oberta, tres
habitacions i bany complet, amb plat de dutxa.
Sòls nous de parquet i bomba d’aire fred/calent
per conductes. Edifici amb ascensor construït
el 2003.
LA CIUTAT
31

“no estem parlant de la
collita, que segurament
perdrem, el més preocupant
és que perdrem
l’arbre si no aconseguim
un reg d’emergència”
ocupació del sector és que no arribin a
temps per salvar els avellaners. Aquesta
necessitat se suma al fet que, per primera
vegada, no es produirà el transvasament
del pantà de Siurana al de Riudecanyes,
per les seves baixes reserves (tan sols un
6%).
Des de la Unió de Pagesos reclamen
que “no estem parlant de la collita, que
segurament perdrem, el més preocupant
és que perdrem l’arbre si no aconseguim
un reg d’emergència en les pròximes setmanes”,
adverteix Ferré. A més, caldrien
de 7 a 10 anys per recuperar la quantitat
d’exemplars que es tenen actualment als
camps d’avellaners.
Per aquest motiu, l’Agència Catalana
de l’Aigua estudia buidar el pantà per utilitzar
0’26 hm³ dels 0’34 hm³ que resten a
l’embassament de Riudecanyes. Aquesta
mesura podria salvar els conreus de fruita
seca del Baix Camp, però “només en
garantiria una setmana de reg”, segons
indica Josep Ferré. El sindicalista valora
que “el mes de juny ha estat millor del
que haurien imaginat els pagesos”, però,
davant les elevades temperatures que
continuaran arribant, “no tindran aigua
per regar”.
Camp també podrien provocar la reducció
de la producció d'oliveres -és a dir,
una gran pèrdua de la collita d’enguany i
incidència sobre les següents- dins dels
conreus d’una extensió total de 4.000
hectàrees que es veuria afectada.
A la comarca de l’Alt Camp la situació
és especialment preocupant, amb la implantació
d’un sistema de reg sota mínims
i de gota a gota o amb regadores, i, per
tant, la producció de la vinya a la comarca
podria arribar a patir pèrdues d’un 80%
respecte anys anteriors, així com als conreus
vitícoles del Penedès.
La quantitat insuficient d’aigua pel reg
provocaria que els ceps morin i les collites
es facin malbé, la qual cosa, sumada a
l’augment dels costos fixos, està posant
en entredit la tasca dels productors i en
risc la productivitat de les plantacions.
LA MORFOLOGIA DEL CAMP
DE TARRAGONA
Com es pot veure amb aquests exemples,
la qüestió de l’abastiment d’aigua és
un tema especialment necessari a tractar
al Camp de Tarragona, a causa de les característiques
de la seva activitat econòmica
i el gruix de població que hi viu. Més
enllà de ser la segona àrea metropolitana
de Catalunya, el territori compta amb un
bon nombre de segones residències i turistes,
que tendeixen a consumir més, i
una activitat industrial i agrícola potent.
L’OLIVERA I LA VINYA, EN RISC
DE VIABILITAT
La sequera i la manca d’aigua al Baix
32
LA CIUTAT

DEL 26 DE JUNIO AL 1 DE SEPTIEMBRE
Horarios flexibles:
Solo mañanas (desayuno incluido)
Solo tardes (con o sin comida)
Todo el día (desyauno y comida incluidos)
Vive un verano diferente, podrás
combinar amigos, diversión y deporte
en un ambiente de naturaleza,
en contacto con los caballos
RUTAS A CABALLO
Si quieres disfrutar de los caballos y de la
naturaleza ven a nuestro centro hípico
ofrecemos paseos/rutas por los bosques
del Catllar para niños y adultos.
Carretera T-203 - Km 0,725
43764 EL CATLLAR
info@hipicatllar.com
www.hipicacatllar.com
LA CIUTAT
Reserva ya:
£627 539 492
£687 469 909
# hipica_catllar
33

LA SORRA DE LES PLATGES, L’ALTRE PROBLEMA
Encara que no es tracta d’una complicació
provocada per la sequera, el principal problema
de les platges tarragonines no serà
precisament si hi ha aigua a les dutxes. Sinó
que el focus del debat serà si hi ha sorra en
aquestes platges. La manca de sorra es veu
també agreujada pel canvi climàtic, però
una bona part del problema és causada per
la nostra petjada al seu entorn.
“La solució per tornar a tenir sorra no és
cap novetat: tirar tots els passeigs marítims
i deixar que es formin dunes, que passarien
a ser les reserves. Quan hi ha un temporal,
tota la sorra que va al passeig marítim
o cap a dins de la zona habitada surt del
sistema”, desgrana el doctor Aguilar. L’expert
climàtic explica que les millors solucions són
les que venen donades per la natura, però no
considera que tota la culpa del mal estat de les
platges vingui del seu manteniment. “A banda
d’això, hi ha un nivell del mar que està pujant i
fa que la tempesta entri cada vegada més endins.
Sempre és una combinació de diferents
factors”, puntualitza.
El doctor Aguilar exemplifica el problema amb
l’anomenat ‘mamotreto’ del Miracle a Tarragona,
que el descriu com una “aberració absoluta”.
Comenta que, en aquest cas, s’haurà de
decidir entre una zona naturalitzada o repetir
els errors anteriors. De moment, les platges del
Baix Gaià són les que més s’han vist afectades
aquests anys i han necessitat majors
aportacions de sorra. Però els últims
temporals han fet retrocedir notablement
altres punts de la Costa Daurada, que haurien
de cercar solucions més estructurals.
“Tenim poca aigua i a sobre la pressionem
molt”, apunta el doctor Aguilar.
Per sort, el Camp de Tarragona no beu
de l’aigua que tenen els pantans com
Riudecanyes o Siurana, sota mínims durant
aquests mesos. En el nostre cas, ens
abastim de la Confederació Hidrològica
de l’Ebre. Un fet que ens permet no trobar-nos
en una situació tan crítica com
les zones que depenen de les conques
internes. Encara que no és una pràctica
amb bona rebuda a les Terres de l’Ebre,
el doctor Aguilar considera que és necessari
abastir-se de l’Ebre “de manera racional
i sense comprometre tots els altres
serveis econòmics i naturals que ofereix
el riu”. Des del seu punt de vista, “l’aigua
no és de ningú i és de tots” i, si no s’utilitzés
aquesta via, “no ens en sortiríem”.
“Tarragona s'abasteix de
la Confederació Hidrològica
de l’Ebre. Un fet que
li permet no trobar-se en
una situació tan crítica
com les zones que depenen
de les conques internes”
MANCA DE PLANIFICACIÓ
Deixant de banda la morfologia del territori,
la sequera ha colpejat la vegueria
amb un estat de planificació desigual. Des
de l’1 de gener de 2020, el Govern de la
Generalitat estableix que els 64 municipis
catalans de més de 20.000 habitants han
de comptar amb un Pla d’Emergència contra
la sequera. A la província, les úniques
dues localitats que obtenen la categoria
de “favorable” en el seu pla són Reus i
Valls, mentre que a Cambrils, Salou i Vila-seca
es troba “en tràmit” i Tarragona és
“desfavorable” per part de l’ACA.
Tot i les divergències en l’estat
d’aquests plans a cada municipi, les lo-
34
LA CIUTAT

LA CIUTAT
35

calitats que s’abasteixen del Consorci
d’Aigües de Tarragona compleixen, des
de mitjans de juny, amb restriccions en
consum, reg, neteja pública, granges, etc.
En el cas de les capitals de l’Alt Camp i el
Baix Camp, es regeixen pels seus respectius
Plans d’Emergència en situacions de
sequera (el de Reus, amb data de juny de
2021, i el de Valls, a març de 2023).
Enric Aguilar, doctor del centre en canvi
climàtic C3 de la URV, assenyala que
“qualsevol restricció és una fallada de
la previsió i de l’educació sobre l’aigua
que consumim”. Segons dades de l’ACA,
tant el Tarragonès com el Baix Camp es
troben vora els 140 litres consumits al
dia per persona, mentre que l’Alt Camp
està a poc més de 100 litres. Per millorar
la situació i evitar les restriccions
recurrents, Aguilar apunta que “s’ha de
fer servir l’educació, el sentit comú i la
tecnologia”.
“qualsevol restricció és
una fallada de la previsió
i de l’educació sobre
l’aigua que consumim”
La reutilització de l’aigua és una línia
per on avancen sectors com la indústria
o el turisme, mentre que, per exemple, el
CAT treballa per millorar la quantitat de
pèrdues que té la seva xarxa d’aigua. Una
inversió “molt necessària” per a l’expert
climàtic. A més, les dessalinitzadores
tornen a estar a l’ordre del dia davant
d’aquests fenòmens. “El sistema climàtic
és tancat, no entra ni surt matèria. És a
dir, la quantitat d’aigua sempre és la mateixa,
però en diferents estats. Per què
no fer dessalinitzadores si aconsegueixes
la tecnologia adequada, una petjada que
no afecti massa l’entorn i que no sigui
energèticament intensa?”, es pregunta el
doctor Aguilar, que demana incrementar
la recerca per millorar la qüestió de l’aigua.
Segons les prediccions d’AEMET, entre
el mes de juny i agost està previst que hi
hagi més precipitacions que les esperades.
Tanmateix, el clima mediterrani està
marcat per l’aridesa durant l’estiu, així
que, de totes maneres, l’aigua esperada
continuarà sent poca. “Si la pluja cau de
manera sostinguda és possible que alleugereixi
la situació, però l’important és el
que passi entre octubre i març, que ens
ajudarà a trencar la sequera”, puntualitza
el doctor Enric Aguilar.
36
LA CIUTAT

ANUNCIA
AQUÍ
EL TEU
NEGOCI
TRUCA'NS O ENVIA'NS UN WHATSAPP I TE N'INFORMAREM
î
660 915 371 / 626 786 373 / 687 431 117
e @revistalaciutat G revistalaciutat
REVISTA
TARRAGONA | REUS | SALOU | VILA-SECA | VALLS
LA CIUTAT
37

JOSEP BERTRAN
Director de comunicació i relacions
públiques de Repsol Tarragona
“Des del
començament
volíem que se’ns
veiés com una
empresa d’aquí”
Sandra Pérez
Els mitjans de comunicació i les maneres
d’informar han evolucionat de forma
accelerada al llarg dels darrers anys i, al
Camp de Tarragona, ha anat acompanyat
de la transformació de la indústria química.
Josep Bertran, director de comunicació
i relacions públiques de Repsol Tarragona,
ha viscut de primera mà què han
suposat la irrupció de les xarxes socials,
el ‘paper’ de la immediatesa i les noves
tecnologies a l’hora de transmetre una
informació detallada i acurada a la població.
Les relacions de proximitat i les tasques
comunicatives han estat clau en el
creixement del complex petroquímic del
territori i, en concret, perquè la ciutadania
conegui una multinacional d’aquestes
magnituds.
38
Quin balanç fa d’aquesta etapa professional
com a responsable de comunicació
de Repsol? Em vaig incorporar
a Repsol l’any 1990, com a advocat, per
tractar qüestions jurídiques; i en aquella
època hi havia una altra persona que
portava la poca comunicació que es feia
llavors a les químiques. L’any 1992, arran
d’un accident d’un vaixell que hi va haver
al pantalà, i del procés judicial que es va
generar al seu voltant, vaig començar a
tenir contacte amb periodistes per explicar
com anava judicialment i què havia
passat.
Vam ser pioners en l’àmbit comunicatiu
perquè en altres complexes industrials
de Repsol la figura meva no existia. La
companyia, conscient de l’entorn en què
estàvem, va apostar en aquest sentit. El
principi que hem seguit des del començament
és que volíem que se’ns veiés com
una empresa d’aquí; per això, aquesta col·
laboració que hem fet sempre amb Santa
Tecla, els castells i la cultura popular.
La gent té la concepció que les grans
multinacionals estan desconnectades
del territori on tenen seu. I no és així
de cap manera, perquè en el moment en
què es va implantar la refineria es van
comprar terrenys a veïns d’aquí, les primeres
persones que hi van començar a
treballar eren majoritàriament del territori.
Hem de ser conscients que formem
part del Camp de Tarragona i que, d’una
banda, hi aportem possibilitats de feina,
riquesa; però també que una instal·lació
com aquesta genera inconvenients per
sorolls, fums, increment del trànsit… No
és fàcil conviure amb aquesta extensió de
més de 500 hectàrees plenes de columnes
i dipòsits. Intentar que et coneguin
suposa fer l’esforç de convidar-los a casa,
fer visites a les instal·lacions; millorarà o
no la seva opinió, però tindran una percepció
diferent.
“Aquí estem envoltats
d’enginyers i jo procuro
interpretar el que m’estan
explicant per ser capaç
d’explicar-ho de tal
manera que la meva àvia
ho entengués”
LA CIUTAT

L’àmbit de la comunicació ha evolucionat
en paral·lel al desenvolupament
de la indústria química? Ha estat un repte.
Ara, la gent de fora s’assabenta abans
que nosaltres de quelcom que ha passat
perquè la informació va molt de pressa
i has d’informar d’algun fet del qual tu
encara no tens gaires detalls, però la població
ja està preocupada i alarmada. Ha
sigut un canvi important i, també, ens ha
fet sortir molt del despatx. Jo crec que en
aquesta feina de comunicació on menys
has d’estar és assegut; has de veure com
afecta, què en pensa la gent, parlar amb
uns i altres, tenir informació de fora que
d’altra manera no arribaria.
Fem una política de portes obertes,
intentem ser transparents i quan passa
alguna cosa, cada vegada que prenem
una decisió o fem una inversió, procurem
explicar-ho als mitjans i a la població.
Tothom ha fet l’esforç perquè si tu no expliques
les coses, un altre ho farà per tu i
aniràs a remolc dels esdeveniments.
Recorda algun incident especialment
complicat de ‘traduir’ a la ciutadania?
Sovint la complexitat tècnica no és fàcil
perquè aquí estem envoltats d’enginyers
i jo procuro interpretar el que m’estan explicant
per ser capaç d’explicar-ho de tal
manera que la meva àvia ho entengués.
Explicar detalls massa tècnics no aporta
res, afegeix ferralla, quan el que cal és tenir
molt clar què ha passat per poder-ho
transmetre. Una batalla que tenim sempre,
per exemple, és fer entendre que
la flama és un mecanisme de seguretat i
que necessàriament ha de funcionar per
evitar problemes. És una assignatura que
crec que sempre tindrem pendent, però
això no vol dir deixar de fer pedagogia.
Després, el risc zero no existeix, hem
de procurar que la població entengui que
nosaltres treballem per no tenir cap incident,
però alhora estem molt preparats
per poder resoldre qualsevol cosa que
passi i perquè tingui les menors conseqüències
cap a l’exterior.
El context actual de sequera i crisi
energètica, com s’enfronta des de Repsol
Tarragona? En el nostre cas, gran
part del consum d’aigua que fem és aigua
regenerada de les depuradores urbanes
de Tarragona i Vila-seca. S’ha començat
a treballar perquè l’aigua que utilitzem
aquí es torni a regenerar, que tingui una
segona volta per poder-la aprofitar, reduint,
així, l’ús de l’aigua de boca i incre-
mentant el consum d’aigua regenerada.
També, tenim un embassament al terme
municipal del Catllar i vam arribar a un
acord amb l’Agència Catalana de l’Aigua
i les entitats ecologistes de l’entorn per
deixar anar aigua pel riu Gaià.
També, el projecte que tenim per electrificar
grans màquines, que funcionen
amb vapor pel qual provoquen emissions
de CO₂. És un repte immens perquè tenim
maquinària molt gran i estem estudiant
com es pot electrificar, però és una
línia de treball que tenim molt clara. Un
altre projecte que també hem explicat
és l’electrolitzador, per poder fabricar
hidrogen verd com a energia renovable.
Hi estem treballant i sembla que haurà de
començar a funcionar l’any 2024.
Aquests són els projectes estrella,
però hi ha moltes altres accions, des de
coses tan senzilles com revisar la xarxa
contra incendis perquè no hi hagi pèrdu-
“Les xarxes funcionen
molt ràpidament i la
informació va molt de
pressa i tu has d’informar
d’alguns fets dels quals
tu encara no tens gaires
detalls, però la població
ja està preocupada”
LA CIUTAT
39

es d’aigua, i estem preparant una campanya
interna per sensibilitzar el personal
davant la situació de sequera.
Quin pes té la comunicació en la vessant
més social de l’empresa? Nosaltres
no busquem uns rèdits d’imatge, sinó ser
efectius i que les entitats disposin d’uns
recursos que nosaltres els puguem facilitar
i, després, ho explicarem o no, però
l’objectiu és que aquella entitat tiri endavant
els seus projectes. La idea és seguir
essent útils per la societat, implicar-nos
en el teixit associatiu de la ciutat i col·laborar
en temes educatius, amb la URV, o
culturals, com el Festival Internacional
de Teatre de la Sala Trono o entitats del
Seguici Festiu popular per seguir fent
gran la Festa Major de Tarragona.
Considero que és més important centrar-se
a comunicar el canvi en el funcionament
del complex, perquè, al final, la
gent ja sap on som, amb qui col·laborem
i quines sinergies mantenim. Tot i que
sovint ens agradi esmentar que col·laborem
amb les festes de Santa Tecla o amb
altres activitats i festivitats dels municipis
del voltant, perquè és molt xulo; ens
interessa més explicar la transformació
interna, que habitualment no es veu.
Trobaré a faltar el dia a dia, segur, perquè
ja no és només les hores de feina, sinó els
contactes que he anat fent amb la gent i
la possibilitat de conèixer personatges
molt interessants; així com participar en
projectes i poder conèixer l’entramat des
de dins, com viure el procés organitzatiu
dels Jocs del Mediterrani, on nosaltres
vam col·laborar amb ganes i il·lusió i,
des del punt de vista esportiu, va sortir
molt bé. O per exemple, he anat sempre
a veure el Seguici Festiu amb els meus
fills, però a més hi estava implicat; ara em
quedaré amb la visió d’espectador.
Tanmateix, crec que és el que toca, tothom
té la seva data de caducitat i jo tenia clar que
algun dia em tocaria sortir i tampoc em preocupa
massa. Seria mentida dir que no ho trobaré
a faltar; si hagués estat molts anys fent
una feina rutinària, no ho seria tant, però la
feina que he tingut la sort de fer és molt variada
i molt rica. Me’n vaig content de la tasca
que he dut a terme aquests anys, agraït als
presidents que hi ha hagut, al director de la
companyia, que ens ha proporcionat recursos
i ens ha permès treballar. Tindré oportunitat
de fer altres coses, la vida té moltes
històries a més de la feina.
“La feina que he tingut la
sort de fer és molt variada
i molt rica, me’n vaig
content de la tasca que he
dut a terme aquests anys”
Ha anunciat que es jubilarà enguany.
Què queda per fer aquests mesos?
Queda ordenar i fer el relleu. S’incorpora
una persona nova que portarà una part
del que jo estava fent i cal fer el traspàs
de gestions. Hi ha coses intangibles que
costen més d’explicar i l’avantatge de no
marxar de l’empresa fins al desembre és
que, més enllà del temps de vacances que
cadascú tindrà, tindrem uns mesos per
poder fer aquest traspàs i la persona que
s’encarregarà de tot plegat no només tindrà
la informació objectiva, sinó que sabrà
quines són les claus que fins ara hem fet
servir. Considero que la meva responsabilitat
és la de passar-li aquest ‘llegat’ perquè
el conegui, valori i que tiri endavant.
Què trobarà a faltar de la xarxa de
comunicació del Camp de Tarragona?
40
LA CIUTAT

Més de 1.500 famílies
ja confien en nosaltres
LA CIUTAT
La Tecla
a casa
INFORMA-TE’N A:
977 259 908
680 494 060
www.lateclaacasa.cat
domicili@xarxatecla.cat
Entitat acreditada per la Generalitat de Catalunya
41

“Hi ha accions de
‘micropolítica’
que tenen molta
importància pel
dia a dia de la
ciutat”
SANDRA GUAITA
Alcaldessa de Reus
Amb una alcaldia recentment estrenada, la reusenca Sandra Guaita
encara les primeres línies de treball que encetaran aquesta nova etapa que
liderarà des de l’Ajuntament de Reus durant el mandat 2023-2027.
Sandra Pérez
Fa pocs dies que Reus celebrava la
Festa Major de Sant Pere, com ho ha viscut
per primera vegada com a alcaldessa?
Ha estat molt maco. A més, jo soc una
enamorada de la Festa Major i tinc dos
nens relativament petits i sempre la vivim
molt intensament; però viure-ho des de la
vessant d’alcaldessa, que agraeixo l’oportunitat
que se m’ha donat, va ser molt bonic.
Per tant, la vam gaudir al màxim.
De cara a la Festa Major de Misericòrdia,
què podran esperar els reusencs i
reusenques? Per les festes de Misericòrdia
passa una mica com a les de Sant Pere,
tot i que d’una forma menys urgent, que
ja estan empastades perquè són festes
que es preparen gairebé d’un any per l’altre.
Tenim una reunió pendent amb Reus
Cultura per acabar de veure si alguna cosa
es modifica o no, però la línia de moment
continuarà, i sí que s’està començant a
treballar ja de cara l’any vinent perquè hi
hagi certs canvis. Sobretot, el que ens reclamen
moltes vegades els veïns i veïnes
és acostar la Festa Major als barris.
Ha estat un primer mes d’alcaldia intens
i han estat molt a peu de carrer. Com
han sigut aquests primers contactes? Jo
estic molt contenta i, sobretot, agraïda
tant a la ciutadania en general com als treballadors
i treballadores, que tothom s’ha
posat a disposició per treballar i per construir
ciutat, que és el que també veníem a
fer nosaltres. Hi ha molta gent implicada
des dels diferents teixits i entitats, i el que
hem de permetre és aquesta col·laboració,
aquesta entesa amb la societat civil i
el personal de la casa, perquè al final tots
volem el mateix objectiu, que és la millor
ciutat, fer xarxa i que puguem treballar
conjuntament.
Per això, van prioritzar les visites als
tècnics i tècniques municipals en els primers
dies d’alcaldia. Nosaltres tenim un
projecte clar i definit, però no es pot tirar
endavant sense les persones que ho faran
possible. Per tant, volíem fer les primeres
reunions amb ells, primer, per posar-nos
cara tots i totes, i després, per traslla-
42
LA CIUTAT

“Agraeixo que els treballadors
i treballadores
hagin mostrat molt bona
disposició, ens han facilitat
molt el començament
d’aquesta nova etapa”
dar-los que per nosaltres són una peça
fonamental perquè el projecte de ciutat
funcioni. Per això, agraeixo que els treballadors
i treballadores hagin mostrat molt
bona disposició, ens han facilitat molt el
començament d’aquesta nova etapa perquè
ens han acompanyat en aquests primers
dies d’aterratge.
Quines són les primeres accions en
què s’han començat a treballar? A grans
trets, ja hem començat a treballar en temes
de neteja, via pública, seguretat…
que eren qüestions importants, i també
aspectes educatius, de serveis socials. En
l’acord de govern, hi ha una sèrie de prioritats
marcades, perquè estem treballant
en el dia a dia, les urgències i problemàtiques
que van sorgint, però volem definir,
no tan sols el present, sinó el futur del
projecte. Per això, ja estem definint també
el Pla d’Acció Municipal i el pressupost
del 2024 que ens permetrà fer realitat el
programa. Ara mateix tenim un pressupost
que ja estava aprovat i, per tant, el
marge de maniobra que hi ha és poc, però
treballem pel següent, que s’ha d’aprovar
a finals d’any.
El nou PAM es configurarà a partir
dels punts en comú que van possibilitar
el pacte de govern? Exactament. Des de
cadascuna de les àrees i les diferents regidories
tenim unes línies mestres amb
què podrem definir l’estratègia a mig i a
llarg termini, al llarg de tot el mandat. Ens
ajuda a nosaltres com a govern i, també, a
la ciutadania perquè sàpiguen quines són
les nostres prioritats i com es calendaritzaran
les accions que anirem fent, i així hi
pugui haver un retorn de les propostes.
Una de les primeres decisions que van
anunciar era reduir les tinences d’alcaldia
de 9 a 6. Quins beneficis suposa? Vam
pensar en una estructura que facilités la
feina i vam considerar que, vist el programa,
l’acord de govern i les línies estratègiques
que ens havíem marcat, no calia que
fossin 9 tinences d’alcaldia i, sobretot, per
eficiència i eficàcia, ho vam reduir a 6. Això
també fa que disminueixi el cost de personal
perquè no és el mateix un regidor que
un tinent d’alcaldia.
A l’hora de configurar el cartipàs, tenien
clar quins àmbits volien liderar? Des
del primer dia vam dir que va ser molt fàcil
l’acord de govern perquè vam posar com
a objectiu comú la ciutat i la ciutadania i,
per tant, amb aquest focus és molt senzill
treballar. Llavors, hi havia gent que ja tenia
una experiència prèvia perquè havien estat
regidors i regidores del darrer govern
municipal i, per tant, ens semblava que
era adequat mantenir aquestes persones
en els seus càrrecs; i tenim gent nova que
aporta coneixement, també, a diferents
àrees perquè tenen una expertesa professional
externa en àmbits que volíem reforçar.
No era una qüestió de quotes, òbviament
depèn d’una representativitat, però
volíem aprofitar el coneixement dels regidors
i regidores que conformen l’equip de
govern per posar-la damunt de la taula i al
servei de la ciutadania.
Des d’un primer moment va decidir
que no assumiria cap regidoria, a més
del càrrec d’alcaldessa? Jo tinc claríssim
que l’alcaldessa és la persona que lidera,
però els lideratges es poden exercir de
diferents maneres. Jo confio en tot el meu
equip de govern, en els altres 14 regidors
que el conformen, i penso que tenim persones
capacitades en cadascuna de les
àrees per poder executar els projectes i, al
final, com a alcaldessa, em toca estar liderant
i coordinant l’equip de govern.
També, com a cara visible per garantir
LA CIUTAT
43

“ Vinguem d’on vinguem,
ara som 15 regidors i som
un únic equip de govern”
aquesta proximitat que reivindicaven.
Exacte. Nosaltres volem ser un govern molt
professional per oferir respostes ràpides a
la ciutadania, però volem continuar essent
el que hem sigut sempre: som persones
que vivim als barris, que estem al carrer,
treballem i parlem amb els ciutadans i ciutadanes.
No volíem que això es perdés en
cap moment, jo no sé treballar d’una altra
manera. El càrrec t’ha de permetre escoltar
la ciutadania, les empreses de la ciutat,
la universitat… aquells actors que et permeten
no només preocupar-te pel dia a dia,
sinó pensar en una ciutat de futur i en gran.
A més, ha confirmat que tindrà una dedicació
parcial per seguir compaginant
la docència a la URV. Molts dels regidors
també ho han decidit així perquè nosaltres
no ens desvinculem de les nostres
arrels, perquè creiem que això ens porta
a desenvolupar una millor feina interna.
Jo estic vinculada a l’àmbit universitari i
de la recerca, m’ha aportat molt professionalment
a mi, però aporta molt a la ciutat
també. Pel fet de tocar de peus a terra i no
desvincular-se d’on venim i cap a on volem
anar, vam decidir que l’alcaldessa podia
continuar com a professora associada a la
universitat; vam parlar de qüestions d’horaris
i calendaris, i ens ho permet perfectament.
És un àmbit molt interessant que
ens vincula a la ciència i al coneixement i
la innovació, una de les potes que volem
liderar com a Ajuntament.
Alguns dels canvis més destacats del
cartipàs han estat la recuperació de la
regidoria de Joventut, Educació és una
en si mateixa i s’han unificat Salut i Esports.
Quin era l’objectiu? Hi ha polítiques
que, per tot el govern, però especialment
formen part del nostre ADN, com els
Serveis a les persones o els Drets socials,
i teníem molt clar que havien de ser una
prioritat d’aquest govern municipal. Educació
té entitat per si mateixa com per ser
una regidoria pròpia i Salut i Esports han
de tenir un pes important en el govern i, a
més, estan estretament vinculades. Hi ha
accions de promoció de la salut que es fan
a través de l’esport, i viceversa; ja s’havia
pensat a donar-hi aquest posicionament
conjunt.
L’àmbit de Joventut també volíem que
fos una prioritat en si mateixa, perquè
molta part del jovent s’implica i es vincula
a la ciutat, i volem que se sentin interpel·
lats per l’Ajuntament a dir què pensen i
quin Reus volen construir de cara al futur.
Tenim una joventut que està molt preparada,
però a vegades se sent una mica
desvinculada de les preses de decisions,
i per tant, han de tenir veu a través d’una
regidoria que pugui tenir un contacte més
directe amb ells.
Llavors, la definició del model de ciutat
que volem ha de ser molt transgeneracional,
hem d’escoltar la gent jove i també
la gent gran, que avui dia és molt activa i
s’han de vincular molt més a les dinàmiques
de la nostra ciutat. Per això, treballem
de manera molt transversal i volem
que la tasca sigui molt coordinada entre
les regidories per donar una resposta a les
demandes ciutadanes.
Aquesta coordinació es tradueix en
la nova governança de què parlaven per
l’Ajuntament de Reus? Parlo molt en les
reunions de generositat, lleialtat i coordinació,
perquè vinguem d’on vinguem, ara
som 15 regidors i som un únic equip de
govern. Aquest canvi de dinàmica de feina
en la governança interna volem que canviï
també en la relació amb els grups de l’oposició,
els treballadors i treballadores de la
casa, quant a les dinàmiques de diàleg i
conversa, i, per descomptat, amb la ciutadania.
Parlàvem d’una nova manera de fer
perquè Reus és una ciutat molt dinàmica i
nosaltres ens comprometem a estar al seu
costat.
I en cas de discrepàncies internes? És
evident que hi haurà coses en què l’equip
de govern estarà d’acord i en d’altres no,
però hi ha d’haver un debat intern, s’ha de
parlar de tot i hem de ser conscients de la
representació que tenim cadascú. S’ha de
treballar amb l’oposició, també, en aquells
grans temes de ciutat perquè nosaltres no
volem els vots, sinó el projecte, i si pots
incorporar a la resta de grups que no estan
a govern, molt millor; perquè els grans
projectes necessiten continuïtat, i ara
estem nosaltres -i esperem ser-hi durant
molts anys-, però potser després vindran
uns altres. Per això, interpel·lem a tots els
regidors i regidores perquè deixem les discrepàncies
ideològiques a banda, que són
44
LA CIUTAT

LA CIUTAT
45

totalment legítimes, però han de sumar
per la ciutat.
Un dels projectes que generen més
‘inquietud’ és el Mercat del Carrilet. Han
començat a parlar sobre el tema? La nostra
proposta era clara i ho vam dir des del
2019 fins ara. Segueix sent la mateixa, que
no era proposta del PSC, sinó del barri del
Carrilet i nosaltres la vam recolzar perquè
ens semblava la més lògica en aquell moment
i en l’actualitat. A més, la ciutadania
també va escollir: vam tenir tres vegades
més vots que la segona força al barri del
Carrilet i, per tant, han dit clarament quin
projecte volen que es tiri endavant. Evidentment,
és una qüestió que s’ha de debatre
en el ple, buscarem consensos, però
la posició i la voluntat de l’alcaldessa és
claríssima.
Altres projectes ja iniciats (Hispània,
Zona de Baixes Emissions, transformació
del barri del Carme…), com se segueixen
desenvolupant? En molts d’aquests
projectes nosaltres ja havíem participat,
perquè sempre vam fer una oposició molt
proactiva. En l’ordenança de mobilitat
sostenible, vam estar directament participant;
en la transformació del barri del
Carme, vam ser molt insistents reclamant
el desdoblament del CAP Sant Pere, vam
impulsar el Pla de barris que implicava
la modificació urbanística del barri del
Carme i vam aconseguir, des del nostre
grup parlamentari, que s’incrementés el
pressupost de la Generalitat en 2 milions
d’euros. Per tant, hi continuarem ara que
estem dins del govern municipal. També,
vam ser molt crítics amb les polítiques
d’habitatge del darrer govern, i nosaltres
no volem que s’aturi la Hispània, sinó que
es porti a terme el projecte en condicions
de seguretat.
No tindria cap mena de lògica que vinguéssim
a parar res; no venim a destruir
ciutat, sinó a construir. Per tant, allò que
funcionava i funciona bé, hem consultat
els tècnics de la casa i ho deixarem igual.
Si mira a 4 anys vista, què voldria haver
fet per Reus d’aquí al 2027? Hi ha
accions de ‘micropolítica’ que tenen molta
importància pel dia a dia de la ciutat. Volem
que hi hagi un canvi en les dinàmiques
de via pública, neteja i seguretat, que són
les principals reclamacions ciutadanes. I,
al mateix temps, com projectem la ciutat
cap al futur en àmbits com la ciència, la
innovació, la transferència o l’economia.
Són temes que ja s’estan treballant amb
Redessa, fem atracció de talent i d’empreses,
des de diferents sectors, com l’agroalimentari
i les TIC, que empresarialment ja
estan molt instal·lats en la nostra ciutat; i
ara hem de veure com es coordinen Ajuntament,
empreses, universitat i FP Dual,
que jugarà un paper molt important.
Tot això ha de transformar el model
econòmic de la nostra ciutat i hem de començar
a treballar-hi de forma immediata,
perquè no són projectes d’un any o dos,
hem de sembrar la llavor ara.
“ si ets alcaldessa de
Reus, ets alcaldessa de
Reus, res més; i has de treballar
per la teva ciutat i
els teus ciutadans”
Com creu que afectaran les eleccions
generals i autonòmiques a la corporació
municipal? Les polítiques que es fan tant
des de l’Estat com des de la Generalitat
sempre afecten les polítiques municipals
perquè hi ha recursos que venen de fora
de l’àmbit municipal, una part molt important
és competència de la Generalitat.
Nosaltres hem de mantenir una bona relació
amb el governs i aquests han de tenir
una sensibilització especial envers l’àmbit
local, perquè, al final, l’Ajuntament és l’administració
més propera a la ciutadania.
Al pacte de govern es va dir molt clarament
que era un acord de ciutat i agraeixo
als socis de govern que tots vam posar la
ciutat per damunt de les nostres sigles.
Fa molts anys, un alcalde em va donar un
consell i l’estic seguint rigorosament: “si
ets alcaldessa de Reus, ets alcaldessa de
Reus, res més; i has de treballar per la teva
ciutat i els teus ciutadans; t’has de barallar
amb qui sigui, propis i aliens, perquè la ciutat
tiri endavant”. Per tant, el que venim a
fer el 99% del nostre temps és treballar
pels reusencs i reusenques, i això és el que
ens ha d’unir.
46
LA CIUTAT

CLÍNICA DENTAL
DR GISBERT
Dedicació, esforç i compromís
Pl. de la Llibertat, 4 Pral. 2a Reus
977330490
www.clinicadentaldrgisbert.cat
clinicadentalgisbert
clinicadrgisbert
LA CIUTAT
47

REUS
GUAITA ALS 15 ANYS D’EURECAT
REUS: “VOLEM QUE REUS SIGUI
CIUTAT DE CIÈNCIA I INNOVACIÓ”
Durant la cloenda de l’acte, l’alcaldessa de Reus, Sandra
Guaita, ha agraït a totes les persones que van fer possible
la creació del CTNS i la trajectòria durant aquests 15 anys
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha participat en l’acte de celebració
dels 15 anys d’Eurecat Reus, nascut originàriament com a Centre
Tecnològic en Nutrició i Salut (CTNS), un acte que ha aplegat les institucions,
empreses i persones que han estat claus des del seu impuls i
desenvolupament fins a l’actualitat, per potenciar aquest centre de referència
en recerca i i nnovació en els àmbits de la nutrició, la salut i les
ciències òmiques. Actualment, Eurecat Reus treballa en un centenar de
projectes, amb una previsió d’ingressos que supera els 5 milions d’euros
per a l’any 2023.
L’alcaldessa ha recordat que “som en un moment clau perquè la ciència, la
innovació i el coneixement siguin la base de la nostra societat, i del creixement
econòmic i social”, ha afirmat l’alcaldessa. I ha afegit: “Volem que
Reus sigui ciutat de ciència i innovació, i això implica un treball com a ciutat
i com a territori, de la mà de la resta de les administracions i de l’empresa
privada”. “El nostre futur passa per continuar generant sinergies de col·laboració
amb qui té el talent i qui genera el coneixement”. “L’Ajuntament de
Reus hi ha estat, hi és i hi vol ser”, ha afirmat l’alcaldessa.
REUS PROGRAMA CONTES D’ESTIU A
LA FRESCA FINS A FINALS D’AGOST
Els Contes a la Fresca es faran cada dimecres dels mesos
de juliol i agost als jardins de la Biblioteca Central Xavier
Amorós
Aquest juliol les Biblioteques Municipals de Reus enceten una nova
programació de Contes a la Fresca, amb l’objectiu de situar la narració
de contes i el foment de la lectura com una proposta de qualitat d’oci, de
lleure i d’esbarjo per a les famílies i infants durant les vacances d’estiu.
D’aquesta manera, el servei de Biblioteques Municipals de Reus aposta
per continuar i ampliar l’oferta de programació de contes que du a
terme durant el curs escolar als mesos d’estiu i, així, oferir a la ciutadania
un espai agradable i familiar per continuar gaudint de la narració
oral d’històries i ampliar l’oferta cultural de la ciutat. Els Contes a la
Fresca es faran cada dimecres dels mesos de juliol i agost als jardins de
la Biblioteca Central Xavier Amorós, a les 18:00 h. La programació
dels Contes a la Fresca es pot consultar a la web de les biblioteques
https://biblioteques.reus.cat/ i l’assistència és gratuïta.
REUS TRANSPORT PRORROGA LA REBAIXA DEL 50% EL PREU DELS ABONAMENTS
La mesura s'allarga fins al 31 de desembre de 2023
Des de l’1 de juny i fins al 31 de desembre de 2023, Reus Transport aplicarà
la rebaixa d’un 50% als preus de totes les targetes multiviatge.
Aquesta reducció afecta als abonaments més utilitzats, com la T-10, que
passa de 8 euros a 4 euros el primer semestre de 2023. Els abonaments
per a famílies nombroses i monoparentals també es beneficien de la reducció.
Les targetes multiviatges permeten el transbord gratuït entre
línies diferents durant 1 hora i 15 minuts.
L’Ajuntament de Reus sol·licitarà l’ajut estatal directe al Ministeri de
Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per fer possible aquesta reducció
del 50% sobre el preu habitual dels títols multiviatge en transport públic
urbà col·lectiu de viatgers en els termes establerts en Reial Decret-llei
5/2023, de 28 de juny. La rebaixa és possible per l’ajut del 30% de l’Estat,
que l’Ajuntament complementa amb un 20% més fins arribar al 50%.
48
LA CIUTAT

L’oli d’oliva verge extra de la Selva del Camp
Varietat arboçana / Extracció en fred
Format de 2l Bag in box, més sostenible i millor conservació
Comparteix- lo i assaboreix- lo dia a dia
mentre tens cura dels teus
CONEIX-NE MÉS
C/ Campoamor, nº6 Reus | Tel. 977 753 112 | tecnic@miliunverd.com
www.miliunverd.com
LA CIUTAT
49

REUS
ENTRA EN VIGOR L’ORDENANÇA DE MOBILITAT SOSTENIBLE DE REUS
La nova norma municipal, aprovada en sessió plenària del passat 18 de novembre, ha de fomentar el transport i la
mobilitat sostenible a la ciutat amb seguretat jurídica
L’Ordenança de Mobilitat Sostenible de
l’Ajuntament de Reus ha entrat en vigor
aquest dissabte, 1 de juliol. La nova norma
municipal, aprovada en sessió plenària del
passat 18 de novembre, ha de fomentar el
transport i la mobilitat sostenible a la ciutat
amb seguretat jurídica i d’acord amb les directrius
fixades en els nombrosos instruments
de planificació internacionals i nacionals en
aquesta matèria, posant especial atenció a
l’Agenda Urbana de Catalunya.
L’Ordenança de Circulació vigent fins ara és
de l’any 1992, i degut a la seva antiguitat, ha
quedat desconnectada de l’evolució normativa
posterior i la realitat dels nous models de
mobilitat, que exigeixen la configuració d’una
ciutat més sostenible i compromesa amb el
medi ambient. El marc normatiu actual en
matèria de mobilitat, les novetats sorgides en
els darrers anys, la coexistència de diferents
plans sectorials i les necessitats i demandes de
la ciutadania en aquesta matèria justifiquen la
necessitat d’una nova ordenança municipal de
mobilitat amb l’objectiu de garantir i teixir un
nou model de mobilitat més segura, sostenible
i saludable, fent-ho de forma paral·lela a la revisió
del Pla de Mobilitat Urbana de Reus.
LES BIBLIOTEQUES DE REUS CANVIEN
L’HORARI I L’ADAPTEN A L’ESTIU
Les Biblioteques municipals de Reus canvien a l'horari
d'estiu, un canvi que es mantindrà fins al 12 de setembre
A partir d’aquest divendres 30 de juny, l’endemà de Sant Pere, les Biblioteques
municipals de Reus canvien a l’horari d’estiu, un canvi que es mantindrà
fins al 12 de setembre. El canvi horari té un doble objectiu: per una
banda dimensionar el servei a les demandes dels usuaris en el període de
vacances escolars i, per l’altra, afavorir el gaudi de les vacances de l’equip
de treball garantint la qualitat del servei com la resta de l’any.
D’aquesta manera, els nous horaris són els següents:
Biblioteca Xavier Amorós
• matins de dilluns a divendres: de 10:00 a 14:00 h
• tardes de dilluns a dijous: de 17:00 a 20:00 h
• dissabtes tancat
Biblioteca Pere Anguera
• tardes de dilluns a dijous: de 17:00 a 20:00 h
• matí de divendres: de 10:00 a 14:00 h
• dissabtes tancat
REUS I L’ESTAT COMENCEN ELS
TREBALLS PER A LA CESSIÓ AL
MUNICIPI DE LA PLATJA DE VIES
També s'estudia el traspàs d'una quarantena de pisos de
la Sareb
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i la ministra de Transports, Mobilitat
i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, han acordat l’inici del treball conjunt
per cedir a l’Ajuntament la platja de vies dels terrenys de l’estació, propietat
d’Adif, a l’avinguda del Comerç. L’alcaldessa ha subratllat que
aquest és un projecte prioritari per al nou govern municipal i ha anunciat
que dilluns passat ja va sol·licitar una entrevista amb la presidenta d’Adif
per avançar en aquesta reclamació “històrica” de la ciutat. La trobada
també ha servit per fer un seguiment de projectes com la licitació de les
obres de construcció de l’estació de Bellissens -segons Sánchez aquest
2023- o l’estudi informatiu de l’estació intermodal, també aquest any.
Sánchez també ha anunciat que Adif ja treballa en el projecte de pantalles
acústiques al pas de les vies del tren a tocar de l’avinguda de Saragossa,
amb la previsió de licitar les obres durant el segon semestre
d’aquest any i que el 2025 ja estiguin executades. Durant la trobada
també s’ha parlat sobre la cessió d’una quarantena de pisos que la Sareb
té a Reus. Ajuntament i Ministeri han acordat continuar converses per
accedir a mecanismes de finançament estatal per rehabilitar els habitatges
i posar-los a disposició de la ciutadania
50
LA CIUTAT

LA CIUTAT
51

25 ANYS FENT BALLAR ELS
CAVALLETS PER LA FESTA MAJOR
La dansa es va reincorporar al Seguici Festiu el 1998 i, des de llavors,
genets cristians i moros recorren els carrers per Sant Pere
Sandra Pérez
Els 450 anys de la campana Petra Clàudia,
la més gran i antiga del campanar de
la Prioral; el nou vestit de la geganta La
Vitxeta, gentilesa de Reus Transport pels
seus 25 anys; o el quart de segle que celebren,
també, el Ball de Cavallets i els
Fadrins; així com el Ball de Mossèn Joan
de Vic, que commemoraran els seus 40
anys d’història aquest setembre; són algunes
de les efemèrides que destaquen
enguany a la capital del Baix Camp. Entre
aquestes agrupacions, però, els Cavallets
han estat protagonistes indiscutibles per
Sant Pere.
Quatre genets cristians i quatre moros,
amb els seus respectius ‘cavalls’, ballen
“L’element del Seguici
Festiu escollit per a
l’alumnat de cicle inicial
de primària de 26 centres
educatius de la ciutat no
podia ser cap altre que un
Cavallet”
acompanyats de l’àngel i el macer. Des
que la dansa es va reincorporar a la festa
Major el 21 de juny del 1998, a proposta
del Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals
(CRAC) i amb el suport del Centre de
Documentació del Patrimoni i la Memòria
- Carrutxa, els reusencs i reusenques
gaudeixen del Ball de Cavallets com a
part de la cercavila del Seguici Festiu en
la Vigília de Sant Pere, el ball de lluïment
al Mercadal del dia 29 al matí i la Professó
al vespre. “Com ja havíem celebrat l’aniversari,
enguany, hem gaudit moltíssim i
al màxim de tots els actes de Festa Major
i dels detalls que altres colles han tingut
amb nosaltres”, expressava just després
de les festes Laia Grifoll, cap de colla del
Ball de Cavallets.
PROTAGONISTES DEL CENTRE CIUTAT
El ja consolidat “Hola, Sant Pere!” que
organitza Canal Reus TV i que dona la
benvinguda a la Festa Major cada any
va aplegar, a principis de juny, gairebé
52
LA CIUTAT

l’escenari del tancament d’una festa on
no van faltar la música en directe i un DJ.
1.200 infants a la plaça de l’Ajuntament.
L’element del Seguici Festiu escollit per
a l’alumnat de cicle inicial de primària de
26 centres educatius de la ciutat no podia
ser cap altre que un Cavallet. Així, els
nens i nenes van ‘crear’ el particular mosaic
vestits uns quants de negre -per formar
el cos de la bèstia festiva- i d’altres
de blau i vermell -per representar la faldilla-.
A més, després de la ‘salutació’ per
part de les escoles, el Ball de Cavallets es
va sumar al tret de sortida del que serien
els actes previs de la Festa Major.
Tanmateix, els membres d’aquesta
dansa reusenca ja havien organitzat al
maig la seva pròpia programació amb
motiu del 25è aniversari: una exposició
al Castell del Cambrer repassava la seva
història, una sèrie de xerrades sobre els
seus inicis i la recuperació, una cercavila
commemorativa, amb els seus padrins -la
Mulassa i els Gegants Moros de Reus- i
altres elements convidats, que va recórrer
els carrers del nucli antic, fent cap a
la plaça del Mercadal per fer les últimes
ballades; i, finalment, la Patacada va ser
UNA LLARGA TRAJECTÒRIA
Part de la celebració suposava reconèixer
la tasca d’aquelles persones, entitats
i professionals que van fer possible la recuperació
del Ball de Cavallets, una dansa
documentada del 1620. Més de 350 anys
després, els dibuixos d’Andreu Bofarull
van cobrar vida mitjançant les peces que
va construir l’escultor Manel Llauradó,
conjuntament amb la música de Daniel
Carbonell, la recerca impulsada per Carrutxa
i la confecció del vestuari encarregada
a Josep Maria Casas del Barato.
“els reusencs i reusenques
gaudeixen del Ball de
Cavallets com a part de
la cercavila del Seguici
Festiu en la Vigília de Sant
Pere, el ball de lluïment
al Mercadal del dia 29 al
matí i la Professó al
vespre”
LA CIUTAT
53

Grifoll explica que “tenen guardats els
esbossos de Bofarull, la documentació de
Carrutxa i les maquetes dels primers models
dels Cavallets; i va estar molt bé poder-ho
ensenyar a la gent perquè és una
petita mostra de l’esforç que comporta
impulsar elements nous”. Especialment,
perquè l’essència tradicional de la dansa
no ha canviat.
La primera referència que poden trobar
els balladors i balladores que formen
i han format part del ball és la vinculació
d’aquesta dansa al gremi dels blanquers i
assaonadors a principis del segle XVIII. A
partir de llavors, l’element festiu va participar
en diverses solemnitats locals fins
que acabaria desapareixent dels actes de
Festa Major en paral·lel a la desaparició
dels antics gremis. El Ball de Cavallets
“Les primeres membres
dels Cavallets estarien
molt orgulloses de la
seva recuperació i, especialment,
molt contentes
que perdurés 25 anys
després”
s’ha mantingut fidel, un cop recuperat pel
CRAC, als seus inicis; tot i que la música,
actualment interpretada per una cobla
de vuit tarotes i dos timbals, antigament
constava d’un conjunt d’inxes amb xirimies
i oboès.
Aquesta lluita entre moros i cristians,
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
amb luxoses faldilles blaves i vermelles, on
també entren en joc un àngel amb espasa i
túnica blanca i un macer vestit de vermell,
és una formació que, segons exposa la cap
de colla, “és invariable perquè no depèn
de les balladores, ja que pertany a l’Ajuntament
de Reus i sempre s’ha mantingut
amb l’estructura de 8 cavallets”.
Laia Grifoll afegeix, també, que “quan
tu presentes un ball nou, sempre té molt
bona acollida, però s’ha de mantenir en el
temps; i segurament, les primeres membres
dels Cavallets estarien molt orgulloses
de la seva recuperació i, especialment,
molt contentes que perdurés 25 anys
després”. A més, la cap de colla conclou
que, de moment, tenen llista d’espera per
entrar a la colla i esperen tenir continuïtat
molts més anys.
54
LA CIUTAT

Lluís
Domènech
i Montaner
L’arquitecte que
va transformar
Reus
Meravelloses cases burgeses, espais industrials,
botigues, innovadors hospitals i fins i tot capelles.
Tota la ciutat es va transformar des de la seva
visió i mestratge, obrint-la al nou corrent
modernista i donant-li la forma i l'esplendor que
ara coneixem.
A Reus, Domènech i Montaner va trobar la
ciutat perfecta on construir els seus somnis.
Oficina de Turisme
Plaça del Mercadal, 3
Edifici Gaudí Centre Reus
Tel. +34 977 010 670
infoturisme@reus.cat
www.reusturisme.cat
LA CIUTAT
55

A L'ESTIU, ENGANXA'T
AL PÀDEL
Global Padel ofereix quatre cursos de pàdel diferents per aquest mes d’agost
Redacció
AA l’estiu, bona part de la gent baixa el
seu ritme de vida. Tot i això, d’altres busquen
nous reptes o aficions davant del
creixent temps lliure en l’època estiuenca.
El pàdel, un esport cada vegada més popularitzat,
és una de les opcions que pren més
força i, per aquest motiu, Global Padel presenta
activitats d’estiu per tots els nivells i
edats entre el 31 de juliol i l’1 de setembre.
“Per poder arribar a tots
asenten dues modalitats
diferents: l’Escola infantil,
que seria a partir dels
6 anys, i l’Escola d’adults,
sense límits d’edat”
OBERT A TOTHOM
Per poder arribar a tots els segments
d’edat, presenten dues modalitats diferents:
l’Escola infantil, que seria a partir
dels 6 anys, i l’Escola d’adults, sense límits
d’edat. A més, abans de començar decideixen
per mitjà d’una prova de nivell quin és
el grup que es pot adaptar més a les característiques
del jugador. D’aquesta manera,
conformen grups de com a màxim quatre
persones que assistiran plegats a les classes
d’una hora durant les cinc setmanes
de l’Escola. Pel que fa a l’Escola infantil, hi
ha tres modalitats respecte a les classes:
sessions d’un dia a la setmana, dos o tres.
En canvi, a l’Escola d’adults les possibilitats
són un dia a la setmana o dos al llarg de les
cinc setmanes o l’intensiu de només una
setmana amb una hora al dia.
ENDINSAR-TE EN EL PÀDEL
En aquestes classes dirigides el que
s’intenta és principalment tenir una introducció
i un coneixement bàsic de l’esport.
Per exemple, conèixer i controlar
DATES
ESCOLA INFANTIL
-sessió d’1 hora-
Horari:
de 18:00h a 19:00h
de 19:00h a 20:00 h
Preus:
1 dia/setmana: 50€
2 dies/setmana: 80€
3 dies/setmana 100€
ESCOLA COMPETICIÓ
-sessió d’1:30 hora-
Horari a convenir
Preus:
1 dia/setmana: 80€
2 dies/setmana: 110€
3 dies/setmana 140€
JULIOL
• Del 26 de juny al 28 de juliol
5 setmanes
els cops de fons, de volea o els rebots
de paret. En definitiva, un primer tastet
complet que es pot ampliar més endavant
amb els cursos que també fan durant
la resta de l’any. En aquells casos, es
treballa per trimestres i ja es busca una
millora més a llarg termini. Les inscripcions
per aquestes activitats comencen el
20 d’agost i acostumen a tenir una gran
AGOST
• Del 31 de juliol a l’1 de setembre
5 setmanes
ESCOLA D’ADULTS
-sessió d’1 hora-
Horari:
de 19:00h a 20:00h
de 20:00h a 21:00 h
Preus:
1 dia/setmana: 50€
2 dies/setmana: 80€
Intensiu d’1 setmana; 1h/dia: 50€
STAGE COMPETICIÓ
Horari:
de 9:00h a 12:00h
Pàdel i preparació física
Preu:
110€ setmana
PLACES LIMITADES
afluència de demandes.
A banda de les escoles d’estiu, també hi
ha l’escola de competició (sessions d’hora
i mitja) o l’stage de competició, tots dos
dirigits a joves d’entre 12 i 18 anys que
ja estan competint en tornejos. Més enllà
d’aquests quatre tipus de cursos, Global
Padel organitza tornejos diversos cada
cap de setmana del mes d’agost.
56
LA CIUTAT

LA CIUTAT
57

REUS
REUS LICITA L’EXECUCIÓ
DEL PROJECTE TÈCNIC
DE LA FUTURA ZONA DE
BAIXES EMISSIONS
El contracte de subministrament i
instal·lació surt a licitació pública
amb un pressupost de 845.871,27
L’Ajuntament de Reus ha publicat la licitació
del contracte de subministrament i instal·lació
per a l’execució del “projecte d’implantació
d’una zona de baixes emissions i el sistema de
mesurament i control del compliment d’objectius”,
el document tècnic que defineix les
actuacions, subministraments i inversions
necessàries per a la implantació de la futura
Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Reus.
Amb el projecte, l’Ajuntament de Reus avança
en el compliment de la Llei 7/2021, de 20 de
maig, de canvi climàtic i transició energètica,
de l’establiment de zones de baixes emissions,
d’acord als plans de mobilitat urbana sostenible
d’obligat compliment pels municipis de més
de 50.000 habitants.
GUAITA PRESENTA EL CARTIPÀS MUNICIPAL PER A
UN GOVERN ”ESTABLE, EFICAÇ I DIALOGANT”
El nou cartipàs municipal s’organitza en 6 àrees, gestionades per 6 tinences
d’alcaldia
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i els tinents
d’alcaldessa Noemí Llauradó i Daniel Rubio han
signat l’«Acord de Govern pel mandat 2023-
2027».El document defineix les línies estratègiques
del nou consistori: situar les persones al
centre de totes les polítiques; desenvolupar una
ciutat sostenible i verda; i impulsar les polítiques
d’innovació, coneixement i noves tecnologies.
Una estratègia per donar resposta a quatre reptes:
la recuperació i estabilitat econòmica; l’equitat
i atenció social; la sostenibilitat ambiental,
social i econòmica; I la seguretat i cohesió social.
En roda de premsa, Guaita, Llauradó i Rubio
han presentat l’acord de govern i el nou cartipàs
municipal. Un nou govern que l’alcaldessa ha definit
amb els tres eixos que han de marcar el nou
model de gestió: estabilitat, eficàcia i diàleg. El
nou cartipàs municipal s’organitza en 6 àrees,
gestionades per 6 tinences d’alcaldia, amb les
que es vol guanyar en coordinació i agilitat, amb
l’objectiu de donar respostes ràpides a la necessitats
i demandes de la ciutadania. Són: Àrea de
Projecció de Ciutat, Empresa i Ocupació, Cultura
i Relacions Ciutadanes; Àrea de Promoció
Econòmica i Coneixement; Àrea de Medi Ambient,
Sostenibilitat i Via Pública; Àrea de Serveis a
les Persones i Drets Socials; Àrea d’Urbanisme i
Habitatge; i Àrea de Serveis Generals, Hisenda i
Bon Govern.
MONTSERRAT CAELLES TORNA COM A GERENT AL
TOMB DE REUS
Assumirà les responsabilitats de Direcció, Planificació, control i relacions amb
entitats, empreses i institucions
El Tomb de Reus, entitat que gestiona la promoció
del comerç, l’hostaleria, la bellesa, i els
serveis de l’espai del centre de Reus, recupera
amb molta il·lusió, com a gerent, després d’un
període d’excedència, a Montserrat Caelles.
Reus, la digitalització del sector, l’equilibri entre
la relació física i la comunicació online amb
el client final, així com la governança i reorganització
de les entitats comercials i els serveis
que presten a la zona centre de la ciutat.
La implantació i desplegament del projecte
compta amb finançament Next Generation de
la Unió Europea, en el marc del Pla de Recuperació,
Transformació i Resiliència, d’acord amb
la convocatòria del Ministeri de Transports,
Mobilitat i Agenda Urbana; així com amb un dels
ajuts als ens locals per a actuacions de disseny
i implantació de zones de Baixes Emissions del
Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i
Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.
Caelles, que va iniciar la seva relació professional
amb El Tomb de Reus l’any 2009, ha estat
els últims 8 anys regidora de Promoció de Ciutat
de l’Ajuntament de Reus, i en aquesta nova
etapa assumirà les responsabilitats de Direcció,
Planificació, control i relacions amb entitats,
empreses i institucions. Coincidint amb
aquesta incorporació, El Tomb de Reus, obre
una nova i ambiciosa etapa de reestructuració
i creixement, amb reptes importants com
la constitució i implantació de la futura APEU,
la promoció de l’espai del centre comercial de
58
LA CIUTAT

LA CIUTAT
59

REUS
130 MULTES CONTRA BICIS, PATINETS I VMP EN
UNA SETMANA A REUS
Les multes més habituals són per circular per zones destinades als vianants
EL TOMB DE REUS
INVERTEIX 80.000€
EN UN PROGRAMA DE
DIGITALITZACIÓ PER AL
SECTOR COMERCIAL
La Guàrdia Urbana de Reus ha donat a conèixer,
a través de les seves xarxes socials, els resultats
de la campanya coordinada amb el Servei
Català de Trànsit de control de bicicletes,
patinets i altres vehicles de mobilitat personal
(VMP) a la capital del Baix Camp. Així els dies
que va durar la campanya, del 3 al 9 de juliol, es
van posar un total de 130 denúncies. Als usuaris
de bicicletes els van posar 20 multes per circular
per voreres i zones de vianants, 2 per con-
duir la bici fent servir el mòbil, per no respectar
els semàfors i 4 mes per circular contra direcció.
Pel que fa als patinets i altres VMP, es van imposar
79 sancions per circular per voreres i
zones de vianants, 4 per circular 2 persones en
un VMP, 14 per circular amb un VMP amb els
auriculars posats, 1 per conduir el VMP metre
feien servir el mòbil i 2 per circular de nit sense
llum o dispositius reflectants.
La finalitat és la d’impulsar la
competitivitat i la modernització, a
través de la transformació digital i
sostenible de les petites i mitjanes
empreses de comerç
La sala d’actes de la Cambra de Comerç de
Reus ha acollit la cloenda oficial de l’apartat de
formació de la subvenció que aquesta entitat ha
rebut dels Fons Next Generation a través del
Consorci de Comerç, Artesania i Moda de la
Generalitat de Catalunya en l’àmbit de les activitats
de comerç al detall i de les associacions i
entitats de comerç.
EL GOVERN DE REUS ENGEGA UN PROGRAMA DE
PROXIMITAT DE VISITES ALS BARRIS
El programa pretén establir una comunicació directa, estreta i sobre el terreny
amb els representants veïnals de cada barri de la ciutat
El Govern de Reus ha iniciat un programa de
proximitat de visites als barris de la ciutat
per conèixer de primera mà les inquietuds i
demandes veïnals. El programa fa especial incidència
en l’atenció urgent a les incidències
en la via pública que es puguin detectar. Per
aquest motiu, participen de les visites el regidor
de Via Pública, Daniel Marcos; i la regidora
de Relacions Ciutadanes, Mar Escoda.
El programa pretén establir una comunicació
directa, estreta i sobre el terreny amb els representants
veïnals de cada barri de la ciutat; i
es planteja com a objectiu millorar la qualitat
de vida als barris. Per aquest motiu, es recullen
a peu de carrer queixes i suggeriments de
millora de qualsevol tema de competència municipal,
en especial, actuacions de millora de la
via pública.
Amb el mateix objectiu d’establir una
comunicació directa amb les associacions
de veïns, l’alcaldessa, Sandra
Guaita, va mantenir la setmana passada
una reunió en la qual hi van assistir
una quarantena de representants
d’entitats veïnals. A la trobada també
hi van assistir la regidora de l’àrea de
Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó;
el regidor de Via Pública, Daniel Marcos;
la regidora de Relacions Ciutadanes,
Mar Escoda.
Aquest ambiciós programa, que ha fet possible
una inversió a Reus de més de 80.000 €,
(65.000 € dels quals provenen dels Fons Next
Generation) i s’ha impulsat i dut a terme de la
mà de l’entitat El Tomb de Reus, treballa des
de fa anys per la dinamització comercial a l’espai
del centre de la ciutat. Aquesta formació
específica i del més alt nivell, està destinada a
millorar l’ús i gestió d’eines tecnològiques, de
comerç, màrqueting digital, tècniques de fidelització
i explotació i anàlisi de dades vinculats
amb la venta online. El programa ha comptat
amb una direcció de luxe, l’expert professor i
doctor en comunicació Josep-Francesc Valls,
un referent al país.
60
LA CIUTAT

LA CIUTAT
61

ACTUALITAT
Q
UÍMICA
La segona edició dels
Premis BASF-ICIQ
reconeix el talent i la
innovació en química
El certamen premia l'excel·lència
en tres categories clau: millor
tesi doctoral, palesa i projecte
d'emprenedoria
Aquest juny s'ha celebrat a la ciutat de Tarragona
la cerimònia de lliurament de premis de
la segona edició dels Premis BASF-ICIQ en
Innovació i Emprenedoria, un esdeveniment
que reconeix i premia els millors talents en
l'àmbit de la química, la innovació i l'emprenedoria.
L'esdeveniment organitzat per BASF,
una de les companyies químiques líders a
nivell mundial i l'Institut Català de Recerca
Química (ICIQ-A prop), ha estat testimoni de
l'excel·lència i la innovació dels professionals
més destacats.
Messer lliura premis a estudiants de grau i
màster de la ETSEQ per a fomentar el talent en
el sector químic
Aquestes iniciatives formen part d'una estreta col·laboració amb la URV per a
impulsar el talent del sector químic
Messer Ibèrica va lliurar divendres
passat, 9 de juny el Premi
Work Experience a Isabel Martinez,
estudiant del Màster d'Enginyeria
Química de la Universitat
Rovira i Virgili (URV) en un acte
celebrat en el rectorat. Messer
atorga el premi Work Experience
per setè any. Està dotat amb una
beca de 3.000 euros amb la qual
finança la matrícula de màster de
l'estudiant premiada.
L'acte va ser presidit pel rector de
la URV, Josep Pallarès, el director
de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria
Química (ETSEQ) de la URV, Ioanis Katakis
així com el director general de Messer Ibèrica,
Rubén Folgado. La guanyadora del
premi farà les seves pràctiques en l'empresa
on desenvoluparà el seu treball de màster
en el camp de la descarbonització realitzant
càlculs de la petjada de carboni de diferents
processos industrials. Ioanis Katakis va expli-
car que “el programa Work Experience exemplifica
una col·laboració entre Universitat i
empresa que genera valor per als estudiants,
l'empresa i la pròpia Universitat. La preparació,
capacitat i habilitats de la guanyadora
demostren el poder d'atracció de talent que
té la ETSEQ quan treballa amb empreses com
Messer, la participació de les quals en el programa
Work Experience des dels seus inicis
agraïm profundament”.
Carburos Metálicos i Keybotic posen en marxa un
sistema pioner de control i seguretat mitjançant
un robot autònom
Els Premis BASF-ICIQ s'han convertit en un
referent de la innovació i l'emprenedoria en
la península ibèrica. Aquesta edició ha rebut
un número rècord de candidatures, fet que
demostra la creixent importància d'aquesta
mena de reconeixements en el sector. La segona
edició del certamen amb una dotació
total de 9.000€ en premis ha reconegut els
guanyadors de tres categories clau: millor tesi
doctoral, palesa i projecte d'emprenedoria. El
jurat format per experts de renom en el camp
de la química i els negocis ha seleccionat els
guanyadors d'entre un grup de finalistes excepcionals.
Keyper, el gos-robot de Keybotic, realitza rondes de manteniment i seguretat en
les instal·lacions de Carburos Metálicos al Morell
Keybotic, la startup que porta la robòtica autònoma
a la indústria per a realitzar manteniment
i inspeccions industrials, ha començat
a operar en la planta industrial de Carburos
Metálicos del Morell, a Tarragona. Així, Carburos
Metálicos és la primera companyia que
incorpora la tecnologia robòtica de Keybotic
en les seves instal·lacions. Es tracta d'una
posada en marxa real versus altres projectes
que estan en fase d’estudi encara.
A partir d'un avançat sistema d'intel·ligència
artificial i d'autonomia, el robot quadrú-
pede Keyper, grandària llauradora, donarà
suport als equips de seguretat i manteniment
per la seva capacitat de procés d'informació
que li permet detectar i anticipar anomalies.
D'aquesta manera es preveu que, a través de
l'anàlisi mitjançant eines com a càmeres, micròfons
i sensors, s'incrementa la capacitat
d'actuacions predictives que facilitin el normal
funcionament de la planta. La capacitat
d'aquesta unitat del robot Keyper li permet
cobrir l'extensió de 12.000 m² de la planta del
Morell. Des de principis d'aquest mes de juny,
Keyper ha estat realitzant rondes de manteniment
per les instal·lacions de Carburos
Metálicos amb la finalitat de
recopilar, registrar i interpretar totes
aquelles dades parametrizables
que puguin ser significatius per a la
millora de la seguretat.
62
LA CIUTAT

El clima
està canviant.
Nosaltres també.
El repte més important del segle XXI ja ha
arribat. Per això estem canviant per
protegir el clima. Els canvis estan calant
profundament en la nostra organització:
des de la reducció de les emissions i
l'adopció d'energies renovables fins al
suport a l'economia circular amb
innovacions de reciclatge i l'ajuda als
consumidors perquè redueixin les seves
petjades de carboni. El nostre objectiu final
és arribar a zero emissions netes el 2050.
Més informació a
basf.com/change
LA CIUTAT
63

ACTUALITAT
Q
UÍMICA
Dow presenta a Tarragona l’Informe Públic
sobre ciència sostenible
L'informe de Dow reflecteix les seves prioritats i desafiaments per assolir el seu
gran objectiu: la neutralitat climàtica el 2050
Dow Chemical Ibérica ha presentat el seu
Informe Públic sota el lema ciència sostenible,
en el qual recull no només les seves principals
fites i resultats a Espanya el 2022, sinó les seves
prioritats i desafiaments per assolir el seu
gran objectiu: la neutralitat climàtica el 2050.
La Companyia assumeix la responsabilitat de
liderar la transformació de la indústria sota la
convicció que o és sostenible i segura, o no serà.
La publicació de l’Informe Públic destaca que
Espanya pot complir amb les seves metes climàtiques
i garantir la competitivitat del seu
teixit industrial, si aposta per la disminució de
la petjada de carboni a les indústries de difícil
reducció com és la dels materials, en la qual
s’ubica el sector químic. En termes de disminució
d’emissions, la indústria química té un potencial
clau per garantir la reducció de la petjada de
carboni d’altres sectors industrials. Primer, pel
lloc privilegiat que ocupa dintre de la cadena de
valor, perquè el 96% de les activitats productives
requereix la química en algun punt del
seu procés de fabricació. I, segon, per la contribució
que les emissions de la química suposen
per a les emissions totals dels productes finals.
Carburos Metálicos
subministra hidrogen
renovable al nou
Hyundai Nexo
La companyia també ha anunciat la
pròxima construcció de la qual serà
la primera hidrogenera pública de
Tarragona
Carburos Metálicos, companyia líder en el
sector de gasos industrials i medicinals a Espanya
que forma part del grup Air Products,
subministra l'hidrogen (H2) renovable que el
Hyundai Nexo està utilitzant en diverses demostracions.
El proveïment de carburant es
realitza a la hidrogenera que la companyia va
instal·lar al començament de l'any passat en
la central de manteniment de Alsa a Torrejón
de Ardoz i que dona servei a la primera línia
regular d'autobús urbà d'H2 que opera en la
Comunitat de Madrid.
Repsol premia la seguretat
Durant la trobada, s’ha lliurat una placa de reconeixement a les empreses
TECAFRIC i RIGAR, pel seu bon acompliment en Seguretat i Medi Ambient
durant l’any 2022
El complex ha celebrat la primera Reunió General
de Coordinació d'Activitats Empresarials de
2023. L'acte ha servit per informar dels resultats
en matèria de Seguretat i Medi Ambient de
2022 i dels objectius de 2023, especialment pel
que fa a les grans línies estratègiques de la companyia
en aquestes matèries. Representants de
les empreses Tecnatom, Nervión i Navec han
presentat diversos casos d’èxit en Seguretat a
les instal·lacions de Repsol i les seves línies actuals
de treball.
Més de 160 persones pertanyents a més de
70 empreses col·laboradores de Repsol, han
participat en aquesta reunió celebrada recentment,
al Centre Cultural del Morell. En el marc
d'aquesta trobada s'ha lliurat un diploma de reconeixement
a Virginia Ferrer, Cristian Fuentes,
Manuel Aguirre i Víctor de Gregorio, tècnics
de prevenció de Riscos Laborals, per la seva
professionalitat i compromís amb la seguretat.
També s’ha lliurat una placa a les empreses TE-
CAFRIC i RIGAR, pel seu bon exercici en matèria
de seguretat durant l’any 2022.
Carburos Metálicos lidera actualment el
desenvolupament de la nova mobilitat amb
H2 a Espanya -una de les seves línies estratègiques-,
ja que compta amb les capacitats
necessàries per a produir-lo, distribuir-lo i
portar-lo fins al dipòsit dels vehicles per mitjà
de les seves pròpies hidrogeneres. Fa més
de dos anys va iniciar la seva ‘Ruta de l'hidrogen’,
una sèrie de proves de proveïment de
carburant i subministrament amb autobusos
públics que demostren que aquesta tecnologia
és ja una realitat. Aquestes proves es realitzen
en col·laboració amb diverses administracions
públiques, operadors de transport i
fabricants d'autobusos. La companyia també
ha anunciat la pròxima construcció de la qual
serà la primera hidrogenera pública de Tarragona.
64
LA CIUTAT

Compromesos amb la
seguretat i el medi ambient,
compromesos amb tu
LA CIUTAT
65

“L’habitatge és on cal
dedicar més esforços
per recuperar el
Centre Històric”
Adrià Miró Canturri
La batllessa de la capital de l’Alt Camp,
que enceta el seu segon mandat, espera
quatre anys on treballar sobre les bases
que va edificar el seu anterior executiu i
avançar en àmbits clau com la recuperació
del Centre Històric, la millora dels equipaments
sanitaris vallencs o l’ampliació
del polígon. Entrevistem Dolos Farré per
conèixer les prioritats del mandat.
A bona part de Catalunya, la tendència
ha sigut que els partits que tenien
l’alcaldia retrocedissin electoralment.
Quina és la clau perquè a Valls hagi succeït
tot el contrari? Crec que els vallencs
i vallenques han valorat la feina feta en
els últims anys i com, entre tots, hem estat
capaços de fer que la ciutat fes un salt
endavant, amb projectes executats, amb
inversions històriques encarrilades i amb
un full de ruta clar. Ho destaco: això ha
estat una feina de tots, de l’Ajuntament,
del teixit social, de les entitats... Miri, fins
i tot en un context econòmic i social complicat,
Valls ha creat més ocupació, la taxa
d’atur més baixa de les últimes dècades o
hem atret noves inversions industrials... i
això ha estat gràcies a moltes empreses, a
molts agents i a moltes persones que fan
possible que Valls sigui una ciutat econòmicament
i industrialment competitiva i
atractiva. A posar en valor també, el paper
de les entitats socials ha estat del tot clau
per mantenir la cohesió, junt amb l’esforç
per reforçar els serveis directes a les persones
i famílies amb més despesa social.
DOLORS FARRÉ
Alcaldessa de Valls
El govern municipal de Valls repetirà el pacte entre
Junts i ERC amb Dolors Farré com alcaldessa,
després que la juntaire sortís reforçada en les
eleccions del 28M.
I pel que fa a actuacions concretes?
Hem fet possible i hem complert com
Ajuntament inversions com la rehabilitació
de l’antiga església de Sant Francesc
per convertir-lo en un nou equipament,
la rehabilitació de la muralla medieval de
Sant Antoni, Ca Xapes per a la Llar del Jubilat,
el Museu Casteller que tenim a punt
d’obrir, l’Espai Jove al centre històric, l’ampliació
del Museu de Valls, la modernització
de l’enllumenat a la ciutat i al polígon
industrial, el nou Centre de Dia per la gent
gran i obres i reformes urbanístiques a
tots els barris i a tres passejos principals
com són el dels Caputxins, el de l’Estació
o President Tarradellas al Fornàs.
I això ho ha valorat l’electorat… A més
de la feina feta en el passat mandat, crec
que la ciutadania també ha valorat que
ens presentàvem amb un projecte de ciu-
66
LA CIUTAT

tat, de present i de futur. Un full de ruta
que pensem complir perquè la gent sap
que quan diem que ho farem, ho fem i ho
complim. Complim amb un full de ruta per
una ciutat que avança, que no pot parar,
que no podia tornar enrere. I li parlo de
projectes que representen acords històrics
amb altres administracions i que ens
permeten encarar reptes claus.
Per exemple, amb l’Agència Catalana
de l’Aigua, amb una inversió de 9 milions
d’euros per treure els col·lectors o clavegueres
que ara passen pels torrents, una
actuació del tot indispensable si volem
avançar en convertir els torrents en un
gran espai verd obert a tots els vallencs; o
també l’acord amb la Generalitat per construir
el Parc Sanitari, amb el nou hospital,
el nou CAP i el nou sociosanitari, que suposarà
una inversió de més de 70 milions,
així com el doble acord amb Incasòl per,
d’una banda, construir habitatge al Centre
Històric i, de l’altra, ampliar el polígon amb
63 noves hectàrees de sòl industrial per
tal d’atreure noves empreses.
A l’hora de formar govern, han repetit
la fórmula amb Esquerra. Quins són
els elements més rellevants per revalidar
el pacte? Ho vam destacar durant la
campanya: cal un Ajuntament fort. Per
tots aquests projectes que li explicava,
perquè tenim per davant reptes i oportunitats
que si tirem endavant transformaran
la ciutat i representaran una millora
en la qualitat de vida de la ciutadania. A
més, és un acord basat en la confiança, la
responsabilitat, la participació, la transparència
i, sobretot dos aspectes que per a
mi són crucials: primer, és un acord entre
persones, entre vallencs i vallenques compromesos
a treballar de manera franca i
honesta per la ciutat; i segon, és un acord
basat en projectes, un acord programàtic
amb un projecte de ciutat ben definit.
Què aporta l’estructura continuista
del govern? No parlaria d’una estructura
continuista de govern. Sí és cert que revalidem
l’acord del passat mandat, però
en els dos grups hi hagut una important
renovació de persones i això aporta noves
idees i noves maneres de fer. Per tant, li diria
que l’acord de govern combina experiència
i renovació. Experiència per tirar
endavant amb projectes que en el passat
mandat vam encarrilar, com la nova seu
de la Policia Local, l’Escola de Música a
Ca Padró, la creació d’habitatge al centre
històric o el que li comentava abans al voltant
de projectes com els torrents, el parc
sanitari o l’ampliació del polígon. Però
també renovació, amb noves persones
per encarar de manera més decidida actuacions
en matèria de promoció turística
o de recuperació del nostre comerç, entre
d’altres. Penso que l’acord dona estabilitat
a l’Ajuntament i a tots els projectes que tenim
encarats i, a la vegada, permet afrontar-ne
de nous en el marc d’un projecte
de ciutat consensuat de manera àmplia i
també obert a les aportacions de tothom.
“És un acord entre persones,
entre vallencs i
vallenques compromesos
a treballar de manera
franca i honesta per la
ciutat; i segon, és un
acord basat en projectes,
un acord programàtic
amb un projecte de ciutat
ben definit”
Quan la CUP va anunciar que la deixaria
governar, va estar sobre la taula
començar el mandat amb un executiu
en solitari? Era una opció que no em vaig
plantejar precisament pel que li deia: cal
un ajuntament fort i cal més que mai una
majoria de govern sòlida precisament per
tots els reptes i tots els projectes que tenim
per davant i que li comentava abans.
Entenc que la proposta de la CUP amagava
més interessos polítics i partidistes
de la mateixa CUP. Interessos legítims,
és clar, però interessos només de la CUP
al cap i a la fi. Volien un Ajuntament amb
un govern en el que la CUP, tot i perdre
vots a les eleccions, tot i perdre regidors i
quedar-se amb només 2 al plenari, sempre
tindria la paella pel mànec.
Ho vesteixen dient que així seria un
govern en el que seria més fàcil arribar a
grans consensos, però en realitat, penso
que només buscaven això, tenir la paella
pel mànec. A més, crec que en tots
aquests anys, des de Junts i jo mateixa,
hem demostrat que sempre hi ha voluntat
de diàleg. Per això, ho reitero: sempre mà
estesa, sempre les portes obertes per parlar
de tot i amb tothom.
A la investidura va parlar de “nous objectius
i noves oportunitats”. Quins són
els principals reptes que encara el seu
govern? Aquest mandat que ara comencem
és molt important per tots aquests
projectes que li comentava. I el cert és
que en el discurs d’investidura vaig voler
destacar que encetàvem una nova etapa i
demanava que miréssim més amunt, que
creguéssim en Valls i també que entenguéssim
que hi ha moltes coses, molts pro-
LA CIUTAT
67

jectes o actuacions a fer amb què estem
d’acord, de manera molt majoritària per
part de tots els grups. Per tant, em referia
al que comentava de buscar acords amplis
i deixar-se de picabaralles polítiques que
no porten enlloc, en especial en temes
estratègics com la millora del servei ferroviari,
el centre històric, l’habitatge, el comerç
o en matèria d’equipaments i serveis
públics, per citar-ne només uns quants.
Al Centre Històric, un dels aspectes
que més ha reivindicat és la seva aposta
cultural. Quan podrem veure més peces
d’aquesta anella cultural? El Museu Casteller,
ben aviat, en els propers dies. Formarà
part d’aquesta futura anella cultural
de 6 equipaments, a menys de 100 metres
l’un de l’altre i al bell mig del Centre Històric.
Sis equipaments dels quals tres -el Museu
Casteller, la biblioteca Carles Cardó i
l’Espai Jove – ja són una realitat i als que
s’hi afegiran tres més, per nosaltres també
prioritaris per impulsar en els propers
anys, com l’Escola de Música, el Centre
Cívic o la Casa de la Festa...
L’habitatge és l’altra qüestió rellevant
del centre històric. En què s’hauria
d’avançar aquests 4 anys? Ara precisament
ho volia destacar... miri, on cal que
dediquem més esforços per recuperar el
Centre Històric és en habitatge. Cal tornar
a omplir de vida el centre, que la gent
hi torni a viure i per aconseguir-ho és indispensable
que es completin projectes en
habitatge que estem encarrilant, en especial
les actuacions que estem planificant al
voltant de la plaça de l’Oli. L’habitatge ha
de ser la prioritat i per això cal que l’Ajuntament
passi a ser un motor, amb actuacions
concretes i també amb noves línies de
subvenció que estem impulsant, en especial
per a les famílies joves.
En principi, Valls serà un dels municipis
on s’aplicarà la regulació del
lloguer en zones tensades. Què pot
aportar aquesta mesura? Sumarà, sens
dubte, i esperem conèixer els detalls de
com s’aplicarà. En matèria d’habitatge cal
una política integral, cal que tot conflueixi.
Ajuts, promocions públiques, suport a
la iniciativa privada, pisos buits, preu del
lloguer, nous models d’habitatge, suport
a l’emancipació dels joves... Són diverses
cares d’una mateixa problemàtica i que cal
abordar en tots els fronts.
“Cal tornar a omplir de
vida el centre, que la
gent hi torni a viure i per
aconseguir-ho és indispensable
que es completin
projectes en habitatge”
Reclamar la construcció d’un nou Parc
Sanitari serà una de les tasques d’aquest
nou govern. Quins són els passos que
haurà de seguir? A hores d’ara s’està
efectuant el treball tècnic per a la definició
de les propostes d’emplaçament on
s’ubicarà el futur Hospital i els nous edificis
del CAP i del sociosanitari, tenint molt
en compte la disponibilitat dels terrenys
i que siguin de fàcil accessibilitat. És una
decisió molt important, que cal prendre
amb consens a la ciutat i també amb el
departament de Salut de la Generalitat.
Però de la mateixa manera, també voldria
destacar que és una inversió a llarg
termini, que no serà realitat d’avui per
demà i precisament per això, també hem
de posar en el centre de les negociacions
amb Salut la necessitat de millorar ja les
instal·lacions del Pius i, de manera molt
urgent, les del sociosanitari.
La remodelació dels torrents és una
de les grans inversions, que ja es troben
al pressupost i que incorporen al pacte
amb ERC. En què consisteix aquesta actuació
i quina serà la calendarització de
les inversions? Doncs el primer pas que,
com li dic, és imprescindible si volem recuperar
els torrents i fer-los accessibles a la
població com a gran zona verda natural, és
retirar els col·lectors que ara passen pel
mig de la llera. Estem parlant de les grans
clavegueres de Valls que travessen i malmeten
els torrents. Això no té cap mena de
sentit. En diversos punts, hi ha canonades
trencades amb tot el que això provoca de
danys al patrimoni i riquesa natural dels
nostres torrents. Si volem recuperar els
torrents com a gran parc verd de ciutat
que tenim a tocar de tots els barris, abans
cal retirar els col·lectors. Per això és tant
important l’acord amb l’ACA per fer possible
la inversió necessària, primer començant
per treure els col·lectors del torrent
del Catllar i seguint després pel torrent de
la Xamora.
68
LA CIUTAT

LA CIUTAT
69

LA FIRAGOST
DE VALLS ES
REINVENTA AMB
LA INCORPORACIÓ
D’AGROINNOVA
Es tracta d'un saló de tecnologia agrícola, bioeconomia i alimentació
que tindrà lloc al Kursaal
Adrià Miró Canturri
“Convertir la Firagost en una explosió
pagesa, de productes i de tecnologia
agrària”. Aquest és l’objectiu -en paraules
del president de la Cambra de Valls- que
busca assolir les novetats de la Firagost
2023. A banda de les activitats que es
duien a terme fins ara, enguany s’incorporarà
un nou espai anomenat Agroinnova.
Un saló de tecnologia agrícola, bioeconomia
i alimentació que espera retornar el
“caràcter agrícola” a la fira. En definitiva,
es convertirà en una zona que concentri
tot l’espai agrícola.
Tal com explica el president de la Cambra
de Comerç de Valls, Josep Maria Rovira,
consideraven que en els últims anys
la fira havia perdut aquest “caràcter agrícola”
i “les empreses dedicades al món
pagès no hi trobaven el seu encaix, veient-se
envaïdes per una fira cada cop més
sectorial”. Per aquest motiu, fruit d’una
conversa amb l’alcaldessa vallenca, Dolors
Farré, es va voler aplicar aquest canvi.
Farré reconeix que es tractava d’una de-
cisió “interessant” i sobretot “necessària
per professionalitzar la Firagost”. Per a
l’alcaldessa, aquesta incorporació permet
“mantenir l’essència”, al mateix temps que
poden anar més enllà amb “un nou ventall
d’oportunitats pel sector agrari”.
D’altra banda, Glòria Tibau, directora
dels Serveis Territorials d’Acció Climàtica,
Alimentació i Agenda Rural a Tarragona,
apunta que la iniciativa és indispensable
perquè “hi ha una necessitat real de
reinventar-se per part del sector agroalimentari”.
Per tant, aquest nou espai de
la Firagost pot ser “un bon lloc perquè els
pagesos trobin aquestes eines necessàries”.
Tanmateix, David Salvat de Tallers Salvat
i Antoni Miquel Santamaria, responsable
delegació de Tgn de Tallers, també han
valorat molt positivament la incorporació.
El saló Agroinnova s’ubicarà durant l‘1 i 2
d’agost -dies en què se celebrarà la 67a edició
de la Firagost- a la sala Kursaal. L’espai
70
LA CIUTAT

comptarà amb 29 estands, la meitat dels
quals ja estan emparaulats. Nou d’ells es
trobaran a la zona exterior i estaran centrats
en la maquinària pesant, mentre que
a l’interior s’hi trobarà la resta. Als costats
s’hi repartiran 12 paradetes de 6 metres i
al mig s’hi muntaran les altres vuit, que no
necessiten teulada. Els sectors que apel·la
Agroinnova són l’agricultura de precisió,
la tecnologia alimentària, equips i serveis
per a l’agricultura, la maquinària agrícola
i els equips i serveis per a la ramaderia.
En definitiva, l’objectiu és esdevenir la fira
de referència del sector primari ai agroalimentari
del Camp de Tarragona, creant
aquest punt de trobada pels professionals
del sector.
A banda del que són les paradetes, hi
haurà una zona de bars i restaurants amb
música i també s’hi celebraran les tradicionals
jornades tècniques, que anteriorment
tenien lloc a la Cambra. A més, davant
de la insistència de l’alcaldessa sobre
l’extrema calor en aquelles dates, l’interior
estarà climatitzat.
LA 67A EDICIÓ DE FIRAGOST
Més enllà d’Agroinnova, la 67a edició
de Firagost no deixarà de costat els altres
espais sectorials amb què ja comptava. Al
carrer de la Cort se situaran les paradetes
de fruita, productes agrícoles, vins i
caves, plantes, flors i herboristeria. Els
sectors de l’automoció, vehicles i mobilitat
tindran el seu lloc al passeig de l’Estació.
Al carrer del Teatre, Jaume Huguet
i adjacents a la zona del pati continuarà
acollint els productes artesanals i expositors
diversos. A la Plaça dels Quarters,
la cervesa i els foodtrucks. I, finalment,
els estands institucionals i d’associacions
aquest any estaran ubicats al carrer Germans
Sant Gabriel. L’arrossegament amb
cavalls, que abans es feia al Kursaal, canviarà
d’ubicació, però el lloc encara no està
definit. Josep Maria Rovira comenta que
l’afluència d’estands és “similar abans de la
pandèmia” i enguany es podrien sobrepassar
els 250 estands, amb les possibilitats
inclús d’assolir “una xifra rècord”.
que l’afluència d’estands
és similar abans de la
pandèmia” i enguany es podrien
sobrepassar els 250
estands, amb les possibilitats
inclús d’assolir “una
xifra rècord”.
La Fira també oferirà actes complementaris
amb activitats culturals, artístiques
i d’oci entorn la Fira, com són la trobada
de puntaires, Mostra de Cervesa Artesana,
cercavila, Gran Actuació Castellera
dels Xiquets de Valls, restauració, durant
els dies del certamen. No hi faltaran les
cites clàssiques com el Concurs d’arrossegament
amb trineu, la Cursa de portadors
i portadores de saques i mitges saques
d’avellanes, puntuable per la 24a Combinada
de Curses de Portadors de Saques
d’Avellanes.
LA CIUTAT
71

UN SANT
JOAN PLE DE
TRADICIÓ I
ARRELS
La capital de l’Alt Camp ha reinventat la Festa Major per donar millor
cabuda al vessant més tradicional de la ciutat i amb la
presència del talent vallenc
Redacció
Valls ha tornat a gaudir d’unes festes de
Sant Joan on els carrers s’han omplert de
gent i cada racó de la capital de l’Alt Camp
respirava ambient festiu. En aquesta ocasió,
però, la festivitat ha patit uns canvis
que l’han fet retornar en bona part al seu
vessant més tradicional, que havia quedat
desdibuixat amb els girs modernitzadors
que havia patit al llarg del temps. Uns canvis
que han anat de la mà de la Comissió
del Seguici Cerimonial i que han recuperat
el sentit del corpus central històric de
la festa, sense deixar de banda les incorporacions
més actuals.
Una de les novetats que s’afegien
aquest any no es va fer esperar gaire, ja
que va ser el mateix acte d’inici de les festes.
El pregó va tornar a la programació
després d’anys sense tenir-hi presència i
ho va fer, a més, amb un format nou i innovador.
La pregonera, la famosa atleta
vallenca Marta Galimany, va encetar les
festes amb una xerrada amb l’actor Pau
Ferran a la mateixa Plaça de l’Oli. D’aquesta
manera, el retorn d’un element festiu de
primer ordre es recuperava amb un caire
distès, proper i popular.
Tot i que es van mantenir la tradicional
petada de globus, la sortida de l’àliga va
deixar de simbolitzar el tret de sortida de
les festes, per encapçalar l’agenda d’actes
més folklòrics. De fet, en aquestes festes
s’ha establert una clara diferenciació
entre allò més actual i de caire familiar i
lúdic entre el 20 i el 22 de juny, i els actes
històrics, que han passat a tenir el seu espai
reservat entre el 23 i el 25 de juny.
MOMENT PER LA TRADICIÓ
Després d’un 22 marcat pels balls tradicionals,
va ser el moment d’estrenar el
segon bloc de les festes. A la proclamació
del llinatge de Ca la Rius com a Santjoanera
2023, la va seguir la sortida de l’àliga al
balcó de la Casa de la Ciutat, l’oneig de la
bandera conjuntament entre l’alcaldessa i
la Santjoanera d’enguany i la Tronada després
de desfilar fins al Pati. També era el
dia de l’arribada de la Flama del Canigó per
encendre les fogueres de Valls i la comarca.
Les Completes en honor de Sant Joan,
amb l’acompanyament del seguici cerimonial,
van ser un dels altres plats forts de la
jornada, en un dels esdeveniments més
característics i emotius de la Festa Major
vallenca, que va acabar amb la cascada de
llum, els focs d’artifici i els castells a l’antiga
a la plaça del Blat.
72
LA CIUTAT

CAFETERIA&CÀTERING
Preparem menús per a grups, esdeveniments, empreses, festes majors...
Carrer Avenir, 27 - Valls | n 696 496 665 | 648514249 | classicavenir@outlook.es | # @ classic_avenir
LA CIUTAT
73

Ficats de ple en el dia del patró de la
ciutat, les matinades i la diana dels trabucaires
van ser els encarregats de desvetllar
els més romancers per tots els carrers
de la ciutat. Tot seguit, va arribar una altra
de les novetats de la Festa Major de
2023. Per primera vegada es va celebrar
una tanda de lluïment de totes les danses
del seguici cerimonial a la plaça del Blat,
ampliant així una tradició reservada fins
ara únicament pel bestiari. El repic manual
de campanes, l’Ofici, les balladetes de
la imatgeria i el bestiari del seguici i la diada
castellera van completar el bloc del
matí, que es va reprendre a la tarda amb
el Tomb del Poble i que va finalitzar amb
una segona tanda de lluïment de les danses,
l’entrada de la bandera de la ciutat,
la ballada de l’àliga i l’enlairament de focs
d’artifici.
El diumenge va ser el torn del vot del
poble a la Mare de Déu del Lledó, amb els
gegants de la Ciutat. A la tarda, el Tomet,
amb el seguici petit, va fer bullir carrers i
places, i al vespre les festes es van encaminar
cap a la seva fi, amb la moixiganga, la
capelleta votiva de Sant Joan. El correfoc
i el piromusical van posar punt final amb
foc a dojo a unes festes renovades.
TALENT VALLENC EN PRIMERA LÍNIA
A banda de la presència de Marta Galimany
com a pregonera, la Festa Major
de Sant Joan també va voler incorporar
la reivindicació del talent vallenc en altres
punts de les jornades festives. La pallassa
Pepa Plana va ser escollida ambaixadora
“Per primera vegada es
va celebrar una tanda de
lluïment de totes les danses
del seguici cerimonial
a la plaça del Blat”
dels Xiquets de Valls, l’artista Mercè Modol
va tenir el seu espai amb l’exposició
‘Mercè Modol, setanta anys de pràctica
artística’, l’il·lusionista Jordi Caps va ser
partícip d’un dels espectacles familiars,
Mariona Escoda i Figa Flawas van actuar
a la nit i molts d’altres van comptar amb un
espai destacat a la graella de programació.
74
LA CIUTAT

Visita les bodegues Visendra
RESERVES
£639 33 88 92
Minfo@bodeguesvisendra.com
Els cellers Visendra, situats a Les Pobles,
obren el seu celler i organitzen visites
guiades que inclouen un tast dels seus
famosos vins vegans i ecològics, juntament
amb d’altres productes típics.
Una oportunitat única per tastar el vi
i gaudir de l’entorn on neix, des de les vinyes
plantades molt a la vora del monestir
de Santes Creus, fins a la seva elaboració a
les botes que es guarden al celler des de fa
diverses generacions.
Cal fer reserva prèvia per a la visita,
d’1.30h de durada.
LA CIUTAT
75

VALLS
6 DE CADA 10
HABITANTS DE L’ALT
CAMP S’IDENTIFIQUEN
AMB EL CATALÀ
L’estudi també afirma que el 45%
dels catalanoparlants fan les cerques
a Google i Youtube en castellà
La Plataforma per la llengua ha fet públic el
seu informe anual sobre l’estat de l’idioma a
tots els territoris de parla catalana. Segons
l’estudi, el 75% dels catalans afirmen saber
parlar bé aquesta llengua, mentre que
el 95,3% asseguren saber parlar en castellà.
Pel que fa a la llengua amb què s’identifiquen
els enquestes, la situació és ben diversa depenent
de la zona de Catalunya escollida. Al
capdavant del rànking està el Ripollès, amb
un 95,2% de persones que s’identifiquen amb
el català. Per la seva part, l’Alt Camp se situa
en setzena posició amb el 61,7% dels habitants
que s’identifiquen amb el català i el
6,7% que ho fan tant amb el català com amb
el castellà. Dins del territori, el Priorat lidera
la classificació amb el 80%.
CLARION PARTNERS PRESENTA LES SEVES NOVES
INSTAL·LACIONS AL POLÍGON DE VALLS
La posada en marxa de la multinacional nord-americana suposa una bona
injecció econòmica i laboral pel territori
El president de la Cambra de Comerç, Indústria
i Serveis de Valls, Josep M.Rovira, i l’alcaldessa
de Valls, Dolors Farré han assistit l’acte
de presentació de del nou centre logístic de
Clarion Partners Europe al Polígon Industrial
de Valls.
L’empresa nord-americana ha construit a Valls
dues naus, una de 21.000 m² i una altra de
9.000 m². Denominada ‘Valls Logistics Park’, la
plataforma disposa d’una superfície construïda
de 30.000 m², en un solar total de 53.000
m². La seva ubicació es troba tocant a les instal·lacions
logístiques d’empreses com Ikea,
Kellogg’s, Lear Corporation, Griffith Foods i
XPO Logistics, entre d’altres, el que suposa
un gran atractiu per corporacions i operadors
logístics. La posada en marxa de la multinacional
nord-americana al polígon suposa una
bona injecció econòmica i laboral pel territori.
Les noves instal·lacions compten amb 11,5 m
d’alçada lliure, 32 portes de moll i més de 300
places d’aparcament. l’empresa Carbonell Figueras
és la promotora del projecte.
LA COLLA VELLA ESTRENA LA GAMMA EXTRA AMB
EL 4 DE 9 AMB FOLRE I PILAR I L'ESPADAT DE 8 PER
SANT JOAN A VALLS
La Joves es conforma amb el 3 de 9 amb folre en el primer duel vallenc de la
temporada al quilòmetre zero casteller
Algunes de les altres dades interessants de
l’estudi és el nombre de catalanoparlants que
utilitzen la seva llengua en les cerques a Google
i Youtube Els resultats són sorprenents
i només un 55,4% ho fan en català. Entre els
que tenen tant el castellà com el català de
llengües inicials, la xifra baixa fins al 36,4%.
La Colla Vella dels Xiquets de Valls va descarregar
els primers castells de gamma extra
de l'any coincidint amb la diada de Sant Joan
a Valls. Els rosats van completar el 4 de 9 amb
folre i pilar a segona ronda i van acabar descarregant
el pilar de 8 amb folre i manilles. També
van fer els dos castells bàsics
de 9. A la Colla Joves l'actuació
no les va sortir com
tenien previst, de manera
que el primer duel vallenc
al quilòmetre zero casteller
se’l va endur la Vella. Els vermells
es van confirmar amb
el 3 de 9 amb folre com a millor
castell a primera ronda,
mentre que el 4 de 9 folrat
no es va mostrar amb garanties
després de dos intents
desmuntats on la canalla va tirar avall i va acabar
optant pel 5 de 8 i el 4 de 8. Una diada de
Sant Joan força àgil que es va completar amb
poc més de dues hores i mitja amb el pilar de 6
de la Joves quan passaven cinc minuts de dos
quarts de quatre de la tarda.
76
LA CIUTAT

LA CIUTAT
77

VALLS
JUNTS PER VALLS I ERC PRESENTEN EL SEU PROGRAMA DE GOVERN
El pacte entre les dues formacions busca “un Valls més just i cohesionat, amb igualtat d’oportunitats per a totes i tots”
Dolors Farré Cuadras i Teresa Rull Ferré, caps de llista de Junts per
Valls i Esquerra Republicana de Catalunya respectivament, han presentat
l’acord de govern entre les dues formacions a l’Ajuntament de Valls
per al mandat 2023-2027. El document destaca que l’acord té com a
objectiu «dotar Valls d’un govern municipal estable, que pugui oferir als
vallencs i a les vallenques una atenció de qualitat, mitjançant una gestió
eficient i eficaç, participativa i de consens, que posi les persones en el
centre de totes les polítiques locals». En aquest sentit, l’acord està basat
en la «transparència, la confiança, la responsabilitat, la transversalitat i
el consens entre els dos socis de govern» per tal de fer «un Valls més just
i cohesionat, amb igualtat d’oportunitats per a totes i tots».
Junts per Valls i Esquerra Republicana es comprometen durant aquest
mandat a treballar conjuntament per projectes de ciutat com la nova
comissaria de la Policia Local, la futura seu de l’Escola Municipal de
Música Robert Gerhard a l’edifici de Ca Padró, la creació d’habitatge
al Centre Històric, l’impuls del Parc Sanitari, la recuperació mediambiental
dels torrents, la ciutat ibèrica del Vilar, el polígon industrial, la
Residència Alt Camp, l’església de Sant Francesc, Ca Xapes o el futur
Centre Cívic.
ACTUACIONS PER AL FOMENT DE
L’AUTOCOMPOSTATGE I RETIRADA
D’ABOCAMENTS DE FIBROCIMENT
AMB AMIANT
S’han adquirit 50 compostadors i s’han realitzat dues
sessions formatives per promoure entre la població el
compostatge de matèria orgànica
L’Ajuntament de Valls ha promogut diverses actuacions per al foment
de l’autocompostatge i, a la vegada, per a la retirada d’abocaments de
fibrociment amb amiant. Aquest conjunt d’actuacions impulsades per
la regidoria de Sostenibilitat, Serveis Ambientals i Medi Natural del consistori
han suposat una despesa de 12.059 euros i han comptat amb el
suport de la Diputació de Tarragona amb una subvenció de 7.235 euros.
En concret, s’han adquirit 50 compostadors i s’han realitzat dues sessions
formatives per promoure entre la població el compostatge de matèria
orgànica. A Valls, l’any 2006 es va crear una xarxa de compostaires,
amb la que es van adquirir i distribuir entre la població i escoles un total
de 122 compostadors. Amb l’objectiu de potenciar la correcta gestió de
la matèria orgànica i promoure la prevenció de residus, ara s’ha ampliat
aquesta xarxa de compostaires amb 50 llars addicionals. D’altra banda,
l’Ajuntament també s’ha acollit a la línia de subvencions per la retirada i
gestió d’abocaments de fibrociment amb amiant. El consistori havia detectat
un total de 6 abocaments en diversos punts del terme amb aquest
material perillós que ha estat retirat i traslladat a un gestor autoritzat per
part d’una empresa especialitzada en la recollida, transport i gestió de fibrociment
amb amiant.
MÉS DE 800 INSCRIPCIONS A LES
ACTIVITATS D’ESTIU ORGANITZADES
PEL PATRONAT MUNICIPAL D’ESPORTS
Les activitats d’estiu tenen com a principal objectiu promocionar
l'activitat física tot combinant esport, oci, diversió i
aprenentatge
El Patronat Municipal d'Esports va iniciar a finals de juny les activitats
esportives per aquest estiu. Durant aquesta primera setmana participaran
més de 100 infants i joves d'entre els 4 i els 18 anys a activitats
com el Mini, l’Esportiueig i el Campus de Natació. Hi ha més de 800
inscripcions als diferents torns que es proposen fins al final de juliol. Les
activitats d’estiu tenen com a principal objectiu promocionar l'activitat
física tot combinant esport, oci, diversió i aprenentatge, tenint les instal·
lacions del Centre Esportiu Municipal El Fornàs com a centre neuràlgic.
Les activitats que es realitzen són el Mini Esportiueig, dirigit als menuts
d'entre 4 i 6 anys, l'Esportiueig, activitat poliesportiva per als nens i nenes
de 6 a 11 anys, i el Campus de natació, per infants i joves dels 8 als 18
anys Les altres activitats d'estiu són els tradicionals cursets de natació,
l’activitat a la piscina per a nadons o el programa que va néixer amb l’objectiu
de conèixer i iniciar-se a la gimnàstica hipopressiva i al Ioga Iyengar.
78
LA CIUTAT

PROPERA OBERTURA · ESTIU 2023
EL NOSTRE MÓN, LA TEVA EMOCIÓ
LA CIUTAT
www.museucasteller.cat
79

Adrià Miró Canturri
A més, SUMEM PER SALOU-PSC incorporarà
ERC a l’executiu municipal, una
aliança que suma majoria absoluta al consistori.
Entrevistem l’alcalde de la capital
de la Costa Daurada per conèixer com
encara aquest nou cicle i les transformacions
que ha de patir la ciutat.
PERE GRANADOS Alcalde de Salou
“La nostra prioritat és
situar les persones al
centre de l’acció del
Govern, amb polítiques
100% municipalistes”
L’alcalde Pere Granados enceta un mandat més
al capdavant de l’Ajuntament de Salou, després
que les eleccions del 28M deixessin la seva
coalició com la guanyadora dels comicis
Com valora els resultats dels comicis
municipals del mes de maig a Salou? Han
estat unes eleccions que han deixat clares
dues coses. En primer lloc, que la candidatura
de SUMEM PER SALOU-PSC consolida
de nou el seu lideratge amb una majoria
ampla de vots, quasi el 30%, superant amb
vots i percentatge les municipals del 2019.
Això és molt important perquè ens va donar
la força i la legitimitat per poder prendre
la iniciativa i explorar la formació d’un
govern plural i representatiu, que donés
estabilitat i cohesió a la gestió de govern.
En segon lloc, malgrat que alguns han
intentat confabular amb una majoria alternativa
absurda d’independentistes
amb la ultradreta, els resultats demostren
una bona satisfacció ciutadana respecte
a la gestió de govern i, sobretot, que una
majoria aprova les propostes electorals
presentades per aquest mandat, la qual
cosa ens anima a tirar-les endavant amb el
suport, la col·laboració i el consens d’ERC,
el grup municipal amb el qual hem acordat
compartir les responsabilitats durant
aquest mandat, i amb el qual acordarem
un nou Pla d’Acció Municipal que recollirà
les propostes i projectes.
Finalment, han forjat una coalició amb
Esquerra Republicana. La informació sobre
l’intent de govern alternatiu els ha
empès a realitzar aquest pacte? El pacte
és fruit de la bona disposició d’ambdós
grups per seure i parlar des del primer moment.
La coalició amb ERC se sustenta en
un acord programàtic i de reptes que compartim
i que creiem són positius per Salou.
Vam veure que les propostes electorals
eren 100% municipalistes i que hi havia
grans coincidències; i això va facilitar molt
l’encaix i l’entesa.
L’intent de formar un govern alternatiu a
la desesperada perquè la força més votada
no governés va fracassar per sí sola. Mai ha
estat motiu de preocupació ni element que
hagi precipitat un pacte amb ERC.
Quines coincidències programàtiques
existeixen entre els dos socis i
80
LA CIUTAT

quines són les prioritats? Com he dit
existeixen punts de coincidència tant en
projectes com en reptes i model de ciutat;
i això és el que ha de prevaler a l’hora de
consensuar una acció de govern unitària
i coherent i és el que ha facilitat l’entesa.
Tenim prioritats i les desenvoluparem
amb polítiques socials, econòmiques,
urbanístiques, mediambientals i de mobilitat,
aplicant criteris de sostenibilitat;
i serem molt rigorosos i constants impulsant
el benestar, el progrés, la igualtat, i
l’atenció i cohesió ciutadana. Per tant, les
diferències en qüestions molt concretes
i determinades no suposaran cap entrebanc,
sinó que han de servir com a punt de
partida pel diàleg i per arribar al consens.
Quines són les prioritats d’aquest nou
govern? La nostra prioritat és situar les
persones al centre de l’acció del Govern,
amb polítiques 100% municipalistes, i amb
projectes d’interès local. Per tant, serà important
el reforç d’una Administració local
atenta i de proximitat, moderna i eficaç,
participativa i transparent.
Quines són les inversions més rellevants
que ha de rebre Salou en els pròxims
quatre anys? Tenim previstes inversions
importants durant aquest mandat
com el nou Centre Cultural i Biblioteca
Pública Municipal, el nou Centre d’Atenció
i Benestar Social, el complex esportiu,
el complex intermodal de transports
i l’Eix Cívic, entre d’altres. També tenim,
finançades pels PSTD de la Secretaria
d’Estat de Turisme, la 2a fase de l’avinguda
de Carles Buïgas; la renaturalització
d’11 places públiques i renovació
de parcs i espais urbans; la restauració
paisatgística del nostre litoral i estabilització
de les platges; la renovació de
l’enllumenat urbà amb sistemes d’energia
renovable i d’eficiència energètica;
la dotació de nous sistemes i serveis per
avançar en el projecte Smart Salou; el
desenvolupament de corredors naturals
per senderisme i cicloturisme; i la dotació
de nous aparcaments dissuasius. I també
contemplem tots aquells projectes
d’inversió pendents i compromesos per
altres administracions, tant per part de
la Generalitat com per part de l’Estat espanyol.
En definitiva grans inversions de
transformació que han de posicionar Salou
com un municipi sostenible, ben equipat
amb serveis comunitaris, modern en
infraestructures i en mobilitat, dinàmic
econòmicament i desestacionalitzat.
El desmantellament de les vies del
tren és una de les grans transformacions
d’aquest mandat. Com avancen? Què
ha de suposar? Efectivament, eliminar el
pas dels trens pel mig del nucli urbà i el
desmantellament de les vies que va a bon
ritme, ha estat una de les grans reivindicacions
històriques que hem aconseguit.
Precisament, perquè permetrà una de
les grans transformacions. Recuperem
un espai vital per a les persones i podem
articular una nova mobilitat i una nova
configuració urbana al servei de les persones.
Aquest espai de 2 km de longitud
serà convertit en una gran avinguda de
vianants amb un gran espai central on
s’implantaran edificis de serveis com la
Biblioteca, un centre d’interpretació històrica
de caràcter immersiu, un espai per
a la infància, l’Escola d’Idiomes i un centre
d’emprenedoria i coworking, entre
d’altres. També s’hi ubicarà el traçat del
tren tramvia fins a la nova estació de Salou-Port
Aventura en construcció.
“La coalició amb ERC se
sustenta en un acord programàtic
i de reptes que
compartim i que creiem
són positius per a Salou”
LA CIUTAT
81

“Salou, com a municipi i destinació
turística, treballa per esdevenir
un centre de generació de
condicions de vida de qualitat per
a residents i visitants”
El nou pla director urbanístic de Hard
Rock encara no s’ha aprovat. Com està
evolucionant? Sempre he estat un gran
defensor d’aquest projecte per molts motius,
però un dels més importants és que
aporta dinamització econòmica i serà clau
per al repte de la desestacionalització. I en
conseqüència generarà noves oportunitats,
nous llocs de treball i estabilitat laboral,
i ens obrirà nous mercats i segments.
I com tots sabem per arrencar el projecte
necessita que s’aprovi el Pla Director Urbanístic,
que ha tingut molts entrebancs.
En aquest moment només li puc dir que
s’aprovarà.
El contracte de la brossa és una de les
qüestions que arrosseguem del passat
mandat. Quines previsions tenen en
aquest aspecte? El nou contracte de la
neteja i recollida de residus preveu una
millora substancial del servei en tots els
aspectes. En aquest moment estan a estudi
tècnic les propostes presentades per
les empreses i la previsió és que s’adjudiqui
abans que finalitzi l’any.
Al juny va reclamar al conseller d’Interior
la creació d’una Àrea Bàsica Policial
pròpia per Salou. Ha rebut resposta?
Efectivament, ho vaig reclamar alhora
que la dotació de més agents dels Mossos
d’Esquadra, que creiem insuficients per
donar servei a un municipi de les característiques
de Salou i que concentra a l’estiu
la població més gran de la demarcació de
Tarragona. Si hi afegim, a més, els visitants
de PortAventura i tenim present la construcció
del projecte de Hard Rock, llavors
l’ABP és un necessitat que s’ha de contemplar
i preveure seriosament. El conseller
es va comprometre a valorar-ho i estudiar-ho,
i donar-nos una resposta, i tinc la
confiança que ho farà.
Quines previsions turístiques es tenen
per aquesta temporada d’estiu que
comencem? Les previsions són bones i
esperem que finalitzi la temporada amb
un resultat excel·lent. En el seu moment
us avançarem dades. Ara per ara, però, pel
que fa al turisme estranger, el mercat de
proximitat és el que està tenint una resposta
més bona. En aquest moment l’ocupació
està essent molt bona i la perspectiva
és que continuarà amb aquesta tònica.
Esperem una temporada d’èxit tant en
nombre de visitants, com en pernoctacions,
com en despesa.
Una de les prioritats del seu mandat
i programa de govern es basen en una
la seva aposta pel turisme sostenible.
Quins són els principals avenços en
aquest àmbit? La necessitat de renovació
i transformació del nostre municipi, de
modernització de l'ecosistema turístic i de
reactivació de l'economia; fan que l'Agenda
2030 per al Desenvolupament Sostenible,
amb els ODS, formin part dels criteris
principals del nostre full de ruta com
a destinació turística i com a municipi. En
aquest sentit, des de fa uns anys, aquests
criteris formen part de les polítiques i les
accions que desenvolupem i que fan realitat
un Salou sostenible en les quatre
dimensions (econòmica, social, cultural
i mediambiental), així com un Salou inclusiu,
saludable, intel·ligent i innovador,
competitiu, resilient i desestacionalitzat.
Salou, com a municipi i destinació turística,
treballa per esdevenir un centre de
generació de condicions de vida de qualitat
per a residents i visitants; amb serveis
eficients i mobilitat sostenible, que impulsa
i aplica energies netes i renovables,
que protegeix el seu patrimoni cultural i
històric, així com el seu patrimoni natural,
especialment restaurant i preservant hàbitats
naturals i renaturalitzant espais per tal
de preservar la biodiversitat, incorporant
la gestió sostenible dels ecosistemes a la
planificació del territori. Un municipi que
també treballa per garantir noves oportunitats
per a totes les persones i en condicions
d'igualtat, i que promou un creixement
econòmic sostingut, inclusiu, circular i sostenible,
per tal d'enfortir la competitivitat a
través de la diversificació, la modernització
tecnològica, la digitalització i la innovació.
Per tant, els avenços i sobretot la planificació
de futur en tots els àmbits de la
nostra gestió, tenen en compte aquests
criteris i aquests reptes i els assumim amb
ferm compromís.
82
LA CIUTAT

ANIVERSARI
GRÀCIES PER REGAR
DIA A DIA LA NOSTRA VOCACIÓ
OFERTA
ANIVERSARI
DURANT TOT JULIOL
GESPA
ARTIFICIAL PER AL TEU JARDÍ
10%
DTE
GARANTÍA
DEL MILLOR PRODUCTE
I MÀXIMA QUALITAT
EXCLUSIU
NO ENCONTRARÀS
RES MILLOR AL MERCAT
NACIONAL
FABRICAT A CASA NOSTRA
100 % PROFESIONALS
www.aritjol.net
LA CIUTAT
606 16 81 61
info@aritjol.net
83

SALOU
SALOU ENGEGA UN
TRACTAMENT CONTRA
PARÀSITS EN ELS
PARCS DE GOSSOS
MUNICIPALS
La iniciativa pionera, que començarà
als pipicans del Parc d'Emprius i Manel
Albinyana, té com a objectiu crear un
entorn saludable per a les mascotes
La regidoria de Defensa i Protecció Animal
de l’Ajuntament de Salou ha anunciat una
nova iniciativa destinada a promoure el benestar
dels gossos. En un esforç per garantir
un entorn saludable per a les mascotes i prevenir
infestacions de paràsits, s’ha posat en
marxa el primer tractament insecticida en
els parcs de gossos d’Emprius i Manel Albinyana.
Aquest tractament d’higienització,
específic per a puces i paparres, es realitzarà
amb una freqüència de 15 dies durant l’estiu
i un cop al mes durant l’hivern. S’aplicarà una
polvorització directament a terra i als límits
de la zona de lleure dels gossos.
SALOU HISSA LES BANDERES DE QUALITAT DELS
SERVEIS I MEDIAMBIENTALS A LES SEVES PLATGES
L’Ajuntament de Salou ha hissat les banderes
que certifiquen la qualitat de les platges de la
capital de la Costa Daurada, des dels seus serveis
fins a la seguretat, passant pel respecte a
la sostenibilitat i el medi ambient. L’acte protocolari
d’hissada de banderes demostra posa de
relleu que s’han revalidat les Banderes Blaves a
Llevant i Capellans; la ‘Q de Qualitat Turística’ a
Llevant i Ponent; les ISO 14.001:2015 (certificació
avalada per AENOR) a 9 de les platges de
Salou: Ponent, Llevant, Capellans, Llenguadets,
Llarga, Penya Tallada, cala de la Font, cala de la
Vinya i cala Crancs; i el Safe Tourism Certified, a
la platja de Ponent i a la de Llevant.
L’alcalde Pere Granados, ha manifestat la seva
satisfacció pel fet que “fa més de quinze anys
que les platges de Salou obtenen certificacions
reconegudes, dins de l’àmbit del litoral català i
mediterrani”; un fet que “ens indica que el nostre
municipi està fent molt bona feina i que ens
la reconeixen”. Ha afegit que hi ha excel·lents
serveis, bona seguretat i un alt nivell de sostenibilitat,
a nivell mediambiental.
SALOU TRANSFORMARÀ LA PLAÇA D'ANDALUSIA
PER FER-LA MÉS ACOLLIDORA
Les obres de millora i adequació de la plaça estan programades per començar
a finals del mes d'octubre i contemplen la seva renaturalització
Durant aquesta activitat d’higienització, se
senyalitzaran les portes i accessos dels municipals
objecte de desinfecció amb un cartell
informatiu, amb un temps de restricció de
tres hores. Durant aquest període, el públic
no podrà accedir a les zones higienitzades, ja
que les portes es precintaran amb una cinta
i s’instal·laran senyals abalisadors. Un cop
hagin transcorregut les tres hores, les zones
de lleure per a gossos seran novament obertes
al públic i es retiraran les senyalitzacions
temporals. Aquesta mesura garantirà la seguretat
dels animals i dels ciutadans, permetent-los
gaudir de parcs més saludables i
lliures de paràsits.
L'Alcalde Pere Granados, acompanyat de diferents
regidors i tècnics municipals d'urbanisme
i jardineria, va mantenir una reunió veïnal
a la plaça d'Andalusia, davant la previsió
de dur-hi a terme una intervenció integral de
renaturalització, per convertir-la en un espai
amable i acollidor.
Durant la trobada, es van presentar els detalls
del projecte de millora que inclou canvis
en el paisatgisme, amb la substitució d'arbres
i vegetació per espècies més sostenibles, prioritzant
l'aroma i el color dels arbustos.
Un dels elements destacats del projecte és la
col·locació d'una lona per protegir del sol,
creant un ambient agradable perquè els veïns
puguin gaudir de la plaça. A més, s'habilitarà
una font i una àrea per a la realització d'activitats
i projeccions de cinema a l'aire lliure.
Amb aquest projecte,
es busca fomentar
una millor convivència
veïnal a través de la renovació
i l'adequació
de la plaça d'Andalusia,
convertint-la en un punt
de trobada agradable
i atractiu per a tots els
residents i visitants de
Salou.
84
LA CIUTAT

LA CIUTAT
85

SALOU
PREMIS ACADÈMIA DE GASTRONOMIA DE TARRAGONA PER ‘SABOR SALOU’
L’alcalde Pere Granados agraeix el reconeixement i posa en valor ‘la qualitat, com a base de l’èxit’ i ‘la popularitat de
'Sabor Salou'
L’alcalde de Salou i president del Patronat Municipal de Turisme, Pere
Granados, ha recollit el premi especial Anton Pont i Amenós a la Millor
Iniciativa Gastronòmica “Sabor Salou”, en el marc de la VIII edició dels
Premis Acadèmia de Gastronomia de Tarragona, que es van lliurar al
Castell de Vilafortuny de Cambrils. Recordem que “Sabor Salou”, organitzat
per l’Ajuntament de Salou, és una fira gastronòmica que se
celebra, anualment, al Passeig Jaume I, a la primavera, i que va ser concebuda
per donar a conèixer l’oferta de restauració del municipi i els
productes gastronòmics de qualitat del territori.
Pere Granados agraeix el guardó i destaca la bona trajectòria de la
gastronomia salouenca, de la mà de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria
de Salou (AEH), amb el suport de l’Ajuntament i el Patronat
de Turisme. Així mateix, valora l’èxit i popularitat de ‘Sabor Salou’, “un
referent gastronòmic i turístic a la Costa Daurada”, així com la completa
i variada agenda anual, “un bon producte que contribueix a la
desestacionalització”.
SALOU POSA EN FUNCIONAMENT LA
COMISSARIA DE PLATJA, UBICADA AL
PASSEIG JAUME I
Un total de 22 agents vetllaran per la seguretat de les
platges, turistes i ciutadans, durant els mesos estivals
La Policia Local de Salou ha obert aquest mes de juny la Comissaria descentralitzada
de Platja ubicada al Passeig Jaume I, que estarà en funcionament,
diàriament, des de les 10 h del matí, fins a les 20 h. Durant l’última
setmana de juliol i el mes d’agost, el servei serà fins a les 21 h. L’alcalde
s’ha mostrat satisfet pel bon servei que dona la comissaria de platja, proper
al ciutadà i molt àgil pel que fa a les gestions que ajuden a la seguretat,
convivència i harmonia, a la via pública a primera línia de mar.
Cal destacar que hi ha hagut un increment de plantilla, en relació amb
l’any 2022, amb la incorporació de dues persones. Així, aquest any, un
total de 22 agents estaran al servei de la població, vetllant per la seva
seguretat. Com a novetat, s’han comprat sis bicicletes elèctriques, que
milloraran el servei i contribueixen a la sostenibilitat mediambiental. L’any
passat, d’acord amb estadístiques, en aquesta comissaria es van arribar
a atendre més de 4.000 serveis, des de la recollida de denúncies, fins a
informació o ajuda.
L’OFICINA DE TURISME DE SALOU ES
CONVERTIRÀ EN UNA SMART OFFICE
La transformació forma part del projecte de generació de
nous continguts digitals, dins l’estratègia de sostenibilitat
turística
La Junta de Govern Local ha aprovat l’expedient administratiu per a la contractació
mixta del servei i subministrament de tecnologia per a la transformació
de l’Oficina de Turisme de la Plaça Europa en una Smart Office.
Dins del programa de Plans de Sostenibilitat Turística en Destinacions, s’impulsa
la transformació digital i modernització de les administracions de les
entitats locals, convocatòria extraordinària 2021, promoguda pel Ministeri
d’Indústria, Comerç i Turisme.
Segons ha argumentat l’alcalde Pere Granados, “estem treballant per impulsar
la modernització de l’Administració pública i per a l’execució del Pla
de recuperació, transformació i resiliència”. En aquest sentit, “el nostre objectiu
és transformar Salou en un municipi turístic intel·ligent, que ofereixi
una major qualitat de vida a residents i visitants”.
86
LA CIUTAT

LA CIUTAT
87

"El tramvia
generarà
una nova
jerarquització
del transport"
PERE SEGURA
Alcalde de Vila-seca
Pere Segura enceta el seu segon mandat a l’alcaldia de Vila-seca.
Després de quatre anys en minoria, el seu govern gaudirà d’una clara
majoria absoluta en solitari per tirar endavant els diversos projectes
que canviaran per complet el municipi.
Adrià Miró Canturri
Cal·lípolis Next Generation, les transformacions
en mobilitat, l’Estadi Municipal
o el nou POUM són algunes de les
qüestions que haurà d’abordar i executar
el batlle vila-secà. En parlem en aquesta
entrevista per La Ciutat.
Tornem als temps de majoria absoluta,
que ja va tenir el seu predecessor.
Quina és la clau d’aquest creixement?
No sé la clau. El que et puc dir és el que fem
nosaltres, la recepta que apliquem a la manera
de governar. Intentem escoltar totes
les sensibilitats i entenem que el govern es
fa des de la màxima responsabilitat i per a
tothom.
L’oposició havia posat en valor el diàleg
amb ells durant l’anterior mandat,
quan no tenia majoria. Amb aquesta
recomposició del Ple, on queda aquest
diàleg? En el mateix lloc. No estic massa
d’acord amb el sistema electoral de les
municipals, que extrapola el sistema parlamentari
a l’àmbit local. No és el millor
model. La gent té dret a escollir el seu alcalde
o alcaldessa i no ha d’estar subjecte
a pactes posteriors que moltes vegades
no s’han ni publicitat ni s’han decidit al
mateix municipi. En aquest sentit, entenc
que la gent que s’hi ha presentat representen
les visions que tenen els diferents
veïns del municipi i en el dia a dia s’hi han
de veure reflectits. Ara bé, quan entres en
la dinàmica política, els altres partits també
han de tenir voluntat de col·laboració
i consensuar idees. Si fa uns mesos vam
aconseguir aquesta dinàmica, la nostra
voluntat és mantenir-la.
Creu que la voluntat de la resta de
partits és aquesta? Forma part de les estratègies
que cada partit adopta i es veurà
els pròxims mesos. Estem molt tranquils.
La gent té un sisè sentit i, quan una oposició
es basa a posar pals a les rodes, tampoc
88
LA CIUTAT

és premiada. El govern té aquesta voluntat
d’escoltar, sigui a través dels partits o
del que ens arriba de la ciutadania de manera
directa.
El nou govern manté figures amb experiència,
però n’inclou també de noves.
Com descriuria aquesta conjunció? És
com una cursa de relleus. L’element que
traslladem és el bon govern de la ciutat i
tenir un projecte a llarg termini. Determinades
qüestions no les plantegem des
d’una visió de quatre anys, sinó generacional.
Els equips s’han de poder nodrir de
gent amb experiència i de gent nova que
aprèn les dinàmiques municipals perquè,
si és dona el cas, puguin agafar papers de
rellevància i lideratge al futur.
En la seva investidura va assegurar
que venien quatre anys “definitoris
i transformadors”. Què serà visible
aquests quatre anys? N’hi ha molts. El
frontal marítim serà una realitat, ja que
les obres començaran el setembre. Tots
els Next Generation que s’han aconseguit
i s’estan executant també seran visibles.
“Volem zones residencials,
que són poc sostenibles,
o volem zones més compactes
i amb un model de
ciutat dels 10 minuts?”
D’altra banda, també tenim tot el que té a
veure amb el tramvia i l’alta velocitat. L’altre
dia va sortir la notícia de l’avantprojecte
per l’estació urbana de Vila-seca amb
una inversió de 50 milions d’euros i que és
a 4-7 anys vista. Hi ha el desenvolupament
de la ZAL i altres equipaments municipals
com l’Estadi Municipal i alguns que tenen
a veure amb la transició climàtica o els espais
de convivència. A banda d’això, hem
de fer un nou POUM que serà el dels meus
fills i ha de contemplar les preocupacions
de les ciutats del futur. Seran quatre anys
apassionants que traçaran les línies dels
pròxims 30 anys.
Alguns dels projectes depenen de
les institucions espanyoles i catalanes.
Creu que aquests projectes estan lligats
al que passi el 23J? Desitjo i espero que
no sigui així. Si les polítiques de disseny i
infraestructures no tenen certa projecció
a mitjà i llarg termini, és fer feina per no
fer res. Estem avançant per uns camins
que poden ser més ràpids si hi ha afinitats.
En cas que no existeixi aquesta afinitat, no
vull dir que els parin, però van amb una dinàmica
molt menys assistida. Vull pensar
que aquestes qüestions s’han decidit des
de l’àmbit tècnic i la visió d’un país. Potser
la velocitat serà una o altra, però les decisions
ja està presa.
El fet de tenir majoria absoluta ajuda a
tirar endavant el POUM amb la seva visió?
És més fàcil només des d’un aspecte.
El POUM ha de ser un procés participatiu
i acompanyat de tots els partits polítics.
No ha de ser el pla general de Vila-seca
Segura, sinó el de tots. La facilitat no recau
en el fet d’imposar res, perquè no s’ha
d’imposar, sinó per aclarir que el tactisme
no val. Si es produeix, farem prevaldre la
confiança que ens ha donat la gent. Ha
d’haver-hi una voluntat de consensuar i
arribar a acords.
Quines claus ha d’incorporar? Estem
dissenyant la ciutat del futur. El POUM
de l’any 90 és el que estic implantant
quan hi ha creixements urbans. A aquesta
generació ens toca redefinir el pla perquè
la següent generació el gaudeixi. Ha
d’estar basada en les preocupacions actuals.
Quan parlem de sostenibilitat, engloba
molts temes: la gestió de l’aigua, les
temperatures, la transició energètica o la
mobilitat. El tramvia el que fa és generar
una jerarquització del transport. Haurem
de generar un canvi d’hàbits. Fins ara el
cotxe és el rei del ‘mambo’, però quan
s’incorpora un tramvia hi ha una jerarquia
diferent on es prioritza per davant
del vehicle privat. Hem de definir què vo-
LA CIUTAT
89

lem prioritzar i el volum de ciutadania de
Vila-seca. Volem zones residencials, que
són poc sostenibles, o volem zones més
compactes i amb un model de ciutat dels
10 minuts?
Cada vegada hi ha més demanda en
l’habitatge. Com ha de ser el creixement
per abastir aquesta demanda? No hem
de tenir el plantejament en què nosaltres
hem d’abastir la demanda del Camp de
Tarragona. Hem de fer-ho amb molt de
seny. En l’habitatge, hem de fer un creixement
just que tingui en compte totes les
sensibilitats. Hi ha gent que no pot adquirir
un habitatge des del mercat privat i han
de tenir un mercat d’habitatge assequible
per desenvolupar el seu projecte vital.
L’habitatge s’ha d’agafar des d’una visió
polièdrica.
En campanya, comentava que el mandat
hauria de tenir un clar accent en els
equipaments esportiu. Tenim la visió de
les ciutats saludables on passen coses.
Demanem que els nens estiguin menys
amb les pantalles, però els hi donem entorns
urbans poc aptes. Hem d’intentar
“Hi ha gent que no pot
adquirir un habitatge des
del mercat privat i
han de tenir un mercat
d’habitatge assequible per
desenvolupar el seu
projecte vital”
que hi hagi bones ofertes culturals i espais
on totes les generacions puguin tenir un
oci saludable.
La Ciutat Esportiva és un dels grans
punts pel que fa a equipaments esportius.
Quins tempos es plantegen? És un
gran projecte. La fase inicial està en 20
milions d’euros, que no els tenim tots i
alhora s’han de fer altres polítiques. Per
tant, farem gran part aquest mandat i
continuarem els pròxims anys. Si ho podem
accelerar, ho farem. Però les ciutats
han d’evolucionar gradualment i no hem
d’hipotecar res per un determinat equipament.
Quan vam començar el conservatori,
estàvem l’edifici que era les Antigues
Peixateries. No era el millor espai,
però era el que teníem. Després, quan
vam fer el nou conservatori, no tenia
l’Auditori, que el vam fer més endavant.
Hem de mantenir unes finances robustes
que ens permetin ser solvents davant els
imprevistos i alhora tenir una transformació
de la ciutat.
En l’àmbit del Hard Rock, el PDU es
manté aturat. Han pogut parlar amb la
Generalitat? Creuen que no compleixen
el que havien signat? Ho desconeixem del
tot, fa temps que no tenim una reunió. Ens
preocupa molt perquè és un projecte que
fa anys que dura. Si cada projecte ha de
durar aquests anys, ens ho hem de fer mirar.
Li donem tombs constantment i al final
la gent desconnecta. Estic a les esperes de
quin és el document final -si és que n’hi ha
un- i el valorarem quan passi. No sabem per
què no s’aprova ni es fan més reunions.
Una de les promeses era la B-40 del
Vallès, que ja s’ha complert. Creu que
també es complirà amb el Hard Rock o
és més escèptic? (Pensa) Soc escèptic. Fa
tantes vegades que ens diuen que queda
res amb una gestió de poca transparència
per part de la Generalitat, que al final no
saps en quin punt està realment.
Una de les grans transformacions
del municipi serà el projecte Cal·lípolis
Next Generation. Quina calendarització
es preveu? Dependrà de la disponibilitat
econòmica. El Port ha d’assumir grans inversions
i algunes les haurà de diferir en el
temps. Ara es farà la del frontal marítim i
han tingut fons Next Generation pel centre
d’interpretació. A partir d’aquí, hi ha la
Xarxa Natura 2000, tot el desenvolupament
de la ZAL i tota la part del contradic
i els elements que fan que la platja de la
Pineda s’estabilitzi de manera definitiva.
Com són inversions tan altes, s’hauran de
calendaritzar.
90
LA CIUTAT

Encuentra la casa de tus sueños
La mejor seleccción de propiedades
exclusivas y de alto standing
Carrer de la Sèquia Major, 5 - La Pineda
Hotel Gran Palas *****
rocabonapremium@gmail.com
Avinguda Diagonal 437, 1º-2ª - Barcelona
LA CIUTAT
637 472 410
91

Adrià Miró Canturri
Vila-seca ja està a punt per fer bullir els
carrers amb la Festa Major d’Estiu. Del 21
de juliol al 3 d’agost el municipi s’omplirà
d’una programació marcada per actes més
tradicionals de cultura popular, cinema,
màgia, focs artificials i en particular la música.
De fet, la festa estarà especialment
influenciada per la música en tots els seus
vessants i estils diversos. Des del concert
de Buhos fins a la disco dels 80 i 90 per als
més nostàlgics.
CULTURA POPULAR PER OBRIR
El primer cap de setmana serà el més
minso pel que fa a activitats, però aquestes
estaran carregades de tradició per
anar fent boca de cara als dies posteriors.
La festa que encetarà el programa serà la
de DJ Nacho Lascasas, que portarà quatre
hores de música al passeig Pau Casals durant
la nit del 21 de juliol. Amb temps per
descansar, la jornada castellera (19.00 h)
obrirà la tarda de dissabte amb les actuacions
dels Castellers de Sant Pere i Sant
Pau i dels Xiquets de Vila-seca al Parc del
Pinar del Perruquet. Donant pas a una nit
on el foc serà el principal protagonista.
Primer, amb el correfoc dels diables vila-secans
al passeig Pau Casals i, després,
amb el Gran Castells de Focs d’Artifici a la
platja del Racó. La música del dia la posaran
els Djs Pep Sánchez i Sanmarini, amb
els millors èxits dels 80 i dels 90.
L’altra pota tradicional estarà reservada
per diumenge. Per un costat, amb la mostra
de cultura tradicional que incorporà
trabucaires, danses catalanes i elements
VILA-SECA AMB
GANES DE FESTA
La programació de la Festa Major d’Estiu està
farcida d’activitats que combinen els actes
pròpiament tradicionals amb concerts, màgia
i propostes familiars
92
LA CIUTAT

de la cercavila (19.00h). I, posteriorment
amb una cercavila (21.00h) pel passeig
Marítim.
Entre setmana, les festes baixaran el ritme
per tornar amb força el següent cap de
setmana. Dilluns tindrà lloc un espectacle
familiar (20.00h), dimarts les Havaneres
amb rom cremat (21.00h) i dimecres la
projecció de la pel·lícula Padre no hay más
que uno 3 (22.00h).
EL PLAT FORT DE LA FESTA
Endinsats en el segon cap de setmana
de festes, la programació s’atapeirà per
donar cabuda a activitats per
a públics ben diversos. Un dels
concerts més esperats de la
Festa Major d’Estiu serà just
el divendres 28, quan la música
dels Amics de Manel (22.30h)
al Parc de la Riera donarà pas
al reconegut grup de música
catalana, Buhos. En paral·lel,
a la tarda els amants del foc
tindran la seva petita dosi amb
el correfoc petit (20.30h), l’Espai CU-
BIK albergarà la festa disco amb AMEV
(23.30h) i l’Espai Chill-out (22.00h) tornarà
a obrir les portes al jardí de la Biblioteca
de Vila-seca.
A banda d’aquesta nit de divendres,
l’Espai Cubik programarà dos altres nits
de concerts: la sessió de dissabte i la de
diumenge serà a càrrec d’AMEV i la de divendres
28 de juliol per part de Rubén Romero.
Tots tres tindran entrades a 5 euros.
L’Espai Chill-out, que repeteix un any més,
també s’allargarà en aquests dies. Des de
la seva obertura el 28 de juliol, estarà pre-
“La mostra de cultura
tradicional que incorporà
trabucaires, danses
catalanes i elements
de la cercavila”
LA CIUTAT
93

de diverses temàtiques (22.30h). Dilluns,
l’humor de Víctor Parrado, dimarts la
música de El Artiste i dimecres la màgia
d’Aleix Vidal.
El 3 d’agost, dia de la Invenció del Cos
de Sant Esteve, serà l’última jornada de
la Festa Major. Les matinades tronades
pel centre històric donaran el ‘bon dia’ als
vila-secans, que aquell matí també tindran
la part més catòlica de la festa amb
la Missa Major (12.00) a l’església parroquial
de Sant Esteve. A la tarda, hi haurà
la representació del Ball de Sant Esteve i,
després, el foc tornarà a estar al centre
per donar el colofó final a la festivitat.
Primer, amb els esclafits dels trabucaires
i el correfoc que desembocarà en un lluïment
final ple de llum. I, per rematar-ho
tot, el gran castells de Focs d’Artifici a la
Via Màxima acomiadaran dues setmanes
d’activitats de tota mena.
sent cada nit fins al 3 d’agost.
El matí de dissabte 29, les famílies prendran
el protagonisme amb la divertida
cursa d’obstacles esportivofamiliar de la
Vila-seca Family Race (10.00h). Un circuit
amb passadissos d’obstacles, equilibris
de troncs, pista americana, zona d’aigua
i fang. Les activitats de matí es tancaran
amb la Canyofi (13.00h) a la plaça de l’Església,
mentre que a la tarda la música de
les txarangues posaran color a la Cercabirra
(18.00h) entre el Castell de Vila-seca
i la plaça de l’Església. En aquella mateixa
plaça, tindrà lloc la segona jornada castellera
(18.30h) de les festes, aquest cop
amb els Xiquets de Tarragona i la Vella de
Valls acompanyant la colla local. A la nit,
l’orquestra Krypton seran els encarregats
del Gran ball de Festa Major (23.30h).
Els més matiners de diumenge 30 podran
participar a la quinzena edició del
Concurs de Pintura Ràpida de Vila-seca
(8.00h) i després posar a prova l’agilitat
mental als tornejos d’escacs per equip
(10.00h), organitzats pel club d’Escacs de
Vila-seca. Per completar les activitats matinals,
el Club Natació Vila-seca organitzarà
la consolidada travessia a la platja de la
Pineda (10.15).
Pels qui reservin forces de la nit anterior,
el vermut de Festa Major Route
N-340 comptarà amb fins a cinc punts
diferents per fer el vermut de diumenge
(12.00h). A la tarda, la cercavila del
Seguici Tradicional prendrà el paper
protagonista per recórrer els carrers vila-secans
amb els diables, trabucaires, el
Cavall Alat, geganters i els balls tradicionals
catalans.
“El 3 d’agost, dia de la
Invenció del Cos de Sant
Esteve, serà l’última jornada
de la Festa Major”
RECTA FINAL DE LES FESTES
Amb la Festa Major arribant als seus últims
dies, les nits de dilluns 31 de juliol al
dimecres 2 d’agost estaran amenitzades
amb espectacles familiars (19.00h), l’espai
Chill-out (22.00) i espectacles nocturns
94
LA CIUTAT

LA CIUTAT
95

CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES
Tots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manufactura
en el mateix restaurant. Un excel·lent equip de professionals amb una àmplia varietat de plats.
Carns selectes, entre elles l’acreditada Black Angus. Disposem de dos salons interiors i la gran terrassa
exterior, per a celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc. Demaneu pressupost sense compromís.
Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió
d’esdeveniments esportius, com la Fórmula 1 o, per descomptat, el futbol.
MELVIN RESTAURANT
C/Alcalde Pere Molas 6 Baixos 2, Vila-Seca | Tel. 977 396 346
96
LA CIUTAT

LA CIUTAT
97

VILA-SECA
VILA-SECA COMPTA
JA AMB UNA
CARPETA CIUTADANA
INTERADMINISTRATIVA
L'Ajuntament de Vila-seca s'incorpora
a l'espai personal interadministratiu
català
L’Ajuntament de Vila-seca ha posat en marxa
una iniciativa innovadora per a millorar la relació
entre la ciutadania i l’Administració amb la incorporació
a l’Espai Personal Interadministratiu
proveït pel Consorci AOC. A partir de la posada
en marxa del servei El meu Espai, la ciutadania
pot accedir a la carpeta ciutadana amb una visió
integrada i interadministrativa de les tramitacions
ciutadanes, tot simplificant i facilitant la interacció
amb l’Administració des d’un únic lloc.
Accedint a un únic espai digital, la ciutadania pot
fer seguiment amb independència de l’Administració
que sigui la que ho gestioni.
PERE SEGURA ORGANITZA EL NOU CARTIPÀS
MUNICIPAL DE VILA-SECA
El govern tindrà set tinències d'alcaldia i Josep Toquero serà el portaveu
L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha organitzat
el nou cartipàs municipal després d’obtenir
majoria absoluta el passat 28-M amb tretze
regidors. El govern comptarà amb set tinències
d’alcaldia i el portaveu serà Josep Toquero
que també es farà càrrec de Serveis Generals,
Seguretat i Civisme i tindrà la segona tinència.
La primera serà per a Manuela Moya, regidora
de Cultura, Lleure i Coneixement, Cristina Cid
ocuparà la tercera tinència i la regidoria d’Innovació
i Serveis al territori, la quarta serà per a
Lucía Teruel que serà la responsable d’Acció
Social i Polítiques d’Igualtat, mentre que Elisa-
La selecció tindrà en compte la qualitat artística
de les propostes pel que fa a creació, interpretació
i posada en escena, el seu nivell d’innovació
i originalitat, el seu caràcter d’estrena i la
projecció que la participació a la FiM Vila-seca
pot suposar per a un projecte musical. Es poden
inscriure a la FiM Vila-seca els projectes musibet
Torrademé (cinquena tinent) es farà càrrec
d’Hisenda, Economia i Finances.
La regidora d’Assumptes de la Pineda i Platges i
sisena tinent d’alcalde serà Esmeralda Núñez i
David Rodríguez ocuparà la setmana tinència i
tindrà a les seves mans Habitatge, Canvi Climàtic,
Obres i Mobilitat. Finalment, Miguel Ángel
Almansa serà el regidor d’Assumptes de la Plana,
Via Pública i Vialitat Rural, Alberto Miguel
el regidor d’Esports, Jordi Trillo el responsable
de Joventut, Relacions Cíviques i Entitats Veïnal,
Lluïsa Clavé, regidora de Turisme, i Nerea
Mohino la de Sanitat i Salut Pública.
LA FIM VILA-SECA OBRE CONVOCATÒRIA DE
PROPOSTES ARTÍSTIQUES PEL 2024
El període d’inscripció de propostes artístiques finalitza el 16 d’octubre de 2023
Una de les principals característiques d’aquest
espai personal és el control total de les gestions.
Gràcies a aquesta eina, els ciutadans podran
conèixer l’estat de les seves gestions i tràmits
amb l’Administració d’una manera senzilla i
transparent. Ja no hauran de buscar informació
dispersa en diferents llocs, ja que tot estarà integrat
en una única plataforma interadministrativa.
El servei permet una visió interadministrativa
dels registres, altes, factures, recursos i
altres activitats de relació entre la ciutadania i
l’administració. Amb aquesta eina, la ciutadania
disposarà d’una visió unificada i constantment
actualitzada de les seves actuacions i tràmits de
les administracions integrades.
Fins al pròxim 16 d’octubre
està oberta la convocatòria artística
per participar en la FiM
Vila-seca, fira de música emergent
i familiar 2024. La FiM és
l’aparador i mercat de la música
moderna emergent i dels espectacles
musicals familiars fets a
Catalunya. La convocatòria està
adreçada a dues tipologies de
propostes: els grups i artistes
emergents de qualsevol estil de
música moderna que es trobin
als inicis de la seva trajectòria;
les companyies, grups i espectacles
de música per a públic
familiar.
cals procedents de Catalunya: aquelles bandes
que assagin o que algun dels seus membres visquin
al territori català. En la secció de música familiar
i per a tots els públics es poden presentar
també propostes procedents d’altres territoris
de l’Estat espanyol. Les propostes musicals poden
ser interpretades en qualsevol idioma.
98
LA CIUTAT

English Language School
Academia de inglés Vila-seca
Clases para todos los niveles
Preparación de Cambridge
Extraescolares
PET
PRELIMINARY EXAM TEST
FCE
FIRST CERTIFICATE IN ENGLISH
CAE
CERTIFICATE ADVANCE IN ENGLISH
¿Necesitas un título de Cambridge?
+34 602 589 603
expressenglish_vs
www.expressenglishvs.com
LA CIUTAT
Carrer de Ramon Llull, Vila-seca, Tarragona, 43480
Profesor nativo
Profesor cualificado
10 años de experiencia
99
Trabajo con escuelas locales

“Cada sessió fotogràfica ha de
ser única per poder representar
el teu estil de vida”
Coneixem el fotògraf Dani Legaz i el seu projecte innovador. Una Granja-
Estudi on envoltar-se de natura, animals i un ambient per gaudir
Redacció
D’on ve la teva passió per la fotografia?
Soc fotògraf de segona generació i els
caps de setmana estaven plegats de casaments.
Per això, vaig passar molts estius
amb els meus avis materns en un poblet a
la vora del riu Cinca. Allí amb els amics ens
colàvem a les granges del poble i sempre
deia que de gran volia cuidar d’aquelles
bèsties. A l’estiu que vaig complir 11 anys,
vaig agafar el flash d’ajudant i va començar
la passió per l’ofici dels meus pares. Ara
bé, aquell estiu vaig trobar molt a faltar
les meves gallinetes.
A banda de la fotografia i el món rural,
quins altres àmbits t’han atret? Sempre
he intentat continuar formant-me. La decoració
d’interiors és un camp que m’ha
atret molt i de gran vaig cursar estudis de
decoració, un coneixement que vaig afegir
al meu estudi.
tir en el “fotògraf granger”. D’aquesta manera,
puc intentar fer sentir a les famílies el
que vaig sentir quan era un marrec.
Com és aquesta Granja-estudi de fotografia
on treballes? Realment, és un
espai únic per gaudir amb la família, el teu
nadó o el teu embaràs i connectar amb el
punt natural i salvatge. Ets en un estudi
fotogràfic, però al mateix temps t’acompanyen
les meves gallines, la Golden Lua
Aleshores, amb aquest nou projecte
tot el que t’agrada es fusiona... Exacte!
Creia que era el moment de fondre aquella
formació amb el que m’apassiona i fer una
cosa amb què connecti més enllà del vessant
professional. Per això em vaig converi
els tres gatets. Tots ells estan en un jardí
preciós amb espais personalitzats. La clau
és que aquesta unió fa que la sessió sigui
més divertida i sobretot memorable.
Has notat que la gent ho viu de manera
diferent? Sí. A més, sempre intento
tenir cura que cada sessió sigui personalitzada
i única perquè les fotografies
realment representin la teva família i el
teu estil de vida. A més, un altre factor
interessant és que l’ambient evita que la
càmera resulti intimidant, com passa a
vegades en un estudi normal. Tracto de
guiar els qui venen perquè s’hi sentin còmodes
i relaxats. La intenció és gaudir del
moment.
C/ Josep Tenor Foraster, 5 - Vila-seca
Tel. 977 393 713
# @danilegazfotografo
(@dani.legazfotografia
www.danilegazfotografo.com
100
LA CIUTAT

Personatges del Ball de Sant Esteve, dibuixats per Ramon Farriol Xatruch (1877)
EL RESCAT DE SANT ESTEVE
Adrià Miró Canturri
El Ball de Sant Esteve és una de les parts
del programa més històriques, però que
alhora fa poc temps que torna a ser present
entre la festa vila-secana. L’any 2018,
la Secció de les Lletres de l’Agrupació
Cultural de Vila-seca el va recuperar amb
el propòsit de ser representat cada any
el dia 3 d’agost. Per trobar la informació
més antiga sobra aquest ball, ens hem de
rememorar a l’any 1775 i hi ha constància
que es va representar fins al 1896. Tot i
això, l’any 1965 coincidint amb la inauguració
del nou Piló del Rescat se'n va fer
una nova representació.
Aquest ball representa la llegenda del
rescat de Sant Esteve. La història narra
com Sant Esteve allibera Galceran de Pinós,
fill dels senyors de Bagà i almirall de
Flota del Comte Ramon Berenguer IV,
que havia acabat pres en la conquesta
d’Almeria juntament amb el cavaller Sant
Cerní. La intercessió del sant va evitar que
s’oferís part del patrimoni del baró de Pinós
i cent donzelles com a contrapartida.
Segons la llegenda, Galceran i la comitiva
que l’anava a rescatar es van acabar trobant
a mig camí entre Tarragona i Salou,
al Camí del Racó de Vila-seca. A banda del
ball, la història també està present als Gegants
de Vila-seca, amb la figura de Galceran
i la de la Donzella del rescat.
LA CIUTAT
101

VIU UN POSTPART
CONSCIENT I CONNECTA
AMB EL TEU NADÓ
El servei de fisioteràpia de Vila-kinè es focalitza en el sòl pelvià per
ajudar les mares en la preparació pel part i la recuperació postpart
en els primers 9 mesos del bebé
Redacció
Cada dona viu l’embaràs, el part i les
primeres etapes de la maternitat d’una
forma diferent. Tanmateix, treballar el sòl
pelvià mitjançant exercicis de fisioteràpia
és una decisió, avalada científicament, que
comporta importants beneficis com ara
tractar la incontinència urinària, millorar
la funció sexual i reduir la severitat dels
prolapses d'òrgans pelvians en el postpart.
De fet, els prolapses d’òrgans pelvians
afecten entre el 5 i el 10% de les dones
en edat fèrtil i estan fortament associats
al part. D’altra banda, aproximadament
el 50% de les dones perden una part de la
funció del sòl pelvià degut al part.
Més enllà del que recomanen els estudis,
és especialment important ser conscient
dels canvis en l’organisme per poder
tenir cura del propi cos, així com fomentar
la connexió amb el nadó.
En primer lloc, cal ajudar al cos a recuperar
la força i alliberar tensions, a través del
treball de perineu, hipopressius, primers
abdominals, estiraments i respiracions.
També, tenen un paper indispensable en el
postpart l’equilibri i l’energia. Per això, és
cabdal conèixer el propi estat emocional i
aprendre a gestionar les inseguretats. I no
només has de connectar amb tu mateixa,
també amb el teu nadó.
“L’assessorament a Vilakinè,
a més, permet establir
vincles amb altres
mares amb qui compartir
experiències i incerteses”
L’assessorament a Vila-kinè, a més, permet
establir vincles amb altres mares amb
qui compartir experiències i incerteses.
“Amb aquestes classes tinc l’oportunitat
d’estar acompanyada del meu nadó i realitzar
exercicis essencials per la meva recuperació”,
expressa una mare satisfeta
amb les sessions que realitza Irene Blasco.
Una altra de les mares afegeix, també,
que és “la millor manera de poder treballar
els exercicis de recuperació postpart
i fer-ho d’una manera amena i divertida”.
Així, aquest centre de fisioteràpia situat a
Vila-seca fomenta un postpart conscient
i un acompanyament personalitzat a les
mares i els seus fills o filles.
Les professionals de Vila-kinè ofereixen
un ventall ampli de serveis segons les
necessitats de cada dona: des de sessions
de valoració del sòl pelvià a sessions de
fisioteràpia orientades a reduir tensions
cervico-dorsals, equilibrar la regió lumbo-sacra,
desbloquejar el diafragma, elastificar
i desensibilitzar la cicatriu en cas de
cesària o recuperar la diàstasi abdominal.
Així mateix, des del centre proporcionen
pautes dietètiques personalitzades -per
l’etapa de lactància- i espais on treballar
conjuntament amb el nadó en els seus primers
mesos de vida.
102
LA CIUTAT

LA CIUTAT
103

VILA-SECA
EL PORT TARRAGONA
ESTUDIA 5 OFERTES
PER A L’ELABORACIÓ DE
L’ANÀLISI ESTRATÈGICA
2024-2028
MÉS DE 800 INFANTS I JOVES GAUDIRAN AQUEST ES-
TIU DEL MEGAESTIU I L’EXTIU EXTREM A VILA-SECA
Ambdós casals compten amb activitats diverses com són tallers, expressió
artística, esports, jocs d’aigua i sortides
Des del juliol ha començat ja a Vila-seca una
nova edició dels casals d’estiu per a joves.
Fins al pròxim 11 d’agost hi passaran un total
de 829 infants i joves que ja poden gaudir
dels coneguts casals Megaestiu i Extiu Extrem.
Concretament, s’han inscrit 717 infants
al Megaestiu i 97 joves a l’Extiu Extrem. Cal
destacar que un 80% d’aquestes inscripcions
es van fer en línia, ja que, per primera vegada,
l’Ajuntament de Vila-seca posarà a disposició
de la ciutadania una plataforma per a realitzar
la inscripció de forma telemàtica.
Cal recordar que el Megaestiu és un casal inclusiu
adreçat a infants escolaritzats de P3 a 6è de
primària, que tindrà lloc fins a l’11 d’agost a les
escoles Antoni Torroja i Miret i Sant Bernat Calvó.
Per la seva banda, els joves d’entre 12 i 17
anys participen de l’Extiu Extrem, que s’allargarà
fins al 28 de juliol. Les activitats d’aquest casal,
com ja és tradicional, es desenvolupen a l’Espai
Jove “Casa dels Obrers”. Ambdós casals compten
amb activitats diverses com són tallers, expressió
artística, esports, jocs d’aigua i sortides,
sota l’eix comú de les dones al llarg de la història.
El projecte valorarà i estudiarà els
reptes que es poden presentar per
tal de dibuixar un Port de futur,
competitiu, sostenible, social,
respectuós i pioner
El passat mes de juny, el Port Tarragona, va publicar
la licitació Assistència Tècnica per a l’elaboració
de l’Anàlisi Estratègica pel Port Tarragona
2024-2028 horitzó 2040. El pressupost
base de licitació és de 110.000 euros (sense
IVA) i el període d’execució de l’assistència es
preveu que serà de 4 mesos. Fins al 21 de juny
es van poder presentar totes les sol·licituds
interessades i el Port, a hores d’ara està estudiant
les 5 propostes rebudes.
A LA PLATJA DE LA PINEDA LLUEIX JA LA
BANDERA BLAVA
Vila-seca ha rebut també una menció especial en Educació Ambiental
Des del 29 de juny llueix ja a la platja de la Pineda
la Bandera Blava. Amb l’inici de la temporada
d’estiu, l’Ajuntament de Vila-seca enlaira
com cada any aquesta marca de qualitat que
atorga l’Associació d’Educació Ambiental i del
Consumidor (ADE-
AC) i que serveix
per distingir les platges
que compleixen
amb els requisits de
seguretat, gestió
ambiental, neteja i
serveis marcats per
la Unió Europea.
Cal recordar que la
platja de la Pineda ja
fa 24 anys que gaudeix
d’aquesta qualificació
ininterrompudament.
Enguany, però ha obtingut també
una menció especial en Educació Ambiental, un
distintiu que s’atorga només a 3 municipis amb
bandera blava d’Espanya i que ha estat concedit
a Arucas, Orihuela i Vila-seca.
L’objectiu d’aquesta anàlisi vol establir les tendències
amb impacte al Port Tarragona per
tal de permetre el disseny del port de futur i,
posteriorment es definirà la visió estratègica i
el pla d’acció per a la seva implantació. Les iniciatives
troncals que l’APT té marxa tindran un
pes especial en la definició del futur del Port de
Tarragona i, per tant, tindran un paper i un encaix
determinant en el disseny del pla estratègic.
En el camp de la sostenibilitat, amb el compromís
ver la intermodalitat i en el canvi dels
models econòmics. Projectes de negoci com la
Zona d’Activitats Logístiques, la intermodalitat
amb la terminal Guadalajara-Marchamalo,
entre altres exemples. Alhora, també hi ha
iniciatives i projectes de caràcter més social i
mediambiental com la museïtzació de la vil·la
romana de Cal·lípolis o la restauració ambiental
dels aiguamolls de La Pineda.
104
LA CIUTAT

LA CIUTAT
105

LLISTAT DE DISTRIBUCIÓ LA CIUTAT
TARRAGONA
Mèdica Tarragona Joaquima Vedruna, 23
Consultes Ext. Monegal (Viamed) López Peláez, 11
Centre Mèdic Alomar Taquígraf Martí, 4
Laboratoris Domingo Pau Casals, 11
Activa Mútua Pin iSoler, 12
Centre Mèdic Rambla Nova Rambla Nova, 103
Notaria Sáez De Santamaría Rambla Nova, 113
Notaria Miquel Roca
Rambla Nova, 114 3er
Notaria Doblado
Rambla Nova, 117 2n-2a
Laboratoris Vidal Rambla Nova, 121
Registre Propietat
Pons d'Icart 2, 2on
Royal Tarraco Sant Auguri, 5
Centre Mèdic Roma Alcalde Lloret, 1
Fontanet Gasòmetre, 24
Centre Diagnòstic Imatge Vidal i Barraquer, 4
Gimnàs Orion Fortuny, 25
Cambra Propietat Urbana Méndez Núñez, 23
Notaria Estrada
Rambla Nova, 26 Entl.
Clinimedic Rambla Nova, 58, 2-A
Centre Mèdic Tarragona Rambla Nova, 78
Biblioteca Fortuny, 30
Club Nàutic Tarragona
Port Esportiu S/N
ITV Nàstic
Budellera S/N
URV
Escorxador
Diputació de Tarragona Passeig St Antoni, 100
Ajuntament de Tarragona Plaça de la Font, 1
OMAC Rambla Nova, 59
Padel Indoor Francolí Parc 10 Nau 12
Holos Ass.de Catalunya, 6
Repsol
Polígon Pobla Mafumet
DOW
Autovia de Salou
BASF
N-340 La Canonja
Nikko Center Crta. València, 206
Autoforum Caràbia, 5
Motor 23 Caràbia, 10
Tarraco Center Crta. València, 248
Garancar Crta. València, 220
Joaquim Oliva Josep MªFolch i Torres, 2
Autoxandri Josep Mª Folch i Torres, 12
Jaguar-Land Rover Crta. València, 248
Clinica Dorsia
Plaça Imperial Tarraco
Embriogyn Estanislau Figueres, 8
Mc Mutual Alguer, 11
Viamed Monegal Pere Martell, 39
AEQT Marquès De Montoliu, 2
Tennis Tarragona Bar Via Augusta, 0
Club Natació Tarraco Bar Passeig Torroja, 86
Ability Salud Macià Mallol i Bosch, 6
Centre Colom
Colom 5, 1er-4a
Infermeria i Gestió Prat de la Riba, 6 - local 7
Centre Mèdic IV Torres
Baro IV Torres, 11B
Clínica Vida'm
Catalunya 22, Entresol 1a
Cambra Comerç Pau Casals, 17
Clínica Dental Bonadent Ramon i Cajal, 44
Alba Clínica Dental Av. Roma, 18
Clínica Dental Tarragona Tuces Lluís Companys, 14
Montse Timoneda Prat de la Riba, 18
Abaden Dentistas Francesc Macià, 2
Andreu Ulldemolins Plaça Imperial Tarraco, 2
Clínica Dental Palazon Rambla Nova, 111
IB Clínica Dental Mossèn Ritort i Faus, 25
AC Clínica Dental Vidal i Barraquer, 9
Covestro
Pol. Q. Sud, Vial dels Prats
Asesa
Crta. Salou S/N
Clariant
La Canonja
Kemira
Verge de la Pineda (Vila-seca)
Dixquimics
C/ Dotze (Bonavista)
Elix Polymers
Pol. Ind. Crta. Vila-seca- La Pineda
Messer Autovia Salou, Km 3,8
FCC
C/ del Coure Pol. Ind. Riu Clar
Panet Rambla Nova, 104
Panet Pl. Corts Catalanes, 2
Farinus Pl. Corsini, 2
Farinus Joan Fuster, 7
Farinus Doctor Mallafré, 3
Panishop Pl. Corsini, 4
Panishop Pl. Corts Catalanes, 3
Panishop Marquès de Montoliu, 4
Fleca 2000 Pl. Ponent, 1
Fleca 2000
C/ Sant Benilde
Fleca 2000 Reina Maria Cristina, 5
Enrich Rambla Nova, 96
La Costarrica Rambla Nova, 73
La Costarrica President Francesc Macià, 17
Granier Av. Ramon y Cajal, 32
Granier Rambla Nova, 80
La botiga del cafè - Brasilia Rambla Nova, 88
Tradicionarius Rovira i Virgili, 32
Tradicionarius Av. Ramon y Cajal, 25
REUS
Notaria Pedro Carrión
Pl. Pintor Fortuny 1, Ppal 1a
Notaria F. Javier Pajares Raval Santa Anna, 22
Notaria Jose M. Navarro Pl. Pintor Fortuny 1, Ppal 3º
Registre Propietat Reus
General Moragues,76
Centre Mèdic CMQR Plaça Llibertat, 10
Centre Mèdic Reus Sant Joan, 34
Activa Mútua Carrer Del Roser, 107
Laboratori Domingo
Plaça Llibertat, 10 baixos
Laboratori Analisis Lab Cami De L'aleixar, 38
OMAC Plaça Mercadal, 1
Tennis Monterols Crta Reus-Cambrils, Km 1
Reus Ploms Marià Fortuny, 5
Redessa Bellisens, 42
Redessa Camí De Valls, 81
Cambra Propietat Urbana Plaça Catalunya, 5
Centre MQ Reus Antoni Gaudí, 26
Biblioteca Central Escorxador, 1
Clinica Alomar Pintor Tapiró, 5
Centre Medic Estibel Sant Elies, 34
ABS Reus
Astorga, S/N
Medinamic 2010 Plaça Llibertat, 10
Notaria Ochoa Prat De La Riba, 41
Institut Clínic Passeig Suñer, 51
Uroequip Pintor Tapiró 5
Reus Deportiu Antoni Gaudí, 66
Multioficines La Salle Av. La Salle, 45
Centre De Lectura Major, 15
Círcol De Reus Plaça Prim, 4
Padel Indoor Camí De Valls, 98
Padel X4 Faió, 7
Sanitas Dental Raval Martí Folguera, 28
Laboratorios Escuredo Doctor Domènech, 1
Asisa Passeig Suñer, 28
Vitaldent Prat De La Riba, 13
Garancar Recasens i Mercade, 51
Tarraco Center
C/ Cambrils, S/N
Autoxandri Passeig Suñer, 30
Motor 23 Av. Falset, 142
Autoforum Crta. d'Alcolea 138
Clinica Dorsia C/ Del Roser, 16
Especialitats Mèdiques Reus Doctor Vilaseca, 9
Mútua Universal C/ Ample, 56
Fremap Maria Aurèlia Capmany, 6
Cambra Reus Boule, 2
Sergio Lagorio Carrilet, 19
Clinica Dental Alba Antoni Gaudi, 3
Marcelo Castellano
Passeig Prim, 32, 4 t-1a
Blancadent Llibertat, 4
Ortodent Sant Jordi, 17
Futurdent Sant Joan, 2
Panishop Sant Joan, 34
Enrich - La Fira Av. Sant Jordi, 6
La Costarrica Pl. Llibertat, 4
Granier Pl. Llibertat, 14
La Botiga del Cafè - Brasilia
C/ St. Pau i St. Blai
Tradicionarius Raval Jesús, 48
VILA-SECA
ITV C-340, Km 1154
CAP
Galceran De Pinós, S/N
Antonio Simon
Pau Casals 85, 1er
Ajuntament Plaça de l'església ,26
Iclinic Ramon D'olzina, 19
Piscines Municipals Pere Molas, 26
Auditori Josep Carreras Pl. Frederic Mompou, 1
Biblioteca C/ Tarragona, 7
Notaria Francesc Martí i Padrós, 2
Base C/ De La Font, 14
Conservatori Av. Generalitat, 27
Pavelló Esportiu La Pineda Amadeu Vives, 42
CAP La Pineda Alfredo Kraus, 24
Registre Propietat Pere Cardona, 4
Clinica Bonadent
Països Catalans, 1, 1er-G
Dr. Carles Bonet Països Catalans 1
Fisiovilaseca Sir Esteve Morell Scot, 3
Clínica Dental Sonia Ruiz Anselm Clavé, 3
Salut Vilaseca Josep Forasté, 2
Asisa
Pere Molas
Olzina Dental
Pl. Parc De La Riera, 1, 1er-2a
Clínica Dental Susana Anadón Ramon D'Olzina, 44
Clínica Dental Mediterránea Pere Molas, 13
Forn Sans Verge de la Pineda, 2
Granier Tarragona, 5
Aquum SPA-Estival Park Pg. Pau Casals, 55
Spa Gran Palas La Pineda Sèquia Major, 5
SALOU
CAP Arquitecte Ubach, 11
CAP Carrilet, 12
Esplai Carrilet Plaça Carrilet, 2
Cafeteria Ajuntament
Passeig 30 D'octubre
OMAC Ajuntament
Passeig 30 D'octubre
Biblioteca Ponent, 16
L'esplai de La Caixa
Carles Roig/Pg. De L'estació
Pavelló Municipal Milà, 5
Escola Municipal de Música
Arquitecte Ubach
Salou Mèdic
Barcelona, 30, 3er-5a
Global Medical Care Francolí, 8
Centre Mèdic Salou Via Roma, 11
Antonio Simon Vendrell, 6
Ciscar Clinic Barcelona, 68
Notaria Jose Miguel Pastor Francolí, 10
Notaria Jesus Alfredo Fernandez Barcelona, 16
Registre de la Propietat Montsià, 2
Centro Médico Salou Valls, 4
Cliínica Dental Moreno Montalvo Via Roma 23, 1 3
Clínica Saldent Pau Casals, 19
Clínica Dental Croma Ciutat De Reus, 11
Clínica Dental Sonia Trilla
Carrilet, 10, 1er-2a
Clínica Dental Dra Clols Via Augusta, 17
Club Tenis Salou Bar L'Avenc, 37
Bar Aragón Major, 36
Capuccino
Via Roma,5
Chapeau Barcelona, 32
Coffee Break Berenguer de Palou, 5
Panet Barcelona, 59
Granier Barcelona, 42
VALLS
CAP Dr. Sarró Vallvera, 8
Llar de Jubilats Mare Maria Güell, 2
Biblioteca Sant Pere, 2
Ajuntament Pl. Blat, 1
OAC Pl. Blat, 1
Pavelló Joana Ballart Prat de la Riba, 14
Centre Esportiu El Fornàs Arquitecte Vives, 5
Escola Municipal de Musica
Passeig de l’estació, 41B
Clínica Vital Sta. Joaquima Vedruna, 5
Centre Mèdic Alt Camp Vallvera, 6
Pius Hospital Pl. Sant Francesc, 1
Notaria Santa Teresa, 5
Registre de la propietat Montblanc, 2
Dentalvalls Germans Sant Gabriel, 2
Clínica Dental Dominguez Passeig de L’estacio, 5
Clinica Dental Clofent Xiquets de Valls, 7
Andreu Ulldemolins
Ps. Caputxins, 5, 1er Pis
Patronat Municipal d’esports Ps. Pres. Tarradellas, 2–6
Centre Cultural
Pl. Francesc Layret
Mútua Universal Prat de La Riba, 1
MC Mutual Passeig de L’estacio, 38
106
LA CIUTAT

LA CIUTAT
107

.
108
LA CIUTAT